Primera ronda ja ha passat

Bé, les primeres festes ja s'han acabat i  ara gairebé tenim a sobre el cap d'any. 

Jo ja he tornat de Catalunya, en M. no va venir. Cadascú volia estar amb la seva família. Jo tot i ser educada en la religió catòlica, ara mateix no sóc molt creient, per tant no vaig anar a casa per celebrar el Nadal, sinó per estar amb la família i els amics. 

Van ser uns quatre dies intensos. 

Només d'arribar vaig veure al mòbil que m'havien trucat per fer una entrevista de feina, vaig tornar la trucada, i encara no hi ha un dia concret per fer l'entrevista, haig de tornar a trucar al gener!! Estic contenta: he aconseguit més que no pas fa un any i mig! I a més a més, estan interessats en mi en una àrea on tinc experiència. 

Ara em prepararé una mica l'entrevista amb el sogre, que ell ha entrevistat a molta gent... si mes no sabré en què es fixen del CV. 

Ja aniré informant!!!!! 

Ja està fet!!

Ja m'he decidit... després de comentar-ho amb molta gent, i que tots m'animéssin a fer-ho... he enviat el meu curriculum a SALK. El que va fer que em decidís va ser que una amiga em va preguntar si m'interessaria la feina si fós en un hospital de Girona o Barcelona, i evidentment vaig respondre que si!!! 

Jo sóc un cul inquiet, i encara molt jove: necessito apendre molt i molt encara!!! No estic satisfeta amb la meva vida laboral!!!!!

Ara a veure què passa!!!!

De moment ja estic de vacances fins al cinc de gener!!!!!!! I de fet, haig de dir, que avui és nadal a casa meva... de fet només perquè jo estaré a Catalunya i el meu marit a Àustria. I jo li vull donar el seu regal... 

Experimentant ... a la cuina!!!

Puc ben dir que això de fer galetes no és lo meu!!!!!!! Bueno, miraré de no ser tant pessimista considerant que és la primera vegada, i que ho faig completament sola, sense ajuda de ningú, ni tant sols d'internet. 

Avui per colmo m'he adonat que enlloc de comprar anous vaig comprar ametlles... 

Després de: 3 trucades a la sogra, un missatge al contestador, 3 hores a la cuina i sense haver dinat, aquest és el resultat: 

El resultat no és espectacular, sobretot perquè els Vanillekipferl han quedat ben aixafats, i no sé perquè!!! (Apart que estaven a la safata com una llauna de sardines!)

Ah, per cert, són comestibles!!!! 

I la tassa que es veu, serà el regal de nadal per la meva mare... ara s'ha aficionat a veure te!

Qui no arrisca no pisca!!!

Ahir va ser un dia intens... vaig decidir que si en M. podia fer el seu primer pastís i era bo, jo també era capaç de fer Adventskekse (galetes d'advent). Per tant vaig anar a un centre comercial a comprar... i estava inspirada i vaig trobar un parell de regals de nadal (quatre xurrades, perquè jo de fet sóc bastant contrària al consumisme nadalenc). 

Encara no he fet els Kekse, vaig comprar la farina equivocada!!! (jo no sabia ni que hi havia diferents tipus de farina!!). 

Al vespre vaig trucar a una amiga per comentar lo de la feina, perquè m'ajudés a decidir-me... i he decidit que enviaré el curriculum!!! 

I avui arriba l'hora de la veritat: fer els Kekse... espero que surtin bons!! Ja posaré una foto al blog!

continuo dubtant

Sempre més de lo mateix... dissabte sortia al diari que al SALK busquen infermeres per diferents plantes. Es pot enviar el curriculum fins al dia 19.12. 

I no sé què fer. No sé si donar un nou canvi a la meva vida. No sé si arriscar-me. No sé si vull tornar a començar en una feina nova, però si que sé que on estic la feina no m'entussiasma, que em quedo més pels companys que per res més. 

I com sempre, en puc parlar amb qui vulgui, però qui ho ha de decidir sóc jo. 

Experimentant

Jugant una mica amb el meu regal d'aniversari: un objectiu de 50 mm. 

El temps passa...

barrinant (II)

Ara estic una mica liada... em refereixo a que no sé què fer amb la feina. Ja sé que fa un mes o així vaig decidir que seria millor canviar de feina, perquè on estic ara no hi ha gaire feina i tampoc no puc apendre molt més, perquè el tipus de patologies /operacions sempre són les mateixes. 

Ara però, penso que ho haig de suspesar. Ara mateix sóc feliç (quan de temps que he pensat que no ho diria mai això!!!!) i si penso en quins són els elements a la meva vida que em fan feliç serien: 

1. família (pares, fills -els que vindran-, i la meva parella)

2. amics

3. aficions (idiomes, fotografia esport, viatges)

4. feina

Per tant la meva pregunta és quin percentatge m'aporta la feina... si només és un petit percentatge potser no estaria malament quedar-me on estic, perquè tinc 6 set/any/vacances, uns bons horaris que de vegades em permeten tenir 4-6 dies de festa, sense haver d'utilitzar dies de vacances, i per tant els puc aprofitar per estar amb la família, amics o per les aficions. 

Si canviés de feina i anés per exemple al SALK (hospital més gros de Salzburg), sé que només ténen 5 set/vacances/any, el que no sé és el tema horaris (ho haig d'investigar). 

Per tant si penso que en el futur a mig termini (d'aquí a un parell d'anys) de tenir criatures, potser la feina passa a ser només un tros petit de la meva vida... Em sembla més important tenir més dies de festa i poder estar amb la meva família a catalunya o amb els amics. Perquè al cap i a la fi, això m'ajuda a ser feliç!!!! 

barrinant!

Fa un temps vaig llegir un article sobre "estar cremat a la feina", i de fet l'article l'enfocaven des d'un altre punt de vista: Ets massa bo per la teva feina?

No és que ara el meu ego estigui pels núvols, però si que és veritat que un pot estar cremat, cansat després de treballar 12h simplement pel fet QUE NO HI HAGI FEINA!!! I és que estar sentat la major part del dia, llegint un llibre i veient passar les hores lentament, no fa que un estigui motivat per anar a treballar!!

I aquest és precisament el meu cas... Si que hi ha dies en què hi ha feina, en què no pares, però diguem que no és gaire sovint.. i llavors em plantejo canviar de feina. Em plantejo si sóc capaç de no apalancar-me i quedar-me amb les meves vacances al nadal i a l'estiu, amb el gimnàs després de treballar, la sauna i les termes... i sobretot si parlo prou bé l'idioma!!

Ho he comentat amb algun company de feina, jove com jo, motivat, i m'ha dit que creu que és el millor que puc fer, i que per l'idioma no em preocupi!!!!! I de fet he vist que en els cursos que he fet que entenc l'idioma en un 85%-90%!

Estic insegura de si ho podré fer! I llavors penso en el que he fet durant els últims tres anys: 2 països nous, 2 idiomes, buscar feina 2 vegades... 

Això si, penso buscar alguna cosa per millorar, perquè sempre hi pot haver alguna cosa pitjor!!!! Per tant penso buscar amb calma!!!

