coses de mi

Perquè sapigueu una mica més de mi...

2012-01-31T22:55:00.003+01:00

Serie a la que te has enganchado últimamente: ultimament a cap, però segueixo enganxada a Grey's Anatomy
Una ciudad: Girona
Un capricho cumplido: la Canon Eos 5D Mark II
Un lugar para enamorarse: una festa de la cervesa a alemanya :)
Un objeto de deseo: les sabates Camper
Una isla: Santorini
Un diseñador: cap en especial
Un sabor: la trufa
Una fruta: les maduixes
Una cadena de TV: TV3
Un complemento: els mocadors
Lo mejor de la tele: que la pots mirar per internet quan et dóna la gana! És igual que visquis a 1000km de catalunya!
Un plan de domingo de otoño: anar a fer fotos en algun lloc on hi hagi molts arbres, les fotos a la tardor són maquíssimes!
Postre favorito: crepes
La última canción que se te quedó en la cabeza:Ai Se eu te pego de MIchael Teló
Una actriz: la Diane Keaton
Un actor: en Clint Eastwood (em recorda tant al meu pare!)
Una revista: Elle, Telva... i ho haig de confessar, segueixo l'hola per internet!! Sóc tota una maruja!
Un sueño: ser fotògrafa algun dia!
Último vicio: menjar verdura, fruita i més verdura! Fa 4 setmanes que estic a dieta! :)
Lo que me molesta: la gent hipòcrita
Blanco o negro: negre
Tu mayor fobia:
Tu color favorito: blau
Tu animal: miaaaaaaaaaaaau.
Día de la semana: el cap de setmana en general, ja que l'austríac fa festa! Tot i que hi havia una època en què m'era igual, perquè ens adaptàvem un a l'horari de l'altre,i entre setmana disfrutàvem dels dies de festa!
Perfume que estás usando: un de roses de l'occitane, tot i que fins ara no n'havia fet servir mai!
Tienes las uñas pintadas: mai! a la feina no ens deixen portar-les pintades degut a qüestions d'higiene!
Última vez que usaste las sombras: uis, no em pinto mai els ulls, o com a molt la ratlla i el rimel!
Mi pasión: la fotografia
Mi prenda favorita de otoño: mmm, només de tardor no sabria què dir!
5 hábitos extraños: crec que no faig gaire res estrany...però intentaré contestar alguna cosa...
començo a llegir el diari per darrera (tot i que ho fa molta gent!)
no bec mai cafè a casa, només quan sóc en una cafeteria
no bec mai llet sola! Em vénen vasques només de pensar-hi!
Apart de la llet, tinc una mica de fòbia a tot el menjar de color blanc... sopes blanques, salses blanques... no és lo meu!
Bé, només me n'han sortit quatre, però ja està bé!

Tornar a començar...

2012-01-13T13:43:00.002+01:00

Aquesta setmana he començat a treballar, i la veritat és que m'he adonat que en alguns aspectes vaig bastant peix; m'adono de les mancançes de la formació com a infermera a la universitat!! I em fa ràbia tenir aquestes mancançes, i fins i tot vergonya, perquè tenim estudiants d'infermeria i d'auxiliars d'infermeria i penso que no els puc formar correctament perquè jo mateixa no tinc tota la formació que seria necessària, però s'ha de dir que sempre estic disposada a apendre, i ho faig bastant ràpidament!

El que em fa més mandra de tot plegat és treballar de nits, des que va néixer en Pau que vaig pensar que no voldria tornar a treballar de nits, ja que em trencava el ritme totalment... i quan els metges m'ho van desaconsellar em va semblar molt bé... tot i que malauradament no me n'he lliurat!!

I encara estic en un procés d'adaptació amb els companys de feina. No sé com són, no sé si estan contents amb mi. En alguns moments, mentre esmorzem o dinem hi ha uns moments de silenci, des del meu punt de vista molt tensos. No sé si no parlen perquè hi sóc jo o simplement perquè són companys de feina i ja està, i no els interessa tenir converses banals. En aquest sentit noto una gran diferència amb la planta on treballava abans; amb alguns vaig establir una amistat, amb d'altres simplement ens portàvem bé, però no hi va haver mai aquesta tensió!! Espero que això canvii amb el pas del temps!

Remember to love - Nova York (IV)

2011-12-31T11:10:00.002+01:00

Nova York (III)

2011-12-29T20:18:00.001+01:00

Us deixo algunes imatges curioses de Nova York...

Pels carrers de la Big Apple vam trobar Brezel, una cosa típica alemana i austríaca!!!

També vam poder veure una botiga en una tenda de campanya i una roulote!!

El nom d'aquesta botiga no es posaria mai en una botiga catalana o espanyola!

I per últim un bon lema...

Els meus petits projectes...

2011-12-28T11:09:00.008+01:00

Últimament tinc ganes de fer coses manuals! L'any passat els sogres em van regalar una màquina de cosir, i fins ara no l'havia provat... i el que faig amb la màquina i uns quants trossos de tela és customitzar unes samarretes per en Pau i els seus "amics del dijous", ja que aviat faran un any!!! M'he decidit per una cosa ben fàcil: un cargol! De moment vaig provant, i espero que em surti prou bé fins a finals de mes de gener, que és quan fan anys!

I fa dos anys em vaig comprar una llana molt bonica per fer-me un bolso, i fins ara no l'he començat... i espero acabar-lo aviat! Quan l'hagi acabat només l'he de posar a la rentadora i es torna feltre!!
Us en deixo unes fotos!

Christkindl

2011-12-27T10:02:00.001+01:00

A Àustria el dia 24 de desembre a la nit qui porta els regals és el "Christkindl", que seria literalment el nen Jesús, tot i que tothom associa el nom amb la imatge d'un nen/a ros amb un vestit blanc i amb ales, per tant més aviat com un angelet.

Ahir vam cagar el tió amb en Pau, pobret no s'enterava de res, i fins i tot diria que va ser massa per ell això de veure tants regals de com i volta, tot i que hem intentat comprar pocs regals i que siguin educatius.

A mi el Christkindl m'ha regalat un val per un massatge i un val per un curs de ioga!!! Em sembla que ja us ho havia dit que m'havia apuntat a un curs, només em falta la seva confirmació! I el tió em va portar la sisena temporada de grey's anatomy i moltes coses de la marca japonesa MUJI!! I a vosaltres us han cagat moltes coses el tió?

Balanç de l'any 2011

2011-12-25T12:00:00.000+01:00

Com a molts blogs, aquest any també penso fer una mica de balanç del 2011, i també tinc alguns propòsits pel nou any...

Això és el que ha donat de si aquest any:

Al gener: en Pau va arribar a les nostres vides després d'un part molt i molt llarg; amb ell van arribar l'insomni. Sort que tot plegat ja s'ha acabat! :)

Al febrer: en Pau ens va regalar el seu primer somriure, i jo estava enfeinada donant el pit cada dos per tres! Van començar les trobades del dijous amb les meves amigues!

Al Març: vaig tocar fons i vaig pendre una decisió: que volia ser feliç, i amb l'ajuda de l'austríac i dels professionals puc dir que ho he aconseguit!

A l'Abril i Maig vam estar per Catalunya, i vam disfrutar dels avis a més no poguer!! També van ser uns mesos en què em vaig retrobar amb les meves amigues!

Al Juny: va arribar la calma emocional, més trobades amb les amigues del dijous i començava a pesar una mica més!

Al Juliol: em vaig dedicar temps a mi mateixa fent un curs de fotografia, començava la recerca d'un terreny per fer-nos una casa, i encara "estamos en ello"!

A l'Agost: intentava combatre els quilos de més anant amb el croozer i cuinant algunes de les receptes de la Sasha Walleczek!

Al setembre: tornàvem a Catalunya, vam cel.lebrar l'aniversari del meu pare, vaig anar a un casament i també vam anar de festa major!

A l'octubre: en pau ja volia començar a caminar i vaig començar a preparar la meva tornada a la feina!

Al Novembre: Nova York, celebrar els meus 30 anys, les primeres passes d'en Pau tot solet...

Al Desembre: en Pau ja camina ben decidit! Ja sé a quina planta treballaré, i continuo lluitant contra els quilos de més!!!!

Això és el que ha donat de si aquest any, i a final d'any també arriben els nous propòsits:

- posar-me a dieta: vull aprimar-me 8kg!
- fer esport més sovint: ja he quedat amb dues persones per anar a córrer amb regularitat!
- m'he apuntat a classes de ioga, només em falta que em confirmin la meva inscripció!
- comprar un terreny i planejar la casa! Sembla que potser podrem comprar un terreny a una tia de l'austríac!! Una parcel.la central, podem triar quants metres quadrats volem, i no tindrem concorrència!! Pinta molt bé!!

Us desitjo a tots plegats unes bones festes i un bon cap d'any si no us torno a escriure...

Fins aviat!

NOVA YORK (II)

2011-12-23T11:23:00.003+01:00

El viatge va ser fantàstic. Jo diria que ha donat una mica d'aire fresc entre l'austríac i jo, vam deixar de parlar sobre caques, menjar, etc.
Tot i l'incident del passaport vam disfrutar molt de la ciutat, ens va fer bon temps, vam mirar les coses típiques: Empire State Building, MOMA, Estàtua de la llibertat, Times Square. Vam fotografiar moltíssim, vam fer com unes 1000 fotografies!! Però malauradament encara no he tingut temps de mirar-les ja que últimament estic enfeinada amb altres coses! (que aviat us ensenyaré)

Nikolaus vs. Krampus

2011-12-06T21:06:00.004+01:00

Avui és el dia de Sant Nikolaus, i pels més petits és una dia molt especial, ja que en Nikolaus (no sé com es diu en català) els hi porta regals als nens que han sigut bons, mentre que els nens que s'han portat malament són espantats pels Krampus que acompanyen a en Nikolaus! Per tant pels carrers de la ciutat des del cap de setmana es deixen veure alguns Krampus intentant espantar tant a grans com als més petits.

Aquesta tradició es segueix a diferents països com Àustria, Sudtirol, Hungria, Rep. Txeca, alguns llocs del nord d'Itàlis i de Croàcia.

P.S: ja és oficial, l'hivern ha arribat a Salzburg: acaba de nevar!

primers problemes

2011-11-22T14:15:00.002+01:00

ja hem arribat a nova york , i que es el primer que fa l'austiac: perdre el passaport! per tant portem dos dies fent paperassa per fer-ne un de nou! és tot un cas! avui ho solucionarem tot i podrem continuar disfrutant de les vacances!

preparant el viatge

2011-11-11T19:28:00.003+01:00

Feia dies que anava redera unes sabates que m'agradaven molt, però sempre dubtava si comprar-me-les o no per l'elevat preu que ténen... però com que aviat és el meu aniversari i els meus avis m'han donat uns quants calerons, que he invertit en unes sabates Camper!

Jo no sóc la única a qui li agraden molt...

I anant de camí cap a la botiga també em vaig trobar aquests guants tant xulos, que m'aniran de perles per fer fotos a nova york!!

futur laboral

2011-11-10T18:56:00.002+01:00

Ahir vaig anar a fer les pràctiques en una planta, i va anar bé. No opinar gaire de la gent que hi treballa perquè 6 hores no són gaires per poder formar-te una opinió, però si més no, no vaig veure cap mal rollo ni res per l'estil, només que era tot plegat molt tranquil i tinc por d'avorrir-me, de no apendre gaire. I jo sé que quan m'avorreixo necessito un canvi, i ara mateix no tinc ganes de més canvis!

El que no he aconseguit és treballar només de dies. M'han dit que no és possible, però que com a molt treballaré tres nits al mes, i a mi em sembla un bon compromís!

I avui m'han reconfirmat que l'altra opció que jo tenia (la unitat intensiva) era una molt mala opció. La meva veïna de baix coneix a uns infermers que hi treballaven i han plegat perquè a la planta hi havia molt mal ambient laboral. Per tant sé que he escollit bé!
Ja comença el compte enrera: queden aproximadament 2 mesos!

dels nervis

2011-11-08T13:04:00.002+01:00

Estic supernerviosa per demà! Demà vaig a fer les pràctiques a una planta, tal i com us vaig explicar fa uns dies; estic nerviosa per com anirà i per com dir-los que m'han desaconsellat treballar de nits per raons de salut mental! Sona tant malament. Crec que al dir que no puc treballar de nits em posarà en desavantatge respecte l'altra infermera.

I no paro de pensar-hi en tot el dia. En parlo amb l'austríac, truco a ma mare més sovint de lo habitual i el tema de conversa sempre és recurrent.
Ja sé que no em puc queixar, que com a mínim tinc feina, i teòricament puc triar entre dues plantes i tot; i a més a més no és la fi del món, només és una feina i també podria canviar de feina si fós necessari. Sé que haig de posar per davant la meva salut mental abans que la feina, però fins i tot em plantejo treballar de nits per poder estar en una bona planta, tot i arriscar la meva salut.

Ja us diré com ha anat!

vaga de fam

2011-11-06T20:42:00.002+01:00

Des que ha estat malalt que en Pau s'ha declarat en vaga de fam al vespre. No vol ni les papilles ni biberó. Avui he aconseguit que es mengés un potet de verdures; demà li preguntaré a l'especialista en alletament (tot i que no sigui la seva especialitat també és infermera pediàtrica) què li puc donar!!

Mares, teniu alguna suggerència?

malalts

2011-11-04T18:24:00.001+01:00

En Pau ja ha està malalt per primera vegada!!! Hem passat la nit del lloro tot netejant vòmits cada dos per tres. A veure si aquesta nit la passem millor!

NY

2011-11-02T19:33:00.005+01:00

Per motius de feina l'austríac ha d'anar a Sillicon Valley, i sembla mentida, però l'he aconseguit convèncer (s'escriu així??) d'anar una setmana a NY!!!!!

La que més m'ha sorprès ha sigut la meva sogra, que es va oferir de seguida a guardar-nos en Pau!!! Jo no he estat mai separada d'en Pau i no sé com ho portaré... però de moment em sento com una nena petita amb sabates noves!!!!!!

Només falten 12 dies!!!

canvis

2011-10-31T18:01:00.003+01:00

Aquesta setmana tinc hora al metge. Estic bé, de fet feia molt de temps que no estava tant bé, però com sempre hi ha un PERÒ. A Alguns els hi semblarà una tonteria, però jo no estic còmode amb aquests quilets (que ja en són uns quants) de més! Vull canviar la medicació; vull continuar estant bé podent menjar com ho feia abans, i no com ara, que estic vigilant constantment i a més a més m'engreixo igualment. No veig una recompensa a l'esforç que faig.

I la setmana vinent vaig a fer unes pràctiques a una planta d'infermeria a veure si m'agrada per començar a treballar a partir del gener. De fet no em deixen triar gaire: només hi ha 2 llocs vacants al gener, i en un dels dos en principi ja sé que no hi vull anar per 2 raons: 1- és una unitat intensiva i a mi no m'agraden les unitats intensives, no m'agrada estar continuament en tensió i pensant que en qualsevol moment el pacient pot tenir un altre infart cerebral i que jo hauré de reaccionar depressa! 2- sé que la cap d'infermeria de la planta no és gaire bona; mala organització dels horaris, i per tant no en tinc ganes d'anar-hi!
L'únic problema és que hi ha una altra infermera que també vol treballar a la mateixa planta que jo; per tant la jefa de planta haurà d'escollir!

