Mantenir la pròpia identitat

Amb tot això del casament la gent em pregunta si mantindré el meu nom o si llavors tindré el cognom del meu xicot... bé, això només m'ho pregunten aquí a Àustria, perquè nosaltres els catalans ni ens ho plantagem!!

I és que aquí quan et cases sovint la dona canvia el cognom dels seu pare (perquè només ténen un cognom, o bé un cognom compost) pel del seu marit!!

Jo mai he arribat a entendre perquè la gent es canvia el cognom, i més especificament perquè llavors ténen el del seu marit. Vaig quedar parada a l'últim casament que vaig anar quan el pare del nuvi li va dir a la núvia que ara ja tenien una nova X (cognom del nuvi) a la família. Per mi és com un fet de possessió per part de l'home, i ho trobo molt masclista!! 

Bé, us explico les possibilitats que hi ha quan un es casa: 

1- Cadascú manté els seus cognoms. S'ha d'explicitar mitjançant un document abans del casament, sinó la dona rep el cognom de l'home automàticament. 

2- La dona passa a anomenar-se  com el seu marit. És el fet més habitual. 

3- L'home passa a anomenar-se com la seva dona. Fet molt excepcional, i crec que la família de l'home no accepta gaire bé. Això de perdre una filla ho accepten, però un fill no!!

4- Crear un cognom compost dels cognoms dels membres de la parella, separats per un guió. També s'acostuma a donar bastant sovint! Si no pogués triar el fet de mantenir el cognom, aquesta opció tampoc no em sembla tant malament. 

5- Crear un cognom nou!!! Si senyor, com heu sentit!!!!!! Jo aquesta opció la trobo l'hòstia!!! Et pots inventar un cognom!!! 

Jo evidentment no canviaré el meu cognom, i el meu xicot ho entén perfectament. Com jo li dic, jo he nescut com la que sóc, i no canviaré la meva identitat!!!! 

Llavors evidentment quan un se separa, pot tornar a tenir el cognom de soltera, o bé mantenir el cognom de l'home. Ja em direu quin sentit té manteir el cognom del teu ex!! 

I vosaltres què me'n dieu, serieu capaços de renunciar a la vostra identitat i canviar de cognom si existís aquesta possibilitat??? (Perquè de fet el canvi de cognom només seria vàlid a Àustria i a Espanya no, per tant això també fa que tot sigui complicat!!! Com un desdoblament de personalitat!!)

I del tema fills i cognoms us en parlaré al pròxim post!!!!!

Per xula, jo!!!!

Ara tenim una pacient que és "de armas tomar!!". Parlant clar, que fa el que li dóna la gana, que ella és la que en sap més, i ai de tu que li portis la contrària!!! 

La setmana passada apareix a les 4 de la tarda i diu si per sopar li podem portar un te amb rom!!! Que creu que s'està refredant i que això l'ajudarà!! I evidentment li vaig dir que no, que estava prohibit l'alcohol a la clínica, però que si volia podia anar ella mateixa la cafeteria que hi ha abaix. Ah, no, que es costiparia!!! 

I em va deixar anar que si es costipava seria tot culpa meva!!! (Dit amb to acusador!!!)

I avui al matí hi he tornat a anar... Necessitava fer-li una extracció de sang... i evidentment no m'ha deixat, perquè només es deixa punxar per dues persones de la clínica. He trobat però una alternativa, sense haver-la de punxar, però m'ha "advertit" que si li feia mal em feia "picadillo"!!!! 

I per xula jo que li he respost: "Sí, si, però s'esperi fins dilluns que encara no he dormit i tinc el cap de setmana lliure!!!"

Novetats!!!

A fora plou molt, i jo estic gossa. He dormit fins tard, però tinc molt per fer a casa!!! Però estic mandrosa, no tinc ganes de cuinar, planxar... bla bla bla, però sobretot em fa pal haver de trucar al consulat español per informar-me del tema casament... 

Ah, que no us ho havia dit??? El meu xicot i jo ens casem a l'Agost!!!!!! 

Ho vam decidir durant el cap de setmana a Viena, i ja tenim data, lloc, restaurant i alguns amics i família fins i tot bitllet d'avió!!!!!!!! 

Ja la liarem!!!!!!!!

Difícil d'acceptar la realitat!!

Avui he anat al psicòleg, i la veritat és que no sabiem de què parlar, perquè estic bé, perquè durant les tres últimes tres setmanes tot ha anat bé, he quedat amb amics, hem anat a esquiar, i no he tingut cap depressió i no hi ha res que em preocupi.

S'ha sorprès, perquè no entén com he fet 3h de viatge per no saber de què parlar. Home, jo abans de deixar d'anar-hi prefereixo parlar-ho amb calma, i no fer només una trucada.

I llavors hem trobat un tema que em fa veure que encara hi ha una ferida, una cicatriu, o millor dit, un buit. Sí, de la persona que encara que físicament era al meu costat, no hi va ser, no va fer la seva funció de pare.
Jo sempre he sapigut que la nostra relació era diferent, que ell era diferent. I he après a estimar-lo i a acceptar-lo tal com és. I em pensava que la nostra relació era normal, però es veu que no.

I el psicòleg m'ha dit que no ho puc canviar, que no puc canviar el passat.

I he plorat, perquè m'és difícil acceptar que no podré arribar a obtenir el que necessito del meu pare, que ell mai no podrà omplir el buit que va deixar dins meu. Jo sé que ell m'estima, i que segurament ha fet lo millor que ha pogut, però no ha sigut suficient.

I jo haig d'omplir aquest buit.

A vegades em nego a acceptar aquesta situació, i penso que tenim una relació normal de pare-filla, i penso en l'última vegada que vaig trucar a casa i ell va respondre: La teva mare no hi és.
Això és el millor que pots dir a la teva filla després d'un o dos mesos de no veure-la, i de no sentir-li la veu??

Gustos del sud

Com que això de vestir del sud porta cua, he decidit fer una petita aportació... jo diria que vesteixo del sud pel que fa a les bosses, algunes sabates, i samarretes...
Ja em direu què us semblen...


Haig de dir que les bosses són comprades a tres paisos diferents: la de ratlles a Àustria però feta a Hungria, la de tipus Indi a Àustria, la blava a Itàlia, la blanca i rosa, i la negra del gat a Catalunya!!!!



I les meves sabates preferides... de Camper