I vosaltres, esteu contents amb la vostra feina?

Què ens ensenyen a la universitat?

Finalment he començat un dels famosos cursos que fa tant de teps ( o almenys em sembla una eternitat) vaig dir que faria; el curs d'ECG (electrocardiograma), i m'he adonat de lo poc que ens van ensenyar a la universitat. I això que teòricament on vaig estudiar hi ha un bon nivell!!!! Collons quin nivell!! 

Està clar que com en moltes professions un acaba aprenent més en el dia a dia, quan un ha d'afrontar les dificultats, però una bona base també hi ha de ser. 

I jo que em pensava que la tenia!!! Perquè sóc molt incrèdula, i em  pensava que seria suficient la informació que em van exigir saber a la Uni! I diguem que només serveix per anar tirant, per fer el mínim, per acabar depenent sempre del Sr. Doctor!!

Perquè a mi el que em van ensenyar va ser a escriure un electrocardiograma, i a posar-lo dins la història clínica, i de mirar-se'l ja se n'encarregarà el metge! I tot i que les infermeres no estem autoritzades per a diagnosticar, una si que es queda més tranquil.la si en sap una mica més del tema, i per exemple saber quan és urgent avisar al metge, quan és que el pacient ha tingut un atac de cor i així poder donar l'alarma!

I és que el saber no ocupa lloc! I jo tampoc no em puc quedar creuada de braços sempre esperant a que els altres et diguin què has de fer, com si no forméssis part de l'equip . 

I el que com sempre m'ha decepcionat més és veure com altra gent ténen una millor formació que jo, i que altres companyes austríaques que treballen amb mi.

Per tant el problema no només es troba a Catalunya o a Espanya, sinó que a Europa. I evidentment també depèn molt del lloc de treball, de què és el que t'egixeixen. 

Per sort al final del curs no hi ha cap examen, i només comentem exercicis conjuntament. El professor també ens va fer saber els seus objectius del curs: que cadascú aprengui alguna cosa, o sigui que millori /adquireixi nous coneixaments. 

Això puc dir que ja ho he complert, i a més a més m'hi penso esforçar molt!!!!!

Objectius realistes

A vegades penso que el que fa que estigui descontenta amb mi mateixa és el fet de ser massa autoexigent i de voler fer masses coses!!!! 

Hi ha dies en què tinc festa i vull: anar al gimnàs, anar a comprar, cuinar, netejar, planxar, descansar... 

I he vist que si em proposo petits objectius els assoleixo, i llavors penso que també puc fer això altre... i així puc assolir aquests objectius més realistes. 

Ara mateix m'estic plantejant apuntar-me a ioga o a pilates, quan ja sé que no tinc uns horaris fixes, i per tant no sé si hi podré anar sempre. 

A mi és que a vegades m'agovia això de tenir uns dies fixes a la setmana ocupats. Perquè a mi m'agrada decidir coses espontàniament: marxem aquesta setmana tres dies??? Ja sé que un curs així no és que lligui molt... 

I no deixem el tema...

Que si despedida de solters... que si més casaments... I és que en les últimes setmanes he estat molt desapareguda per diverses raons: una despedida de solters i dos casaments, apart de tornar a l'emocionant vida laboral... I tot i que no paro, no és que estigui molt motivada per escriure coses al blog! 

Serà perquè no estic tant malament??

Recordo l'últim casament al que vaig anar l'any passat... uff!! Que malament que ho vaig passar!

No sé si heu tingut mai la sensació que tot i estar en una celebració, envoltats de gent, amb música agradable, retrobaments després de molt de temps, converses interminables... vosaltres esteu quiets, i a la resta de la sala tot és vida, alegria, i no pots connectar amb la gent, tot i que voldries, i de cop i volta et sents molt trist, i tens ganes de plorar, marxar i anar a un lloc on et sentis segur, un lloc que coneixes! 

Però saps que no pots marxar, tots ja t'han vist, i no vols muntar un número, per tant intentes resistir, controlar les emocions ... i és llavors quan perds totalment el control... marxes, tornes, et baralles amb al teva parella....

I tothom sap que no estàs bé. I això és l'últim que volies que sapiguessin. O és potser precisament el que vols i el teu subconscient et traiciona??? 

Seria la pèrdua d'autocontrol com un mecanisme per demanar ajuda als altres??? (Pels que no sabem demanar ajuda directament!!)

Per sort en aquests dos casaments vaig disfrutar, de veritat. 

Exprimint el cervell

Intento sentir-me millor. Intento canviar la meva vida per sentir-me millor, estar motivada per fer esport, cursos nous : d'infermeria, de ioga. Tot per millorar la meva autoestima. Continuar formant-me per ser una bona infermera, per sentir-me més segura quan els pacients em pregunten alguna cosa, per sentir-me més segura quan treballo sola amb els pacients, saber que sabré reaccionar correctament en el cas d'una emergència. 

Sé que he fet molt fins ara, he viscut en dos països diferents, he après l'idioma prou bé com per treballar en el que m'agrada i pel que m'he format. Però jo sóc molt exigent amb mi mateixa, i sé que mai no parlaré prou bé l'alemany, que mai no faré prou exercici, ni mai seré prou bona persona.

Una part d'aquestes inseguretats són producte de les relacions familiars durant la meva infantesa i adolescència, i d'altres de producció pròpia. De com m'he anat desenvolupant com a persona. I un dels meus defectes que veig últimament és la comparació... sé que no hauria de comparar el que jo aconsegueixo amb el que els altres aconsegueixen, sinó simplement intentar autosuperar-me, segons les meves capacitats i personalitat. 

Tancada!

Sempre he sigut una persona bastant oberta quan ja conec a la gent, necessito expressar com em sento, compartir amb els altres les meves alegries, penes i preocupacions... 

Però sembla que des de fa un temps ja no és així... des que visc a l'estranger??? Jo diria que sí, perquè allà vaig deixar-hi els meus amics, i tot i que he conegut a gent, només molt pocs han sigut companys de d'algunes confidències. 

I no sé perquè però jo mateixa m'he anat tancant i no he trucat als meus amics per desfogar-me, perquè m'ajudin a veure una mica de llum en aquesta foscor que a vegades m'envolta... i he acabat desfogant-me en ma mare, però ella es preocupa, i per tant fins i tot a ella li menteixo quan li dic que estic bé. Perquè sé que pateix i no s'ho mereix.  

I en el meu xicot, ara ja marit (a mi em sona molt malament això de marit!! m'agrada més parella) li confio moltes coses, perquè la nostra relació es basa en la confiança, l'amistat... però no serveix com a terapeuta substitut, perquè està massa implicat en la història... 

I suposo que per això he acabat publicant aquí, desfogant-me, substituint les trucades / emails als amics, i encara no sé perquè... si potser ells serien qui més em podrien ajudar, perquè em coneixen, encara que molts només coneixin la part més bona i positiva de mi. 

