dilluns, 15 de novembre del 2010

Avui no és un gran dia...

Avui no és el meu dia. O si més no jo em sento així, xof...
El carter ha tocat el timbre per tercera vegada en 7 dies perquè li firmi una carta certificada... La carta d'avui no me l'esperava, la veritat. Era un sobre de ma mare amb regals, però no tots per mi, alguns per en Pau.

Suposo que després de parlar dijous li va quedar clar que m'agradaria tenir el meu regal abans del meu aniversari... potser no vaig ser gaire amable, però és que a vegades la sinceritat fa mal. Amb la seva sinceritat vaig veure que només em compraria un regal perquè tocava, i em va doldre que li costés tant agafar-se temps per anar-lo a comprar!
Em fa mal veure que fins i tot a la meva sogra li fa més il.lusió anar a triar un regal amb mi!! I a mi la meva sogra em cau bé, però que demostri més interés i entusiasme que ma mare... això costa de païr! Fa mal.

I bé, sí, ma mare finalment m'ha triat un regal. Dic triat perquè l'ha agafat/comprat a la botiga on treballa ella; i a mi no m'agraden les coses que ténen. I en concret no m'agrada el regal que m'ha fet. I això encara m'ha fet més mal, m'ha decepcionat, perquè he pensat que no li podia dir que no m'agradava el regal i que me l'hauria de posar quan ella vingués. I què voleu que us digui, em fa ràbia trobar-me en una situació així; em fa ràbia que em facin més il.lusió els regals pel nen que el meu regal.
Però l'he trucat i li he dit, ben dit, sense ràbia, sense voler ofendre-la, i m'ha dit que no hi ha problema, que puc canviar el regal.

I després he plorat. No sé exactament perquè. Jo sempre he tingut molt bona relació amb la meva mare, tot i que de vegades ens hem barallat i he de ser sincera i puc dir que li he fet mal amb les meves paraules. No s'ho mereixia. I ara potser estic recollint el que he sembrat. I això costa d'acceptar i fa mal. Perquè passa la meva mare de mi??

I com ha continuat el dia...

- netejant el pis.
- menjant-me una teula sencera de xocolata amb avellanes! O sigui les 500 Kcal que hauria d'incrementar en la meva dieta pel fet d'estar embarassada avui me les he cruspit en forma de xocolata!!!!
-mirant la riera
- buscant una llevadora per després de l'embaràs...

O sigui, intentant animar-lo una mica... ara em toca fer el sopar, i després mirar la 2a part de la sèrie "Los pilares de la Tierra"!
Espero que demà el dia sigui millor.

4 comentaris:

Ingrid ha dit...

ai, ai les hormones de l'embaràs... fa uns mesos vaig llegir un altre blog que l'autora tambè estava embarassada i li va passar alguna cosa similar amb la seva mare i he de confesar que a mi em va passar també. Estem més semsibles i més amb les nostres mares. Paciència!!!

Anna ha dit...

Va, com molt bé et diu l'Ingrid, paciència ;)

Anna ha dit...

Sí, aquestes coses passen... Els amics es trien però els pares no. Sovint els retreiem coses, però pensa que en principi sempre fan (o han fet) el que els sembla que ens ajudarà/agradarà i com que son persones, igual que nosaltres, també s'equivoquen. Ja veuràs com el teu punt de vista cambiarà quan siguis mare. Ànims!

nerona ha dit...

El que em preocupa més és que no sé si són les hormones o és ja part de la meva personalitat... ufff

Bé, paciència si que en tinc... si més no el que crec que faig millor que altres vegades és dir les coses que penso però sense rencor, no volent fer mal.

Merci pels vostres comentaris i els ànims!