A veure com va tot!

xocolata Zotter

2011-10-30T10:10:00.005+01:00

La xocolata Zotter és una de les més conegudes d'Àustria! L'empresa, fundada el 1999 té com a principals lemes l'agricultura biològica i el comerç just, això fa que el preu no sigui especialment barat, però valen la pena, perquè la xocolata és boníssima! El mateix fundador, Josef Zotter, diu que una teula de xocolata a la setmana ja n'hi ha prou, però que sigui de qualitat i per disfrutar!

El fundador Josef Zotter

Dins del sortiment de xocolates que ofereixen hi ha combinacions gairebé impossibles i impensables com "Pinya i pebre dolç", "plàtan i curry", "rosa i albahaca". També es caracteritzen per un disseny molt maco; cada gust de xocolata té una disseny diferent!

El dia 4 de Novembre hi ha una degustació de xocolata a la botiga Zotter de Salzburg, i teniu per descomptat que jo hi seré! mmm

A mig gas

2011-10-26T11:40:00.002+02:00

Ja hem tornat de Catalunya, però ara som a casa dels sogres, que després de 5 setmanes, també tenien ganes de veure en Pau! per tant encara anem a mig gas!

Avui és festa a Àustria, i demà ja tornem a Salzburg. Jo em pensava que aquests dies a casa dels sogres ens servirien per tirar endavant el projecte "comprar un terreny", però sembla que ara hi ha algun altre terreny interessant, coses encara per decidir a l'ajuntament... que va per llarg, vaja!

I ahir em vaig posar en contacte amb una amiga i va i em diu que està ingressada en un centre psiquiàtric. Jo sabia que de tant en tant estava molt malament, però de totes maneres m'ha sorprès, sobretot quan m'ha dit que si la volia anar a veure seria millor d'aquí a 1-2 setmanes; això vol dir que va per llarg, que és una cosa seriosa. I em preocupo. Penso en com la puc ajudar; penso en el meu passat, en quan jo també vaig tocar fons, i només li desitjo que trobi el camí per ser feliç tal i com jo l'he trobat.

tancat per vacances!

2011-09-14T18:23:00.002+02:00

Eis, demà marxem cap a Catalunya i ens hi estarem 5 setmanetes, per tant no actualitzaré gaire el blog!

Fins a la tornada!

vida avorrida

2011-09-12T16:58:00.004+02:00

No escric al blog perquè no sé què escriure! Fem vida normal, quedem amb amics, sortim amb la bici, anem a comprar... de fet la única preocupació que tinc són els 5 Kilos de més que tinc, i lo dèbil que sóc pel que fa a fer dieta.
No puc fer dieta ni un dia! Estic acostumada a menjar xuxeries, patates de tant en tant i a menjar bastant durant els àpats, i tot i això fins ara no m'engreixava! Però amb la medicació això s'ha acabat!, i ara no aconsegueixo treure'm aquests 5kg de més! Començo a estar fustrada!

"la barbacoa, la barbacoa, como me gusta, la barbacue!"

2011-09-02T22:41:00.002+02:00

Sí, quin títol més cutre... però és que aquesta setmana l'austríac ha conegut la famosa cançó d'en Georgi Dann "la barbacoa"... hi ha alguna cosa més cutre??!

Aquest cap de setmana un amic organitza una barbacoa a la seva casa al Chiemsee! Com sempre una bona excusa per fer un pastís, tot i que ara m'estigui morint de son i estic esperant que la coca s'acabi de fer...

zzzz

uff, quina calda!

2011-08-25T19:27:00.002+02:00

Des de fa aproximadament una setmana hi ha una gran onada de calor a Àustria, això fa que durant el dia arribem als 35 °C tranquil.lament!!!!! Per Àustria això és molta calor! I nosaltres intentem passar les hores com podem... anem a banyar-nos a la piscina, anem amb la bici o simplement a passejar!!!!!

Ja he començat el meu programa d'entrenament i aquesta setmana ja he fet exercici 3 dies!!! Estic molt contenta de mi mateixa, de lo conseqüent que sóc.

Demà faré de cangur, juntament amb una amiga, del fill d'una altra amiga, a veure com anirà!!!!!!! I després, cap a casa els sogres a disfrutar de la cabanya amb l'austríac!!!

Bon cap de setmana!

Salzburger Festspiele

2011-08-23T11:25:00.000+02:00

A l'estiu durant els mesos de juliol i agost se celebren els Salzburger Festspiele. El festival de Salzburg és un dels més importants festivals de música i teatre del món. Tot i que des del 1877 s'organitzaven festivals de música a Salzburg, va ser a a partir de la fi de la Primera Guerra Mundial que va sorgir la idea de celebrar un festival anual al voltant de la figura de Mozart. El dramaturg Hugo von Hofmannsthal, el compositor Richard Strauss, el director Max Reinhardt, el disenyador escènic Alfred Roller i el director d'orquestra Franz Schalk, que actualment se'ls considera els fundadors del festival.

El primer festival de Salzburg es va inaugurar a l'agost de 1920 amb la representació teatral de Hofmannsthal "Jedermann", als esgraons de davant de la catedral de Salzburg. Aquesta pràctica s'ha convertit en una tradició i l'obra es representa cada any al mateix lloc, com a apertura del festival.

Aquest és el carrer on es troba el Festspielhaus, amb una impressionant vista a la "Festung", el castell de la ciutat.

Representació al Festspielhaus, teatre principal del Festival de Salzburg

Des del 1973 també se celebra un festival semblant durant la pentacosa (Salzburger Pfingsfestspiele), dedicats a la música clàssica i barroca i des del 1967 existeix també el Salzburger Osterfestspiele (Festival de Salzburg de pasqua).

A l'estiu aquest festival fa que la ciutat s'ompli de gent de tot el món, sobretot asiàtics i també famosos, tant internacionals, com algun membre de la reialesa europea, com dels "famosos" de les revistes del cor.

Som el que mengem!

2011-08-20T11:10:00.005+02:00

Quinoa, bulgur, amaranth... són uns dels ingredients que utilitza la famosa (a Àustria) Sasha Walleczek. Aquí es va fer famosa pel seu programa "Du bist was du isst" (Tu ets el que menges), en què ensenyava a persones amb uns quants quilos de més a aprimar-se amb el seu mètode, que principalment es basa en alimentar-se correctament, sense prescindir de cap tipus d'aliment com hidrats de carboni.

Després del mètode Walleczek va sortir el llibre "Die Walleczek Methode, das Kochbuch" (Les receptes del mètode Walleczek), i ara ha tret un nou llibre: "Schlank mit der Faustformel" (Aprimar-se amb la fórmula del puny), que es basa en menjar a cada àpat com a mínim dos punys de fruita/verdura, un puny d'hidrats de carboni i la mida de la mà de proteïnes. Es tracta d'un programa de quatre setmanes, i de fet no és cap dieta, perquè pots menjar de tot, però amb moderació.

A més a més, intento fer una mica d'exercici cada dia, encara que només sigui caminar! M'haig de treure els cinc quilos de més que tinc!

Les vacances

2011-08-14T19:05:00.000+02:00

Durant aquestes vacances hem fet un munt de coses, i sovint a la fi toca fer balanç... Això en seria un petit resum:

* ens hem relaxat
* xerrades durant un sopar improvitzat a la cabanya de la família
* hem contemplat en Pau quan ha dit MAMA per primera vegada poc abans dels 7 mesos
* hem ajudat a en Pau a fer els seus primers intents per aixecar-se i a fer les seves primeres passes amb dificultat
* m'emporto uns quilets de més, que de ben segur em costarà uns quants mesos treure-me'ls de sobre!
* mil propòsits de dieta que segurament no compliré a la tornada
* hem deixat la feina i les preocupacions ben lluny!
* hem llegit molt en comparació amb els últims mesos!
* hem fet uns 100 Km amb la bici amb en Pau al CROOZER! I hem comprovat que més de dues hores assentat són massa per ell!
* ens hem mirat molts terrenys, i la majoria d'ells els hem descartat! En queden 2 o 3 que pensem que són interessants
* hem començat a fer esboços de la nostra possible casa
* he rebut una trucada que m'ha angoixat i fins dimarts segurament no en sabré res més!

I encara ens queden dos dies de vacances que pensem disfrutar intensament! Dimarts anem a unes termes a celebrar el nostre tercer aniversari de casament!

Sort que demà serà un altre dia!

2011-08-04T18:09:00.002+02:00

Avui ens han dit que no al terreny.
Hem ratllat el cotxe.
He perdut a l'austríac dins el centre comercial on hem anat aquesta tarda perquè diluviava.
En Pau plorava afamat; m'he deixat el menjar al cotxe. No trobava cap caixer automàtic i tenia exactament 3,10€ a la cartera per comprar-li berenar. Ho he aconseguit!

Per sort ens hem tornat a trobar.

Demà el dia segur que serà millor.

Projectes de futur

2011-07-31T15:49:00.003+02:00

Fa un temps que anem darrera d'un terreny per fer-nos una casa al poble de l'austríac. En teníem un que ens agradava molt perquè era central i prou gran per tenir un jardí amb verdures i lloc per jugar pels nens (i que quedi constància que només en volem dos, eh!!), però ens han dit que no; que ja li han dit que no a molta gent i que ara no seria just que a nosaltres ens diguéssin que sí! Entenc els propietaris i respecto la seva decisió! Almenys ara ja ho sabem i no continuem fent-nos falses esperançes.

I per tant ara que som de vacances al poble de l'austríac torna a començar la búsqueda, els passejos per les urbanitzacions properes en busca de terrenys interessants, les xerrades esporàdiques amb la veina, que treballa a l'ajuntament i és la nostra font d'informació!

Els nostres requisits:
1. Que sigui prou gran per tenir-hi un jardí. Parlem d'uns 1000m2
2. Que no hi hagi molt de soroll
3. Que sigui prou lluny dels sogres. Com diuen, que un necessiti un abric i les sabates, que no hi puguis anar amb les sabates d'estar per casa!

A veure si trobem alguna cosa interessant ja que tenim ganes de tirar aquest tema endavant!

P.S: hem trobat un terreny que ens agrada i que està molt bé, ja hem parlat amb la propietària, però per mala sort algú n'ofereix més. A veure si podem igualar l'oferta i quedar-nos-el! Avui en sabrem alguna cosa!

Demà serà un altre dia

2011-07-29T22:32:00.002+02:00

M'acabo de menjar un bol ple de pipes. I aquesta tarda he menjat xocolata.
No puc continuar menjant tal i com ho faig. Quan estic a casa i tinc porqueries me les menjo; penso "només una mica" i aquesta mica acaba essent molt i molt. Massa.

Demà serà un nou dia, demà és el dia en què començo a menjar millor, sense porqueries i fent més activitat física.

Em costarà dir no als pastissos de la sogra. Però jo puc.

CROOZER

2011-07-29T14:26:00.001+02:00

Ens hem comprat un remolc per a la bicicleta on en Pau s'hi pot assentar! Hem decidit ser una mic més actius fisicament en el nostre dia a dia, i al viure en una ciutat algunes distàncies són massa curtes per a utilitzar el cotxe i d'altres massa grans per anar a peu, i per això ens hem comprat un Croozer for 2, o sigui, per a dos nens!

El dissabte començem vacances i tenim previst fer alguna ruta amb bicicleta!

angoixa per tonteries

2011-07-28T20:09:00.002+02:00

Fa uns dies que estic angoixada a la nit, quan em vull adormir. Penso en el meu retorn a la feina, a quina planta treballaré, com seran els companys, si m'hi sentiré a gust, i sobretot si seré una bona infermera. Em capfico per tonteries, bé, tonteries no, perquè ens hi passem un bon grapat d'hores a la feina, però per altra banda són tonteries perquè són coses que no depenen de mi, i per tant no serveix de res que m'hi capfiqui.

Per adormir-me em dic a mi mateixa que fins ara sempre han estat contents de mi com a infermera, i que he tirat sempre endavant en moments difícils, com quan gairebé no parlava alemany, o no sabia com fer la documentació mèdica en alemany, o el canvi d'empresa, el fet de no voler-me quedar en una clínica petita, sinó anar a treballar a un hospital gran, on s'aprèn molt cada dia, però el nivell d'exigència també és molt elevat.

Tornar a treballar després de més d'un any serà un canvi molt important a la meva vida, però un pas necessari. Val més que de moment no m'hi capfiqui i disfruti del temps lliure!!!!

el curs de fotografia

2011-07-13T16:37:00.009+02:00

El curs de fotografia de l'últim cap de setmana va anar bé, fins i tot diria que molt bé! Erem un grup de vuit persones, sis dones i dos homes més els professors, i em va agradar molt l'ambient distès del curs, el bon rotllo entre nosaltres, les bromes constants que ens fèiem. Fins i tot jo em vaig atrevir a fer alguna broma en alemany, cosa que no havia fet mai!

Feia molt i molt de temps que no em sentia així. Així de còmode amb mi mateixa i així de segura. Va ser la primera vegada en què he fet una cosa per mi, encara que el meu cap estava sempre pendent d'en Pau i sempre escrivia alguns missatges per saber com els hi anava als homes de casa!

En Pau des de fa un parell de setmanes dorm tota la nit i a aquest últim cap de setmana també va ser així! Ell va beure's biberons i jo em treia la llet amb el tirallets i la llençava. Haig de dir que estic sorpresa perquè tot ha anat tant bé! En Pau és un nen tant poc complicat!

I en el curs de fotografia he après molt, i ara el que em toca és practicar molt i comprar-me un trípode, ja que en tinc un de molt i molt dolent per la càmera que tinc! S'ha acabat això de fotografiar amb el programa automàtic!

P.S: l'austríac diu que haig d'escriure que tinc un home molt i molt bo!! I de fet té tota la raó del món!

Us deixo unes fotos del curs:

dies d'estrés

2011-07-08T10:00:00.002+02:00

Ens esperen tres dies ben diferents! Durant els propers tres dies seré finalment jo, jo com a persona, no com a mare... ens esperen tres dies intensius al Tirol fent un curs de fotografia per la meva banda, i això vol dir que l'austríac es queda a càrrec del marrec de casa!

A veure com anirà sense donar el pit i haver-me de treure la llet amb el tirallets; si en Pau em trobarà a faltar o no...

A la tornada ja us ho explicaré!

em creo jo els problemes??

2011-07-07T17:22:00.003+02:00

Un dels efectes secundaris de la medicació que prenc és tenir més gana. Jo no ho anomenaria així sinó GULA!! Ara mateix em passo el dia pensant en el que no hauria de menjar... s'està convertint en la meva obsessió!!!!

Ja m'he engreixat una mica i això em fa sentir malament. Bé, de fet el que em fa sentir malament és estar pensant tot el dia en menjar!!!!! Començo a pensar que jo mateixa em provoco els problemes!!!!!

No puc deixar de menjar merdetes i fer més esport??

De bodorrio (II)

2011-07-05T18:12:00.003+02:00

Doncs el cap de setmana va anar bé! En Pau ens va tornar a demostrar que es porta com un angelet, i va protestar molt poc!

A l'església primer va dormir, i llavors es va despertar perquè tenia gana, i jo no em vaig tallar gens ni mica i li vaig donar el pit! A la nit es va adormir bastant depressa i li vam donar el babyphone a la cangur que havien organitzat els nuvis i tot i que la nostra habitació era a sobre la sala on hi havia la música en Pau només es va despertar 2 vegades!

Total, que anar a un casament amb un nen petit no és tant complicat! i menys si el nen és un sol com en Pau!

De bodorrio!!!

