dimarts, 15 de febrer del 2011

Con la iglésia hemos topado!!

No només la gent que no conec i em fa comentaris maliciosos em posen a cent per hora... sinó que hi ha un tema que fa que m'encengui jo soleta!! I aquest tema és l'església!

Quan em vaig anar a empadronar aquí a Salzburg em van preguntar la meva religió i tot haver sigut educada en la fe catòlica en aquests moments no sóc ni practicant ni creient. No crec en cap ésser superior, i crec encara menys en la institució de l'església.
Tot i que he conegut alguns capellans més moderns a mi no m'agrada que em donin lliçons de moralitat o simplement que em diguin què és el que haig de fer.

Aquí a Àustria hi ha els impostos que es paguen a l'església catòlica en el cas de ser catòlic. Però aquests impostos no són una aportació lliure que pugui fer tot catòlic, per què l'església no et deixa decidir quan estàs disposat a donar-los-hi, sinó que ells calculen quan cobres tu i a partir d'aquest càlcul et diuen quan has de pagar!
I a mi això no m'agrada! No m'agrada que em diguin quant els hi haig de donar! Perquè trobo que cadascú hauria de donar la voluntat; i no perquè jo cobri més vull donar més!! A mi per exemple enlloc de donar-los-hi diners preferiria fer alguna cosa per a la comunitat!

Conec el cas d'una amiga a la qual l'església va enviar-li una carta informant-la de la quantitat a pagar. A ella aquella quantitat li va semblar elevada, i perquè li rebaixéssin va haver de justificar-ho enviant una còpia de l'extracte bancari dels diners que tenia al compte coorent, juntament amb una llista de documents per explicar les seves despèses i el seus ingressos!! Només així van acceptar reduïr l'impost!!

Fa gairebé 4 anys que vivim aquí, i ahir va arribar-li a l'austríac una carta informant-lo de la quantitat a pagar!! I li he tornat a repetir que no vull que surti ni un cèntim dels meus diners per l'església. I ell m'ha tornat a dir que apostatarà. Ja té l'imprès baixat d'internet. Ja veurem si abans de l'any vinent ho haurà fet!!!

dilluns, 14 de febrer del 2011

La gent que es fot on no la demanen (II)

Al supermercat, a la caixa apunt de pagar:
-(en Pau plora)
- Ais nena, em sembla que aquest nen plora perquè deu tenir fred. (Al matí a fora hi havia -10°C)
- Jo: no!! Em sembla que és que té gana!!!!! (El nen va ben abrigat fins a les orelles!! I la veritat és que tampoc no tenia gana, el que li molesta és la CALOR que a vegades fa als supermercats! Al meu fill li agrada l'aire fresc!!)

Arribem a casa i ens trobem a gairebé tots els veïns a l'escala... i vinga lo mateix... que si a fora fa molta fred!!!!!!

La gent que es fot on no la demanen (I)

Em sembla que de fet el títol no hauria de ser tant general i enlloc de gent podríem posar-hi "les dones que es foten on no les demanen", perquè no em direu que m'equivoco si afirmo que normalment són les dones les que es foten on no les demanen, aquelles que no les coneixes de res i tot i això et diuen el que pensen, però evidentment ténen mala folla, vaja!! Els seus comentaris són dolents, dolents!!!!

Aquest és el post número 1 dins aquesta categoria, però ja tinc pensat el número 2... tot i que no sé si incloure'l dins aquesta categoria o crear-ne una de nova... ja que es tracta de la SOGRA!!! ufff... aquesta dona es mereix un post apart!!

Bé... doncs som-hi: Quan en Pau tenia dues setmanes vaig anar a donar una volta amb una amiga per la ciutat. Al cap d'una estona a en Pau li va venir gana... i vaig decidir anar al primer cafè que vaig veure i que coneixia. Jo el recordava un cafè per a no fumadors.
Vam entrar i hi vaig notar un lleuger olor a fum, ja que la zona de fumadors i no fumadors no estava ben aïllada per un vidre (aquí no són tant estrictes com a Espanya o Itàlia), sinó simplement separades.