Em sembla que faré un pas endavant, i encara que potser no seran emails molt personals, li enviaré els posts que publico... perquè crec que serà millor per la meva vida si vull estar millor, si vull que la gent m'ajudi, si em queixo que no tinc amics (a Àustria), però tampoc m'obro molt ni m'esforço per conservar els que estan a Catalunya. 

Frauenministerium (Ministeri de les dones)

Porto dos dies de més baixón emocional. Ais, i també tinc festa. Com sempre aquestes dues coses en mi van molt relacionades... sempre que em quedo a casa volent posar ordre al caos que m'envolta i que ha crescut després de les vacances, casament, escapada curta a casa i tornar a començar... 

Per tant he tardat una setmana i mitja a posar una mica d'ordre a casa. I perquè dic he tardat i no hem tardat?? I és que això de fet podria ser una bona base per a una denúncia...

I és que a Àustria existeix el Frauenministerium, que vindria a ser com el Ministeri de les dones, i fins i tot hi ha una llei aprovada per a la igualtat entre els dos membres de la parella en relació amb les feines de casa!!!! 

Jo sincerament ho trobo desproporcionat!! Si ell no fa res a casa, doncs se'n parla i s'intenta solucionar, però d'aquí a anar davant del jutge... 

I quina serà la sentència??? Planxar camises durant un mes????!!! Aquesta seria la pitjor de les coses per mi!!

Canvis d'ànim...(II)

M'encanta, perquè com sempre, quan escric que estic bé, que intento ser feliç i que sembla que ho aconsegueixo... va i em torna a donar un baixón. 

Per sort només va durar un dia... i vaig fer una mica de teràpia mirant una de les meves sèries preferides... 

Ja fa 30 dies...

Que vam marxar de vacances, unes vacances poc organitzades, perquè nosaltres no som dels que planejem molt les coses, sinó que ens deixem portar i volem disfrutar sense agobiar-nos. 

Aquests dies m'han servit per carregar piles, per dormir moltes hores i disfrutar de totes les hores de sol que m'han estat robant els austríacs!! (Hi ha unes 3 hores menys de sol que a Catalunya!!)

No sóc una altra persona, però sí que sé que ja no estic sola, i que formo part d'un projecte. I miro al futur. Ja  no desitjo que el dia a dia s'acabi, sinó que ara vull viure, i sé que vindran moments difícils, però estic preparada per afrontar-los!!!

De moment he redescobert una passió que sempre deia: la fotografia, però de fet no sortia mai a fotografiar, a probar, experimentar... i durant les vacances ho he fet molt, i tinc més ganes que mai de fer un curs professional o alguna cosa més en sèrio... 

Per fi

Per fi ha arribat el dia 28.07.08. 

D'aquí a menys de 6 hores estarem assentats en un avió direcció Creta. Ens esperen 14 dies de divertiment, descobrir un nou país, una nova cultura, bon menjar... 

Espero deixar enrera tot l'estrés i el mal rotllo. Espero d'aquí un temps poder dir que aquest estiu he canviat la meva vida i he après a acceptar-me tal i com sóc, i que dins aquest ésser també hi ha coses bones!! 

Bé, simplement dir-vos que si puc des de terres llunyanes potser actualitzaré, però sinó, ens veiem en 15 dies!!!! 

BONES VACANCES!!!

Planning

Before Sunday

- Netejar el terra amb l'aspirador i la mopa. 

- Netejar el WC i lavabo. 

- Posar en parelles tots els mitjons que tenim. 

- Rentar tota la roba abans del diumenge i planxar-la!!!

- Buscar un tren per uns amics des del lloc del casament fins a Vienna.

- Buscar una combinació de tren per una amiga des d'on viu ella fins al lloc del casament. 

- Dimarts: treballar de nits. 

-Dimecres: parlar amb el grup de música. 

- Dijous: Neteja de cutis i treballar de nits. 

- Divendres: Dormir??, anar a buscar el vestit de núvia, deixar el nòvio a casa seva, tornar a Salzburg, anar a sopar amb companys de la feina en algun lloc perdut (o millor dir, la que es perdrà seré jo!!) a la muntanya!!

- Dissabte: potser tornar a fer despedida de soltera. 

- Diumenge: fer la maleta i fer el check-in a la nit. 

I dilluns comencen les vacances!!! Per fi!!!

Resum de la setmana

Hores treballades: 56

Dies treballats: 6

Mitjana d'hores dormides cada dia: aprox. 6!! (poc, poc, massa poc!!)

Esport: 1h 30 min al gimnàs de la feina!! (per compensar la bossa de Doritos que em vaig menjar després!!! Sóc una dona previsora!!)

Vegades que he fet algo amb els amics: 2 ( uns vinillos amb una amiga, i una barbacoa!!!)

Hores de sol disfrutades: poques, molt poques!! Ha plogut molt i he treballat molt!! 

Decisions: Em pendré els antidepressius com a mínim 3 mesos, però de moment no aniré al psicòleg!! Si mes no hem arribat a un punt mig!!

Sensació que tinc després d'aquesta setmana: que bé que ja s'hagi acabat!!!!!

I aquesta pròxima setmna va dedicada a mi!!

Per què?

... hem de parlar d'aquest tema tant important a les 11 de la nit?

... vols que prengui medicació si jo ara no vull?

... no m'abraces si és el que jo ara necessito?

... dic que prendré la medicació només per fer-te feliç a tu?

... pregunto jo mateixa si em controlaràs si em prenc la medicació, quan podria llençar-la cada dia?

... el temps va passant i el meu estat d'ànim no canvia?

... em costa tant pendre una decisió dràstica com agafar els meus trastos i anar un temps a Catalunya per fer teràpia?

... no tinc ganes d'analitzar el meu passat, el tipus de relació amb pares, germans, ex-novios, amics?

Canvis d'ànim...

Com poden canviar les coses en pocs moments... 

Hem parlat, hem discutit. 

Ell ha marxat. No sé on anat, no sé quan tornarà. 

I m'és igual. 

Em sento sola en aquest país. He trucat a una amiga de Catalunya, no hem pogut parlar, però m'ha preguntat si tot va bé... i com sempre he mentit i he dit que si. 

Després he trucat a ma mare, i hem xerrat una estona. 

Hem discutit perquè jo no estic bé. Però no estic preparada per fer canvis ara mateix. No vull anar al psicòleg, no vull pendre medicació. 

Motivada de bon matí

Sembla que sortir m'ha motivat de bon matí, perquè abans d'emorzar ja he buscat informació sobre un curs de ioga!!! 

I també li he preguntat a una "amiga" si ella hi està interessada!!!!!

Apart d'això sembla que el dia serà ben gos: a fora ja plou... m'espera un cubell ple de roba per planxar i el menú del casament al català per traduïr!!!! 

No m'agrada però..

No m'agrada enfadar-me amb els pacients però si toca el timbre 5 vegades en 15 min perquè vol més cervesa freda o ja no sap què volia...  la veritat és que em treu de polleguera!!!!!

No m'agrada que em treguin de polleguera, però com haig de reaccionar si una iaia de 93 anys a les 3.15 pm prova insistentment de passar entre la barana del llit i el llit, veus que s'ha tret la compresa molla que portava, i que s'ha pixat a terra. L'acompanyes al lavabo i en acabar vol pesar-se i anar a donar una volta per la planta!!!! 

