Remember to love - Nova York (IV)

Nova York (III)

Us deixo algunes imatges curioses de Nova York...

Pels carrers de la Big Apple vam trobar Brezel, una cosa típica alemana i austríaca!!!




També vam poder veure una botiga en una tenda de campanya i una roulote!!



El nom d'aquesta botiga no es posaria mai en una botiga catalana o espanyola!



I per últim un bon lema...

Els meus petits projectes...

Últimament tinc ganes de fer coses manuals! L'any passat els sogres em van regalar una màquina de cosir, i fins ara no l'havia provat... i el que faig amb la màquina i uns quants trossos de tela és customitzar unes samarretes per en Pau i els seus "amics del dijous", ja que aviat faran un any!!! M'he decidit per una cosa ben fàcil: un cargol! De moment vaig provant, i espero que em surti prou bé fins a finals de mes de gener, que és quan fan anys!




I fa dos anys em vaig comprar una llana molt bonica per fer-me un bolso, i fins ara no l'he començat... i espero acabar-lo aviat! Quan l'hagi acabat només l'he de posar a la rentadora i es torna feltre!!
Us en deixo unes fotos!

Christkindl

A Àustria el dia 24 de desembre a la nit qui porta els regals és el "Christkindl", que seria literalment el nen Jesús, tot i que tothom associa el nom amb la imatge d'un nen/a ros amb un vestit blanc i amb ales, per tant més aviat com un angelet.

Ahir vam cagar el tió amb en Pau, pobret no s'enterava de res, i fins i tot diria que va ser massa per ell això de veure tants regals de com i volta, tot i que hem intentat comprar pocs regals i que siguin educatius.

A mi el Christkindl m'ha regalat un val per un massatge i un val per un curs de ioga!!! Em sembla que ja us ho havia dit que m'havia apuntat a un curs, només em falta la seva confirmació! I el tió em va portar la sisena temporada de grey's anatomy i moltes coses de la marca japonesa MUJI!! I a vosaltres us han cagat moltes coses el tió?

Balanç de l'any 2011

Com a molts blogs, aquest any també penso fer una mica de balanç del 2011, i també tinc alguns propòsits pel nou any...

Això és el que ha donat de si aquest any:

Al gener: en Pau va arribar a les nostres vides després d'un part molt i molt llarg; amb ell van arribar l'insomni. Sort que tot plegat ja s'ha acabat! :)

Al febrer: en Pau ens va regalar el seu primer somriure, i jo estava enfeinada donant el pit cada dos per tres! Van començar les trobades del dijous amb les meves amigues!

Al Març: vaig tocar fons i vaig pendre una decisió: que volia ser feliç, i amb l'ajuda de l'austríac i dels professionals puc dir que ho he aconseguit!

A l'Abril i Maig vam estar per Catalunya, i vam disfrutar dels avis a més no poguer!! També van ser uns mesos en què em vaig retrobar amb les meves amigues!

Al Juny: va arribar la calma emocional, més trobades amb les amigues del dijous i començava a pesar una mica més!

Al Juliol: em vaig dedicar temps a mi mateixa fent un curs de fotografia, començava la recerca d'un terreny per fer-nos una casa, i encara "estamos en ello"!

A l'Agost: intentava combatre els quilos de més anant amb el croozer i cuinant algunes de les receptes de la Sasha Walleczek!

Al setembre: tornàvem a Catalunya, vam cel.lebrar l'aniversari del meu pare, vaig anar a un casament i també vam anar de festa major!

A l'octubre: en pau ja volia començar a caminar i vaig començar a preparar la meva tornada a la feina!

Al Novembre: Nova York, celebrar els meus 30 anys, les primeres passes d'en Pau tot solet...

Al Desembre: en Pau ja camina ben decidit! Ja sé a quina planta treballaré, i continuo lluitant contra els quilos de més!!!!

Això és el que ha donat de si aquest any, i a final d'any també arriben els nous propòsits:

- posar-me a dieta: vull aprimar-me 8kg!
- fer esport més sovint: ja he quedat amb dues persones per anar a córrer amb regularitat!
- m'he apuntat a classes de ioga, només em falta que em confirmin la meva inscripció!
- comprar un terreny i planejar la casa! Sembla que potser podrem comprar un terreny a una tia de l'austríac!! Una parcel.la central, podem triar quants metres quadrats volem, i no tindrem concorrència!! Pinta molt bé!!

