divendres, 19 de novembre del 2010

Que me'n vaig...

Ja no puc dormir més... de fet últimament és tota una odissea adormir-me... que si no trobo la postura correcta, que si tinc cremor d'estómac...uff... però no... avui són els nervis, marxem de cap de setmana i em fa molta il.lusió!!!!

Me'n vaig a esmorzar com déu mana... sense fer gaire soroll, que l'austríac encara dorm!

Ja us ho explicaré a la tornada!!!

dimarts, 16 de novembre del 2010

Avui no és millor que ahir

No, avui no estic millor... he dormit poc i fatal... només us diré que a les 2h de la matinada estava mirant l'entrevista a la Carulla del convidat...
Encara porto el pijama, he dinat fa mitja hora, i no estic gens ni mica motivada per aixecar-me del sofà.

Ma mare m'ha escrit un mail (és que tinc una mare molt moderna jo!) i m'ha dit que està molt agobiada per diferents coses, i que no m'ho volia dir... i a més a més el meu embaràs, la distància... bé, que li sap greu que estigui ofesa.
I a mi també.

I d'aquí a 4 dies és el meu aniversari i com sempre no em fa il.lusió. I aquesta vegada no estarem a Salzburg, marxem 3 dies a Viena. I tinc por que sigui tant horrorós com fa uns anys a Londres. Vull poder disfrutar d'aquest viatge, però en aquests moments no sóc cap bona companyia. I estic trista.
Serà l'embaràs? no ho sé. Però jo vull que aquesta tristesa marxi i pugui tornar a disfrutar de la meva vida.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Avui no és un gran dia...

Avui no és el meu dia. O si més no jo em sento així, xof...
El carter ha tocat el timbre per tercera vegada en 7 dies perquè li firmi una carta certificada... La carta d'avui no me l'esperava, la veritat. Era un sobre de ma mare amb regals, però no tots per mi, alguns per en Pau.

Suposo que després de parlar dijous li va quedar clar que m'agradaria tenir el meu regal abans del meu aniversari... potser no vaig ser gaire amable, però és que a vegades la sinceritat fa mal. Amb la seva sinceritat vaig veure que només em compraria un regal perquè tocava, i em va doldre que li costés tant agafar-se temps per anar-lo a comprar!
Em fa mal veure que fins i tot a la meva sogra li fa més il.lusió anar a triar un regal amb mi!! I a mi la meva sogra em cau bé, però que demostri més interés i entusiasme que ma mare... això costa de païr! Fa mal.

I bé, sí, ma mare finalment m'ha triat un regal. Dic triat perquè l'ha agafat/comprat a la botiga on treballa ella; i a mi no m'agraden les coses que ténen. I en concret no m'agrada el regal que m'ha fet. I això encara m'ha fet més mal, m'ha decepcionat, perquè he pensat que no li podia dir que no m'agradava el regal i que me l'hauria de posar quan ella vingués. I què voleu que us digui, em fa ràbia trobar-me en una situació així; em fa ràbia que em facin més il.lusió els regals pel nen que el meu regal.
Però l'he trucat i li he dit, ben dit, sense ràbia, sense voler ofendre-la, i m'ha dit que no hi ha problema, que puc canviar el regal.

I després he plorat. No sé exactament perquè. Jo sempre he tingut molt bona relació amb la meva mare, tot i que de vegades ens hem barallat i he de ser sincera i puc dir que li he fet mal amb les meves paraules. No s'ho mereixia. I ara potser estic recollint el que he sembrat. I això costa d'acceptar i fa mal. Perquè passa la meva mare de mi??

I com ha continuat el dia...

- netejant el pis.
- menjant-me una teula sencera de xocolata amb avellanes! O sigui les 500 Kcal que hauria d'incrementar en la meva dieta pel fet d'estar embarassada avui me les he cruspit en forma de xocolata!!!!
-mirant la riera
- buscant una llevadora per després de l'embaràs...

