dimarts, 10 de febrer del 2009

Una nova etapa!

Ja està, ja ho he dit a la feina!!! Sincerament m'esperava una altra reacció de la meva jefa més directe... només m'ha preguntat si ja no em trobava bé a l'empresa! 

Ara ja sé quans dies de vacances tinc, i el meu cervell ja ha començat a barrinar on anar!!! Hi ha tants llocs on m'agradaria anar... Japó, NYC, San Francisco, Cuba, Marroc

Bé, ja veurem!

diumenge, 8 de febrer del 2009

Nova feina

Fa dies que guardo un secret per mi mateixa, tot i que ja l'he explicat a un parell de persones, encara no us ho havia escrit aquí, i sovint sou dels primers d'enterar-vos de les novetats de la meva vida...

Tinc una nova feina! Bé, de fet encara no és del tot oficial, perquè no he firmat cap paper, cap contracte, i estic esperant que ells escriguin alguna cosa per l'estil que confirmi que em donen feina per poder renunciar a la meva feina actual. 

I des de fa un parell de dies no paro d'imaginar-me com s'ho pendran alguns companys de feina, em refereixo a aquells que no em cauen tant bé, perquè la resta ja ho saben, perquè jo en el fons, de secrets no en puc guardar! Em refereixo a els meus secrets, les meves coses... necessito compartir la meva vida amb els altres! 

I sé que aquests estaran sorpresos, que em preguntaran molt el per què! Quan de fet el perquè és obvi... perquè necessito créixer com a infermera! 
O perquè: 
- N'estic fins als collons que alguns (amics de la jefa de la planta) gaudeixin de prioritats (com anar-se a fer massatges en hores de feina!).
- Els metges no facin el que els hi pertoca, i llavors diguin: ah, jo he dit això?? I que els hi hagis d'anar sempre al darrera!
- No puc treballar més amb mestresses de casa, perquè això significa que no estem donant un servei de qualitat! (aquestes companyes de fet només poden fer llits, però també ens ajuden a netejar pacients, i reparteixen fruita i els àpats a les habitacions).

I sé que marxant tant aviat (començo a principis d'Abril a l'altra feina) només els companys en sortiran perjudicats... però per una vegada a la vida haig de pensar en mi!

A veure si a més a més aconsegueixo disfrutar d'uns quants dies de vacances!

dissabte, 7 de febrer del 2009

Emprenyada amb el món!!!!

Així és com em sentia el dijous, sí, emprenyada amb el món, o millor dit, amb tothom! I és que a vegades Déu ni do quines situacions que hem d'aguantar... 

- Molts pacients i poc personal.
- Companys de feina que de fet de companyerisme no en ténen gens ni mica, perquè mentre tu t'estàs partint l'esquena des de 2/4 de 8 del matí, ells porten asseguts fent-la petar des que han començat a treballar a les 12!!! 
De fet ja m'ho havien dit, però és que encara rebenta més quan ho vius en la pròpia carn!

A vegades agraeixo que a la feina hi hagi un madrileny, així puc desfogar-me a l'instant sobre aquests companys que em treuen de polleguera!!

Ja ho sé, ara us pensareu que de fet només em queixo, i sí, teniu raó! De fet no hi ha dia que no em queixi d'alguna cosa o una altra... De la feina, dels companys, dels amics... però és que jo sóc una inconformista!!!!

divendres, 6 de febrer del 2009

Caos!

La meva vida està immersa des de fa dues setmanes en un caos descomunal.... no, no us preocupeu, el caos no està precisament en el meu cap, de fet, tinc les idees més clares que mai, sé què  vull, o on no vull continuar... De fet això es mereix un altre post!

El caos és en la meva vida terrenal!! Des de fa dues setmanes que no he cuinat! De fet he treballat molts de dies, i per tant he mirat de menjar a la feina, i quan arribava a casa estava tant cansada que ni menjava!!! 
Però no és només això: al pis està tot potes enlaire, ja no hi ha un espai concret per cada cosa, a la taula del menjador hi ha dibuixos d'un dels seus nous projectes, juntament amb jaquetes, davantal, que combinen perfectament amb la sissi del menjador... i els plats per rentar de la pica no els renta ningú. 

I és que tots dos estem poc motivats per les feines de casa. De moment no tenim més temps que per anar tirant, treballant, menjant el que podem i dormint el que podem!!! 
Per sort s'acosten dos dies de relax, de posar-se al llit sense despertadors, sense presses!