Us desitjo a tots plegats unes bones festes i un bon cap d'any si no us torno a escriure...

Fins aviat!

NOVA YORK (II)

El viatge va ser fantàstic. Jo diria que ha donat una mica d'aire fresc entre l'austríac i jo, vam deixar de parlar sobre caques, menjar, etc.
Tot i l'incident del passaport vam disfrutar molt de la ciutat, ens va fer bon temps, vam mirar les coses típiques: Empire State Building, MOMA, Estàtua de la llibertat, Times Square. Vam fotografiar moltíssim, vam fer com unes 1000 fotografies!! Però malauradament encara no he tingut temps de mirar-les ja que últimament estic enfeinada amb altres coses! (que aviat us ensenyaré)

Nikolaus vs. Krampus

Avui és el dia de Sant Nikolaus, i pels més petits és una dia molt especial, ja que en Nikolaus (no sé com es diu en català) els hi porta regals als nens que han sigut bons, mentre que els nens que s'han portat malament són espantats pels Krampus que acompanyen a en Nikolaus! Per tant pels carrers de la ciutat des del cap de setmana es deixen veure alguns Krampus intentant espantar tant a grans com als més petits.

Aquesta tradició es segueix a diferents països com Àustria, Sudtirol, Hungria, Rep. Txeca, alguns llocs del nord d'Itàlis i de Croàcia.



P.S: ja és oficial, l'hivern ha arribat a Salzburg: acaba de nevar!

primers problemes

ja hem arribat a nova york , i que es el primer que fa l'austiac: perdre el passaport! per tant portem dos dies fent paperassa per fer-ne un de nou! és tot un cas! avui ho solucionarem tot i podrem continuar disfrutant de les vacances!

preparant el viatge

Feia dies que anava redera unes sabates que m'agradaven molt, però sempre dubtava si comprar-me-les o no per l'elevat preu que ténen... però com que aviat és el meu aniversari i els meus avis m'han donat uns quants calerons, que he invertit en unes sabates Camper!

Jo no sóc la única a qui li agraden molt...



I anant de camí cap a la botiga també em vaig trobar aquests guants tant xulos, que m'aniran de perles per fer fotos a nova york!!

futur laboral

Ahir vaig anar a fer les pràctiques en una planta, i va anar bé. No opinar gaire de la gent que hi treballa perquè 6 hores no són gaires per poder formar-te una opinió, però si més no, no vaig veure cap mal rollo ni res per l'estil, només que era tot plegat molt tranquil i tinc por d'avorrir-me, de no apendre gaire. I jo sé que quan m'avorreixo necessito un canvi, i ara mateix no tinc ganes de més canvis!

El que no he aconseguit és treballar només de dies. M'han dit que no és possible, però que com a molt treballaré tres nits al mes, i a mi em sembla un bon compromís!

I avui m'han reconfirmat que l'altra opció que jo tenia (la unitat intensiva) era una molt mala opció. La meva veïna de baix coneix a uns infermers que hi treballaven i han plegat perquè a la planta hi havia molt mal ambient laboral. Per tant sé que he escollit bé!
Ja comença el compte enrera: queden aproximadament 2 mesos!

dels nervis

Estic supernerviosa per demà! Demà vaig a fer les pràctiques a una planta, tal i com us vaig explicar fa uns dies; estic nerviosa per com anirà i per com dir-los que m'han desaconsellat treballar de nits per raons de salut mental! Sona tant malament. Crec que al dir que no puc treballar de nits em posarà en desavantatge respecte l'altra infermera.

I no paro de pensar-hi en tot el dia. En parlo amb l'austríac, truco a ma mare més sovint de lo habitual i el tema de conversa sempre és recurrent.
Ja sé que no em puc queixar, que com a mínim tinc feina, i teòricament puc triar entre dues plantes i tot; i a més a més no és la fi del món, només és una feina i també podria canviar de feina si fós necessari. Sé que haig de posar per davant la meva salut mental abans que la feina, però fins i tot em plantejo treballar de nits per poder estar en una bona planta, tot i arriscar la meva salut.