2011-07-02T07:12:00.002+02:00

Avui anem a un casament!! Tant l'austríac com jo estem nerviosos per veure com anirà el dia d'avui... tinc ganes de veure com menjarem amb un nen que només té 6 mesos...

I sembla que en Pau també deu estar nerviós, perquè s'ha aixecat 3 hores abans de lo habitual!!!!!

Les amigues del dijous!

2011-06-30T19:08:00.002+02:00

Al acabar el curs de preparació al part totes les dones vam intercanviar-nos els correus electrònics per quedar després de parir, ja que creiem que estaria bé tenir algú amb qui compartir les penes dels primers mesos i també per anar a passejar!
D'un grup de 10-12 dones en som tres que si que quedem amb freqüència, i de fet ens hem reservat cada dijous per a les nostres trobades!
Amb ellesj no només parlem dels nostres nens (perquè totes tres tenim nens!) sinó que parlem de la família, dels plans de futur, de casaments o dinem juntes a un restaurant asiàtic, ja que a les tres ens encanta el sushi!!

Quan no estava embarassada ja m'ho havien dit això que al tenir criatures faria noves amistats i a mi em molestava aquesta situació, pensava que no era just que sense criatura sigui més difícil fer noves amistats, però és ben veritat que al tenir un nen hi ha més punts en comú entre nosaltres i això fa que potser estiguem més oberts a ampliar el nostre cercle d'amistats!

Avui, com cada dijous hem quedat i hem disfrutat d'una tarda molt agradable! Estic molt contenta de tenir les meves amigues del dijous!

D'estrena!

2011-06-28T08:30:00.002+02:00

Ja fa 3 dies que en Pau ha començat a menjar papilles de pastanaga!! Ja fa setmanes que s'interessa per tot el que mengem i bebem i per això no vam voler esperar fins als 6 mesos per començar amb les papilles!

I avui també s'estrenarà: anem a la piscina!!!! Ja ho tenim tot: crema solar de protecció alta (50+) i un banyador impermeable! I és que aquí fa una calor impressionant!

Quilos de més vs. estabilitat emocional

2011-06-27T08:25:00.003+02:00

Ja fa gairebé un mes que vaig començar amb la medicació i la veritat és que estic molt i molt millor! No he estat malament des de fa molts de dies, i això que abans de començar amb la medicació era molt inestable emocionalment.
La part dolenta de tot plegat és que tinc molta més gana. Podria menjar durant tot el dia, i bé, de fet ho faig, i això fa que ja m'hagi engreixat una mica. Més que els quilos, a mi el que em pesa a la consciència és el fet de menjar malament, perquè quan tinc aquesta gula menjo dolços, però és el preu que haig de pagar per estar bé.

Els meus pròxims objectius són més autocontrol a l'hora de menjar, menjar bé, d'una manera saludable i fer més esport.

alguns dies en compensen d'altres...

2011-06-21T19:42:00.003+02:00

Avui s'ha quedat adormit al pit de lo cansat que estava. No m'agrada, però de tant en tant no està malament no haver d'estar una hora de rellotge cantant "què li darem al noi de la mare" i explicant el conte dels "3 porquets"!

M'agrada que les coses siguin fàcils.

Per cert, m'he apuntat a un curs de fotografia!!! Tot un cap de setmana, l'únic que encara no sabem com anirà serà donar el pit durant tot el dia (per sort tinc un tirallets elèctric) i per tant donar 3 biberons!!! Per sort els dos homes de la casa vénen amb mi, i sempre puc acabar donant-li la teta!!!

Estic contenta de fer alguna cosa per mi.

Feia molt i molt de temps que no em sentia tant bé, tant estable, tant jo. Sé que hi haurà dies de tot, però ara estic tant bé que amb la psicoterapeuta hem quedat que no la necessito més de moment.

eh??

2011-06-19T19:15:00.002+02:00

Cinc minuts després de portar en Pau a dormir, l'austríac surt de l'habitació i ve al menjador, on jo estic estirada al sofà i em diu:
"Ara s'ha cagat, què faig?"

eh???? "Canviar-lo" responc!!!!! No el deixaràs 12hores amb la merda al cul!!!

A vegades no saben viure sense nosaltres!!

jo no sóc rica!

2011-06-18T19:39:00.003+02:00

Era necessari que em posessin una multa de 60€ per no haver comprat el bitllet d'autobús???? calia??? oi que no?!! i el que em fa més ràbia de tot plegat és que dos minuts abans he pensat que hauria de comprar el bitllet (com he fet sempre en els últims 4 anys!), perquè no l'he comprat?? per mandra de deixar en Pau sol a la part de redera del bus!!!

Traducció: quina probabilitat hi ha que 1 vegada durant quatre anys no pagui el bitllet d'autobús i m'enganxin. Segur que poques, i va i em toca! No podria tenir més sort a la loteria?

Calma emocional

2011-06-16T20:18:00.002+02:00

Estic bé. Fa 15 dies a la tornada de Catalunya vaig anar a control amb el metge i em va canviar una mica la medicació. Em costa acceptar que necessito medicar-me, potser per tota la meva vida, però després d'aquests 15 dies veig que la Dra. tenia raó quan em va dir: "et sentiràs tant bé amb les pastilles, que tu mateixa no les voldràs deixar mai".
Sembla mentida, però és ben veritat! Estic cansada, aixafada, però em sento bé, estable, ja no hi ha discussions per no res. Disfruto d'en Pau, i això és el que conta.

Fa un temps el meu sogre em va regalar un llibre d'autoajuda. Si haig de ser sincera, no m'ho esperava això d'ell. Ell és un home racional, amant de la ciència, dels fets, i ella (la sogra) es deixa portar molt més per les emocions, és igual si explica alguna cosa i només en sap la meitat de la història, no és molt exacte; per això em va sorpendre que ell em regalés un llibre d'autoajuda, no fa per ell, però haig de dir que m'està ajudant. A dins hi ha coses molt bàsiques, a les quals un mateix hi arriba tot sol, però a vegades necessitem que algú ens ho digui.

Espero que la calma continui.

Pflanzen

2011-06-08T21:51:00.003+02:00

Pflanzen = es llegeix /flanzen/ i significa plantes en alemany.
Pflanzen = en sentit figuratiu significa pendre el pèl.

Això és el que fa en Pau cada vespre quan el poso al llit perquè s'adormi. En els últims dies portem una mitjana de 45min-1hora perquè s'adormi al vespre.

Ufff, santa paciència.

Els fills sempre fan el que nosaltres no volem

2011-06-06T19:56:00.003+02:00

He arribat a aquesta conclusió mentre feia adormir a en Pau. M'he adonat que ell és encara més tossut que jo, si és que això és possible. I per això he pensat que val més que l'accepti tal i com és, i que el seu camí, la seva manera de fer les coses també és una opció; perquè no hi ha només una opció correcta, sinó moltes!

Fa més d'una hora que en Pau està al llit, donant voltes i intentant dormir... uff, quina paciència que s'ha de tenir. Mentre ell va fent voltes pel llit, es posa els dits a la boca, etc, jo he pensat en totes aquelles coses que descobreixen/saben fer els nens, i que són positives... però no sempre! o millor dit, sempre hi ha un però!

- El pipo, el seu gran aliat a l'hora d'adormir-se, però també és el millor juguet quan ets al llit... a dins, a fora, ara me'l miro, ara el tiro...
- El petit de la casa ha après a girar-se! Molt bé!! però no et sembla tant divertit quan es vol adormir panxa avall i et deixa tota una lleterada a sobre el matalàs!!!

En Pau a Catalunya

2011-06-04T10:58:00.002+02:00

En Pau a Catalunya....

- ha après a girar-se panxa avall!
-s'ho ha passat teta jugant aamb els avis! Sobretot al matí amb el seu formula 1
- ha disfrutat de llargues passejades al parc!
- Ha disfrutat de la tranquil.litat que hi ha al poble! i al mateix temps del xivarri que fem a casa!!!
- ha vist i tocat per primera vegada un gos!!
- ens ha sentit parlar català durant 5 setmanes!!
- ens ha près el pèl de tant en tant!!
- ha après a dormir tota la nit al seu llit!
- ha disfrutat d'algunes migdiades!!!!

I moltes coses més que ell encara no ens pot transmetre!

A Catalunya

2011-05-30T13:14:00.002+02:00

Ja he tornat de les meves vacances per terres catalanes! Tot i que al principi cinc setmanes em semblaven molt de temps, tot lo que és bo s'acaba ben aviat! I hem deixat enrere moltes coses, molts moments, i us en volia fer cinc cèntims.

Trobaré a faltar:

- llevar-me al matí i preguntar qui vol estar amb en Pau i trobar dos avis molt entussiasmats i disposats a passar una bona estona amb el seu nét!
- Quedar a la tarda per anar a fer un vol a plaça amb una noia de la colla amb la qual cada vegada hi ha més amistat! Hem compartit les penes com a mares, com a dones, ens hem queixat dels homes i hem rigut juntes!
- passejar pel meu poble. Allà sé on anar quan estic de baixón, no em sento com una estranya com em passa aquí.
- Passejar pel carrer principal i que em parin mil vegades per dir-me que gran i que maco que està en Pau! Per cert, ja pesa 7kg!
- els moments a soles amb ma mare, assentades al sofà mirant la Riera i fent-nos confidències!
- veure al meu pare tant content amb en Pau! Sempre li ha rigut i li ha dit tot de coses maques!!! No m'esperava això d'ell, ja que és més aviat pessimista, però he vist que es desviu pel seu nét!
- anar al grup d'alletament del meu poble! Hi he passat molt bons moments!

No tot han sigut flors i violes. També hi ha hagut moments difícils per mi, he arribat a fins i tot a fer la maleta! per voler marxar abans d'hora, però així és la vida, hi ha moments de tot!

Si m'ho expliquen, no m'ho crec!

2011-04-14T09:07:00.003+02:00

Fa uns dies estaves a més de 20 °C, feia sol i feia un temps molt primaveral! Una altra cosa típica de la primavera és la pluja... fins aquí tot normal. Però ahir va nevar!!!! Molt poc, però va nevar!! Quines coses més rares!!!

Flohmarkt

2011-04-10T15:50:00.001+02:00

Flohmarkt és el "mercat de les puçes " en alemany. Sé que hi ha alguns mercats de segona mà a les grans ciutats com Barcelona o Madrid, o a nivell europeu a Camden Town o Notting Hill a Londres, però no en conec cap per exemple a la província de Girona, d'on sóc jo.

He pensat que us volia parlar d'aquest tema perquè aviat vaig a Catalunya i m'hi quedo unes quantes setmanes, i com que viatjar amb nens significa haver d'emportar-te moltes coses vaig pensar que podria comprar un cotxet de segona mà per no haver-nos d'emportar el nostre amb el maxi cosi i amb el cucu!! I vaig parlar del tema amb ma mare, i em va dir que ella no coneix cap mercat de segona mà, i encara menys especialitzat en coses infantils.

Al nord d'Europa (Alemanya, Àustria, Suècia) els mercats de segona mà són molt abundants! N'hi ha per exemple un cada diumenge a la plaça del centre de Linz, n'hi ha que són especialitzats en llibres, d'altres en coses de nens, i també hi ha els més generals, en què la gent ven coses que a casa ja no utilitza. Moltes vegades potser sí que són rampoines, però altres vegades són coses que es poden aprofitar perfectament; hi ha qui ven mobles fins i tot!

I anant a aquests mercats de les puçes per nens és una manera molt fàcil d'estalviar-se un bon dineral, perquè els nens creixen tant ràpid, que si ho compres tot nou et pot costar un ull de la cara! Jo sóc la primera que al principi li comprava tot nou: el llit, cotxet i la roba per les primeres setmanes... però ara m'he aficionat a comprar coses de 2a mà! Aquí a Salzburg aquests mercats per nens es fan dues vegades a l'any: a la primavera i a la tardor. Li he comprat molta roba a en Pau que segurament li durarà fins a tardor i m'he gastat com a molt 60 €! Bodys i samarretes a 1€, i la peça de roba que m'ha costat més ha costat 3€!

Jo no em podia creure que no hi haguéssin mercats de segona mà per coses de nens a Catalunya, a Girona o Barcelona... vaig pensar que segurament era jo/nosaltres (la meva família) que no ho sabiem perquè fins ara no haviem necessitat mai res, i això va fer que busqués per internet, i quina va ser la meva sorpresa: que si que hi ha mercats de 2a mà al Baix Empordà, però pocs i que si hi són és perquè hi ha turistes anglesos i alemanys que van portar l'inicativa! I el més fort és que els marxants de Girona volen fer clausurar tots els mercats de segona mà!
Aquí us deixo la notícia

Jo penso que és una molt bona oportunitat per la gent per desfer-se de les coses que ja no necessita i fer-ho a nivell local (sinó sempre es pot recórrer a ebay), i pel que fa a les coses de 2a mà per nens, crec que et pots estalviar molts diners, i amb la crisi que hi ha a España no entenc com no són més populars!!

Al final no he trobat cap cotxet de 2a mà per comprar! Per sort algú me'l deixa i quan sigui allà miraré de comprar-ne un d'usat personalment!

Bé, us deixo que en Pau em reclama!!

Acabo de fer algo per mi!!

2011-03-28T21:45:00.002+02:00

M'acabo de mirar 2 episodis de Grey's Anatomy a la TV!! Feia gairebé 3 mesos que no mirava la TV austríaca!!!
Estic cansada, però ara me'n vaig al llit ben contenta per haver disfrutat, per haver-me dedicat temps a mi mateixa!

P.S: no hi ha res pitjor que voler dormir i no poder!!! Al final avui encara ha sigut pitjor!!

Apendre per força!

2011-03-28T18:43:00.002+02:00

Ja tornem a ser a Salzburg. I què voleu que us digui, doncs me n'alegro. Aquí encara no m'hi acabo de trobar com a casa, però de moment aquí (a Salzburg) és a casa nostra, on tinc el meu espai i on tinc els meus llocs per relaxar-me, els carrers i camins on hi passejo a gust.

He tornat decebuda una altra vegada. Segurament perquè esperava massa d'aquesta estada a casa els sogres. Jo esperava dormir molt, descançar i que en Pau pogués estar amb els seus avis. Però no ha sigut així, i en part perquè en Pau ha dormit molt durant el dia i malament (intranquil) durant la nit, però una gran part de la culpa de no haver pogut descançar és meva. Em costa deixar-me ajudar.

Sembla que se m'hagi posat entre cella i cella que si em deixo ajudar vol dir que no ho puc fer jo sola, que mostro que sóc feble. I si ja em costa deixar-me ajudar una mica per l'austríac, imagineu-vos pels meus sogres!! A mi m'agradaria que m'ho oferissin ells, una vegada i una altra. I quan ho fan ho rebutjo, perquè ja estic nerviosa i sé que no em podré relaxar. I llavors penso: de què em serveix venir aquí si igualment no em relaxo??!!

I aquesta última nit hem dormit a Salzburg, però tot i això en Pau ha dormit fatal (li va costar adormir-se, i s'ha despertat cada hora i mitja/2h), i això vol dir que jo també he dormit fatal.

I avui he pensat: ara tornaria a casa els sogres i li deixaria el nen a la sogra i me n'aniria a dormir. Però no pot ser. Primer de tot perquè no és a la cantonada de casa, i hi hauriem d'anar amb cotxe i l'austríac té moltíssima feina, i segon perquè el meu tren ja ha passat... la pròxima vegada no hauré de ser tant orgullosa i deixar que m'ajudin!! O fins i tot: demanar ajuda!!! Que al cap i a la fi som família!!

