dimecres, 24 de febrer del 2010

De polls i bitxos raros

Ja fa uns quants dies des de l'últim post, i estic millor... He passat dies de tot, alguns de més bons i d'altres de pitjors, però espero ensortir-me'n!

Però bé, avui no us volia parlar de mi, sinó d'una d'aquelles persones que us posen dels nervis.
Vinga va, que per molt civilitzats, per molt que tingueu molt bon rollo amb tothom a la feina, els amics segur que hi ha algú que no sabeu perquè us treu de polleguera. El pitjor de tot és quan algú et treu de polleguera i no téns cap bona raó per justificar-ho, perquè teòricament aquella persona és "perfecte" ( si és que existeix la perfecció), vull dir que no hi ha potser cap tret de la seva personalitat de tipus negatiu que sobresurti.

I a mi digueu-me pessimista, però a mi a vegades em treuen de polleguera aquelles persones tant optimistes! Jo sempre que he estat en desacord amb un optimista tot criticant l'exageració de la realitat que fa m'he definit com a una persona realista, i a vegades puc arribar a ser pessimista, ho reconec! Una d'aquestes persones és la meva sogra; és l'alegria personificada! I a mi això d'estar sempre de bon humor, doncs què vols que et digui... em dóna la sensació que viu en un altre planeta perquè no sé si ella no té mai problemes, però sempre està de bon humor! Pels que som més depressius ja ens ajuda estar al costat de persones així, però és que viure en el "País de les Maravillas" tampoc no cal!!

I llavors també hi ha una altra persona que em treu de polleguera (serà que avui estic molt sensible?), és una amiga de la meva parella (en M.), i no és el que us podeu pensar, no hi ha una rivalitat femenina, no n'estic gelosa, o si més no, no pas en aquest sentit.
Quan vam venir a viure a Salzburg vaig pensar que tindriem més de contacte, ella és jove, esportiva (ara he vist que això ens separa molt, perquè a l'hivern només la pots veure a les pistes d'esquí) i m'era simpàtica. I com he dit, esperava més d'aquesta possible amistat, i al final ha quedat en no res, en una coneguda per la primavera-estiu, perquè durant uns sis mesos a l'any no hi ha qui li vegi el pèl. I què voleu que us digui, jo no penso pujar a sobre uns esquís!
Bé, fins aquí tot normal, perquè de fet he decidit passar d'ella i no dir-li per quedar més, perquè ja n'estic farta d'una de cal i un'altra d'arena, a mi o m'expliques la teva vida o no ho fas, però a mi em desconcerta aquesta manera de ser.

I avui, després de no saber res d'ella des del mes d'Octubre, en M. ha parlat amb ella, i ara es veu que es vol fer autònoma, però no està segura perquè potser trobarà a faltar les relacions socials, el contacte amb la gent.
I va i en M. li diu que si és així que passi per casa, a pendre una cervesa!!!! Però serà gilipolles en M.!! O sigui quan ella ho necessita nosaltres si que estem aquí, però quan per exemple jo he estat malament i volia parlar amb algú, simplement pendre un cafè no ha sigut mai possible?? Quan encara hem de pendre la cervesa per celebrar el meu aniversari? (i he nascut al novembre!)

No sé qui em treu més de polleguera, si en M. o ella!!!! A vegades hi ha amics que de tant bons amics són tontos!

Sento haver-vos fotut un rollo, però ho necessitava!!! I a vosaltres, qui us treu de polleguera?? Va, mulleu-vos!

divendres, 19 de febrer del 2010

Encara és aquí, no vol marxar

Ja fa molt (aprox. un mes!!! uff, quan!! -irònicament-) que no estic malament, que no em sento fatal, dies en què ni jo mateixa m'estimo, ni em suporto, dies en què em pregunto què ha vist ell en mi i perquè encara està aquí al meu costat, dies en què li dic que marxi per no fer-li més mal, perquè si jo pateixo m'és absolutament igual, però com que l'estimo molt no vull que ell ho faci.

I estic "contenta" perquè ha passat un mes! Però aquesta tristor encara és aquí, dins meu, i ara mateix vol tornar a sortir, i em fa plorar, sense saber el per què.
I a ell no li vull dir, perquè ja ha patit prou, i ell es pensa que tot està bé mentre treballa al seu despatx i jo ploro mentre escric aquest post.

Perquè collons no vol marxar??? Perquè no em deixa en pau!! Perquè collons estic tant trista i ploro?

Intentaré continuar planxant i distraient-me tot escoltant aquesta cançó dels Manel (cd que avui ha arribat des de Catalunya! i regal de ma mare!)

dijous, 18 de febrer del 2010

Se t'ha acabat la bona vida xato!


El "Zivildienst" o objecció de consciència es va acabar a finals d'octubre i en M. va tenir molta feina fins passat nadal; i se suposa que ara té més temps per tot, que les coses han de tornar a la normalitat, hem de tornar als vells temps... i també a compartir les feines de casa!!
Per mirar de ser el més objectius possibles vam penjar com l'Enkeli en aquest post, i ara rellegint-lo m'adono que ens falten algunes tasques com "llençar les escombraries", "parar-desparar taula"...

Ah, per cert, la meva columna és la de la dreta!!!!

dilluns, 15 de febrer del 2010

Va de forats!

Us sembla normal que marxi de casa amb els mitjons ben normals i després de 10 min en cotxe, al arribar a la feina em trobo amb aquest panorama!!!!!
Per sort porto unes sabates tapades!!!!!

diumenge, 14 de febrer del 2010

Minivacances a Budapest

Aquesta setmana he tingut alguns dies de vacances (encara del 2009) i com que a la feina no els hi agrada gaire que les acumulis, doncs mira, van decidir quan les havia de fer (sense ni preguntar!).

Però jo no em queixo que hagin decidit que fés vacances, sinó quan i quans dies n'havia de fer... i com que eren massa pocs dies vam decidir anar amb tren fins a Budapest!!! Jo la veritat és que no hi havia estat mai a l'Europa de l'est, i bé, tot just ha sigut el començament, perquè n'hi ha uns quants de llocs que m'agradaria veure: Praga, Bratislava...

No és el meu estil fer un resum de les meves vacances, però si que us diré que ens han servit per desconectar uns dies, per continuar vivint l'hivern durillo (pel fred!) però en un altre país; jo no havia estat mai en un país en què hi havia hagut un règim comunista, no havia vist mai una capital d'un país amb edificis tant deixats, molts habitatges tancats, botigues, restaurants tancats...
Aquí teniu una foto d'un cotxe de l'època comunista, i déu ni do lo que havia nevat en els últims dies!!


Em va semblar molt curiós que a molts portals hi havia un panell on s'havia d'entrar un codi per entrar a l'edifici, però aquest sistema està molt extens allà, no és una cosa de "pijos"!


Hungria també és famosa per les seves aigües termals, i una tarda vam decidir anar a un balneari a Budapest. Un dels més coneguts és el Géllertbad, però també és de tipus més tradicionals, on hi ha separació entre homes i dones; nosaltres ens vam decantar per un de tipus més modern (no pel que fa a l'edifici, sinó a la mentalitat) i vam anar al Széchenyi-Bad. Només ens hi vam quedar 3h, però durant aquest temps només vam anar de piscina en piscina, i a diferents saunes; no sé si a tots els balnearis és igual, però no hi havia tumbones per estirar-se i llegir tranquil.lament!

I què us haig de dir dels dolços....mmm, apart de les crepes també ténen molt bons pastissos; vam anar a un cafè-pastisseria Ruszwurm, i què us haig de dir, tot estava boníssim!!