Ja us diré com ha anat!

vaga de fam

Des que ha estat malalt que en Pau s'ha declarat en vaga de fam al vespre. No vol ni les papilles ni biberó. Avui he aconseguit que es mengés un potet de verdures; demà li preguntaré a l'especialista en alletament (tot i que no sigui la seva especialitat també és infermera pediàtrica) què li puc donar!!

Mares, teniu alguna suggerència?

malalts

En Pau ja ha està malalt per primera vegada!!! Hem passat la nit del lloro tot netejant vòmits cada dos per tres. A veure si aquesta nit la passem millor!

NY

Per motius de feina l'austríac ha d'anar a Sillicon Valley, i sembla mentida, però l'he aconseguit convèncer (s'escriu així??) d'anar una setmana a NY!!!!!

La que més m'ha sorprès ha sigut la meva sogra, que es va oferir de seguida a guardar-nos en Pau!!! Jo no he estat mai separada d'en Pau i no sé com ho portaré... però de moment em sento com una nena petita amb sabates noves!!!!!!

Només falten 12 dies!!!

canvis

Aquesta setmana tinc hora al metge. Estic bé, de fet feia molt de temps que no estava tant bé, però com sempre hi ha un PERÒ. A Alguns els hi semblarà una tonteria, però jo no estic còmode amb aquests quilets (que ja en són uns quants) de més! Vull canviar la medicació; vull continuar estant bé podent menjar com ho feia abans, i no com ara, que estic vigilant constantment i a més a més m'engreixo igualment. No veig una recompensa a l'esforç que faig.

I la setmana vinent vaig a fer unes pràctiques a una planta d'infermeria a veure si m'agrada per començar a treballar a partir del gener. De fet no em deixen triar gaire: només hi ha 2 llocs vacants al gener, i en un dels dos en principi ja sé que no hi vull anar per 2 raons: 1- és una unitat intensiva i a mi no m'agraden les unitats intensives, no m'agrada estar continuament en tensió i pensant que en qualsevol moment el pacient pot tenir un altre infart cerebral i que jo hauré de reaccionar depressa! 2- sé que la cap d'infermeria de la planta no és gaire bona; mala organització dels horaris, i per tant no en tinc ganes d'anar-hi!
L'únic problema és que hi ha una altra infermera que també vol treballar a la mateixa planta que jo; per tant la jefa de planta haurà d'escollir!

A veure com va tot!

xocolata Zotter

La xocolata Zotter és una de les més conegudes d'Àustria! L'empresa, fundada el 1999 té com a principals lemes l'agricultura biològica i el comerç just, això fa que el preu no sigui especialment barat, però valen la pena, perquè la xocolata és boníssima! El mateix fundador, Josef Zotter, diu que una teula de xocolata a la setmana ja n'hi ha prou, però que sigui de qualitat i per disfrutar!


El fundador Josef Zotter

Dins del sortiment de xocolates que ofereixen hi ha combinacions gairebé impossibles i impensables com "Pinya i pebre dolç", "plàtan i curry", "rosa i albahaca". També es caracteritzen per un disseny molt maco; cada gust de xocolata té una disseny diferent!

El dia 4 de Novembre hi ha una degustació de xocolata a la botiga Zotter de Salzburg, i teniu per descomptat que jo hi seré! mmm

A mig gas

Ja hem tornat de Catalunya, però ara som a casa dels sogres, que després de 5 setmanes, també tenien ganes de veure en Pau! per tant encara anem a mig gas!

Avui és festa a Àustria, i demà ja tornem a Salzburg. Jo em pensava que aquests dies a casa dels sogres ens servirien per tirar endavant el projecte "comprar un terreny", però sembla que ara hi ha algun altre terreny interessant, coses encara per decidir a l'ajuntament... que va per llarg, vaja!

I ahir em vaig posar en contacte amb una amiga i va i em diu que està ingressada en un centre psiquiàtric. Jo sabia que de tant en tant estava molt malament, però de totes maneres m'ha sorprès, sobretot quan m'ha dit que si la volia anar a veure seria millor d'aquí a 1-2 setmanes; això vol dir que va per llarg, que és una cosa seriosa. I em preocupo. Penso en com la puc ajudar; penso en el meu passat, en quan jo també vaig tocar fons, i només li desitjo que trobi el camí per ser feliç tal i com jo l'he trobat.

tancat per vacances!

