I és que aquí quan et cases sovint la dona canvia el cognom dels seu pare (perquè només ténen un cognom, o bé un cognom compost) pel del seu marit!!
Jo mai he arribat a entendre perquè la gent es canvia el cognom, i més especificament perquè llavors ténen el del seu marit. Vaig quedar parada a l'últim casament que vaig anar quan el pare del nuvi li va dir a la núvia que ara ja tenien una nova X (cognom del nuvi) a la família. Per mi és com un fet de possessió per part de l'home, i ho trobo molt masclista!!
Bé, us explico les possibilitats que hi ha quan un es casa:
1- Cadascú manté els seus cognoms. S'ha d'explicitar mitjançant un document abans del casament, sinó la dona rep el cognom de l'home automàticament.
2- La dona passa a anomenar-se com el seu marit. És el fet més habitual.
3- L'home passa a anomenar-se com la seva dona. Fet molt excepcional, i crec que la família de l'home no accepta gaire bé. Això de perdre una filla ho accepten, però un fill no!!
4- Crear un cognom compost dels cognoms dels membres de la parella, separats per un guió. També s'acostuma a donar bastant sovint! Si no pogués triar el fet de mantenir el cognom, aquesta opció tampoc no em sembla tant malament.
5- Crear un cognom nou!!! Si senyor, com heu sentit!!!!!! Jo aquesta opció la trobo l'hòstia!!! Et pots inventar un cognom!!!
Jo evidentment no canviaré el meu cognom, i el meu xicot ho entén perfectament. Com jo li dic, jo he nescut com la que sóc, i no canviaré la meva identitat!!!!
Llavors evidentment quan un se separa, pot tornar a tenir el cognom de soltera, o bé mantenir el cognom de l'home. Ja em direu quin sentit té manteir el cognom del teu ex!!
I vosaltres què me'n dieu, serieu capaços de renunciar a la vostra identitat i canviar de cognom si existís aquesta possibilitat??? (Perquè de fet el canvi de cognom només seria vàlid a Àustria i a Espanya no, per tant això també fa que tot sigui complicat!!! Com un desdoblament de personalitat!!)
I del tema fills i cognoms us en parlaré al pròxim post!!!!!