O sigui, intentant animar-lo una mica... ara em toca fer el sopar, i després mirar la 2a part de la sèrie "Los pilares de la Tierra"!
Espero que demà el dia sigui millor.

L'aperitiu del meu aniversari...


Bé, doncs aquest és el bracelet que em va regalar l'austríac...

dimarts, 9 de novembre del 2010

No voler créixer

Truquen a la porta, és el carter, diu que haig de baixar a baix a firmar una carta certificada. Obro la porta del pis i veig un petit paquet a terra: l'austríac es posa tot nerviós. És el meu regal d'aniversari. No sé com és, però sempre sé quan arriba o descobreixo què és.

I és que sóc molt curiosa. Amb els regals no puc esperar-me. La meva mare i jo quan comprem els regals de nadal, sovint ens truquem, per fer-li dentetes a l'altra. I vas donant un parell de pistes.
A l'austríac ja li havia preguntat què em regalava... només sé que sóc vàries coses, i que almenys el regal d'avui l'ha demanat per internet. No han passat ni 15 minuts que ja he descobert on ha amagat el regal! Al sòtan! És que sóc l'òstia! He vist la caixa, petita, 15x15cm, però no l'he obert.

I ara què faig?? He trucat a ma mare, i evidentment m'ha dit que no l'obri. Dimecres a la tarda ell té un curs i tindré via lliure.

Al final li dic a l'austríac que sé on és el regal, i que li donaré les claus del candau del sòtan per no anar-hi; perquè aquesta vegada vull una sorpresa. Ha rigut, diu que sóc com una nena petita!

Sí, té raó. Però crec que no sempre és dolent ser una mica infantil :)

diumenge, 7 de novembre del 2010

El rei del rock austríac!

Què us haig de dir de l'Austrofred, doncs que és tot un personatge!!!!! A Àustria ha començat a ser conegut durant l'últim any degut a aparicions a la televisió, però aquest personatge ja existeix des de fa uns 6-7 anys!!

El personatge es base en Freddy Mercury, el cantant de Queen, i l'Austrofred intenta imitar-lo amb la seva vestimenta i sobretot posada en escena! El primer que vaig conèixer d'ell van ser les versions de Queen en un dialecte austríac, sobretot de la cançó Another one bites the dust (Eich Dodln gib i gas! per l'Austrofred) o el Don't stop me now (amb les lletres de Macho-Macho de Reinhard Fendrich). Aquí el podeu veure en acció...



Aquesta és la cançó "Eich Dodln gib i gas!" que vindria a dir... "A vosaltres tontos us fotré canya!!" , "Gas geben" significa donar gas, per exemple al cotxe i en aquest cas es refereix a les persones, com per exemple als vagos, fotre'ls-hi canya!!

Però és que en Franz Adrian Wenzel, el nom real de l'artista, és molt imaginatiu i no s'ha quedat només amb les versions de Queen, sinó que ha fet dvd's per posar-se en forma (Fit mit Austrofred), o per apendre anglès (Learning English with Austrofred).

I últimament ha escrit un parell de llibres!!! És que aquest home no para!! El primer dels seus llibres va ser: "Ich rechne noch in Schilling" , (Jo encara compto en Schilling- la moneda austríaca abans de l'euro) que és un diari de la seva vida cotidiana com a estrella del rock!



I ara està primocionant el seu segon llibre "Du kannst dir deine Zauberflöte in den Arsch schieben", (Et pots fotre la teva flauta pel cul!) , un llibre de la correspondència entre l'Austrofred i en Wolfgang Amadeus Mozart.



El dimecres va llegir uns quants capítols del seu últim llibre a Salzburg, i nosaltres no hi podiem faltar!! I la veritat és que no ens va decepcionar gens ni mica! Aquest és un espectacle ambulant! No només va llegir, sinó que també va cantar i van ser dues hores plenes d'humor! Us deixo amb alguna de les fotos que li vaig fer!


divendres, 5 de novembre del 2010

Aquest paio em recorda a algú!



Fa poc vam anar a veure la peli "Wall Street: Money never stops", i no només la pel.licula em va agradar, sinó que també em van agafar ganes de mirar la primera que es va fer als anys 80.