Eis, demà marxem cap a Catalunya i ens hi estarem 5 setmanetes, per tant no actualitzaré gaire el blog!

Fins a la tornada!

vida avorrida

No escric al blog perquè no sé què escriure! Fem vida normal, quedem amb amics, sortim amb la bici, anem a comprar... de fet la única preocupació que tinc són els 5 Kilos de més que tinc, i lo dèbil que sóc pel que fa a fer dieta.
No puc fer dieta ni un dia! Estic acostumada a menjar xuxeries, patates de tant en tant i a menjar bastant durant els àpats, i tot i això fins ara no m'engreixava! Però amb la medicació això s'ha acabat!, i ara no aconsegueixo treure'm aquests 5kg de més! Començo a estar fustrada!

"la barbacoa, la barbacoa, como me gusta, la barbacue!"

Sí, quin títol més cutre... però és que aquesta setmana l'austríac ha conegut la famosa cançó d'en Georgi Dann "la barbacoa"... hi ha alguna cosa més cutre??!

Aquest cap de setmana un amic organitza una barbacoa a la seva casa al Chiemsee! Com sempre una bona excusa per fer un pastís, tot i que ara m'estigui morint de son i estic esperant que la coca s'acabi de fer...

zzzz

uff, quina calda!

Des de fa aproximadament una setmana hi ha una gran onada de calor a Àustria, això fa que durant el dia arribem als 35 °C tranquil.lament!!!!! Per Àustria això és molta calor! I nosaltres intentem passar les hores com podem... anem a banyar-nos a la piscina, anem amb la bici o simplement a passejar!!!!!

Ja he començat el meu programa d'entrenament i aquesta setmana ja he fet exercici 3 dies!!! Estic molt contenta de mi mateixa, de lo conseqüent que sóc.

Demà faré de cangur, juntament amb una amiga, del fill d'una altra amiga, a veure com anirà!!!!!!! I després, cap a casa els sogres a disfrutar de la cabanya amb l'austríac!!!

Bon cap de setmana!

Salzburger Festspiele

A l'estiu durant els mesos de juliol i agost se celebren els Salzburger Festspiele. El festival de Salzburg és un dels més importants festivals de música i teatre del món. Tot i que des del 1877 s'organitzaven festivals de música a Salzburg, va ser a a partir de la fi de la Primera Guerra Mundial que va sorgir la idea de celebrar un festival anual al voltant de la figura de Mozart. El dramaturg Hugo von Hofmannsthal, el compositor Richard Strauss, el director Max Reinhardt, el disenyador escènic Alfred Roller i el director d'orquestra Franz Schalk, que actualment se'ls considera els fundadors del festival.

El primer festival de Salzburg es va inaugurar a l'agost de 1920 amb la representació teatral de Hofmannsthal "Jedermann", als esgraons de davant de la catedral de Salzburg. Aquesta pràctica s'ha convertit en una tradició i l'obra es representa cada any al mateix lloc, com a apertura del festival.



Aquest és el carrer on es troba el Festspielhaus, amb una impressionant vista a la "Festung", el castell de la ciutat.



Representació al Festspielhaus, teatre principal del Festival de Salzburg

Des del 1973 també se celebra un festival semblant durant la pentacosa (Salzburger Pfingsfestspiele), dedicats a la música clàssica i barroca i des del 1967 existeix també el Salzburger Osterfestspiele (Festival de Salzburg de pasqua).

A l'estiu aquest festival fa que la ciutat s'ompli de gent de tot el món, sobretot asiàtics i també famosos, tant internacionals, com algun membre de la reialesa europea, com dels "famosos" de les revistes del cor.

Som el que mengem!

Quinoa, bulgur, amaranth... són uns dels ingredients que utilitza la famosa (a Àustria) Sasha Walleczek. Aquí es va fer famosa pel seu programa "Du bist was du isst" (Tu ets el que menges), en què ensenyava a persones amb uns quants quilos de més a aprimar-se amb el seu mètode, que principalment es basa en alimentar-se correctament, sense prescindir de cap tipus d'aliment com hidrats de carboni.