Això em fa pensar en la meva família materna: a casa meva sempre hem sigut de demanar ajuda als amics, demanar favors si ho necessitem, tot i que sense abusar de la gent. En canvi a casa de la meva tia s'ho maneguen ells quatre (pare-mare i fills). No demanen mai res, cap favor. Per això em sorprèn que ara mateix em costi tant demanar alguna cosa.

Ara en Pau dorm. No sé per quanta estona, però la disfrutaré. I espero que aquesta nit dormim millor.

Un freak per la ciutat!

2011-03-22T19:56:00.003+01:00

Dilluns al matí al centre de Salzburg, aproximadament allà les 9 o les 10h... ell tot sol amb aquesta pinta!!
Portava com un vestit rosa a sobre la seva roba negra, i aquest penis de plàstic al cap!!! No sé, però una despedida de solter tu sol un dilluns al matí no cola... i si el que volia era reivindicar alguna cosa, ja em direu el què!!! Hauria d'haver sigut més llançada i preguntar-li!!!!!

zzz...

2011-03-21T20:25:00.003+01:00

Estic sola a casa amb el nen. L'austríac és fora per motius de feina. I no em molesta, ni m'agobia.
En Pau dorm des de fa 1h i jo ja he sopat i ara m'estiraré al llit, i dormiré!!!!
Dormiré tant com em deixi en Pau!! Que espero que sigui fins a les 2 o les 3 del matí!!

I avui estic contenta: he anat a passejar, he jugat un parell d'hores amb en Pau, i després he anat al curs de reeducació del sòl pèlvic. Els exercicis són difícils, però sembla que començo a notar millores en la meva bufeta!! I això també em fa posar contenta.

zzzzzzzz...

Sé què vull

2011-03-19T18:20:00.002+01:00

La decisió ja està presa. He tocat fons. Avui me n'he adonat. O si no he tocat fons, si més no sé que no puc més, ni jo ni ell.

Dilluns demanaré hora al metge, i sé que vull: SER FELIÇ, estimar-me a mi mateixa i disfrutar de la vida amb la meva família, per això al metge li diré que vull:

1- continuar donant el pit.
2- pendre antidepressius i continuar fent teràpia.

Gràcies a totes pels vostres comentaris del post anterior. A vegades em sembla estrany, però sabeu més vosaltres que molts dels meus amics i familiars. Aquí em puc sincerar. I això m'ajuda.

Ara en Pau dorm, i intentarem disfrutar una mica d'aquest moment en parella.
La pròxima setmana no sé si escriuré, perquè esterem gairebé tota la setmana a casa els sogres (és el regal que volia l'austríac pel seu aniversari!). Tot i que sovint em queixo de la sogra, puc dir que ella vol el millor per mi, i m'ho va demostrar el dia del nostre casament quan em va dir: "T'estimarem tant en els bons moments, com en els dolents".

"És inútil continuar..."

2011-03-16T19:30:00.002+01:00

Doncs sí, és inútil continuar vivint així, com ho he estat fent els últims anys i sobretot els últims mesos. S'ha acabat, no podem continuar barallant-nos i jo arribant a aquests extrems. Per això avui he anat al metge. Avui, de fet, ja no hi hagués anat, però vaig demanar hora després d'un dels meus pics més baixos, i la metgessa no m'ha pas dit gaire res de nou, només que apart de fer psicoteràpia també necessito un seguiment mèdic, i per això m'ha derivat a un altre metge.

I llavors com sempre el gran dilema: pendre medicació o no.

Jo mai he sigut fan de les pastilles. Bé, dels calmants sí. Ara sempre que sigui una drogoadicte, però no, només vull dir que no m'agrada patir, però que em sembla més fàcil d'acceptar que necessito una pastilla pel dolor físic que pel dolor emocional.

Per què em costa tant acceptar que tinc un problema?? Un problema psíquic, que es diu depressió. De fet, no és un problema que m'agradi tenir-lo, ni tampoc és una malaltia tant estranya; però crec que preferiria tenir una malaltia física a una de psiquica.
I això també fa que no ho expliqui gaire a ningú, perquè ni jo mateixa ho accepto, tot i que els que ho saben ho accepten.
Vosaltres com reaccionarieu si algú que coneixeu de fa poc o amb qui esteu construint una amistat us digués que va al psicòleg, o que té una depressió?

La por al rebuig i a haver de donar explicacions fa que dubti en el fet de pendre medicació. Si vull pendre antidepressius hauré de deixar de donar el pit. I llavors penso que ja no puc anar al grup d'alletament, o que si hi vaig i ja no dóno el pit m'hauré de justificar. I per una banda no tinc ganes de mentir, però tampoc tinc ganes d'inventar-me una excusa ni de dir què em passa.
Però és absurd que perquè no sigui capaç d'afrontar la veritat o dir una mitja veritat potser no em mediqui. Ho haig de pensar.
Donar el pit no ha sigut mai el meu màxim a la vida, però ara que funciona i ens uneix, tampoc no tinc ganes de renunciar-hi.

Amb l'austríac hem decidit veure com estic durant un parell de setmanes i pendre una decisió.

Créixer

2011-03-09T18:54:00.002+01:00

El temps passa molt ràpid i avui en Pau fa 2 mesos! Ja pesa gairebé 6 Kg, s'interessa per les coses que l'envolten i comença a tenir un ritme.

Però ell no és l'únic que creix. Jo també haig de créixer. Noto que encara haig de madurar, perquè jo ara sóc la persona de referència per a en Pau, i no puc ser egoista. Haig de tornar a trobar l'equilibri en la meva vida: una mica de temps per descansar i una mica de temps per mi, encara que sigui per dutxar-me amb tranquil.litat o per fer els exercicis de reeducació del sòl pèlvic.

Avui he anat a una associació que es dedica a fer cursos de preparació al part, ioga durant l'embaràs però també fan cursos i esmorzars amb xerrades informatives. I avui el tema era: "Jo com a mare, la meva mare, la meva sogra". I les encarregades de la xerrada ens han parlat de l'evolució de la persona cap a mare, i com viuen les nostres mares/sogres el naixement de la criatura, i la relació mare-filla, jove-sogra.

I la dona que feia la xerrada ha dit que ens hauriem de preguntar com i quant de temps tenien les nostres mares per nosaltres, què podien/no podien fer (en algunes èpoques els pares no hi podien ser durant el part, ara mateix per exemple es dóna molt el pit i en altres èpoques no era així...). I també que les nostres mares ara al veure que nosaltres tenim més coneixaments i que potser volem educar els nostres fills d'una altra manera, i això fa que elles es plantegin si ho han fet bé o no; perquè en altres generacions no hi havia tantes opcions, i avui en dia, la meva generació, la dels 20-30-40 som la generació que dubtem. Estem insegurs si ho fem bé o no.

D'aquesta xerrada n'he obtingut les següents conclusions personals:

1- Vull ser una bona mare, però estic insegura, i per això primer necessito reafirmar-me jo mateixa com a mare, saber que les meves idees són les correctes (tot i que em pugui equivocar), però no m'haig de deixar influenciar per ma mare/pare/sogra: mal acostumes al nen, el nen no ha de dormir al llit, etc.
Ma mare fins i tot se'n riu perquè faig tants de cursos! Ara veig que potser ella se sent insegura, i es planteja si ho ha fet bé o no.

2- He triat estar 1 any a casa i llavors l'austríac estarà 2 mesos a casa amb el nen. Durant aquests dos mesos ja volem portar el nen a la guarderia perquè es vagi acostumant. Quan jo treballi hi podrà estar de 6 a 19h.

Crec que quan vaig triar la opció d'estar "només" (i dic només perquè penso en els 4 mesos que són a Espanya; aquí pots triar: 12, 15, 20, 30 mesos) 12 mesos vaig pensar que era la millor opció econòmicament i que jo necessitava tornar a la feina, perquè m'agrada ser infermera i fer vida social, i que el nen ja tindria un any (ja seria "gran"!!!!).

I ara m'he enterat (després d'haver-li dit a l'empresa que torno d'aquí a 12 mesos) que em podia estar igualment 24 mesos a casa. I dubto. Ara veig com passen les hores volant a casa. Com em necessita en Pau. I no sé si vaig ser molt egoista al triar 12 mesos, no sé si només tinc por a aquest canvi quan arribi: anar a treballar i en Pau unes hores a la guarderia.
No sé si estant més temps a casa podria complir un somni per mi: fer un curs de fotografia.

No sé si haig d'acceptar simplement la decisió que he près ( i que fa poc em va semblar la millor opció) o informar-me si ho puc allargar i informar a tothom del meu canvi: la meva jefa de planta, la direcció de l'empresa i la guarderia.

Sempre m'ha costat moltíssim pendre decisions. Ja en vaig pendre una, però ara dubto. I això és un malviure. Haig de créixer, madurar, i deixar-me estar de punyetes!

el dia a dia

2011-03-01T20:43:00.002+01:00

No escric al blog perquè gairebé no tinc temps... en Pau sembla que últimament només dorm si està en braços d'algú, i això fa difícil escriure un post només amb una mà!!!:)

Estem bé. Hem passat 3 dies a casa els sogres, i he pogut descansar una mica més!!!!! Tot i això, abans de tenir una criatura em sembla que mai no m'havia dutxat i esmorzat i ja ho tenia tot enllestit a dos quarts de nou del matí!! Com canvien les coses!!

I ara ens n'anem a dormir.

Demà toca fer "papeleo": un passaport per en Pau i anar a pagar una multa (per no haver-me inscrit a no sé on!! I ara per cobrar l'ajuda pel nen, em diuen que no ho vaig fer i que haig de pargar 50€!).

I llavors em tocarà informar-me al consulat i comprar bitllets per anar a Catalunya!!! Quines ganes!!!!!!!! Passar Sant Jordi pel meu poble, fer un vermut a la plaça els diumenges, anar a passejar pel parc els migdies amb ma mare... com ho trobo a faltar!!

Con la iglésia hemos topado!!

2011-02-15T19:04:00.003+01:00

No només la gent que no conec i em fa comentaris maliciosos em posen a cent per hora... sinó que hi ha un tema que fa que m'encengui jo soleta!! I aquest tema és l'església!

Quan em vaig anar a empadronar aquí a Salzburg em van preguntar la meva religió i tot haver sigut educada en la fe catòlica en aquests moments no sóc ni practicant ni creient. No crec en cap ésser superior, i crec encara menys en la institució de l'església.
Tot i que he conegut alguns capellans més moderns a mi no m'agrada que em donin lliçons de moralitat o simplement que em diguin què és el que haig de fer.

Aquí a Àustria hi ha els impostos que es paguen a l'església catòlica en el cas de ser catòlic. Però aquests impostos no són una aportació lliure que pugui fer tot catòlic, per què l'església no et deixa decidir quan estàs disposat a donar-los-hi, sinó que ells calculen quan cobres tu i a partir d'aquest càlcul et diuen quan has de pagar!
I a mi això no m'agrada! No m'agrada que em diguin quant els hi haig de donar! Perquè trobo que cadascú hauria de donar la voluntat; i no perquè jo cobri més vull donar més!! A mi per exemple enlloc de donar-los-hi diners preferiria fer alguna cosa per a la comunitat!

Conec el cas d'una amiga a la qual l'església va enviar-li una carta informant-la de la quantitat a pagar. A ella aquella quantitat li va semblar elevada, i perquè li rebaixéssin va haver de justificar-ho enviant una còpia de l'extracte bancari dels diners que tenia al compte coorent, juntament amb una llista de documents per explicar les seves despèses i el seus ingressos!! Només així van acceptar reduïr l'impost!!

Fa gairebé 4 anys que vivim aquí, i ahir va arribar-li a l'austríac una carta informant-lo de la quantitat a pagar!! I li he tornat a repetir que no vull que surti ni un cèntim dels meus diners per l'església. I ell m'ha tornat a dir que apostatarà. Ja té l'imprès baixat d'internet. Ja veurem si abans de l'any vinent ho haurà fet!!!

La gent que es fot on no la demanen (II)

2011-02-14T19:40:00.003+01:00

Al supermercat, a la caixa apunt de pagar:
-(en Pau plora)
- Ais nena, em sembla que aquest nen plora perquè deu tenir fred. (Al matí a fora hi havia -10°C)
- Jo: no!! Em sembla que és que té gana!!!!! (El nen va ben abrigat fins a les orelles!! I la veritat és que tampoc no tenia gana, el que li molesta és la CALOR que a vegades fa als supermercats! Al meu fill li agrada l'aire fresc!!)

Arribem a casa i ens trobem a gairebé tots els veïns a l'escala... i vinga lo mateix... que si a fora fa molta fred!!!!!!

La gent que es fot on no la demanen (I)

2011-02-14T19:18:00.002+01:00

Em sembla que de fet el títol no hauria de ser tant general i enlloc de gent podríem posar-hi "les dones que es foten on no les demanen", perquè no em direu que m'equivoco si afirmo que normalment són les dones les que es foten on no les demanen, aquelles que no les coneixes de res i tot i això et diuen el que pensen, però evidentment ténen mala folla, vaja!! Els seus comentaris són dolents, dolents!!!!

Aquest és el post número 1 dins aquesta categoria, però ja tinc pensat el número 2... tot i que no sé si incloure'l dins aquesta categoria o crear-ne una de nova... ja que es tracta de la SOGRA!!! ufff... aquesta dona es mereix un post apart!!

Bé... doncs som-hi: Quan en Pau tenia dues setmanes vaig anar a donar una volta amb una amiga per la ciutat. Al cap d'una estona a en Pau li va venir gana... i vaig decidir anar al primer cafè que vaig veure i que coneixia. Jo el recordava un cafè per a no fumadors.
Vam entrar i hi vaig notar un lleuger olor a fum, ja que la zona de fumadors i no fumadors no estava ben aïllada per un vidre (aquí no són tant estrictes com a Espanya o Itàlia), sinó simplement separades.

Ens assentem en una taula, i al desabrigar a en Pau la dona asseguda a la taula del costat va començar a preguntar-me coses, d'una manera molt amable: "que maco que és", "quant té" i bla bla bla. Aquesta és la fase d'aproximació, en què són simpàtics, perquè hi confiis, perquè et relaxis, i llavors te la foten!!!!! Jo em vaig demanar un cafè amb llet (haig de dir que a casa no bec mai cafè!!), i la dona aquesta va trobar l'excusa perfecte per fer-me dubtar, i me la va deixar anar: "vols dir que és bo pendre cafè per al nen?". Ostres, em vaig quedar parada, perquè la veritat és que això si que no ho sabia. Tonta de mi li vaig contestar molt amablement dient-li que sincerament no ho sabia, però que no en bevia sovint...

Pensareu... no n'hi ha per tant!! D'acord, aquesta no es va passar, només sóc jo que estic susceptible... però un moment...
marxa la dona de la taula i vénen dues dones, jo diria que mare i filla.

I una altra vegada lo mateix, que quan té, que mono que és... i llavors la dona gran al saber que només tenia dues setmanes em diu: "i tant petit i ja pot anar a un hostal?" (en alemany Gasthaus, que és com un restaurant però més cutre, però on la gent també hi va només a beure per exemple!). Fins i tot la dona jove li va dir, home, això no és un hostal, això és un cafè!!!
I encara em va deixar anar que si era bo pel nen anar a un local on fuméssin!!!!

