No hi ha qui em pari!

Estic nerviosa per demà, perquè començo la feina nova, i com que treballaré 12h durant tres dies seguits vull deixar-ho tot enllestit a casa, és a dir, cuinar per els pròxims dies, netejar... 

Com sempre m'he aixecat tard, perquè ara no puc dormir menys de 10h, i en les últimes tres hores he:  

-  mirat el capítol de Ventdelplà d'ahir (no podia començar fent feina!)

- netejat el lavabo i la banyera

- fet una truita de carbassó

- fet carn picada per congelar

- Gulasch (recepta hungaresa, en aquest cas a base de ceba i carn amb paprika)

I encara em queden moltes coses per fer... 

- anar amb bici fins a la feina per saber quan temps tardo

- tornar la tarjeta de treballadora de l'antiga feina

- llegir-me els apunts de Neurologia que tinc (i que podia llegir durant les últimes 3 setmanes)

- decidir si em compro unes sabates noves per la feina o no!! i si ho faig, comprar-les abans de les 19h, perquè les botigues tanquen!

Treballar per la pàtria

De què serveix tenir calés i temps per disfrutar, si no tens amb qui poder fer-ho? 

Puc dir que em sento molt millor que fa un temps, i que m'he adaptat més o menys a viure en aquest país en què a finals de març encara hi neva... però encara no hi tinc amistats aquí, o si més no molt i molt poques (si considero algun company de feina!)

Ara he pogut "disfrutar" de tres setmanes de vacances, i per sort la crisi no la noto... el que si que noto és una gran soledat, perquè degut al "Zivildienst" (servei social, lo que seria la substitució de la mili) més la feina que ell ja té habitualment, la nostra vida com a parella tendeix a zero! 

I em cau la llagrimeta quan em truca la sogra per telèfon dient-me lo maca que sóc, per entendre tant bé el seu fill, per apoiar-lo.... 

I és que em queda alguna altra solució?? Que em serveix d'alguna cosa que m'emprenyi amb ell?? Jo ja ho veig que va de cul, que fa el Zivildienst aquest per quatre duros, i llavors la seva feina de debò, que tant el motiva. Ara mateix està fent lo just perquè tothom estigui content, i donem gràcies que fins ara tothom és molt comprensiu! 

No trobo just que en un país com Àustria els joves d'avui en dia encara hagin de fer el servei militar o bé el servei social substitutori, de fet, només els estan utilitzant!! Sobretot aquells que fan el servei social substitutori, ja que "treballen" sobretot en els serveis socials, en organitzacions com la Creu Roja, o en hospitals ajudant a les plantes en algunes tasques més senzilles. 

Aquests serveis s'haurien de professionalitzar, tal i com s'ha fet en altres països, i no obligar a joves, i no tant joves (perquè el meu ja en té 30!) a vegades ja amb família a treballar per la seva pàtria! 

Jo n'estic farta de ser tant comprensiva, sempre de callar, això no va amb mi! 

Amb ganes de començar

Les vacances estan apunt d'acabar-se... i de fet: que bé!! Perquè en els últims dies tampoc no és que faci gaire res de profit, apart de dormir unes 10-12 hores, anar al gimnàs i a la sauna... agafar-m'ho tot amb molta tranquil.litat!!! 

Però també tinc ganes de començar a la nova feina i veure com serà. Com seran els companys, els pacients, el ritme a la nova planta... 

I com sempre tinc moltes coses pendents que no faig: alguns emails per respondre, album del casament, triar les fotos que vull penjar al menjador... i jo sóc d'aquelles persones que com més temps té, menys fa!!

Ferida

I ahir em van ferir, i molt. Sobretot quan em titllen d'envejosa, i sé que no tenen raó. Quan intenten fer veure que jo sóc la que tinc un comportament menyspreable. 

I com a bona escorpí que sóc, puc dir que aquesta vegada la venjança serà lenta i silenciosa.

Ja sé que això no canviarà el concepte que ara tinc d'aquesta persona, però potser així em sentiré una mica millor, perquè jo no sóc de les que es queda de braços plegats o es deixa matxacar, però normalment sóc molt cridanera, i ara puc dir que n'he après i canvio d'estratègia.... 

Els resultats es veuran d'aquí a un parell de setmanes...

(Us aniré informant!)

Posar les coses al seu lloc!

Aquests dies en què he estat a casa m'han servit principalment per estar amb la família i els amics. No he fet res d'especial, simplement he descansat, anat a passejar i m'he trobat amb ells tot prenent un cafè a la granja del poble. 

És que sóc de l'opinió que si un vol mantenir les amistats s'ho ha de currar, i ha de decicar-hi temps, encara que sigui poc, per escoltar, per posar-te al dia, per explicar aquelles coses que no et dius per telèfon o en els mails!!

I no tot ha sigut un camí de roses... no he tingut bon rotllo amb tothom, sinó que hi ha algú que com sempre m'ha tret de polleguera, per com ens tracta, per fer-nos sentir malament (injustament en la meva opinió), i aquesta vegada he dit el que penso, sense muntar numerets ni res. I em sento millor, perquè ara mateix em sento prou segura per dir el què penso i el que sento.