dijous, 16 de juny del 2011

Calma emocional

Estic bé. Fa 15 dies a la tornada de Catalunya vaig anar a control amb el metge i em va canviar una mica la medicació. Em costa acceptar que necessito medicar-me, potser per tota la meva vida, però després d'aquests 15 dies veig que la Dra. tenia raó quan em va dir: "et sentiràs tant bé amb les pastilles, que tu mateixa no les voldràs deixar mai".
Sembla mentida, però és ben veritat! Estic cansada, aixafada, però em sento bé, estable, ja no hi ha discussions per no res. Disfruto d'en Pau, i això és el que conta.

Fa un temps el meu sogre em va regalar un llibre d'autoajuda. Si haig de ser sincera, no m'ho esperava això d'ell. Ell és un home racional, amant de la ciència, dels fets, i ella (la sogra) es deixa portar molt més per les emocions, és igual si explica alguna cosa i només en sap la meitat de la història, no és molt exacte; per això em va sorpendre que ell em regalés un llibre d'autoajuda, no fa per ell, però haig de dir que m'està ajudant. A dins hi ha coses molt bàsiques, a les quals un mateix hi arriba tot sol, però a vegades necessitem que algú ens ho digui.

Espero que la calma continui.

2 comentaris:

Finestreta ha dit...

Doncs sí, esperem que duri, i mentres duri gaudeix-ne tant com puguis! :)

nerona ha dit...

en gaudeixo finestreta!!!! i l'austríac també!!!!!