Després del mètode Walleczek va sortir el llibre "Die Walleczek Methode, das Kochbuch" (Les receptes del mètode Walleczek), i ara ha tret un nou llibre: "Schlank mit der Faustformel" (Aprimar-se amb la fórmula del puny), que es basa en menjar a cada àpat com a mínim dos punys de fruita/verdura, un puny d'hidrats de carboni i la mida de la mà de proteïnes. Es tracta d'un programa de quatre setmanes, i de fet no és cap dieta, perquè pots menjar de tot, però amb moderació.

A més a més, intento fer una mica d'exercici cada dia, encara que només sigui caminar! M'haig de treure els cinc quilos de més que tinc!

Les vacances

Durant aquestes vacances hem fet un munt de coses, i sovint a la fi toca fer balanç... Això en seria un petit resum:

* ens hem relaxat
* xerrades durant un sopar improvitzat a la cabanya de la família
* hem contemplat en Pau quan ha dit MAMA per primera vegada poc abans dels 7 mesos
* hem ajudat a en Pau a fer els seus primers intents per aixecar-se i a fer les seves primeres passes amb dificultat
* m'emporto uns quilets de més, que de ben segur em costarà uns quants mesos treure-me'ls de sobre!
* mil propòsits de dieta que segurament no compliré a la tornada
* hem deixat la feina i les preocupacions ben lluny!
* hem llegit molt en comparació amb els últims mesos!
* hem fet uns 100 Km amb la bici amb en Pau al CROOZER! I hem comprovat que més de dues hores assentat són massa per ell!
* ens hem mirat molts terrenys, i la majoria d'ells els hem descartat! En queden 2 o 3 que pensem que són interessants
* hem començat a fer esboços de la nostra possible casa
* he rebut una trucada que m'ha angoixat i fins dimarts segurament no en sabré res més!

I encara ens queden dos dies de vacances que pensem disfrutar intensament! Dimarts anem a unes termes a celebrar el nostre tercer aniversari de casament!

Sort que demà serà un altre dia!

Avui ens han dit que no al terreny.
Hem ratllat el cotxe.
He perdut a l'austríac dins el centre comercial on hem anat aquesta tarda perquè diluviava.
En Pau plorava afamat; m'he deixat el menjar al cotxe. No trobava cap caixer automàtic i tenia exactament 3,10€ a la cartera per comprar-li berenar. Ho he aconseguit!

Per sort ens hem tornat a trobar.

Demà el dia segur que serà millor.

Projectes de futur

Fa un temps que anem darrera d'un terreny per fer-nos una casa al poble de l'austríac. En teníem un que ens agradava molt perquè era central i prou gran per tenir un jardí amb verdures i lloc per jugar pels nens (i que quedi constància que només en volem dos, eh!!), però ens han dit que no; que ja li han dit que no a molta gent i que ara no seria just que a nosaltres ens diguéssin que sí! Entenc els propietaris i respecto la seva decisió! Almenys ara ja ho sabem i no continuem fent-nos falses esperançes.

I per tant ara que som de vacances al poble de l'austríac torna a començar la búsqueda, els passejos per les urbanitzacions properes en busca de terrenys interessants, les xerrades esporàdiques amb la veina, que treballa a l'ajuntament i és la nostra font d'informació!

Els nostres requisits:
1. Que sigui prou gran per tenir-hi un jardí. Parlem d'uns 1000m2
2. Que no hi hagi molt de soroll
3. Que sigui prou lluny dels sogres. Com diuen, que un necessiti un abric i les sabates, que no hi puguis anar amb les sabates d'estar per casa!

A veure si trobem alguna cosa interessant ja que tenim ganes de tirar aquest tema endavant!

P.S: hem trobat un terreny que ens agrada i que està molt bé, ja hem parlat amb la propietària, però per mala sort algú n'ofereix més. A veure si podem igualar l'oferta i quedar-nos-el! Avui en sabrem alguna cosa!

Demà serà un altre dia

M'acabo de menjar un bol ple de pipes. I aquesta tarda he menjat xocolata.
No puc continuar menjant tal i com ho faig. Quan estic a casa i tinc porqueries me les menjo; penso "només una mica" i aquesta mica acaba essent molt i molt. Massa.

Demà serà un nou dia, demà és el dia en què començo a menjar millor, sense porqueries i fent més activitat física.

Em costarà dir no als pastissos de la sogra. Però jo puc.

