dimarts, 7 d’abril del 2009

What I need ist out there!

Ais, sembla que finalment estic un xic més animada... suposo que em va ajudar passar una estona amb companyia i obrir la temporada de les barbacoes!!! 

A més a més, una coneguda tirant a amiga està embarassada de 5 mesos, i a partir del Juny viurà a Salzburg! Això vol dir que ens veurem més sovint i no estaré tant sola!! A més a més, amb això de tenir tantes embarassades al voltant, fa que ja es desperti el meu instint maternal... però acabo de començar a treballar en aquesta empresa i per això volem esperar... 

I sobretot: Ha arribat la PRIMAVERA!!!! Aquests últims dies són esplèndids, estem per sobre dels 20 °C i el sol ens acompanya tot el dia!!! 

dilluns, 6 d’abril del 2009

Tornar al passat!

Dissabte vaig estar al pou, que jo ja em pensava que estava tancat, i no, de fet, vaig caure fins i tot una mica més avall!! 

Porto dos llargs mesos aguantant no veure el meu marit, que només tingui temps pel "Zivildienst" (com la substitució de la mili) i per la seva empresa, perquè no la vol pendre, i això ho entenc. 

Però dilluns a la nit vaig veure només similituds entre el meu pare i el meu marit, que tots dos teòricament estan al meu costat, però que quan els he necessitat no hi són aquí per mi, perquè ells ja ténen els seus propis problemes! Cap dels dos no s'ho ha buscat, un tenia depressions, l'altra massa feina.  I des de  petita ja ho porto a dins que ho haig de compendre tot, com vaig fer amb el meu pare, però no vull que passi el mateix amb el meu marit, perquè llavors vaig caure en una profunda depressió. 

Em vaig passar el dia al llit, plorant, pensant en la merda situació que estic vivint, i que no hi podem fer res. No puc ser tant egoista i demanar-li al meu marit que engegui la empresa a la merda només per estar amb mi, però si que vull que entengui que jo aquí no hi tinc a ningú més, que sóc aquí per ell i m'està fallant! 

I per colmo els seus amics li van organitzar un sopar per celebrar el seu aniversari, i per ells si que té temps. Finalment jo també hi vaig anar, perquè ell estava fet pols i no se'n veia en cor d'anar-hi. Ens ho vam passar bé, vam veure com una ampolla de vi per cap i vam oblidar els nostres problemes durant unes quantes hores... bé, fins a les 3 p.m, hora en la qual ens posàvem al llit i vam continuar discutint-nos fins a les 6 del matí! 

Per sort l'endemà, o sigui ahir, ja ho vam arreglar, i em vaig enterar d'una notícia, els anfitrions d'ahir, estan embarassats, i per tant ella també vindrà a viure aquí! I ens podrem veure més!

A gust!

Bé, ja he començat a la feina nova, i tot que tres dies (que són els he treballat) no donen per molt per donar-ne una opinió molt rigurosa, puc dir que m'hi sento a gust! 

Hi ha un bon ambient de treball, tant entre infermeres, com entre metges i infermeres! Cosa que no a tot arreu es dóna, perquè sovint no hi ha res més que una relació purament professional, i per tant no molta confiança, en canvi en aquella planta hi ha bon rollo. 

Parlen també de temes personals, i això també em sembla normal... però és que a l'altra empresa no, de fet jo era gairebé la única, i em semblava que eren molt i molt reservats, i ara veig que era potser una combinació entre ser reservat i que com que no hi ha bon rotllo, millor no explicar gaire res de la teva vida, no sigui que ho utilitzin en contra teu!!

De moment m'han fet un contracte amb un mes de prova, i llavors indefinit!! Cosa impensable en un hospital públic a Catalunya!