Evidentment li he dit que no!!!! I va i es queixa dien: Tu sempre dius noooooo!!!!!! 

No m'agrada discutir-me amb els pacients, però ahir una pacient em va treure de polleguera... xerra pels descosits i jo només volia fer la meva feina... sembla que no ens vam entendre bé, i jo li vaig dir que el que deia no era veritat. Resposta: vaig conèixer una infermera italiana que tampoc podia dir "ü". 

Malauradament li vaig contestar: Puc parlar 5 idiomes, però no puc dir ü, però no em sembla que sigui tant important!!!!! 

M'encanta tenir tres dies de festa i no veure els pacients. Aquesta nit no podia amb ells!!!!!! 

Poltern

Ahir vaig treballar de nits... i de fet hauria d'haver sigut una nit com una qualsevol altre, si no fos perquè vam celebrar una despedida de soltera a la feina...



Jo és que treballo en un lloc molt diferent...

Tenim 6 setmanes de vacances a l'any.
Podem dinar a la feina per 1,5€!!!
Podem anar a la sauna i a la piscina, o a la sala de musculació...

I a la planta hi tenim cuina!!!!!!!!

No és la feina de la meva vida, però no està malament!!!!! I a més a més tinc bon rotllo amb els companys!!

I jo et dóno el meu cor...

Ja han marxat, i jo em quedo aquí. Ells seguiran el seu camí, cap al sud, a les muntanyes, i finalment a casa seva, Suïssa, on també són immigrants!!!! 

No és que mai haguem sigut molt amics, de fet no ens coneixem pas molt i molt, però tot i això et tinc carinyu, perquè ets una persona especial, amb carisma, un cul inquiet,  i comparteixes la teva amb una persona activa, alegre i comprensiva!!!!! 

Ara feia poc que ens havíem vist, però havia sigut una d'aquelles trobades amb molta gent, on al final acabem parlant de banalitats! I ara hem tingut quatre dies per nosaltres, per ensenyar-vos el nostre país, descobrir junts les immenses muntanyes i disfrutar d'uns quants dies de relax a la cabanya!!!

I a la llista de coses a veure no hi podia faltar la ciutat on vivim, Salzburg. Vam fer una ruta més o menys turística, però al final com aquell qui no vol vam descobrir tots plegats una ciutat molt peculiar...

I curiosa com és ella va haver de preguntar què celebraven, quin era el motiu d'aquella representació...



Estàven celebrant un casament entre dues noies, i tota la gent que hi havia anava vestida tipus retro, tots de color blanc o beige. Les núvies portaven al coll un cor penjat, ja que no hi va haver intercanvi d'anells a la cerimònia, sinó que es van intercanviar els cors en senyal d'amor....

coses perdudes...

Des que literalment em vaig carregar l'ordinador penso en tota la informació que hi havia: episodis de grey's anatomy de totes les temporades, cançons recopilades durant anys i sobretot fotografies. 

Les fotos que he perdut i que molt probablement no podré recuperar mai són el que em fa més mal... Fotos de la família, vida a Itàlia, companys de feina, l'últim aniversari a Londres, fotos de Salzburg... 

I les últimes que hi vaig afegir: les de la despedida de soltera!!! Només cinc dones, "la núvia de l'any ", una visita a un Sex Shop molt interessant!! I sobretot fotos molt divertides!!!!! 

Sé que puc haver perdut totes aquestes imatges digitals, que mai no imprimeixo, que no són en cap àlbum dels d'abans, per assentar-te al sofà i girar les pàgines... però tot i que no podré recordar cada una de les imatges, sé que són al meu cap, i que de mica en mica les aniré recuperant!!!!

Però com sempre segur que tindré una memòria molt selectiva!!!!

Resum de la setmana

Hores treballades: 12

Dies treballats: 1

Hores dormides: moltes!

Visites a algun dels llacs: 2

Hores caminades a la muntanya: 7!!!

Vegades que has fet algo amb amics: 2

Hores de sol disfrutades: MOLTES!

Com em sento?? Bé!! Aquesta setmana ha sigut una combinació entre fer el mandra, trobar amics, anar a banyar-nos i disfrutar del sol i la muntanya!!!!! 

Tot lo que no té l'hivern (si és que no t'agrada esquiar) ho té l'estiu!!!! Molt de sol i la naturalesa per disfrutar!!  

Preparatius (III)

He pensat que parlar d'un casament a l'estranger es mereix un altre post...

Al cap i a la fi un casament és un ritual, i jo em pensava que no hi hauria molta diferència entre un país i l'altre... però Déu ni do la de confrotacions que vam tenir!!!!!!

1. PASTÍS: A Àustria el més important és la decoració del pastís, i serà exposat durant tot el sopar!!!

Primer de tot haig de dir que no sóc cap fan dels pastíssos.

Es veu que el pastís ens el fa LA pastissera austríaca, que evidentment jo no conec. Anem a casa d'ella i ens dóna 3 àlbums de fotos perquè ens els mirem... només hi ha fotos de pastissos amb decoracions extravagants, de diferents colors i formes. 

Es veu que és més important de quina forma i color vols el pastís, i no de què és!!! Estan recoberts d'un tipus especial de sucre (haig de dir que és bo). 

Al mirar les fotos ma mare i jo sempre preguntàvem què hi havia a sota del sucre!!!! 

2.DECORACIÓ/FLORS: El meu lema és "com menys millor!". I això en tots els aspectes, tant el vestit, com pastís i la decoració en general!!!! 

Per les taules hem triat uns vasos baixos i llavors amb flors a dintre... La florista i la sogra volien que entre vas i vas hi posessim alguna "punyeteta", "merdeta", a mi no se m'acut cap altra manera d'anomenar aquelles pedres de colors, pètals de rosa escampats per la taula... 

Jo potser és que sóc molt maniàtica, però el tema espelmes trobo que és molt perillós... el meu pare les odia, i per això les apaga sempre... amb tant mala sort, que l'última vegada que en va apagar una en un restaurant, tota la cera li va caure a sobre els pantalons!!!!!!! L'espelma era de color blanc, i no cal que us digui què semblava sobre els pantalons!!!!!! 

Com a molt posaria espelmes més baixes!!! Jo ja entenc que fan ambient....

Bé, i en tot casament no podem oblidar la decoració del cotxe dels nuvis... aquí a Àustria la

decoració del cotxe és a sobre el capó, amb MOLTES I MOLTES flors!!!!! Jo els hi vaig explicar que normalment a Catalunya són a dins, a la part de darrera!!!! 

3. CONVIDATS: Hi ha diferents tipus de convidats... Els que vénen a tot el casament (el que jo trobo normal per nosaltres), i els que convides a que vinguin al restaurant després del sopar, o sigui només al ball i a les copes. 

Aquests últims acostumen a ser veins dels pares, o gent amb qui hi tens menys relació... El que no tinc clar és si aquests es paguen les copes ells mateixos o no. 