CROOZER

Ens hem comprat un remolc per a la bicicleta on en Pau s'hi pot assentar! Hem decidit ser una mic més actius fisicament en el nostre dia a dia, i al viure en una ciutat algunes distàncies són massa curtes per a utilitzar el cotxe i d'altres massa grans per anar a peu, i per això ens hem comprat un Croozer for 2, o sigui, per a dos nens!

El dissabte començem vacances i tenim previst fer alguna ruta amb bicicleta!

angoixa per tonteries

Fa uns dies que estic angoixada a la nit, quan em vull adormir. Penso en el meu retorn a la feina, a quina planta treballaré, com seran els companys, si m'hi sentiré a gust, i sobretot si seré una bona infermera. Em capfico per tonteries, bé, tonteries no, perquè ens hi passem un bon grapat d'hores a la feina, però per altra banda són tonteries perquè són coses que no depenen de mi, i per tant no serveix de res que m'hi capfiqui.

Per adormir-me em dic a mi mateixa que fins ara sempre han estat contents de mi com a infermera, i que he tirat sempre endavant en moments difícils, com quan gairebé no parlava alemany, o no sabia com fer la documentació mèdica en alemany, o el canvi d'empresa, el fet de no voler-me quedar en una clínica petita, sinó anar a treballar a un hospital gran, on s'aprèn molt cada dia, però el nivell d'exigència també és molt elevat.

Tornar a treballar després de més d'un any serà un canvi molt important a la meva vida, però un pas necessari. Val més que de moment no m'hi capfiqui i disfruti del temps lliure!!!!

el curs de fotografia

El curs de fotografia de l'últim cap de setmana va anar bé, fins i tot diria que molt bé! Erem un grup de vuit persones, sis dones i dos homes més els professors, i em va agradar molt l'ambient distès del curs, el bon rotllo entre nosaltres, les bromes constants que ens fèiem. Fins i tot jo em vaig atrevir a fer alguna broma en alemany, cosa que no havia fet mai!

Feia molt i molt de temps que no em sentia així. Així de còmode amb mi mateixa i així de segura. Va ser la primera vegada en què he fet una cosa per mi, encara que el meu cap estava sempre pendent d'en Pau i sempre escrivia alguns missatges per saber com els hi anava als homes de casa!

En Pau des de fa un parell de setmanes dorm tota la nit i a aquest últim cap de setmana també va ser així! Ell va beure's biberons i jo em treia la llet amb el tirallets i la llençava. Haig de dir que estic sorpresa perquè tot ha anat tant bé! En Pau és un nen tant poc complicat!

I en el curs de fotografia he après molt, i ara el que em toca és practicar molt i comprar-me un trípode, ja que en tinc un de molt i molt dolent per la càmera que tinc! S'ha acabat això de fotografiar amb el programa automàtic!

P.S: l'austríac diu que haig d'escriure que tinc un home molt i molt bo!! I de fet té tota la raó del món!

Us deixo unes fotos del curs:

dies d'estrés

Ens esperen tres dies ben diferents! Durant els propers tres dies seré finalment jo, jo com a persona, no com a mare... ens esperen tres dies intensius al Tirol fent un curs de fotografia per la meva banda, i això vol dir que l'austríac es queda a càrrec del marrec de casa!

A veure com anirà sense donar el pit i haver-me de treure la llet amb el tirallets; si en Pau em trobarà a faltar o no...

A la tornada ja us ho explicaré!

em creo jo els problemes??

Un dels efectes secundaris de la medicació que prenc és tenir més gana. Jo no ho anomenaria així sinó GULA!! Ara mateix em passo el dia pensant en el que no hauria de menjar... s'està convertint en la meva obsessió!!!!

Ja m'he engreixat una mica i això em fa sentir malament. Bé, de fet el que em fa sentir malament és estar pensant tot el dia en menjar!!!!! Començo a pensar que jo mateixa em provoco els problemes!!!!!

No puc deixar de menjar merdetes i fer més esport??

De bodorrio (II)

Doncs el cap de setmana va anar bé! En Pau ens va tornar a demostrar que es porta com un angelet, i va protestar molt poc!

