dijous, 8 de març del 2012

inseguretat

Sóc una mica insegura per naturalesa, i fa un temps (tot i que ara ja ha canviat) sempre intentava agradar als altres. Em comportava com pensava que els altres esperaven de mi. Suposo que era degut a la meva inseguretat, a la poca valoració de mi mateixa. Però des que estic millor psiquícament intento ser jo mateixa, pensin el que pensin els altres. Això em funciona quan estic amb els meus amics (ja que de moment no quedo amb coneguts, només amb amics) però em costa molt a la feina.

I no sé per què a la feina ha de ser diferent. Penso que qualsevol petit error que faig els altres poden pensar que no sóc una bona infermera. Em costa molt confiar en mi mateixa, pensar que faig bé la meva feina. Quan estic tant insegura i agobiada em dic a mi mateixa que fins ara a la feina (altres plantes, en altres hospitals) sempre han estat contents amb mi, i que per tant no dec ser tant mala infermera.
Em costa moltíssim desconectar a la nit després de treballar. Faig un repàs de tots els meus actes, tot buscant errors, i pensant en les conseqüències que tindran. Dormo malament si he fet errors, dormo malament si el dia següent he de treballar.

A l'austríac i a mi ens agradaria tenir aviat un segon fill. Jo m'hi posaria ara mateix, però vull esperar una mica (mig any?) perquè penso que a la feina estaran molt descontents, i que fins i tot la jefa es podria emprenyar si em quedo embarassada de seguida després de la meva reincorporació laboral. S'ha de dir que quedar-se embarassada com a infermera suposa una sèrie de limitacions:

- no pots treballar més de 9h (normalment treballem 11-12h)
- no pots treballar de nits (per tant els companys han de fer més nits)
- no pots aixecar pesos (per tant en la mobilització dels pacients t'han d'ajudar els companys, per tant treballen més)
- no pots fer extraccions de sang (a la planta on treballo ara ho fa la jefa, per tant no suposaria un gran canvi)

Jo només penso en les conseqüències que suposaria per la resta de companys i això fa que tingui mala consciència. Però per altra banda penso que és la meva vida, i som nosaltres els que hem de decidir quan volem tenir un altre fill, i que a la feina han de comptar amb aquesta situació quan donen feina a una dona en edat fèrtil.

M'agradaria pensar menys en el què diran. Decidir la meva vida i no sentir-me malament per les meves decisions.

5 comentaris:

Anna ha dit...

No pots deixar que els altres condicionin el que tu vols fer. En cert grau està bé (vull dir que està bé tenir una mica de vista) però per exemple en el cas de tenir un altre fill crec que vosaltres dos sou els únics que podeu opinar :)

Anna ha dit...

Ai Nerona, com t'entenc! Aquest problema de la "inseguretat" crec que el tenim moltes dones, que ho donem tot per fer les coses ben fetes i que ens sentim malament quan no ho fem així. Entenc que pensis en els altres i en les conseqüències de si et quedes embarassada ara, però com diu l'altra Anna, sou els únics que podeu decidir. A part, afigiria un parell de cosetes: encara que us hi poseu ara, no vol dir que t'hi quedis a la primera. La segona cosa que has de tenir en compte és que hi ha una limitació biològica (l'edat fèrtil, com tu dius).
Per altra banda, trobo extrany que la feina que tu no pots fer se l'hagin de carregar els altres... es compensarà d'alguna manera, no?

Anna ha dit...

M'oblidava d'una tercera coseta, atot i que evidentment no et desitjo per res: em va passar a mi i li pot passar a qualsevol. Vaig tenir un abortament natural quant estava de 3 mesos o sigui que tot va acabar allargant-se més del que haguessim volgut. Amb això vull dir que hi ha molts factors externs fora del nostre abast.

nerona ha dit...

Bones noies! Ja ho sé que no m'ha de condicionar en les meves decisions... però com ja he dit, a vegades penso massa en els altres!

Ja sé que pot ser que no m'hi quedi de seguida, o que tingui un avortament. Hem decidit esperar uns 3 mesos (és que m'haig de posar una vacuna, i per tant t'has d'esperar 3 mesos fins a poder-te quedar embarassada perquè podria ser perjudicial pel fetus) i llavors ens hi posarem!! Estic molt il.lusionada!

Ingrid ha dit...

Sembla que Ho hagi escrit jo mateixa!!! Doncs em consola saber que hi ga algú més amb aquestae sensació!