dimarts, 9 de setembre de 2008

Exprimint el cervell

Intento sentir-me millor. Intento canviar la meva vida per sentir-me millor, estar motivada per fer esport, cursos nous : d'infermeria, de ioga. Tot per millorar la meva autoestima. Continuar formant-me per ser una bona infermera, per sentir-me més segura quan els pacients em pregunten alguna cosa, per sentir-me més segura quan treballo sola amb els pacients, saber que sabré reaccionar correctament en el cas d'una emergència. 

Sé que he fet molt fins ara, he viscut en dos països diferents, he après l'idioma prou bé com per treballar en el que m'agrada i pel que m'he format. Però jo sóc molt exigent amb mi mateixa, i sé que mai no parlaré prou bé l'alemany, que mai no faré prou exercici, ni mai seré prou bona persona.

Una part d'aquestes inseguretats són producte de les relacions familiars durant la meva infantesa i adolescència, i d'altres de producció pròpia. De com m'he anat desenvolupant com a persona. I un dels meus defectes que veig últimament és la comparació... sé que no hauria de comparar el que jo aconsegueixo amb el que els altres aconsegueixen, sinó simplement intentar autosuperar-me, segons les meves capacitats i personalitat. 

dilluns, 8 de setembre de 2008

Tancada!

Sempre he sigut una persona bastant oberta quan ja conec a la gent, necessito expressar com em sento, compartir amb els altres les meves alegries, penes i preocupacions... 

Però sembla que des de fa un temps ja no és així... des que visc a l'estranger??? Jo diria que sí, perquè allà vaig deixar-hi els meus amics, i tot i que he conegut a gent, només molt pocs han sigut companys de d'algunes confidències. 

I no sé perquè però jo mateixa m'he anat tancant i no he trucat als meus amics per desfogar-me, perquè m'ajudin a veure una mica de llum en aquesta foscor que a vegades m'envolta... i he acabat desfogant-me en ma mare, però ella es preocupa, i per tant fins i tot a ella li menteixo quan li dic que estic bé. Perquè sé que pateix i no s'ho mereix.  

I en el meu xicot, ara ja marit (a mi em sona molt malament això de marit!! m'agrada més parella) li confio moltes coses, perquè la nostra relació es basa en la confiança, l'amistat... però no serveix com a terapeuta substitut, perquè està massa implicat en la història... 

I suposo que per això he acabat publicant aquí, desfogant-me, substituint les trucades / emails als amics, i encara no sé perquè... si potser ells serien qui més em podrien ajudar, perquè em coneixen, encara que molts només coneixin la part més bona i positiva de mi. 

Em sembla que faré un pas endavant, i encara que potser no seran emails molt personals, li enviaré els posts que publico... perquè crec que serà millor per la meva vida si vull estar millor, si vull que la gent m'ajudi, si em queixo que no tinc amics (a Àustria), però tampoc m'obro molt ni m'esforço per conservar els que estan a Catalunya. 

divendres, 5 de setembre de 2008

Frauenministerium (Ministeri de les dones)

Porto dos dies de més baixón emocional. Ais, i també tinc festa. Com sempre aquestes dues coses en mi van molt relacionades... sempre que em quedo a casa volent posar ordre al caos que m'envolta i que ha crescut després de les vacances, casament, escapada curta a casa i tornar a començar... 

Per tant he tardat una setmana i mitja a posar una mica d'ordre a casa. I perquè dic he tardat i no hem tardat?? I és que això de fet podria ser una bona base per a una denúncia...

I és que a Àustria existeix el Frauenministerium, que vindria a ser com el Ministeri de les dones, i fins i tot hi ha una llei aprovada per a la igualtat entre els dos membres de la parella en relació amb les feines de casa!!!! 

Jo sincerament ho trobo desproporcionat!! Si ell no fa res a casa, doncs se'n parla i s'intenta solucionar, però d'aquí a anar davant del jutge... 

I quina serà la sentència??? Planxar camises durant un mes????!!! Aquesta seria la pitjor de les coses per mi!!

dijous, 4 de setembre de 2008

Canvis d'ànim...(II)

M'encanta, perquè com sempre, quan escric que estic bé, que intento ser feliç i que sembla que ho aconsegueixo... va i em torna a donar un baixón. 
Per sort només va durar un dia... i vaig fer una mica de teràpia mirant una de les meves sèries preferides...