Ens assentem en una taula, i al desabrigar a en Pau la dona asseguda a la taula del costat va començar a preguntar-me coses, d'una manera molt amable: "que maco que és", "quant té" i bla bla bla. Aquesta és la fase d'aproximació, en què són simpàtics, perquè hi confiis, perquè et relaxis, i llavors te la foten!!!!! Jo em vaig demanar un cafè amb llet (haig de dir que a casa no bec mai cafè!!), i la dona aquesta va trobar l'excusa perfecte per fer-me dubtar, i me la va deixar anar: "vols dir que és bo pendre cafè per al nen?". Ostres, em vaig quedar parada, perquè la veritat és que això si que no ho sabia. Tonta de mi li vaig contestar molt amablement dient-li que sincerament no ho sabia, però que no en bevia sovint...

Pensareu... no n'hi ha per tant!! D'acord, aquesta no es va passar, només sóc jo que estic susceptible... però un moment...
marxa la dona de la taula i vénen dues dones, jo diria que mare i filla.

I una altra vegada lo mateix, que quan té, que mono que és... i llavors la dona gran al saber que només tenia dues setmanes em diu: "i tant petit i ja pot anar a un hostal?" (en alemany Gasthaus, que és com un restaurant però més cutre, però on la gent també hi va només a beure per exemple!). Fins i tot la dona jove li va dir, home, això no és un hostal, això és un cafè!!!
I encara em va deixar anar que si era bo pel nen anar a un local on fuméssin!!!!

Ho sento molt senyora, l'he cagada!! Ara ja ho sé que en aquest CAFÈ les zones de fumadors i no fumadors no estan ben separades. A casa no fumem, els meus pares fumen i han sortit expressament al balcó a fumar quan ens han vingut a veure... i ara em tira aquesta dona en cara perquè una vegada la cago i el nen va en un cafè on hi ha una mica de fum??

On hem arribat!!! I és que el que em fot més és que sóc simpàtica i educada amb aquesta gent. Aquesta segona dona era una mica grassoneta, i jo em pregunto: que em poso jo amb el seu pes, amb els seus hàbits alimentaris??? Oi que no?!!!
I no sé quina seria una bona reacció; quina seria una reacció en què li fés veure que s'està fotent on no la demanen però que al mateix temps sóc educada. Vosaltres com reaccionarieu??

dimecres, 9 de febrer del 2011

"Eis, quieto parado!!"

Ell marca les pautes a casa... i ara toca menjar (una altra vegada!!!!). De fet la seva vida es redueix a dormir, menjar, cagar i pixar! (perdoneu que ho digui així, però no em direu que un nen d'un mes defeca o va de ventre...). I amb aquestes quatre coses ja està ben ocupat!!

Bé, doncs com deia ara menja, al seu ritme. Que si ara vull fer un rotet, que si ara faig un pet... així durant uns 15-20 minuts, tot depèn de si està afamat (llavors hi ha pocs rots i pets) o si només té gana, o fins i tot hi ha moments en què saps que et prèn el pèl!!! S'hi recrea na treient el mugró de la seva boca... ara, jo ni deixo passar ben poques i li dic que això no pot ser!! I per mi que ho entén, perquè el punyetero RIU!!

I si tenim sort (l'austríac i jo) es queda dormit enganxat a la teta, rient de satisfacció mentre encara té el mugró dins la boca!! I llavors comença la feina més gran: OPERACIÓ PORTAR EL NEN AL LLIT!!!!!! Uff! No sabeu pas lo difícil que és! La clau està en saber escollir el moment adequat; saber interpretar si el nen ja està dormint profundament o si quan el deixis al seu llitet tant mono obrirà els ulls com dos tomàquets!!
Durant el dia li donc el pic al sofà, amb el meu coixí d'alletament americà. Quan està satisfet tenca els ulls, fa un parell de somriures i es relaxa... i jo espero una eternitat, que realment deuen ser un parell de minuts! I faig el primer moviment per aixecar-me, des del meu punt de vista gairebé imperceptible i ell demostra qui és EL JEFE (així l'anomenen l'anomenem a casa!) i fa un moviment superràpid amb la mà i s'agafa a la meva samarreta: "EIS, QUIETO PARADO!! " .