4. REGAL: Pel que m'han dit els austríacs no estan acostumats a regalar diners, ja que ho troben una cosa impersonal... per això molta gent, sobretot si viuen junts durant anys, i per tant ja ho ténen tot  per la casa, ho escriuen a l'invitació. 

I si fan una aportació econòmica, dista molt de les quantitats exagerades que es dónen a Catalunya , i suposo que a Espanya també. Normalment acostumen a ser uns 50€, però hem de considerar que el preu del menú de casament és molt més econòmic!!!!

5. MENÚ: Normalement consta d'una sopa (és que aquí a la gent els hi encanta la sopa!!!!) , plat  principal, que el convidat escolleix entre dues possibilitats, postres, i pastís nupcial. 

Nosaltres farem: Aperitiu, entrant, primer plat de peix, segon plat de carn, postres i pastís nupcial!!!!! 

En austríac Aperitiv (aperitiu) significa només les begudes, no acostumen a menjar alguna cosa amb l'aperitiu!

Més tard pot ser que s'ofereixi una Gulaschsuppe (sopa d'origen austro-hungarès). Nosaltres també l'oferirem, ja que el sopar començarà a les 7 de la tarda, i segur que cap allà a la 1-2 de la matinada la gent tornarà a tenir una mica de gana... i serveix per emplenar un xic la panxa i continuar la festa!!!!! 

6. VESTIT DE LA NÚVIA: Evidentment aquí el casament pot ser més típic austríac , in tracht, la variant amb Lederhose o bé de blanc... 

I el més curiós és que aquí la núvia s'ha de pagar les sabates!!! No sé el perquè!!! Però es veu que no les pots rebre com  a regal!!!!

Com t'ho has fet??

Acabo de tornar de la feina. Conduia per l'autopista i veig que els cotxes de davant redueixen la velocitat lleugerament. Veig un cotxe de la policia entre els cotxes que hi ha davant meu. 

Quatre intermitents. 

Jo també els poso. 

La policia es para.

 Hi ha trossos petits del parafangs d'un cotxe per terra. Un cotxe entrevessat al mig de l'autopista, ELL SOL!!! 

Hi ha hagut un accident. Però, xaval, com t'ho has fet???????

Preparatius (II)

Bé, no és que sigui una experta en futbol, però jo vaig trobar avorrit el partit entre Àustria i Alemanya, així que vaig marxar de la cerveseria on estàvem, i al final de la primera part me'n vaig anar cap a casa!!

I des d'ahir que hem començat a organitzar coses per al casament... Ahir vaig anar a comprar amb la meva mare el que en diriem un "picardies" o algo sexy per la nit del casament, i llavors vam anar a fer la prova de la perruqueria!

I la prova de maquillatge... una merda!! Perquè la maquilladora estava malalta, i per tant va intentar fer-ho la perruquera... A mi no em va semblar molt professional que no em preguntés si ja portava maquillatge per netejar-me la cara, després enlloc d'hidratar-la, ja m'hi fot el fondo de tinta, però sense tapar les ulleres...i li dic lo de les ulleres i ho posa sobre el fondo de maquillatge... 

Uis, ja li vaig dir, mira, el pentinat si, però el maquillatge no!! Al final hi tornaré a anar un dia quan hi hagi la maquilladora!!!!

Avui: triar el pastís, segona prova del meu vestit i comprar lo que es posarà el meu xicot!!!!! 

Jetzt geht's los!!!!!

Bé, doncs avui comença tot!!!!! Aquest matí portem les invitacions a l'impremta!!!! I després arriben els meus pares!!!! Ens esperen cinc dies de prova de vins, peluqueria, maquillatge, vestit, provar el menú, triar el pastís, decidir qui fa l'aperitiu... 

Però avui hi haurà una pausa de dues hores: ÀUSTRIA - ALEMANYA!!!!!!!! I això no ens ho podem perdre!!!!!!

Moments per apendre'n

No sé exactament quan va passar, aproximadament fa una setmana... 

Érem a casa d'ell, i ens vam discutir per una xurrada, que no penso escriure perquè fins i tot em fa vergonya!!! I no em sentia còmode a casa seva, i vaig marxar cap a casa, cap a Salzburg. 

Sempre la mateixa història, pujo al cotxe i faig com  a molt un parell de Kms, però aquesta vegada no, i també ho vaig fer per demostrar-li que a vegades si que dic que marxaré i ho faig!!!! 

Primer vaig estar una hora al telèfon analitzant la meva vida i miracles, fent una mica de teràpia... I després el vaig veure al messenger... i llavors el vaig trucar!!! I enlloc d'anar a millor va anar a pitjor... i la meva ràbia va sortir de dins, i vaig trencar el telèfon i el portàtil, que eren els mitjans de comunicació amb ell!

I em sento tant avergonyida, que no he sigut capaç d'admetre, o d'explicar a la meva mare que he trencat l'ordinador i el telèfon. Molta informació perduda. Cançons, Fotos!!!! ( de la despedida, del vestit de casament....), això és el que em fa més mal!!!!

No estic bé, això ho sé veure jo mateixa, però tampoc tinc ganes de pendre antidepressius ni d'anar a teràpia a Viena. Lo de la teràpia potser m'ajudaria una mica, però em suposa molt de temps, esforç i diners!!!!! I a sobre és en castellà, que no és el mateix per mi... pel que fa als sentiments em costa molt explicar-los en castellà. I com sempe he dit, aquell tio em deixa anar sempre que no parlo molt i molt bé el castellà!!!!!

Jo sé que estaria millor si aquí tingués amics. Jo crec que aquest és el meu problema, i potser també perquè haig de buscar una afició que ompli el meu temps lliure. Però sobretot necessito el contacte humà amb la gent!!!

A vegades em sento millor a la feina que no pas  a casa.... I llavors veig com ell tampoc no truca molt sovint als pocs amics que té a Salzburg, i és que resulta bastant difícil quedar amb ells!!

Ja ho sé, haig de fer cursos, alguna cosa per tal de conèixer gent... I no sé perquè, però m'he tornat una mica reservada, o és que em fa vergonya haver d'admetre que no tinc amics aquí a Salzburg!!!!!

Vull intentar curar-me a la meva manera, encara que no sigui la millor!!!!

Una de cal y otra de arena!

Avui (dijous) he tingut festa, i es pot dir que l'he ben aprofitat... he dormit fins tard, i després de contestar uns quans emails pendents, ens hem dutxat i hem fet una mica el ronso al llit... 

M'encanta que a vegades poguem ser tant flexibles... jo a la nit no estic gaire per històries, perquè normalment estic cansada, però al migdia o després de dinar... mmmm

Després hem anat a dinar a la ciutat i hem anat a una agència de viatges!!! La primera idea era Cuba, però es veu que al Juliol-Agost hi ha huracans... per tant ens quedarem al Mediterrani i anirem 14 dies i farem Creta i Santorini!!!! 

Avui estic contenta i il.lusionada. Penso positivament en el futur. En un futur. I el casament no m'agobia, em fa il.lusió. 

A veure quan de temps dura!

