divendres, 13 de gener del 2012

Tornar a començar...

Aquesta setmana he començat a treballar, i la veritat és que m'he adonat que en alguns aspectes vaig bastant peix; m'adono de les mancançes de la formació com a infermera a la universitat!! I em fa ràbia tenir aquestes mancançes, i fins i tot vergonya, perquè tenim estudiants d'infermeria i d'auxiliars d'infermeria i penso que no els puc formar correctament perquè jo mateixa no tinc tota la formació que seria necessària, però s'ha de dir que sempre estic disposada a apendre, i ho faig bastant ràpidament!

El que em fa més mandra de tot plegat és treballar de nits, des que va néixer en Pau que vaig pensar que no voldria tornar a treballar de nits, ja que em trencava el ritme totalment... i quan els metges m'ho van desaconsellar em va semblar molt bé... tot i que malauradament no me n'he lliurat!!

I encara estic en un procés d'adaptació amb els companys de feina. No sé com són, no sé si estan contents amb mi. En alguns moments, mentre esmorzem o dinem hi ha uns moments de silenci, des del meu punt de vista molt tensos. No sé si no parlen perquè hi sóc jo o simplement perquè són companys de feina i ja està, i no els interessa tenir converses banals. En aquest sentit noto una gran diferència amb la planta on treballava abans; amb alguns vaig establir una amistat, amb d'altres simplement ens portàvem bé, però no hi va haver mai aquesta tensió!! Espero que això canvii amb el pas del temps!

2 comentaris:

Anna ha dit...

Sí, lo de treballar de nits és admirable, jo no podria! Extrany que no ho deixin pels qui només volen treballar de nit, si és que n'hi ha... En quant a les converses, segur que canvia amb el temps, ja ho veuràs!
És que venim d'un país molt propens a parlar de seguida, encara que no ens coneguem... jo sempre aprofito per xerrar pels descosits quan sóc a Catalunya ;-)

Ingrid ha dit...

Hola nerona! Jo crec igual que l'Anna, que les converses ja fluiran soles.
Que tinguis molta sort!