Això és el que va fer ahir al vespre... i em va sorpendre tant que em vaig descollonar de riure!!! Tant que em pensava que el despertaria amb el meu riure!!

40 minuts després "el jefe" dormia al seu llit.

Per cert, accepto consells de les mares per fer adormir el seu fill!!! Experiències... si era molt difícil que s'adormissin, si només els feieu / aconsseguieu fer-los adormir en braços...
Per cert, ho sento molt si se moment el blog és monotema! :)

diumenge, 6 de febrer del 2011

Donar el pit!

Bones!! Fa gairebé un mes que estic desapareguda del blog... i és que tenir un fill petit t'absorbeix molt i molt de temps!! Només dir que avui és el segon dia en què he dormit 9h a la nit, no seguides perquè dóno el pit, però si a intervals... i per tant és el segon dia en què realment sento que he descansat, que SÓC PERSONA!

Ara fa gairebé un mes que en Pau ha nascut i puc dir que més o menys ja portem bastant bé el tema de l'alletament, que al principi era un desastre perquè tenia una ferida a un dels mugrons perquè el nen no s'agafava bé... Aquesta ferida me la va fer el nen durant els primers dies a l'hospital, i per tant crec que les infermeres de la planta haguéssin pogut mirar una mica més si el nen s'agafava bé al pit...

Altres problemes eren que el nen no obria bé la boca... bé, que una cosa que a mi em semblava que era fàcil, és una cosa bastant complicada!! Gràcies a una infermera de l'hospital especialitzada en l'alletament que s'hi dedica a temps complet (de 8 a 15h) avui encara estic donant el pit, sé què li passa al nen segons els sorolls que fa: ara va de ventre, ara necessita fer un rot...
Crec que això de donar el pit ha passat per diferents fases en els últims anys... per exemple quan jo vaig néixer la meva mare no va tenir la pujada de la llet (cosa que trobo molt rara, però si ella ho diu, serà així!! Teòricament pot ser degut a problemes de tiroides) i al 3r dia va decidir no intentar donar més el pit i donar-me biberó. I quina va ser la seva sorpresa: es va haver de barallar amb el metge perquè no li volia donar cap biberó!!!

Jo sempre volia donar el pit, però haig de dir que tampoc no és la meva màxima a la vida!! Com ja he dit, a mi em van donar biberons i al meu germà també, i tots dos hem sigut molt sans! Per això vaig fer un curs abans de parir per informar-me bé, per no deixar-ho quan tingués problemes, perquè em conec, i sé que quan d'una cosa no n'estic convençuda pot ser que a la primera de canvi ho deixi córrer!

Com moltes de les mares que decideixen donar el pit, em vaig comprar el típic coixí per donar el pit, amb unes boletes a dins, però a mi personalment no em va gens bé, perquè al ser amb boletes petites a dins fa que no sigui estable i la posició del nen varia, i a vegades el fet que el nen mogui la boca uns pocs milímetres fa que faci mal al succionar!



En principi em pensava que el faria servir durant l'embaràs per poder dormir millor, però el va fer servir més l'austríac que no pas jo!!! Potser és perquè tampoc no tenia una panxa molt i molt grossa!

La infermera especialitzada en l'alletament em va aconsellar un tipus de coixí per donar el pit americà, que és d'un material estable i el nen no es mou!! La veritat és que no són barats, però com que volia continuar donant el pit, vaig comprar-me'l!!
Ara mateix puc dir que el recomanaria a tothom!! Aquí a Salzburg només hi ha una botiga on els venen, però a l'Amazon els podeu trobar fàcilment!




Imatges: Google