I ara acaben de marxar uns amics que han vingut a veure un partit de futbol: Àustria-Suissa, ex-jugadors de futbol i famosos dels dos paisos que s'han estat entrenant i en un programa de tv els han seleccionat i avui s'han enfrontat!!!

Per mi el partit era una excusa, jo he disfrutat de la companyia!!!! 

A vegades surt millor tot el que s'organitza  espontàniament!!!

Tocant fons

El passat cap de setmana ho vaig tornar a passar molt i molt malament... em trobava sola a casa, a la ciutat, en aquest país... 

El meu xicot no hi era, havia anat a una conferència... 3 dies de festa i sola a casa. Vaig començar a menjar-me el coco,  i el món se'm va caure a sobre... i el sentiment de soledat es va tornar a apoderar de mi. 

Vaig parlar molt amb la meva mare. Ara ja no li explico tot el que penso, perquè sé que es preocupa per mi, i no vull fer-la preocupar més del compte estant a tants kilòmetres de distància. 

Ho vaig superar, vaig posar-hi de la meva part i vaig trucar a dues amigues del meu xicot... no van contestar, ni van respondre al meu missatge al contestador. 

Tot i estar malament vaig sortir de casa, vaig anar a la piscina, vaig disfrutar del sol i del llibre que estic apunt d'acabar (i no el vull acabar, perquè el llibre m'encanta!!!!). 

I va arribar diumenge al migdia, després vam fer una barbacoa amb uns amics, vam riure, i ja hem quedat per d'aquí a dos caps de setmana!!!

I ara torno a estar millor, però vaig arribar a tocar fons. Però no tinc ganes d'anar al Psicòleg a Viena, no estic preparada per sacrificar-me tant, per sacrificar temps i diners, hores per dormir i per descansar, per xerrar amb un tio durant dues hores!!! 

I no vull tornar a pendre al medicació. En aquest sentit ho he fet tot malament, perquè ho vaig deixar d'un dia per l'altra, i això no es pot fer. No va ser intencionat, però me'n vaig oblidar, i llavors gairebé no em quedan més pastilles, i havia d'anar al metge, i ja no hi he tornat a buscar receptes.

Girona, temps de flors

out

Últimament no escric. No trobo les paraules per expressar el que sento. Em vaig deixant portar pels aconteixaments... bé, no és veritat, no fa gaire vaig estar una setmaneta per casa, per veure la família, amics i també per fer la despedida de soltera... No va estar malament, però després de sopar vam fer una elecció errònia i ja no vam poder ballar!!!!!!

Mentre estava a Catalunya hi va haver: Girona, temps de flors... que de fet mai no he vist gaire, però no estaven malament...Us en deixo un parell de fotos!!!!

Aquesta il.luminació em va encantar!! Crec que les fotos no han quedat tant malament, tot i està feta amb una càmera digital d'aquestes petites!!!!

I com que vaig tenir tants dies de festa (4 que vam estar a Croàcia) + 1 setmana a Catalunya, però només vaig demanar 3 dies de festa... ara em vaig passar tota una setmana currant, bé, de fet he treballat 82 h en 8 dies!!!!!

I ara que tinc tres dies de festa... ell se n 'ha anat a una conferència durant 4 dies!!!! Ahir vaig trucar als seus amics, i no van respondre, vaig deixar un missatge al contestador, i encara sense resposta!! No els entenc. Fa mesos que no ens veiem, i tampoc no dónen senyals de vida!!!!! Avui a la tarda hi ha una BBQ programada, a veure què tal!!!!!!

En els últims dies he intentat fer més esport, i estic anant a la sala Fitness de l'empresa... n'estic bastant contenta!!!!! Avui al ser diumenge potser hi vaig, i després a pendre el sol una estoneta!!!!!!!

preparatius...

Una de les raons per les quals no tinc gaire temps és pels preparatius del casament, i també perquè no paro gaire per casa... això ja ho aniré explicant...

Bé, com preguntava la Núr, el tema cognoms està ben decidit: Cadascú manté els seus respectius cognoms. Jo ho volia així des del principi, i no ha suposat mai un problema!

Només falten tres mesos i mig... potser us semblarà molt, però a mi em sembla molt i molt poc... potser perquè m'agrada organitzar-ho tot amb molta antel.lació, i el meu xicot és ben bé al contrari, per ell tindriem fins a l'últim dia!!! 

Us explico com anirà una mica tot plegat, i així potser també em podreu ajudar... 

Els convidats catalans arriben a Àustria el divendres 15 d'Agost. El dia 16 hi ha el casament (civil i prou!!), a les 15.00 o 15.30h. Llavors hem pensat de fer un aperitiu, probablement al jardí dels sogres, que està a 5-10 min a peu. Llavors sopar al restaurant, festa, i a dormir!! El diumenge 17 volem fer alguna cosa tipus barbacoa en una casa petita  (Hütte) amb piscina, que ténen els pares a la muntanya. I el dilluns tothom torna cap a casa!!! 

Podriem dir que hi ha algunes coses que ja estan ben lligades, però en realitat a mitges: 

1. Restaurant: triat, però ens falta el menú!!! Com que volem fer l'aperitiu, hem pensat fer només primer plat, a escollir entre peix (pels catalans) o una altra cosa, que encara no sabem. 

De 2n filet amb bolets (a l'agost ja hi ha bolets a Àustria!!). 

Volem que de primer hi hagi la possibilitat de triar perquè a molts austríacs no els hi agrada el peix!! Però què els hi podem oferir que no sigui ni peix ni carn??

2. Fotògraf: ja el tenim!! I n'estem molt i molt contents!! No és el típic fotògraf... un estil semblant a en Marcel Font, que de fet jo sempre l'havia volgut per al meu casament!! Fa moltes fotos sense flash, o si més no sense flash directe. En les fotos l'atmosfera, l'ambient és molt i molt important!!! 

Incògnites: quan fem les fotos de parella?? Si plou: pot ser que ho deixem per un parell de setmanes després del casament. Si no plou: mentre la gent prèn l'aperitiu, o fins i tot, abans del casament!! 

Típiques fotos de grup: el fotògraf també les vol fer abans del casament. Jo no estic segura si vull aquestes fotos, i sobretot el que no em convenç és que sigui abans del casament!! Perquè si nosaltres ja ens fem les fotos, llavors les de grup... tothom ja haurà vist el meu vestit, quina gràcia té!!!! 

3. Música: ja tenim el grup per després de sopar!! Toquen una mica de tot!! No és tant fàcil trobar un grup que lligui amb dues cultures tant diferents com l'austríaca i la catalana!! 

Per a la cerimònia civil potser tindrem un quartet de música clàssica!! Espero que sigui possible!!!! I pot ser que qui toqui el piano sigui l'avi del meu xicot, de 88 anys!!!! 

4. Hotel: ja sabem l'hotel, però encara no hem reservat les habitacions perquè el meu estimat xicot encara van convidant a gent... 

Incògnita: com moure a tants catalans?? Uns 25 aprox.!! L'hotel té contactes amb una empresa d'autobusos, i no hi ha cap problema per anar a buscar/ portar la gent a /fins l'aeroport. Però i per sopar al dia 15? Per portar a la gent al casament?? I després del casament??? I el diumenge?? uff...