A l'església primer va dormir, i llavors es va despertar perquè tenia gana, i jo no em vaig tallar gens ni mica i li vaig donar el pit! A la nit es va adormir bastant depressa i li vam donar el babyphone a la cangur que havien organitzat els nuvis i tot i que la nostra habitació era a sobre la sala on hi havia la música en Pau només es va despertar 2 vegades!

Total, que anar a un casament amb un nen petit no és tant complicat! i menys si el nen és un sol com en Pau!

De bodorrio!!!

Avui anem a un casament!! Tant l'austríac com jo estem nerviosos per veure com anirà el dia d'avui... tinc ganes de veure com menjarem amb un nen que només té 6 mesos...

I sembla que en Pau també deu estar nerviós, perquè s'ha aixecat 3 hores abans de lo habitual!!!!!

Les amigues del dijous!

Al acabar el curs de preparació al part totes les dones vam intercanviar-nos els correus electrònics per quedar després de parir, ja que creiem que estaria bé tenir algú amb qui compartir les penes dels primers mesos i també per anar a passejar!
D'un grup de 10-12 dones en som tres que si que quedem amb freqüència, i de fet ens hem reservat cada dijous per a les nostres trobades!
Amb ellesj no només parlem dels nostres nens (perquè totes tres tenim nens!) sinó que parlem de la família, dels plans de futur, de casaments o dinem juntes a un restaurant asiàtic, ja que a les tres ens encanta el sushi!!

Quan no estava embarassada ja m'ho havien dit això que al tenir criatures faria noves amistats i a mi em molestava aquesta situació, pensava que no era just que sense criatura sigui més difícil fer noves amistats, però és ben veritat que al tenir un nen hi ha més punts en comú entre nosaltres i això fa que potser estiguem més oberts a ampliar el nostre cercle d'amistats!

Avui, com cada dijous hem quedat i hem disfrutat d'una tarda molt agradable! Estic molt contenta de tenir les meves amigues del dijous!

D'estrena!

Ja fa 3 dies que en Pau ha començat a menjar papilles de pastanaga!! Ja fa setmanes que s'interessa per tot el que mengem i bebem i per això no vam voler esperar fins als 6 mesos per començar amb les papilles!

I avui també s'estrenarà: anem a la piscina!!!! Ja ho tenim tot: crema solar de protecció alta (50+) i un banyador impermeable! I és que aquí fa una calor impressionant!

Quilos de més vs. estabilitat emocional

Ja fa gairebé un mes que vaig començar amb la medicació i la veritat és que estic molt i molt millor! No he estat malament des de fa molts de dies, i això que abans de començar amb la medicació era molt inestable emocionalment.
La part dolenta de tot plegat és que tinc molta més gana. Podria menjar durant tot el dia, i bé, de fet ho faig, i això fa que ja m'hagi engreixat una mica. Més que els quilos, a mi el que em pesa a la consciència és el fet de menjar malament, perquè quan tinc aquesta gula menjo dolços, però és el preu que haig de pagar per estar bé.

Els meus pròxims objectius són més autocontrol a l'hora de menjar, menjar bé, d'una manera saludable i fer més esport.

alguns dies en compensen d'altres...

Avui s'ha quedat adormit al pit de lo cansat que estava. No m'agrada, però de tant en tant no està malament no haver d'estar una hora de rellotge cantant "què li darem al noi de la mare" i explicant el conte dels "3 porquets"!

M'agrada que les coses siguin fàcils.

Per cert, m'he apuntat a un curs de fotografia!!! Tot un cap de setmana, l'únic que encara no sabem com anirà serà donar el pit durant tot el dia (per sort tinc un tirallets elèctric) i per tant donar 3 biberons!!! Per sort els dos homes de la casa vénen amb mi, i sempre puc acabar donant-li la teta!!!

Estic contenta de fer alguna cosa per mi.

Feia molt i molt de temps que no em sentia tant bé, tant estable, tant jo. Sé que hi haurà dies de tot, però ara estic tant bé que amb la psicoterapeuta hem quedat que no la necessito més de moment.

eh??

Cinc minuts després de portar en Pau a dormir, l'austríac surt de l'habitació i ve al menjador, on jo estic estirada al sofà i em diu:
"Ara s'ha cagat, què faig?"

eh???? "Canviar-lo" responc!!!!! No el deixaràs 12hores amb la merda al cul!!!

A vegades no saben viure sense nosaltres!!

jo no sóc rica!

