Encara és aquí, no vol marxar

Ja fa molt (aprox. un mes!!! uff, quan!! -irònicament-) que no estic malament, que no em sento fatal, dies en què ni jo mateixa m'estimo, ni em suporto, dies en què em pregunto què ha vist ell en mi i perquè encara està aquí al meu costat, dies en què li dic que marxi per no fer-li més mal, perquè si jo pateixo m'és absolutament igual, però com que l'estimo molt no vull que ell ho faci.

I estic "contenta" perquè ha passat un mes! Però aquesta tristor encara és aquí, dins meu, i ara mateix vol tornar a sortir, i em fa plorar, sense saber el per què.

I a ell no li vull dir, perquè ja ha patit prou, i ell es pensa que tot està bé mentre treballa al seu despatx i jo ploro mentre escric aquest post.

Perquè collons no vol marxar??? Perquè no em deixa en pau!! Perquè collons estic tant trista i ploro?

Intentaré continuar planxant i distraient-me tot escoltant aquesta cançó dels Manel (cd que avui ha arribat des de Catalunya! i regal de ma mare!)