Ho sento molt senyora, l'he cagada!! Ara ja ho sé que en aquest CAFÈ les zones de fumadors i no fumadors no estan ben separades. A casa no fumem, els meus pares fumen i han sortit expressament al balcó a fumar quan ens han vingut a veure... i ara em tira aquesta dona en cara perquè una vegada la cago i el nen va en un cafè on hi ha una mica de fum??

On hem arribat!!! I és que el que em fot més és que sóc simpàtica i educada amb aquesta gent. Aquesta segona dona era una mica grassoneta, i jo em pregunto: que em poso jo amb el seu pes, amb els seus hàbits alimentaris??? Oi que no?!!!
I no sé quina seria una bona reacció; quina seria una reacció en què li fés veure que s'està fotent on no la demanen però que al mateix temps sóc educada. Vosaltres com reaccionarieu??

"Eis, quieto parado!!"

2011-02-09T08:39:00.003+01:00

Ell marca les pautes a casa... i ara toca menjar (una altra vegada!!!!). De fet la seva vida es redueix a dormir, menjar, cagar i pixar! (perdoneu que ho digui així, però no em direu que un nen d'un mes defeca o va de ventre...). I amb aquestes quatre coses ja està ben ocupat!!

Bé, doncs com deia ara menja, al seu ritme. Que si ara vull fer un rotet, que si ara faig un pet... així durant uns 15-20 minuts, tot depèn de si està afamat (llavors hi ha pocs rots i pets) o si només té gana, o fins i tot hi ha moments en què saps que et prèn el pèl!!! S'hi recrea na treient el mugró de la seva boca... ara, jo ni deixo passar ben poques i li dic que això no pot ser!! I per mi que ho entén, perquè el punyetero RIU!!

I si tenim sort (l'austríac i jo) es queda dormit enganxat a la teta, rient de satisfacció mentre encara té el mugró dins la boca!! I llavors comença la feina més gran: OPERACIÓ PORTAR EL NEN AL LLIT!!!!!! Uff! No sabeu pas lo difícil que és! La clau està en saber escollir el moment adequat; saber interpretar si el nen ja està dormint profundament o si quan el deixis al seu llitet tant mono obrirà els ulls com dos tomàquets!!
Durant el dia li donc el pic al sofà, amb el meu coixí d'alletament americà. Quan està satisfet tenca els ulls, fa un parell de somriures i es relaxa... i jo espero una eternitat, que realment deuen ser un parell de minuts! I faig el primer moviment per aixecar-me, des del meu punt de vista gairebé imperceptible i ell demostra qui és EL JEFE (així l'anomenen l'anomenem a casa!) i fa un moviment superràpid amb la mà i s'agafa a la meva samarreta: "EIS, QUIETO PARADO!! " .

Això és el que va fer ahir al vespre... i em va sorpendre tant que em vaig descollonar de riure!!! Tant que em pensava que el despertaria amb el meu riure!!

40 minuts després "el jefe" dormia al seu llit.

Per cert, accepto consells de les mares per fer adormir el seu fill!!! Experiències... si era molt difícil que s'adormissin, si només els feieu / aconsseguieu fer-los adormir en braços...
Per cert, ho sento molt si se moment el blog és monotema! :)

Donar el pit!

2011-02-06T18:09:00.000+01:00

Bones!! Fa gairebé un mes que estic desapareguda del blog... i és que tenir un fill petit t'absorbeix molt i molt de temps!! Només dir que avui és el segon dia en què he dormit 9h a la nit, no seguides perquè dóno el pit, però si a intervals... i per tant és el segon dia en què realment sento que he descansat, que SÓC PERSONA!

Ara fa gairebé un mes que en Pau ha nascut i puc dir que més o menys ja portem bastant bé el tema de l'alletament, que al principi era un desastre perquè tenia una ferida a un dels mugrons perquè el nen no s'agafava bé... Aquesta ferida me la va fer el nen durant els primers dies a l'hospital, i per tant crec que les infermeres de la planta haguéssin pogut mirar una mica més si el nen s'agafava bé al pit...

Altres problemes eren que el nen no obria bé la boca... bé, que una cosa que a mi em semblava que era fàcil, és una cosa bastant complicada!! Gràcies a una infermera de l'hospital especialitzada en l'alletament que s'hi dedica a temps complet (de 8 a 15h) avui encara estic donant el pit, sé què li passa al nen segons els sorolls que fa: ara va de ventre, ara necessita fer un rot...
Crec que això de donar el pit ha passat per diferents fases en els últims anys... per exemple quan jo vaig néixer la meva mare no va tenir la pujada de la llet (cosa que trobo molt rara, però si ella ho diu, serà així!! Teòricament pot ser degut a problemes de tiroides) i al 3r dia va decidir no intentar donar més el pit i donar-me biberó. I quina va ser la seva sorpresa: es va haver de barallar amb el metge perquè no li volia donar cap biberó!!!

Jo sempre volia donar el pit, però haig de dir que tampoc no és la meva màxima a la vida!! Com ja he dit, a mi em van donar biberons i al meu germà també, i tots dos hem sigut molt sans! Per això vaig fer un curs abans de parir per informar-me bé, per no deixar-ho quan tingués problemes, perquè em conec, i sé que quan d'una cosa no n'estic convençuda pot ser que a la primera de canvi ho deixi córrer!

Com moltes de les mares que decideixen donar el pit, em vaig comprar el típic coixí per donar el pit, amb unes boletes a dins, però a mi personalment no em va gens bé, perquè al ser amb boletes petites a dins fa que no sigui estable i la posició del nen varia, i a vegades el fet que el nen mogui la boca uns pocs milímetres fa que faci mal al succionar!

En principi em pensava que el faria servir durant l'embaràs per poder dormir millor, però el va fer servir més l'austríac que no pas jo!!! Potser és perquè tampoc no tenia una panxa molt i molt grossa!

La infermera especialitzada en l'alletament em va aconsellar un tipus de coixí per donar el pit americà, que és d'un material estable i el nen no es mou!! La veritat és que no són barats, però com que volia continuar donant el pit, vaig comprar-me'l!!
Ara mateix puc dir que el recomanaria a tothom!! Aquí a Salzburg només hi ha una botiga on els venen, però a l'Amazon els podeu trobar fàcilment!

Imatges: Google

El dia més especial de la meva vida!

2011-01-22T20:45:00.003+01:00

Primer de tot volia donar-vos les gràcies pels vostres comentaris felicitant-nos! Sembla increible, però m'agrada molt compartir aquest moment amb vosaltres, els que em llegiu, encara que no ens coneguem; i m'agrada llegir els vostres comentaris, perquè hi veig molt de carinyo!!

He pensat que us podria explicar el naixement d'en Pau... tot explicant-vos alguns fets:

1- El part va durar 16 hores (a l'hospital, a la sala de part, tot i que a casa ja havia tingut contraccions cada 3 minuts)
2- Personal sanitari durant la part final del part: 2 llevadores, una estudiant de llevadora i un metge. Uff!! I fins i tot l'austríac va haver de treballar!!!
3- Medicaments: em van posar un suero amb calmants, al cap d'unes hores un suero amb alguna altra droga que em va deixar ben grogui... vaig aconseguir dormir unes dues hores i li deia a les llevadores que les "drogues són molt bones" (uff!) i finalment vaig demanar l'epidural!!! I mira que estic acostumada a aguantar el dolor... però "l'asunto" ja durava massa!!!!!
4- I quan ja has superat el part... va i bé el metge a cosir-te!!!!!! mmm... millor no parlar d'aquest tema!! Només us diré que fan servir un fil mooooooooltt llarg!!!!
5- Vaig estar-me 6 dies a l'hospital degut a problemes amb la bufeta...per sort ara torna a funcionar tot!
6- Donar el pit no és tant fàcil com sembla!! Per sort hi ha una infermera especialitzada en l'alletament a l'hospital que m'està ajudant molt!
7- En Pau: 53cm, 3430g, 34'5cm perímetre cranial

Bé, us deixo una foto del rei de la casa!!!

Ja és aquí!

2011-01-14T18:16:00.002+01:00

Aquest no serà un post llarg, ni tindrà fotos, però és el post més emocional que podré escriure mai: En Pau ja és aquí. Va néixer el dia 9 i avui som 3 a casa: som una família.

Detalls: en el proper post, només puc dir que no va ser un part fàcil, més aviat dolorós, però al mirar-lo em cauen les llàgrimes i només sento alegria, joia, amor.

Retallades!

2011-01-07T22:08:00.002+01:00

L'austríac abans de conèixe'ns era molt aplicat i tenia molt al dia la comptabilitat domèstica... a ell no li suposava un gran esforç perquè ho havia de fer també per la seva empresa... i llavors vaig arribar jo, i vaig intentar apuntar-me tot el que gastàvem, guardar tots els paperets... però al no ser tant disciplinada com ell vam deixar-ho córrer!

Fins ara, que he decidit ser disciplinada, i ja fa 6 mesos que m'ho apunto! Què voleu que us digui, a mi això de tenir mil paperets a la cartera, i a final de mes haver-ho d'apuntar en algun programa no m'entussiasme, però creia que era necessari fer números abans no decidim tirar endavant el projecte casa!
I collons quins números! Crec que fer números serveix per adonar-se que fer una vida "normal i corrent" Déu ni do el que costa... que una mica d'aquí, una mica d'allà i les despeses a final de mes es disparen! I això que fins ara no teniem cap nen!

Les conclusions que n'he tret:
1- Tenir cotxe és molt car!
2- Si que gasto en roba... ara, que si penso en la quantitat de sabates que tinc... mmm, em sembla que ara ja no em sap greu no poder anar de rebaixes aquest any! (No hi puc anar perquè aquí ja fa una setmana que han començat i jo encara tinc aquest panxot!! A més a més, no necessito res!!)
3- Ens hem de fer un pressupost pels regals.
4- Aquest any, les úniques vacances que hem fet han sigut un cap de setmana a viena i una setmana a catalunya (pràcticament pagada)
5- Com s'ho fa la gent que té un sou molt més reduït que el nostre??

I el nostre propòsit? Doncs reduïr les despeses un 15% sense cap retallada dràstica! (incluïnt les despeses que suposa tenir un fill, i que fins ara no hi eren).

Sou dels que us ho apunteu tot?? O dels que sabeu més o menys quan gasteu cada mes en general, però sense tenir-ho tot ben detallat?? O sou dels que preferiu viure en la ignorància (com jo fins avui) tot i que sabeu que sumant el que costa sortir a sopar de tant en tant, més un parell de revistes i el paquet de tabac podrieu retallar bastant les vostres despeses?

No nos moverán!

2011-01-07T01:24:00.002+01:00

Sé que fa dies que no actualitzo el blog... però sincerament, és que no sé què escriure! Serà per què ja tinc ganes que en Pau neixi, o sigui, que estic nerviosa, bastant nerviosa, i no deixo d'escoltar el meu cos, intentant identificar algun canvi que em doni a entendre que l'hora de la veritat ha arribat!!

Però de moment, res de res! Dimecres vaig tenir control a l'hospital i de moment tot està bé! Dilluns hi haig de tornar.

Els reis aquest any han passat de llarg; només el tió i el Christkindl ens han deixat regalets.

Ara mateix són quarts de dues del matí, i sento escriure un post sense massa contingut, però això és el que passa quan estàs morta de son, no pots dormir, i et costa moure els 14 kg de més a més...

Valoració del 2010 i propòsits del 2011

2010-12-31T13:51:00.002+01:00

Al principi no tenia previst fer una valoració del 2010, però n'he llegit tantes en diferents blogs en els últims dos dies que he pensat que perquè no fer-ho... En el 2010:

- vaig tocar fons! I vaig decidir que havia de canviar alguna cosa de la meva vida per ser feliç. Primer vaig intentar deixar-me ajudar pels metges, però finalment el que més m'ha ajudat ha sigut decidir fer un canvi de xip! No tots els dies és tant fàcil, però diria que estic en el bon camí.

- em vaig quedar embarassada! Tot i ser un nen buscat, la notícia va arribar quan estava al fons del pou. I ara només puc dir que estic molt contenta de tenir un fill d'aquí a POC, MOLT POC!

- vaig ensenyar-li Catalunya als sogres... i els hi va agradar molt! Llàstima que aquest any només hagi baixat una vegada!! Poc, això és massa poc!

- m'he adonat de la sort que tinc de treballar a la meva empresa, i sobretot en aquella planta! Tinc unes molt bones companyes de feina! I una super-jefa! M'han donat suport en tot moment, i això no es troba gaire sovint!

- he celebrat el meu aniversari! Des que visc a l'estranger sempre l'havia celebrat només amb l'austríac o amb la família, perquè no em feia il.lusió! Aquest any vam ser pocs, però el vaig celebrar amb els amics!

Normalment no em faig propòsits per a l'any següent, però aquesta vegada serà diferent... Desitjo que en el 2011:

- Un part no gaire dolorós... i curt! (Jo per demanar no quedo!)

- poder disfrutar de més moments amb la meva família i amics a Catalunya!

- treure'm de sobre tots els quilos que m'he engreixat durant l'embaràs!

- continuar treballant positivament en la meva autoestima!

- millorar els meus coneixaments de fotografia

- que el nostre projecte de fer-nos una casa es faci més realitat

Festes

2010-12-26T20:17:00.002+01:00

Els meus PER QUÈS

2010-12-24T22:00:00.001+01:00

1- Per què no sé quan s'escriu PERQUÈ o PER QUÈ tot i haver-ho estudiat a batxillerat? I per què no ho busco a internet?
2- Per què m'agrada fotografiar però sovint llavors no miro com les fotografies han quedat?
3- Per què encara no he mirat totes les fotografies del meu propi casament?
4- Per què últimament només llegeixo novel.les policíaques d'en Henning Mankell?
5- Per què no llegeixo tots els llibres que m'he comprat i segueix-ho comprant-ne?
6- Per què sóc com una criatura de 5 anys i ja ja he obert (i menjat, evidentment) tots els ous Kinder del calendari d'advent?
7- Avui han arribat els regals de Nadal des de Catalunya. Per què només de pensar en la mirada que em faria l'austríac al obrir-los, ja em sento culpable? (i això fa evidentment, que no els obri!)
8- Per què m'agradaria que la fotografia fós la meva segona professió/font d'ingressos, i sóc tant escèptica que pugui funcionar? Per què crec que llavors ja no em divertiria fotografiar?
9- Per què tinc ganes de desenvolupar la meva creativitat (cosint, fent mitja, cuinant, fotografiant) precisament ara que se suposa que tindré menys temps?
10- Per què tot i tenir un racó estalviat i tenir un sou digne, des de fa molts anys em sento pobre?
(dec ser una de les úniques persones que està contenta amb el seu sou, i creieu-me, una infermera no guanya pas gaire! Serà que sóc conformista!)
11- Per què si per mi el Nadal és un dia com un altre, fa aproximadament una setmana que estic amb una "depre" pre-nadalenca pel fet de no ser a Catalunya?
12- Per què odio tant algunes coses del meu pare i jo també faig aquestes coses?
13- Per què des de fa molts anys la única cosa que he desitjat és ser feliç?

Bé, docns aquests són alguns dels meus per quès; algunes preguntes segurament ténen una resposta bastant òbvia, o seria fàcil trobar-hi una explicació, però d'altres crec que no en tenim ni idea de per què són així.

L'àtic on m'agradaria viure...

