Aquesta setmana he començat a treballar, i la veritat és que m'he adonat que en alguns aspectes vaig bastant peix; m'adono de les mancançes de la formació com a infermera a la universitat!! I em fa ràbia tenir aquestes mancançes, i fins i tot vergonya, perquè tenim estudiants d'infermeria i d'auxiliars d'infermeria i penso que no els puc formar correctament perquè jo mateixa no tinc tota la formació que seria necessària, però s'ha de dir que sempre estic disposada a apendre, i ho faig bastant ràpidament!
El que em fa més mandra de tot plegat és treballar de nits, des que va néixer en Pau que vaig pensar que no voldria tornar a treballar de nits, ja que em trencava el ritme totalment... i quan els metges m'ho van desaconsellar em va semblar molt bé... tot i que malauradament no me n'he lliurat!!
I encara estic en un procés d'adaptació amb els companys de feina. No sé com són, no sé si estan contents amb mi. En alguns moments, mentre esmorzem o dinem hi ha uns moments de silenci, des del meu punt de vista molt tensos. No sé si no parlen perquè hi sóc jo o simplement perquè són companys de feina i ja està, i no els interessa tenir converses banals. En aquest sentit noto una gran diferència amb la planta on treballava abans; amb alguns vaig establir una amistat, amb d'altres simplement ens portàvem bé, però no hi va haver mai aquesta tensió!! Espero que això canvii amb el pas del temps!
2 comentaris:
Sí, lo de treballar de nits és admirable, jo no podria! Extrany que no ho deixin pels qui només volen treballar de nit, si és que n'hi ha... En quant a les converses, segur que canvia amb el temps, ja ho veuràs!
És que venim d'un país molt propens a parlar de seguida, encara que no ens coneguem... jo sempre aprofito per xerrar pels descosits quan sóc a Catalunya ;-)
Hola nerona! Jo crec igual que l'Anna, que les converses ja fluiran soles.
Que tinguis molta sort!
Publica un comentari a l'entrada