Ara, el que no m'esperava era veure un personatge, el d'en Michael Douglas, tant proper a com és el meu pare. Els que heu vist la pel.licula pensareu: ala, com es passa!! o el pare de la nerona és un cabró... no, no ens passem tampoc!! Només dic que aquest personatge em recorda al meu pare... tots dos ténen unes característiques en comú: Es pensen que els que ells facin no comportarà cap tipus de conseqüència, o que ells evidentment no en ténen la culpa. Jo simplement diria: no saben què comporta ser pare, tenir unes responsabilitats, ser present en la vida del teu fill i acceptar que l'has cagat i demanar perdó.

Ara ja ho he acceptat: ell no ho sabia fer millor, tenia els seus propis problemes. Però no és just! Jo no en tenia cap culpa que ell tingués aquests problemes, jo el necessitava.
I ara intentem tenir una relació com podem; a vegades crec que és millor en la distància. Només espero que sigui millor avi que pare.

dilluns, 1 de novembre del 2010

El que han donat de si aquests últims tres dies...

Aquest cap de setmana llarg hem decidit quedar-nos a Salzburg, tot i això podem dir que hem sigut bastant culs inquiets i no ens hem quedat gaire a casa, ja que no ha plogut ni un sol dia, i hem gaudit del sol en general... I el temps ha donat bastant de si...

-El dissabte a les vuit ja m'havia aixecat, ja que últimament no trobo cap posició còmode al llit durant més de 2-3h, i a quarts de nou em trobava al supermercat comprant taronges! No us podeu imaginar la de gent que hi ha el dissabte a primera hora al supermercat... No ho entenc, jo estaria al llit!!!! Després vam tornar a sortir amb l'austríac i ens vam trobar una veïna a l'escala que ens va preguntar si tindriem una criatura... I nosaltres no només li vam confirmar la notícia, sinó que en una conversa de com a molt 3 minuts li vam dir com es diria, quan vindria al món... I és que si no sabeu com dir-li als vostres veïns que esteu embarassades, només heu de deixar la caixa del llit que heu demanat per internet uns quants dies a baix, a la vista de tothom!!

Després vam anar a donar una volta per la ciutat, i ens vam passar la tarda fent Sushi! Vam apendre a fer sushi d'una amiga veneçuelana que és cuinera, però com que sóc un cas he perdut la recepta... però avui en dia no és un gran problema... hi ha mil receptes a internet, i hem de dir que aquesta vegada la vam clavar amb l'arròs, ja que va quedar sencer (la penúltima vegada va quedar a trossets). I també estic contenta del tall de salmó que vaig comprar!!! Ens vam posar les botes!!!! Ara, és una feinada!



- El diumenge al matí me'l vaig passar a la cuina fent mandonguilles amb pèsols i sepia (que la vaig comprar congelada). Últimament m'ha agafat la vena de cuinar i vaig provant noves receptes de llibres o bé recupero les típiques receptes tradicionals catalanes, i és que fa poc vaig comprar una cassola grossa que va bé amb els fogons elèctrics! Jo fins ara tenia una cassola de terra, però és incompatible amb aquests tipus de fogons i per tant ens haviem despedit dels rostits i de les mandonguilles!!

I a la tarda aprofitant els últims rajos de sol i també els últims dies de tardor vam sortir a passegar en direcció a Hellbrunn, i vam poder fer algunes fotos precioses com aquestes:




- I avui dilluns hem anat a caminar una miqueta i hem fet el "Mühlenweg in die Plötz", o sigui, hem fet una excursió pel "camí dels molins en el Plötz", on hem pogut veure uns 4-5 molins d'aigua i unes cascades molt maques!!
Hem acabat la nostra passejada d'unes dues horetes trobant uns quants rovellons!!!!! Aquí la temporada de bolets és de juny fins al setembre, i els que més es troben són rossinyols... seguraments ens els menjarem al vespre passats per la paella amb all i julivert!!