2010-12-23T07:25:00.002+01:00

Tot i viure bastant al centre de Salzburg podem dir que som afortunats, perquè un dels dos costats del pis dóna a una zona molt tranquil.la, amb un rierol i unes vistes a les muntanyes... de totes maneres, si jo pogués triar, m'agradaria viure en aquest àtic de la fotografia que es veu des de casa! A l'estiu han renovat la teulada, i crec que els hi ha quedat molt xula!

Somnio en què algun dia tindrem la nostra pròpia casa... i espero que no sigui un futur molt llunyà!

Com una sopa...

2010-12-19T16:38:00.002+01:00

Us podeu creure que no em poso mai malalta i que ara tinc un costipat de ca l'ample i estic com una sopa!
Calia?? Només espero que en Pau es sàpiga esperar una mica per tal que m'hagi recuperat... que les dues coses a l'hora no vull ni imaginar-me-les!

Jo crec que els que som del ram de la medicina som els pitjors pacients. Uff, santa paciència ha de tenir l'austríac.
Ara em prepara un remei d'en Txumari: ceba, mel i llimona.

Esperant en ple hivern

2010-12-17T14:48:00.002+01:00

De moment tot continua igual, en Pau continua a la panxa, i ja he arribat a la setmana 37, això vol dir que si ara naixés ja no seria un nen prematur. Segons l'últim control, sembla que no naixerà per Nadal, i em sembla bé, perquè volem anar a casa l'austríac a celebrar el nadal i no tinc ganes de parir en un hospital que no conec.

Continuo amb les classes de preparació al part, i la veritat és que són molt interessants! De moment m'agradaria tenir un part natural, sense anestèsia epidural... però com que no sé com és això de tenir contraccions no ho descarto del tot!

Porto un parell de dies una mica moixa, ja que penso en el nadal sense la família, sense la meva família. Sé que no estaré sola aquest dia, i els sogres m'han acollit molt bé, però no és el mateix; de fet nadal no ha sigut un dia gaire important per mi, "un dia com un altre", que passem en família (els meus pares i el meu germà), però tot i això aquest seran les segones festes que no passem junts i em costa acceptar-ho.
Amb l'austríac ja hem quedat que l'any que ve anirem a Catalunya, i ja tenim un tronc que serà el nostre futur tió!

I aquí estem a l'hivern més profund... en els últims dies tenim unes temperatures durant el dia d'uns -3°C, -6°C i neva gairebé cada dia! I la veritat és que m'agrada molt!

Val més ser previsor

2010-12-02T20:36:00.002+01:00

Tot just som a principis de Desembre, i no m'agraden gaire les festes de Nadal, però a dia d'avui ja he comprat gairebé tots els regals de Nadal, i els he embolicat també... perquè la criatura pot arribar en qualsevol moment!!

Ja tinc els regals de Nadal, però no tinc la bossa preparada per la criatura. Això no ho entenc ni jo mateixa, però em fa una mandra impressionant fer-la! Segurament l'acabaré fent quan ja tingui contraccions!!!

L'hivern ja és aquí!

2010-12-01T17:42:00.005+01:00

Uff... fa bastants dies que em dic que haig d'escriure alguna cosa al blog...
El viatge a Viena va anar bé! Em vaig "rallar", per variar, i ens vam discutir amb l'austríac, però a diferència d'altres vegades vam reconciliar-nos depressa i vam disfrutar del meu aniversari i del cap de setmana en general!

I potser us preguntareu què faig últimament... docns ara he passat de l'activitat frenètica del principi (endreçar coses i més coses) a relaxar-me... tot i que no del tot, perquè estic apuntada a un parell de cursos, en aquests moments estic fent:
- ioga per embarassades 1 veg/setmana
- curs de preparació al part 1 veg /setmana
- curs de japonès 1 veg/setmana

La veritat és que el curs de preparació al part resulta bastant interessant! La llevadora ens pregunta la nostra opinió, què sabem i fa que ho expliqui d'una manera molt amena! I ja hem anat a veure la sala de part... és molt acollidora! Jo que només havia vist una sala de part del Trueta de Girona i era com un quiròfan, em vaig quedar ben sorpesa amb lo acollidores que són aquí...

I el curs de japonès... el vaig començar al mes d'octubre i el volia fer perquè a Itàlia vaig conèixer uns quants japonesos i quan els sentia parlar em semblava que el seu idioma sonava molt agradable, i també els vaig trobar peculiars... i ara se'm va presentar l'oportunitat de fer un curs, però ara mateix ja no hi vaig gaire motivada... jo sempre havia sigut una bona estudiant, feia els deures, em mirava el vocabulari sovint i ara mateix ho deixo tot per l'últim dia i no estic aprenent gaire! I això que la professora ho fa molt bé, però sé que no ho podré posar en pràctica gairebé mai (tot i que tinc un viatge al japó pendent).

I ma mare se'n riu, perquè diu que som la generació dels futurs pares que fan molts de cursos... i creu que no li deixarem al nen perquè ella no ha fet cap d'aquests cursos!!! ... apart del de prepació al part he fet un curs específic sobre l'alletament (m'agradaria donar el pit fins als 6 mesos) i un altres sobre les cures ("cuidados") a l'infant: alletament, com vestir a la criatura, com banyar-lo...
ah, i també he fet un curs de cuinar amb el Wok! M'ho vaig passar superbé! 4 hores cuinant, menjant i rient amb gent molt agradable!

I apart d'això, en els últims dies també ha arribat l'hivern per aquí... això no només vol dir fred, sinó també: NEU, NEU, i més NEU!

Que me'n vaig...

2010-11-19T06:19:00.002+01:00

Ja no puc dormir més... de fet últimament és tota una odissea adormir-me... que si no trobo la postura correcta, que si tinc cremor d'estómac...uff... però no... avui són els nervis, marxem de cap de setmana i em fa molta il.lusió!!!!

Me'n vaig a esmorzar com déu mana... sense fer gaire soroll, que l'austríac encara dorm!

Ja us ho explicaré a la tornada!!!

Avui no és millor que ahir

2010-11-16T16:40:00.002+01:00

No, avui no estic millor... he dormit poc i fatal... només us diré que a les 2h de la matinada estava mirant l'entrevista a la Carulla del convidat...
Encara porto el pijama, he dinat fa mitja hora, i no estic gens ni mica motivada per aixecar-me del sofà.

Ma mare m'ha escrit un mail (és que tinc una mare molt moderna jo!) i m'ha dit que està molt agobiada per diferents coses, i que no m'ho volia dir... i a més a més el meu embaràs, la distància... bé, que li sap greu que estigui ofesa.
I a mi també.

I d'aquí a 4 dies és el meu aniversari i com sempre no em fa il.lusió. I aquesta vegada no estarem a Salzburg, marxem 3 dies a Viena. I tinc por que sigui tant horrorós com fa uns anys a Londres. Vull poder disfrutar d'aquest viatge, però en aquests moments no sóc cap bona companyia. I estic trista.
Serà l'embaràs? no ho sé. Però jo vull que aquesta tristesa marxi i pugui tornar a disfrutar de la meva vida.

Avui no és un gran dia...

2010-11-15T18:31:00.003+01:00

Avui no és el meu dia. O si més no jo em sento així, xof...
El carter ha tocat el timbre per tercera vegada en 7 dies perquè li firmi una carta certificada... La carta d'avui no me l'esperava, la veritat. Era un sobre de ma mare amb regals, però no tots per mi, alguns per en Pau.

Suposo que després de parlar dijous li va quedar clar que m'agradaria tenir el meu regal abans del meu aniversari... potser no vaig ser gaire amable, però és que a vegades la sinceritat fa mal. Amb la seva sinceritat vaig veure que només em compraria un regal perquè tocava, i em va doldre que li costés tant agafar-se temps per anar-lo a comprar!
Em fa mal veure que fins i tot a la meva sogra li fa més il.lusió anar a triar un regal amb mi!! I a mi la meva sogra em cau bé, però que demostri més interés i entusiasme que ma mare... això costa de païr! Fa mal.

I bé, sí, ma mare finalment m'ha triat un regal. Dic triat perquè l'ha agafat/comprat a la botiga on treballa ella; i a mi no m'agraden les coses que ténen. I en concret no m'agrada el regal que m'ha fet. I això encara m'ha fet més mal, m'ha decepcionat, perquè he pensat que no li podia dir que no m'agradava el regal i que me l'hauria de posar quan ella vingués. I què voleu que us digui, em fa ràbia trobar-me en una situació així; em fa ràbia que em facin més il.lusió els regals pel nen que el meu regal.
Però l'he trucat i li he dit, ben dit, sense ràbia, sense voler ofendre-la, i m'ha dit que no hi ha problema, que puc canviar el regal.

I després he plorat. No sé exactament perquè. Jo sempre he tingut molt bona relació amb la meva mare, tot i que de vegades ens hem barallat i he de ser sincera i puc dir que li he fet mal amb les meves paraules. No s'ho mereixia. I ara potser estic recollint el que he sembrat. I això costa d'acceptar i fa mal. Perquè passa la meva mare de mi??

I com ha continuat el dia...

- netejant el pis.
- menjant-me una teula sencera de xocolata amb avellanes! O sigui les 500 Kcal que hauria d'incrementar en la meva dieta pel fet d'estar embarassada avui me les he cruspit en forma de xocolata!!!!
-mirant la riera
- buscant una llevadora per després de l'embaràs...

O sigui, intentant animar-lo una mica... ara em toca fer el sopar, i després mirar la 2a part de la sèrie "Los pilares de la Tierra"!
Espero que demà el dia sigui millor.

L'aperitiu del meu aniversari...

2010-11-15T18:28:00.002+01:00

Bé, doncs aquest és el bracelet que em va regalar l'austríac...

No voler créixer

2010-11-09T12:18:00.003+01:00

Truquen a la porta, és el carter, diu que haig de baixar a baix a firmar una carta certificada. Obro la porta del pis i veig un petit paquet a terra: l'austríac es posa tot nerviós. És el meu regal d'aniversari. No sé com és, però sempre sé quan arriba o descobreixo què és.

I és que sóc molt curiosa. Amb els regals no puc esperar-me. La meva mare i jo quan comprem els regals de nadal, sovint ens truquem, per fer-li dentetes a l'altra. I vas donant un parell de pistes.
A l'austríac ja li havia preguntat què em regalava... només sé que sóc vàries coses, i que almenys el regal d'avui l'ha demanat per internet. No han passat ni 15 minuts que ja he descobert on ha amagat el regal! Al sòtan! És que sóc l'òstia! He vist la caixa, petita, 15x15cm, però no l'he obert.

I ara què faig?? He trucat a ma mare, i evidentment m'ha dit que no l'obri. Dimecres a la tarda ell té un curs i tindré via lliure.

Al final li dic a l'austríac que sé on és el regal, i que li donaré les claus del candau del sòtan per no anar-hi; perquè aquesta vegada vull una sorpresa. Ha rigut, diu que sóc com una nena petita!

Sí, té raó. Però crec que no sempre és dolent ser una mica infantil :)

El rei del rock austríac!

2010-11-07T15:51:00.007+01:00

Què us haig de dir de l'Austrofred, doncs que és tot un personatge!!!!! A Àustria ha començat a ser conegut durant l'últim any degut a aparicions a la televisió, però aquest personatge ja existeix des de fa uns 6-7 anys!!

El personatge es base en Freddy Mercury, el cantant de Queen, i l'Austrofred intenta imitar-lo amb la seva vestimenta i sobretot posada en escena! El primer que vaig conèixer d'ell van ser les versions de Queen en un dialecte austríac, sobretot de la cançó Another one bites the dust (Eich Dodln gib i gas! per l'Austrofred) o el Don't stop me now (amb les lletres de Macho-Macho de Reinhard Fendrich). Aquí el podeu veure en acció...

Aquesta és la cançó "Eich Dodln gib i gas!" que vindria a dir... "A vosaltres tontos us fotré canya!!" , "Gas geben" significa donar gas, per exemple al cotxe i en aquest cas es refereix a les persones, com per exemple als vagos, fotre'ls-hi canya!!

Però és que en Franz Adrian Wenzel, el nom real de l'artista, és molt imaginatiu i no s'ha quedat només amb les versions de Queen, sinó que ha fet dvd's per posar-se en forma (Fit mit Austrofred), o per apendre anglès (Learning English with Austrofred).

I últimament ha escrit un parell de llibres!!! És que aquest home no para!! El primer dels seus llibres va ser: "Ich rechne noch in Schilling" , (Jo encara compto en Schilling- la moneda austríaca abans de l'euro) que és un diari de la seva vida cotidiana com a estrella del rock!

I ara està primocionant el seu segon llibre "Du kannst dir deine Zauberflöte in den Arsch schieben", (Et pots fotre la teva flauta pel cul!) , un llibre de la correspondència entre l'Austrofred i en Wolfgang Amadeus Mozart.

El dimecres va llegir uns quants capítols del seu últim llibre a Salzburg, i nosaltres no hi podiem faltar!! I la veritat és que no ens va decepcionar gens ni mica! Aquest és un espectacle ambulant! No només va llegir, sinó que també va cantar i van ser dues hores plenes d'humor! Us deixo amb alguna de les fotos que li vaig fer!

Aquest paio em recorda a algú!

2010-11-05T09:36:00.003+01:00

Fa poc vam anar a veure la peli "Wall Street: Money never stops", i no només la pel.licula em va agradar, sinó que també em van agafar ganes de mirar la primera que es va fer als anys 80.

Ara, el que no m'esperava era veure un personatge, el d'en Michael Douglas, tant proper a com és el meu pare. Els que heu vist la pel.licula pensareu: ala, com es passa!! o el pare de la nerona és un cabró... no, no ens passem tampoc!! Només dic que aquest personatge em recorda al meu pare... tots dos ténen unes característiques en comú: Es pensen que els que ells facin no comportarà cap tipus de conseqüència, o que ells evidentment no en ténen la culpa. Jo simplement diria: no saben què comporta ser pare, tenir unes responsabilitats, ser present en la vida del teu fill i acceptar que l'has cagat i demanar perdó.

Ara ja ho he acceptat: ell no ho sabia fer millor, tenia els seus propis problemes. Però no és just! Jo no en tenia cap culpa que ell tingués aquests problemes, jo el necessitava.
I ara intentem tenir una relació com podem; a vegades crec que és millor en la distància. Només espero que sigui millor avi que pare.

El que han donat de si aquests últims tres dies...

2010-11-01T17:16:00.009+01:00

Aquest cap de setmana llarg hem decidit quedar-nos a Salzburg, tot i això podem dir que hem sigut bastant culs inquiets i no ens hem quedat gaire a casa, ja que no ha plogut ni un sol dia, i hem gaudit del sol en general... I el temps ha donat bastant de si...

-El dissabte a les vuit ja m'havia aixecat, ja que últimament no trobo cap posició còmode al llit durant més de 2-3h, i a quarts de nou em trobava al supermercat comprant taronges! No us podeu imaginar la de gent que hi ha el dissabte a primera hora al supermercat... No ho entenc, jo estaria al llit!!!! Després vam tornar a sortir amb l'austríac i ens vam trobar una veïna a l'escala que ens va preguntar si tindriem una criatura... I nosaltres no només li vam confirmar la notícia, sinó que en una conversa de com a molt 3 minuts li vam dir com es diria, quan vindria al món... I és que si no sabeu com dir-li als vostres veïns que esteu embarassades, només heu de deixar la caixa del llit que heu demanat per internet uns quants dies a baix, a la vista de tothom!!