5. Begudes: els catalans volen cava!!! Res de prosecco ni sucedanis!!! Al principi em pensava que seria molt difícil trobar cava català aquí, però gràcies a Casa Miguel, serà possible!!

El vi encara no hem decidit si serà austríac o espanyol. Encara que els vins austríacs no siguin molt coneguts, també n'hi ha de bons!!

Això és lo que de moment ja tenim organitzat... encara ens queda per organitzar / fer: 

Invitacions (que les fa el xicot), tema aperitiu (mireu aquesta pàgina, fan coses boníssimes, però no sabem si és possible Gallbauer , ja que aquesta empresa serveix normalement al voltant de Salzburg, i on fem el casament és a una hora aprox.! 

Llavors també: flors, anells, peluqueria i maquillatge... i una de les coses més importants: el viatge de núvis!!!! 

Aquí a Àustria només téns 3 dies de festa quan et cases. Després del casament només tindrem 10 dies de festa...i a mi particularment em faria il.lusió anar a Cuba. Per tant tot i que no és molt normal, però és que nosaltres no som gens convencionals, podria ser que anéssim de viatge abans del casament!! Tornariem una setmana abans del casament per així poder acabar de lligar unes quantes coses!!!!! 

Bé, quin rotllo!!! Espero que em doneu la vostra opinió!!!

uff, quant de temps!!

Uff, que n'ha passat de temps des de l'últim post!!! I em sento malament, perquè hagués pogut escriure alguna cosa... però no tinc excusa, m'ha faltat una mica l'inspiració!!!

Espero a partir d'ara escriure més regularment!!!

estic viva!!!

Sento haver desaparegut durant tant de temps, però és que no paro... serà un senyal de que les coses em van bé??

La setmana passada vaig decidir aprofitar un parell de dies de festa i baixar a Catalunya! Com estimo la Ryanair!! La veritat és que el temps no va acompanyar gaire, però si que vaig compartir bons moments amb els amics, tant al meu poble com a Bcn... on vaig passejar bastant, i on em vaig firar, perquè m'he comprat molta roba!!!!! 

M'he adonat que encara tinc bons amics, encara que ens separin molts quilòmetres, i que després de no parlar durant mesos la confiança no s'ha perdut. 

I també m'agrada conèixer gent nova, que encara que vegis que tenen un estil de vida diferent t'ho passes bé xerrant amb ells i anant de festa!!!!!! Feia molt que no anava de "festa" = que en aquest cas significa a un pub /local amb música, i que per tant tens l'opció de ballar o de xerrar amb la gent!! 

Sense temps

Ja sé que últimament us he tingut molt abandonats, però és que no he parat... Aquestes dues últimes setmanes he treballat molt (bé, i encara em queda el cap de setmana) i el poc temps que em queda lliure intento organitzar alguna cosa del casament, o devorar llibres, o sortir a passejar i anar de compres... 

I estic una mica emprenyada per la burocràcia!!! Per poder-nos casar també hem de presentar papers, que haig de demanar a l'embaixada, i el meu xicot ha de parlar i /o entendre castellà... i bla bla bla

I segon, estem al mes d'Abril i avui ha arribat una carta sobre el Zivildienst (Objecció de consciència???), bé, lo que fas quan no vols fer la mili. Doncs el meu xicot ha de presentar tot de papers... i pel que sembla això és pura rutina, perquè no crec que el beneficiin gaire... I si no li diuen res abans del Maig, que és quan ha de començar amb el Zivildienst al seu poble, doncs s'ha de presentar el dia que li han dit i començar a fer-lo!!! 

Està molt desanimat. I no m'estranya. 

Després de 3 anys de tenir la pròpia empresa ara comença a funcionar, i aquests s'ho carregaran a la lleugera!!!!! 

A mi apart de la seva feina em preocupa el pis on vivim. Què faig, hi continuo vivint?? Teòricament el podria pagar amb el que guanyo, però llavors ja no podria estalviar res. I tornar a buscar pis, remenament de mobles... ais, quin merder!!! Jo ara que estava tant bé!!! 

Però jo sóc més positiva, lluitarem, i estic segura que d'aquesta ens en sortirem!!!

Mantenir la pròpia identitat

Amb tot això del casament la gent em pregunta si mantindré el meu nom o si llavors tindré el cognom del meu xicot... bé, això només m'ho pregunten aquí a Àustria, perquè nosaltres els catalans ni ens ho plantagem!!

I és que aquí quan et cases sovint la dona canvia el cognom dels seu pare (perquè només ténen un cognom, o bé un cognom compost) pel del seu marit!!

Jo mai he arribat a entendre perquè la gent es canvia el cognom, i més especificament perquè llavors ténen el del seu marit. Vaig quedar parada a l'últim casament que vaig anar quan el pare del nuvi li va dir a la núvia que ara ja tenien una nova X (cognom del nuvi) a la família. Per mi és com un fet de possessió per part de l'home, i ho trobo molt masclista!! 

Bé, us explico les possibilitats que hi ha quan un es casa: 

1- Cadascú manté els seus cognoms. S'ha d'explicitar mitjançant un document abans del casament, sinó la dona rep el cognom de l'home automàticament. 

2- La dona passa a anomenar-se  com el seu marit. És el fet més habitual. 

3- L'home passa a anomenar-se com la seva dona. Fet molt excepcional, i crec que la família de l'home no accepta gaire bé. Això de perdre una filla ho accepten, però un fill no!!

4- Crear un cognom compost dels cognoms dels membres de la parella, separats per un guió. També s'acostuma a donar bastant sovint! Si no pogués triar el fet de mantenir el cognom, aquesta opció tampoc no em sembla tant malament. 

5- Crear un cognom nou!!! Si senyor, com heu sentit!!!!!! Jo aquesta opció la trobo l'hòstia!!! Et pots inventar un cognom!!! 

Jo evidentment no canviaré el meu cognom, i el meu xicot ho entén perfectament. Com jo li dic, jo he nescut com la que sóc, i no canviaré la meva identitat!!!! 

Llavors evidentment quan un se separa, pot tornar a tenir el cognom de soltera, o bé mantenir el cognom de l'home. Ja em direu quin sentit té manteir el cognom del teu ex!! 

I vosaltres què me'n dieu, serieu capaços de renunciar a la vostra identitat i canviar de cognom si existís aquesta possibilitat??? (Perquè de fet el canvi de cognom només seria vàlid a Àustria i a Espanya no, per tant això també fa que tot sigui complicat!!! Com un desdoblament de personalitat!!)

I del tema fills i cognoms us en parlaré al pròxim post!!!!!

Per xula, jo!!!!

Ara tenim una pacient que és "de armas tomar!!". Parlant clar, que fa el que li dóna la gana, que ella és la que en sap més, i ai de tu que li portis la contrària!!! 

La setmana passada apareix a les 4 de la tarda i diu si per sopar li podem portar un te amb rom!!! Que creu que s'està refredant i que això l'ajudarà!! I evidentment li vaig dir que no, que estava prohibit l'alcohol a la clínica, però que si volia podia anar ella mateixa la cafeteria que hi ha abaix. Ah, no, que es costiparia!!! 

