No ho entenc, no sé tampoc el perquè, però per una petitesa em vaig emprenyar, amb el sistema, amb com està organitzat!! I això va fer que em caiguessin quatre llàgrimes, o sigui una cosa sense importància...
I d'aquest fet sense importància em vaig començar a barallar amb ell, perquè tot i que ara dedica més temps a nosaltres jo no en tinc prou! Racionalment entenc que ell necessiti descansar, estirar-se al sofà i una tarda no fer res; però quan se'm "gira la bola" li retrec totes aquestes coses, crec que si tinguéssim més temps per nosaltres no m'agafarien aquests baixons.
Per què com sempre li dic, jo aquí només el tinc a ell, no hi tinc amics ni família. I ara gràcies a déu algunes petites aficions com fer mitja (avui torno a començar la bufanda, perquè ahir la vaig desfer tota! És la segona vegada que passa en una de les meves crisis!).
I en aquell moment, tinc molta ràbia, ganes de destrossar-ho tot i abans de fer-me mal a mi mateixa destrosso jerseis, entre d'altres coses... I ara ja està, ja estic calmada, però em sento malament per ahir, sobretot perquè no sé què haig de fer! Sé que necessito ajuda, però no vull anar al metge ni a cap psicòleg. Sempre dic que aquí no tinc a ningú, per tant la possible solució seria anar a Catalunya, on hi tinc els "meus"; però d'això tampoc no me'n sento capaç. No tinc ganes de tornar a començar.
Sé que li estic amargant la vida, i això no ho vull. I jo també sóc infeliç. Jo no vull estar així, però no sé què fer!