Després vam anar a donar una volta per la ciutat, i ens vam passar la tarda fent Sushi! Vam apendre a fer sushi d'una amiga veneçuelana que és cuinera, però com que sóc un cas he perdut la recepta... però avui en dia no és un gran problema... hi ha mil receptes a internet, i hem de dir que aquesta vegada la vam clavar amb l'arròs, ja que va quedar sencer (la penúltima vegada va quedar a trossets). I també estic contenta del tall de salmó que vaig comprar!!! Ens vam posar les botes!!!! Ara, és una feinada!

- El diumenge al matí me'l vaig passar a la cuina fent mandonguilles amb pèsols i sepia (que la vaig comprar congelada). Últimament m'ha agafat la vena de cuinar i vaig provant noves receptes de llibres o bé recupero les típiques receptes tradicionals catalanes, i és que fa poc vaig comprar una cassola grossa que va bé amb els fogons elèctrics! Jo fins ara tenia una cassola de terra, però és incompatible amb aquests tipus de fogons i per tant ens haviem despedit dels rostits i de les mandonguilles!!

I a la tarda aprofitant els últims rajos de sol i també els últims dies de tardor vam sortir a passegar en direcció a Hellbrunn, i vam poder fer algunes fotos precioses com aquestes:

- I avui dilluns hem anat a caminar una miqueta i hem fet el "Mühlenweg in die Plötz", o sigui, hem fet una excursió pel "camí dels molins en el Plötz", on hem pogut veure uns 4-5 molins d'aigua i unes cascades molt maques!!
Hem acabat la nostra passejada d'unes dues horetes trobant uns quants rovellons!!!!! Aquí la temporada de bolets és de juny fins al setembre, i els que més es troben són rossinyols... seguraments ens els menjarem al vespre passats per la paella amb all i julivert!!

Propaganda electoral

2010-10-31T19:16:00.004+01:00

Vaig flipar fa uns dies quan vaig obrir la bústia i hi vaig trobar propaganda electoral per les eleccions al parlament català del novembre!!!

Jo m'esperava una carta del consulat amb totes les butlletes i amb la informació necessària per poder votar, però no m'esperava que arribé propaganda del PP de Catalunya directament adreçada a mi aquí a Àustria!
La propaganda de fet és especialment feta per als catalans que viuen a l'estranger... i et diuen que aposten per coses com la tarjeta sanitària per als catalans residents a l'estranger, parlen de beques d'estudi, de les pensions...

Jo de fet encara no he votat mai des que sóc a l'estranger, i aquesta vegada tampoc no sé si ho faré, perquè estic molt desconectada de la política en general. Sí que llegeixo el diari cada dia (en versió digital, per sobre, només els articles que m'interessen) però en aquests moments no m'interessa gaire ni la política catalana/española ni la austríaca... Perquè de què em serveix votar a Catalunya/Espanya si de fet ja no visc allà i no sé si mai tornaré, o sigui que no regeixen per mi, no fan coses directament per mi... tot i que sí que ho fan directament per la meva família, amics i pel meu poble, perquè Catalunya sempre serà casa meva. I a Àustria al no tenir la nacionalitat austríaca només puc votar a les eleccions locals; en part ho entenc que no em permetin votar al parlament, però de fet visc aquí, pago els meus impostos aquí, ells hauríen de fer alguna cosa per mi, i jo hauria de tenir el dret a decidir! Però m'és igual, perquè de fet tampoc no segueixo la política austríaca...

I vosaltres, els que residiu a l'estranger, heu rebut propaganda electoral? Esteu inscrits al consulat español al vostre país d'acollida? Heu votat alguna vegada?? Us interessa més la política catalana/espanyola o la del vostre país d'acollida??

Coses a les que hauré de renunciar

2010-10-27T15:23:00.004+02:00

Fa unes setmanes vaig anar a dinar amb dues amigues que ténen nens petits, un té 14 mesos i l'altre 8 mesos. El dinar va estar bé, vam anar a menjar a un asiàtic, i va ser interessant observar les mares amb fills, i vaig pensar que hauria d'escriure un post sobre les coses que m'han dit i altres que he observat a les quals hauré de renunciar al tenir una criatura petita.

A veure... llista de coses a les que hauré/haurem (sí, sí, l'austríac també pillarà!!) de renunciar

1. A dormir moltes hores i fins tard: això ja m'ho han deixat tots els pares ben clar!! Que hem d'aprofitar el temps que ens queda per dormir molt i molt!!! Perquè llevar-te a les 10h del matí d'aquí a uns mesos serà impossible, i estarem contents quan diem que hem dormit fins a les 7!!!!!!! També es veu que els pares es tornen una mica com els japonesos, i aconsegueixen dormir profundament en qüestió de pocs minuts!!!!!

2. A menjar calent: això m'ho van dir aquestes dues amigues... Es veu que quan has acabat de cuinar i tens el plat calent a taula, la criatura ja es torna a despertar!!!!!! uffffff!!

3. A beure/menjar el que tu vulguis sense que el teu fill t'ho hagi merdejat abans!!! L'amiga amb el fill de 14 mesos bevia un suc de poma... pel got i van passar uns bastonets asiàtics, 2 o 3 rodanxes de cogombre, apart de les babes de la criatura... mmmm!

4. A fer els horaris que vulguis! Sobretot quan són petits depèns dels horaris dels teus fills: a quina hora mengen, que si els has de banyar.... Però dintre de tot espero que siguem bastant flexibles! Tot i que em sembla que anar al cine se'ns haurà acabat durant un parell de mesos!!!

Aquest any no pillaré!!!

2010-10-27T15:07:00.004+02:00

La tardor ja és aquí i l'hivern s'acosta... ja hi ha hagut les primeres nevades a uns 800 metres d'altitud. Tot i que encara tinguem dies assolellats ja que la boira/ i els dies grisos són el paisatge habitual sobretot del mes de novembre i desembre, les temperatures no són gaire agradables i una lluita dia sí, dia també amb aquell "carraspeig" a la gola que fins ara no es pot definir com a costipat!!!!! I espero que no em costipi, perquè quan estàs embarassada no et pots pendre res!!!!!!! ufffff, i jo que quan tenia mal de cap ja em prenia una pastilla... serà que no sóc gaire soferta!

I de moment intento evitar els refredats amb moltes vitamines, sobretot ara que han arribat els primers cítrics de València!!!!!
MMMmmm, a vegades estic contenta i tot que l'austríac sigui un fan de tots els electrodomèstics haguts i per haver-hi... o sigui que ara hi ha gairebé ració diària de suc naturals, els de la foto: suc de taronja, mango, pastanaga i llimona // suc de taronja, mango i poma.

Ja fa 6 anys d'aquella nit boja! (o com vaig conèixer l'austríac)

2010-10-21T10:49:00.000+02:00

Us faré un resum d'una nit ( o cap de setmana) boig de fa 6 anys:

- Vaig fer 20 hores d'autobús per trobar-me amb un amic a una festa de la cervesa d'una ciutat alemana.
- Tothom es pensava que jo volia alguna cosa amb aquest amic català, i aquella nit vaig acabar coneixent l'austríac, el meu austríac!
- Quan el vaig conèixer al seu pis (al matí d'aquell dia!) em van impressionar els seus dibuixos que penajven de la paret, eren genials! Tot i que el 90 % d'ells només fossin ties despullades de proporcions desmesurades!!
- Després de fotrens un tiberi impressionant per aguantar la nit que ens esperava ens vam dirigir als Wasen .
- I després d'unes quantes cerveses (o podria dir litrones, perquè allà les gerres de cervesa són d'un litre!!) va passar el que va passar...
- Cap dels dos sap molt bé com "va passar", només sabem que tots dos vam sentir el mateix, i que era aquella nit o mai!!!!
- I al dia següent vaig agafar un avió per tornar cap a casa...

Un mes després vaig tornar a agafar un avió... aquella nit va ser el principi de la nostra relació!

Mutterschutz i Karenz

2010-10-18T10:38:00.005+02:00

M'agradaria explicar-vos com funciona la baixa per maternitat aquí a Àustria i també a què té dret tota dona/home que hagi tingut un fill.

"Mutterschutz" o Baixa per maternitat: A la dona embarassada li està prohibit treballar les 8 setmanes anteriors a la data prevista de part i les 8 setmanes posteriors del naixement del seu fill. En cas de tenir bessonada, seran les 12 setmanes posteriors al part. Durant el Mutterschutz la dona continua rebent el seu sou, però aquest es calcula fent la mitjana dels últims 3 sous abans del Mutterschutz.

"Karenz": És el temps que es poden estar els pares sense treballar i se'ls hi guarda el seu lloc de treball. El lloc de treball se't guarda fins al 2n aniversari del teu fill (o sigui 24 mesos després del naixement). Durant la "Karenz" l'estat et dóna el "Kinderbetreungsgeld" - Diners per cuidar el nen (aquesta seria la traducció literal), i la suma de diners depèn de quants mesos un estigui en "Karenz", hi ha les possibles variants:
exemple: 30+6, o sigui, 30 mesos si només és un dels pares que està en Karenz i 36 mesos si s'ho reparteixen entre tots dos.

- Variant 30+6: són aprox. 436€/mes, i a més a més la persona que està en Karenz pot guanyar fins al 60% del seu sou durant l'últim any abans del naixement de la criatura o bé 16.200€ (o sigui el 60% del sou no pot superar aquesta suma de diners).

- Variant 20+4 mesos: són aprox. 624€/mes i es pot guanyar a més a més fins al 60% sou o 16.200€.

- Variant 15 +3 mesos: són aprox. 800€/mes i es pot guanyar fins a 60% del sou o 16.200€.

- Variant 12+2 mesos: són aprox. 1000€/mes i es pot guanyar fins a 60% del sou o 16.200€.

-Variant que depèn del sou dels pares, 12+2 mesos: la persona que està en Karenz rep el 80 % del seu sou net, fins a un màxim de 2000€. Es pot treballar i guanyar fins a 5.800€ a més a més.

Per tant, com us podeu imaginar, aquí a Àustria ningú no torna a treballar després de 8 setmanes d'haver parit, i també és bastant normal que els pares s'agafin la Karenz, o que s'ho reparteixin com a ells els hi va millor, 10 mesos un i 14 l'altre...
I llavors sovint les mares no treballen el 100% de la jornada, sinó el 50% o el 75%!

Ah, si ets autònom evidentment no et poden garantir el teu lloc de treball, però reps igualment el "Kinderbetreungsgeld".

Però per a rebre aquests diners has d'haver dut a terme tots els controls durant l'embaràs! El primer dia en què vas al ginecòleg i es confirma l'embaràs et dónen el "Mutter-Kind Pass"- el Passaport mare-fill, on està escrit quins controls en quina setmana d'embaràs està previst, i després del part, també quins són els controls que se li han de fer al nen.

Per això sempre sabia que volia tenir els meus fills a Àustria, perquè no hi ha cap punt de comparació amb les ajudes españoles!!!!

Com és el sistema del país en què viviu??

Segons el sistema austríac, quina variant triarieu vosaltres?

La gallina ha dit que no, visca la revolució

2010-10-17T17:26:00.003+02:00

A Àustria les dones embarassades treballen fins a 8 setmanes abans de la data prevista de part (que es diu Mutterschutz -protecció a la mare), o sigui fins que una està més o menys de vuit mesos (perquè un embaràs són 40 setmanes, i per tant 10 mesos!), i si no m'equivo a España es pot treballar fins a l'últim dia!

Com a infermera hi ha algunes coses que al estar embarassada m'estaven prohibides, com per exemple fer extraccions de sang, fer canvis posturals en pacients tota sola (si que els podia fer amb un company), no pots aixecar pesos, treballar de nits, treballar més de 9h /dia o 40 hores/setmanals... i haig de dir que a la empresa i concretament a la planta on treballo ho van seguir tot al peu de la lletra, vaig tenir molt de suport per part de les meves companyes de feina i sobretot de la meva superiora d'infermeria (també influeix que ella va tenir un avortament al 5è o 6è mes d'embaràs). En aquest sentit estic contenta d'haver canviat d'empresa fa aprox. un any i mig, perquè sé que a la meva antigua feina això no hagués sigut possible, que no ho haguéssin respectat i que s'ho haguéssin agafat malament que jo estigués embarassada.

Durant tot l'embaràs hi ha hagut alt i baixos en el meu estat anímic; hi ha hagut moments en què ho he passat fatal i em semblava que no podia més, però vaig continuar treballant, vaig anar tirant... fins que a finals de setembre al tenir 3 pacients infecciosos a la planta i amb un estrés impressionant vaig dir : JA N'HI HA PROU! NO PUC MÉS!

Em costa arribar a veure jo mateixa que no puc més, i amb l'ajuda de bons professionals: psicoterapeuta, metge de família i ginecòloga vaig aconseguir que em donéssin la baixa per maternitat! Bé, i sobretot haig de dir que lo que ha aguantat l'austríac no ho aguanta qualsevol... si creiés en alguna cosa diria que l'haurien de fer sant!

I ara estic a casa, disfrutant de l'embaràs, ara que la panxa encara té unes dimensions normals. La meva vida consisteix en dormir, cuinar, fer les feines de casa, fer el gos, mirar totes les sèries que vull, dormir, i dormir...

Tot i això també estic intentant posar una mica d'ordre en el nostre pis, llençant coses, portant coses al sòtan...

Buscant-te a tu mateix

2010-10-04T19:11:00.004+02:00

La setmana passada vaig anar a veure la nova pel.lícula de la Julia Roberts. A mi ella m'agrada, tot i sovint fa pel.lícules no gaire bones, que no expliquen una història massa interessant... i de fet, no m'esperava gaire d'aquesta, però tant poc??? Esperava paisatges més espectaculars, ja que està rodada a l'India i a Bali, i a més a més és bastant lenta!

Però d'alguna manera em vaig sentir identificada amb el seu personatge; no ara en temps real, sinó en diferents moments de la meva vida, entenc aquest sentiment de no estar bé, que haig de canviar alguna cosa de la meva vida...i em costa molt pendre una decisió, pateixo, ploro, penso què hauria de fer, estic en un estat de desesperació total!!! Fins que ho veig clar, fins que he tocat fons i faig un pas endavant!
Si comparo les meves decisions amb la pel.lícula, crec que tampoc no he fet canvis tant radicals, perquè de fet sempre he seguit amb l'austríac (sí, he decidit que a partir d'ara l'anomeré així!), però de fet cada any i mig hi ha un canvi important en la meva vida:

-Vaig viure 1 any i mig a Itàlia.
- Llavors vam anar a viure a Àustria, país on encara vivim (una mica d'estabilitat?), on vaig començar a treballar.
-Després d'un any i mig vaig decidir canviar de feina.
- Vaig canviar a millor, ja no havia d'agafar el cotxe, i l'ambient a la feina està superbé, però després d'un any i mig el meu rellotge biològic ja sona i em quedo embarassada...

Ara em pregunto, què passarà d'aquí a un any i mig??? Tindré clar si vull continuar vivint en aquesta ciutat o m'arriscaré i anirem a viure a un poble al cul del món, on precisament hi viuen els sogres? O tindrem el nostre segon fill?? De moment continuaré disfrutant de la meva estabilitat emocional... que no fa molt que dura, però la veritat és que em sento millor que mai!! Seran les hormones? o és que ja em tocava disfrutar una mica de la vida?

Em deixaré sorpendre!!!!!!

Petites coses que ens ajuden a tirar endavant...

