diumenge, 19 de desembre del 2010

Com una sopa...

Us podeu creure que no em poso mai malalta i que ara tinc un costipat de ca l'ample i estic com una sopa!
Calia?? Només espero que en Pau es sàpiga esperar una mica per tal que m'hagi recuperat... que les dues coses a l'hora no vull ni imaginar-me-les!

Jo crec que els que som del ram de la medicina som els pitjors pacients. Uff, santa paciència ha de tenir l'austríac.
Ara em prepara un remei d'en Txumari: ceba, mel i llimona.

3 comentaris:

Anna ha dit...

Ostres que oportú aquest refredat!! Millora't!

nerona ha dit...

Merci Anna! Sembla que no tot arriba en el moment més adequat! :)

Avui puc dir que estic millor, ja no necessito tants mocadors de paper... per mi que això és el remei d'en Txumari!!

Finestreta ha dit...

Hola Nerona!

Ja està a punt de sortir el Pau?

Saps qui sóc oi...? He tornat a obrir un blog...