I em va deixar anar que si es costipava seria tot culpa meva!!! (Dit amb to acusador!!!)

I avui al matí hi he tornat a anar... Necessitava fer-li una extracció de sang... i evidentment no m'ha deixat, perquè només es deixa punxar per dues persones de la clínica. He trobat però una alternativa, sense haver-la de punxar, però m'ha "advertit" que si li feia mal em feia "picadillo"!!!! 

I per xula jo que li he respost: "Sí, si, però s'esperi fins dilluns que encara no he dormit i tinc el cap de setmana lliure!!!"

Novetats!!!

A fora plou molt, i jo estic gossa. He dormit fins tard, però tinc molt per fer a casa!!! Però estic mandrosa, no tinc ganes de cuinar, planxar... bla bla bla, però sobretot em fa pal haver de trucar al consulat español per informar-me del tema casament... 

Ah, que no us ho havia dit??? El meu xicot i jo ens casem a l'Agost!!!!!! 

Ho vam decidir durant el cap de setmana a Viena, i ja tenim data, lloc, restaurant i alguns amics i família fins i tot bitllet d'avió!!!!!!!! 

Ja la liarem!!!!!!!!

Difícil d'acceptar la realitat!!

Avui he anat al psicòleg, i la veritat és que no sabiem de què parlar, perquè estic bé, perquè durant les tres últimes tres setmanes tot ha anat bé, he quedat amb amics, hem anat a esquiar, i no he tingut cap depressió i no hi ha res que em preocupi.

S'ha sorprès, perquè no entén com he fet 3h de viatge per no saber de què parlar. Home, jo abans de deixar d'anar-hi prefereixo parlar-ho amb calma, i no fer només una trucada.

I llavors hem trobat un tema que em fa veure que encara hi ha una ferida, una cicatriu, o millor dit, un buit. Sí, de la persona que encara que físicament era al meu costat, no hi va ser, no va fer la seva funció de pare.
Jo sempre he sapigut que la nostra relació era diferent, que ell era diferent. I he après a estimar-lo i a acceptar-lo tal com és. I em pensava que la nostra relació era normal, però es veu que no.

I el psicòleg m'ha dit que no ho puc canviar, que no puc canviar el passat.

I he plorat, perquè m'és difícil acceptar que no podré arribar a obtenir el que necessito del meu pare, que ell mai no podrà omplir el buit que va deixar dins meu. Jo sé que ell m'estima, i que segurament ha fet lo millor que ha pogut, però no ha sigut suficient.

I jo haig d'omplir aquest buit.

A vegades em nego a acceptar aquesta situació, i penso que tenim una relació normal de pare-filla, i penso en l'última vegada que vaig trucar a casa i ell va respondre: La teva mare no hi és.
Això és el millor que pots dir a la teva filla després d'un o dos mesos de no veure-la, i de no sentir-li la veu??

Gustos del sud

Com que això de vestir del sud porta cua, he decidit fer una petita aportació... jo diria que vesteixo del sud pel que fa a les bosses, algunes sabates, i samarretes...
Ja em direu què us semblen...


Haig de dir que les bosses són comprades a tres paisos diferents: la de ratlles a Àustria però feta a Hungria, la de tipus Indi a Àustria, la blava a Itàlia, la blanca i rosa, i la negra del gat a Catalunya!!!!



I les meves sabates preferides... de Camper

cuidar els detalls

El cap de setmana a Viena em va agradar perquè vam poder anar de botigues, i amb això em refereixo a no anar a les típiques botigues del grup Inditex (Zara, Massimo Dutti, ...), H&M o sigui per poder anar a petits comerços, on potser el preu si que és més elevat però tenen roba de dissenyadors joves, o si més no roba més variada, no per les grans masses... 

Aquí a Salzburg puc dir que no m'agrada gaire anar a fer shopping, potser perquè per mi sempre ha sigut una cosa més social, és a dir, anar a mirar botigues com a una excusa per quedar amb una amiga per xerrar!!!! No sé si és perquè aquí les amistats no són abundants o perquè la roba diguem que no és molt del meu estil, no m'he comprat gaire res... 

Però a Viena vaig arrasar... i a la primera botiga!!!!!!! Una samarreta, un vestit (d'estiu) i un bolso de pell... i com diria la Finestreta, jo també vesteixo del sud!! Em sembla que faré un post apart amb els bolsos i les sabates!!! 

Però el que més em va agradar va ser que en aquesta botiga, petita, familiar, enlloc d'encolomar-te la típica bossa de plàstic /paper com a les grans cadenes de botigues, em van donar una bossa de roba, tipus bandolera, per anar a comprar o simplement com a una bossa!! Ho vaig trobar una idea molt original i una manera de cuidar els clients!!!! I també de ser ecològic!! Jo encara no acabo d'entendre com a Espanya i Catalunya encara no ha quallat això d'anar a comprar amb bosses de roba!! Estic farta de tenir un armari/calaix plena de bosses, que no serveixen per res!!!!!

I que no sigui dit, us penjo una foto de la bossa!!!

Confidències

Ja han passat un parell de setmanes i encara no us he parlat del meu cap de setmana a Viena!! Primer de tot vaig anar al psicòleg, i se'm va fer estrany parlar amb ell de les meves relacions, diem tant les amoroses com les de tipus carnal!!!! 

I amb ell no puc disfraçar les coses, perquè a vegades en diem amor quan volem dir sexe... 

A vegades crec que va bé pensar en el passat, en les relacions anteriors, i us puc dir que només he sortit amb dues persones apart del meu xicot actual... i què dir-ne d'aquests nòvios... 

1- El primer nòvio, teniem 17-18 anys, i enlloc de viure la relació ens menjàvem més el coco i només parlàvem de si la relació realment funcionava... 

Ara que hi penso, va durar massa i tot, enlloc de reflexionar tant hauriem d'haver viscut la relació. 

2- L'altre nòvio que he tingut... crec que només el trobava guapo i em sentia sola. Va durar molt poc, per una cagada amb el mòbil... li vaig enviar un missatge que volia enviar a una amiga dient: "Perquè no el puc estimar?", i em va semblar l'excusa perfecte per deixar-nos-ho... 

No tenia absolutament cap motivació, i després de dos anys, continua treballant allà mateix, amb els mateixos amics i les mateixes aspiracions i motivacions: gairebé cap. Encara em pregunto perquè hi vaig sortir... 

La veritat és que ja no sé de què més parlar amb el meu amic argentí... estic molt millor, generalment contenta. 

No m'ho mereixo

Odio que perquè fa molts anys algú no em va tractar com em mereixia ara n'estigui pagant jo les conseqüències. I aquesta persona fa com si res no hagués passat. 

Odio sentir-me com una merda quan no m'ho mereixo, perquè aquesta persona no tenia dret a dir-me tot el que m'ha dit durant anys, i tot el que no ha fet. 

Però n'hi ha que no entenen que la passivitat també és una manera de fer mal.