2010-09-29T18:57:00.004+02:00

Fa uns mesos vaig tocar fons. De fet potser hauria de dir que jo em vaig adonar que havia tocat fons, perquè sovint nosaltres som els últims en acceptar la realitat quan aquesta no és precisament bonica.

I vaig dir prou, no puc continuar així. Era un procés d'autodestrucció en què a més a més anava degradant la relació amb la persona que més estimo. Vaig demanar ajuda professional, i me la van donar.

I en aquest tocar fons va arribar una gran notícia, una cosa que voliem, que haviem estat buscant, perquè com tot en la vida, no només estava de baixón, sinó que també havia tingut moments més estables, més feliços... i em deia: "estaré mai prou bé per ser mare? perquè no ara?". I així va ser... el nostre nen (perquè ja sabem que serà un nen!) va decidir que aquell era el millor moment, perquè no n'hi ha cap de moment "perfecte".

Estic contenta perquè jo vaig decidir lluitar per mi, i llavors vaig saber que estava embarassada. Perquè ara apart de lluitar per estar bé per mi, també ho haig de fer pel meu nen, per la meva parella, per estar molt millor quan el nen ja sigui aquí, perquè ell no hagi de viure el mateix que jo vaig viure.

Entenc i comprenc que el meu pare no fos allà per mi quan jo era petita perquè ell té els seus problemes, però això un nen no ho pot entendre; això ho entén un adult, i aquesta situació ha creat uns vincles emocionals determinats, i ha fet que jo sigui així com a persona.

I ara continuo fent teràpia, cada dia amb mi mateixa, i de tant en tant amb la terapeuta i res de pastilles, tot i que se'n poden pendre estant embarassada, però a mi que no em venguin la moto i em diguin que són totalment inòcues! Ho sento, però jo prefereixo no pendre-les. I ho estic aconseguint, perquè me'n vull ensortir, perquè jo ho he decidit i perquè m'hi esforço.

Us deixo amb una foto de la meva panxa, que ara ja creix desmesuradament! Aquesta foto és de potser fa un mes!!

Uff, quan de temps!!

2010-09-20T09:23:00.002+02:00

Uff, quan de temps!!!!

Què puc dir de tot aquest temps que no he estat aquí? Doncs que he passat èpoques en què no he estat gaire bé, però la vida ens sorprèn a nosaltres mateixos... He fet un canvi de xip, he decidit viure a Àustria i disfrutar, intento dia a dia sentir-me bé amb mi mateixa, trucar a la gent sense pensar si molesto, si el que dic és adequat o no...

Vull ser jo mateixa, vull que els altres m'acceptin com sóc, i sobretot: vull acceptar-me tal i com sóc! Ser feliç amb mi mateixa!!!!

I haig de dir que no sempre és fàcil, i és un procés lent, però els que estan al meu voltant m'ajuden. I jo també he acceptat que aquest procés no el puc fer sola.

Endavant les hatxes!!!!

(ja sé que està escrit molt malament, però és una frase que diu un amic meu!!!!!!)

El meu món...

2010-03-03T17:56:00.003+01:00

Tot llegint el post d'en Xexu sobre les paraules que ens defineixen m'he posat a pensar quines serien les meves paraules, les paraules que em defineixen a mi... I estic segura que la paraula Fotografia hi seria present en aquesta llista.

No fa molt que fotografio, bé, ara que hi penso ja deu fer ben bé uns 10 anys que m'agrada, però crec que ha sigut en els últims tres anys que m'hi he interessat realment i que ho considero la meva passió!

Aquest hobby /passió és una cosa en comú amb la meva parella, i la veritat és que puc apendre molt d'ell, ja que va estudiar fotografia en l'equivalent austríac al batxillerat.

Mica en mica ens hem anat comprant càmeres, objectius, motxilles... l'última adquisició va ser la setmana passada: Canon Eos 5D Mark II amb un objectiu de 24-105 mm de la sèrie L(professional)... o sigui, una meravella, que avui he anat a provar per la ciutat!

Això fa que en aquests moments tinguem:

-5 càmeres: 2 compactes digitals, 1 analògica, 2 reflex digitals

-4 Objectius

- 1 trípode

- 1 Motxilla grossa només pel material de fotografia, 2 bosses petites

Apart d'una passió s'ha convertit en una obsessió?

I és que de fet només m'agrada fer fotos, estar darrera la càmera. Arriba un punt en què penses en imatges, amb quin objectiu faries la foto, que quedaria millor amb el fons desenfocat...

De fet al veure les fotos que he fet avui he pensat que no és difícil fer fotos amb una càmera digital i tant bona com aquesta (la Canon 5D), que el que de fet ha de ser difícil és fer bones fotografies amb les càmeres analògiques, calculant-ho tot, amb una ISO limitada...

A vegades deixo anar els meus pensaments i crec que m'agradaria fer un curs de fotografia professional, i fins i tot combinar la meva feina, que em deixa moltes estones lliures amb la fotografia; però llavors he parlar amb algú que conec que és fotògraf professional i ha provat de ser autònom i no li va funcionar, i ara mateix es dedica a la fotografia, però no fa lo que a ell li agradaria i no fotografia en el seu temps lliure... per tant prefereixo continuar somiant, i superar-me a mi mateixa, i buscar algun club de fotografia, o algun curs més concret, perquè jo vull que la Fotografia continuï essent una part de mi, però no la meva feina, sinó la meva passió.

Us deixo amb alguns blogs on hi ha fotografies interessants ( malauradament gairebé tots són en suec):

- Hanna Persson, una jove sueca que fins ara estudiava teatre i ara treballa com a fotògrafa.

- Zoriah, un fotoperiodista

- Joel Alvarez

- Lisa Walsh, una fotògrafa americana especialista en casaments

De polls i bitxos raros

2010-02-24T20:15:00.004+01:00

Ja fa uns quants dies des de l'últim post, i estic millor... He passat dies de tot, alguns de més bons i d'altres de pitjors, però espero ensortir-me'n!

Però bé, avui no us volia parlar de mi, sinó d'una d'aquelles persones que us posen dels nervis.

Vinga va, que per molt civilitzats, per molt que tingueu molt bon rollo amb tothom a la feina, els amics segur que hi ha algú que no sabeu perquè us treu de polleguera. El pitjor de tot és quan algú et treu de polleguera i no téns cap bona raó per justificar-ho, perquè teòricament aquella persona és "perfecte" ( si és que existeix la perfecció), vull dir que no hi ha potser cap tret de la seva personalitat de tipus negatiu que sobresurti.

I a mi digueu-me pessimista, però a mi a vegades em treuen de polleguera aquelles persones tant optimistes! Jo sempre que he estat en desacord amb un optimista tot criticant l'exageració de la realitat que fa m'he definit com a una persona realista, i a vegades puc arribar a ser pessimista, ho reconec! Una d'aquestes persones és la meva sogra; és l'alegria personificada! I a mi això d'estar sempre de bon humor, doncs què vols que et digui... em dóna la sensació que viu en un altre planeta perquè no sé si ella no té mai problemes, però sempre està de bon humor! Pels que som més depressius ja ens ajuda estar al costat de persones així, però és que viure en el "País de les Maravillas" tampoc no cal!!

I llavors també hi ha una altra persona que em treu de polleguera (serà que avui estic molt sensible?), és una amiga de la meva parella (en M.), i no és el que us podeu pensar, no hi ha una rivalitat femenina, no n'estic gelosa, o si més no, no pas en aquest sentit.

Quan vam venir a viure a Salzburg vaig pensar que tindriem més de contacte, ella és jove, esportiva (ara he vist que això ens separa molt, perquè a l'hivern només la pots veure a les pistes d'esquí) i m'era simpàtica. I com he dit, esperava més d'aquesta possible amistat, i al final ha quedat en no res, en una coneguda per la primavera-estiu, perquè durant uns sis mesos a l'any no hi ha qui li vegi el pèl. I què voleu que us digui, jo no penso pujar a sobre uns esquís!

Bé, fins aquí tot normal, perquè de fet he decidit passar d'ella i no dir-li per quedar més, perquè ja n'estic farta d'una de cal i un'altra d'arena, a mi o m'expliques la teva vida o no ho fas, però a mi em desconcerta aquesta manera de ser.

I avui, després de no saber res d'ella des del mes d'Octubre, en M. ha parlat amb ella, i ara es veu que es vol fer autònoma, però no està segura perquè potser trobarà a faltar les relacions socials, el contacte amb la gent.

I va i en M. li diu que si és així que passi per casa, a pendre una cervesa!!!! Però serà gilipolles en M.!! O sigui quan ella ho necessita nosaltres si que estem aquí, però quan per exemple jo he estat malament i volia parlar amb algú, simplement pendre un cafè no ha sigut mai possible?? Quan encara hem de pendre la cervesa per celebrar el meu aniversari? (i he nascut al novembre!)

No sé qui em treu més de polleguera, si en M. o ella!!!! A vegades hi ha amics que de tant bons amics són tontos!

Sento haver-vos fotut un rollo, però ho necessitava!!! I a vosaltres, qui us treu de polleguera?? Va, mulleu-vos!

Encara és aquí, no vol marxar

2010-02-19T18:21:00.004+01:00

Ja fa molt (aprox. un mes!!! uff, quan!! -irònicament-) que no estic malament, que no em sento fatal, dies en què ni jo mateixa m'estimo, ni em suporto, dies en què em pregunto què ha vist ell en mi i perquè encara està aquí al meu costat, dies en què li dic que marxi per no fer-li més mal, perquè si jo pateixo m'és absolutament igual, però com que l'estimo molt no vull que ell ho faci.

I estic "contenta" perquè ha passat un mes! Però aquesta tristor encara és aquí, dins meu, i ara mateix vol tornar a sortir, i em fa plorar, sense saber el per què.

I a ell no li vull dir, perquè ja ha patit prou, i ell es pensa que tot està bé mentre treballa al seu despatx i jo ploro mentre escric aquest post.

Perquè collons no vol marxar??? Perquè no em deixa en pau!! Perquè collons estic tant trista i ploro?

Intentaré continuar planxant i distraient-me tot escoltant aquesta cançó dels Manel (cd que avui ha arribat des de Catalunya! i regal de ma mare!)

Se t'ha acabat la bona vida xato!

2010-02-18T10:39:00.003+01:00

El "Zivildienst" o objecció de consciència es va acabar a finals d'octubre i en M. va tenir molta feina fins passat nadal; i se suposa que ara té més temps per tot, que les coses han de tornar a la normalitat, hem de tornar als vells temps... i també a compartir les feines de casa!!
Per mirar de ser el més objectius possibles vam penjar com l'Enkeli en aquest post, i ara rellegint-lo m'adono que ens falten algunes tasques com "llençar les escombraries", "parar-desparar taula"...

Ah, per cert, la meva columna és la de la dreta!!!!

Va de forats!

2010-02-15T21:35:00.003+01:00

Us sembla normal que marxi de casa amb els mitjons ben normals i després de 10 min en cotxe, al arribar a la feina em trobo amb aquest panorama!!!!!

Per sort porto unes sabates tapades!!!!!

Minivacances a Budapest

2010-02-14T17:40:00.007+01:00

Aquesta setmana he tingut alguns dies de vacances (encara del 2009) i com que a la feina no els hi agrada gaire que les acumulis, doncs mira, van decidir quan les havia de fer (sense ni preguntar!).

Però jo no em queixo que hagin decidit que fés vacances, sinó quan i quans dies n'havia de fer... i com que eren massa pocs dies vam decidir anar amb tren fins a Budapest!!! Jo la veritat és que no hi havia estat mai a l'Europa de l'est, i bé, tot just ha sigut el començament, perquè n'hi ha uns quants de llocs que m'agradaria veure: Praga, Bratislava...

No és el meu estil fer un resum de les meves vacances, però si que us diré que ens han servit per desconectar uns dies, per continuar vivint l'hivern durillo (pel fred!) però en un altre país; jo no havia estat mai en un país en què hi havia hagut un règim comunista, no havia vist mai una capital d'un país amb edificis tant deixats, molts habitatges tancats, botigues, restaurants tancats...

Aquí teniu una foto d'un cotxe de l'època comunista, i déu ni do lo que havia nevat en els últims dies!!

Em va semblar molt curiós que a molts portals hi havia un panell on s'havia d'entrar un codi per entrar a l'edifici, però aquest sistema està molt extens allà, no és una cosa de "pijos"!

Hungria també és famosa per les seves aigües termals, i una tarda vam decidir anar a un balneari a Budapest. Un dels més coneguts és el Géllertbad, però també és de tipus més tradicionals, on hi ha separació entre homes i dones; nosaltres ens vam decantar per un de tipus més modern (no pel que fa a l'edifici, sinó a la mentalitat) i vam anar al Széchenyi-Bad. Només ens hi vam quedar 3h, però durant aquest temps només vam anar de piscina en piscina, i a diferents saunes; no sé si a tots els balnearis és igual, però no hi havia tumbones per estirar-se i llegir tranquil.lament!

I què us haig de dir dels dolços....mmm, apart de les crepes també ténen molt bons pastissos; vam anar a un cafè-pastisseria Ruszwurm, i què us haig de dir, tot estava boníssim!!

Intentaré continuar...

2010-01-21T20:08:00.002+01:00

Uis, ja fa molt que no escric al blog, des del Juny!! I no és que no tingui coses a explicar, però és que a vegades una es cansa d'explicar només coses tristes, o les coses a la seva vida que no funcionen...

Han passat uns quants mesos i alguns dies estic millor, però d'altres continuo igual de trista com fa uns mesos.

Però no vull continuar amb el blog per continuar amb aquest to depre, sinó que m'agradaria fer un blog més positiu.

Serà tot un repte!

Somnis

2009-06-16T09:53:00.000+02:00

Ja és la segona nit que somnio alguna cosa que em fa estar nerviosa i que per tant no em deixa dormir. Dóno voltes al llit continuament, i quan m'aixeco per anar al lavabo controlo quina hora és i quanta estona encara puc dormir...

I l'endemà no recordo què he somiat, però estic neguitosa i no he descansat. Potser és pel fet que he deixat la medicació de cop i volta, tot i que no ho hauria d'haver fet! Però ja se sap que els que som al ram de la sanitat som més llestos que ningú i fem el que volem!

I aquesta última nit he dormit bé, avui que no m'havia d'aixecar d'hora, que podia estar fent el gos tot el dia! Potser quan em desperti a la nit hauré d'escriure el que somnio en una llibreta o un tros de paper encara que siguin un parell de paraules clau que m'ajudin a recordar!

Dies de descans després de la tempesta!

2009-06-13T21:44:00.002+02:00

El passat cap de setmana em va venir a veure el meu germà amb la seva xicota (tot i que portin poc temps junts, i no vagin en sèrio, li dic així per simplificar les coses).

I el que esperava que fos un cap de setmana alegre, de bon rotllo, fer una mica de turisme per la ciutat, es va acabar convertint en un infern i una visita per diferents hospitals de la ciutat.

No tinc ganes d'entrar en detalls, de fet els detalls no importen. Sé que no ho va fer expressament ella, que no va planejar trobar-se malament, però a mi el que em va molestar de veritat va ser que ocultés informació i la seva manera exagerada de reaccionar!

Gràcies a Déu el dilluns vaig aconseguir enviar-los cap a Catalunya, i m'han calgut ben bé quatre dies sense treballar per recuperar-me d'aquest malson!

Ho he decidit, si el meu germà em torna a dir que vol venir li diré: MILLOR SOL QUE MAL ACOMPANYAT!

Per cert, ja he escrit 100 posts!!!