Era necessari que em posessin una multa de 60€ per no haver comprat el bitllet d'autobús???? calia??? oi que no?!! i el que em fa més ràbia de tot plegat és que dos minuts abans he pensat que hauria de comprar el bitllet (com he fet sempre en els últims 4 anys!), perquè no l'he comprat?? per mandra de deixar en Pau sol a la part de redera del bus!!!

Traducció: quina probabilitat hi ha que 1 vegada durant quatre anys no pagui el bitllet d'autobús i m'enganxin. Segur que poques, i va i em toca! No podria tenir més sort a la loteria?

Calma emocional

Estic bé. Fa 15 dies a la tornada de Catalunya vaig anar a control amb el metge i em va canviar una mica la medicació. Em costa acceptar que necessito medicar-me, potser per tota la meva vida, però després d'aquests 15 dies veig que la Dra. tenia raó quan em va dir: "et sentiràs tant bé amb les pastilles, que tu mateixa no les voldràs deixar mai".
Sembla mentida, però és ben veritat! Estic cansada, aixafada, però em sento bé, estable, ja no hi ha discussions per no res. Disfruto d'en Pau, i això és el que conta.

Fa un temps el meu sogre em va regalar un llibre d'autoajuda. Si haig de ser sincera, no m'ho esperava això d'ell. Ell és un home racional, amant de la ciència, dels fets, i ella (la sogra) es deixa portar molt més per les emocions, és igual si explica alguna cosa i només en sap la meitat de la història, no és molt exacte; per això em va sorpendre que ell em regalés un llibre d'autoajuda, no fa per ell, però haig de dir que m'està ajudant. A dins hi ha coses molt bàsiques, a les quals un mateix hi arriba tot sol, però a vegades necessitem que algú ens ho digui.

Espero que la calma continui.

Pflanzen

Pflanzen = es llegeix /flanzen/ i significa plantes en alemany.
Pflanzen = en sentit figuratiu significa pendre el pèl.

Això és el que fa en Pau cada vespre quan el poso al llit perquè s'adormi. En els últims dies portem una mitjana de 45min-1hora perquè s'adormi al vespre.

Ufff, santa paciència.

Els fills sempre fan el que nosaltres no volem

He arribat a aquesta conclusió mentre feia adormir a en Pau. M'he adonat que ell és encara més tossut que jo, si és que això és possible. I per això he pensat que val més que l'accepti tal i com és, i que el seu camí, la seva manera de fer les coses també és una opció; perquè no hi ha només una opció correcta, sinó moltes!

Fa més d'una hora que en Pau està al llit, donant voltes i intentant dormir... uff, quina paciència que s'ha de tenir. Mentre ell va fent voltes pel llit, es posa els dits a la boca, etc, jo he pensat en totes aquelles coses que descobreixen/saben fer els nens, i que són positives... però no sempre! o millor dit, sempre hi ha un però!

- El pipo, el seu gran aliat a l'hora d'adormir-se, però també és el millor juguet quan ets al llit... a dins, a fora, ara me'l miro, ara el tiro...
- El petit de la casa ha après a girar-se! Molt bé!! però no et sembla tant divertit quan es vol adormir panxa avall i et deixa tota una lleterada a sobre el matalàs!!!

En Pau a Catalunya

En Pau a Catalunya....

- ha après a girar-se panxa avall!
-s'ho ha passat teta jugant aamb els avis! Sobretot al matí amb el seu formula 1
- ha disfrutat de llargues passejades al parc!
- Ha disfrutat de la tranquil.litat que hi ha al poble! i al mateix temps del xivarri que fem a casa!!!
- ha vist i tocat per primera vegada un gos!!
- ens ha sentit parlar català durant 5 setmanes!!
- ens ha près el pèl de tant en tant!!
- ha après a dormir tota la nit al seu llit!
- ha disfrutat d'algunes migdiades!!!!

I moltes coses més que ell encara no ens pot transmetre!

A Catalunya

Ja he tornat de les meves vacances per terres catalanes! Tot i que al principi cinc setmanes em semblaven molt de temps, tot lo que és bo s'acaba ben aviat! I hem deixat enrere moltes coses, molts moments, i us en volia fer cinc cèntims.

Trobaré a faltar:

- llevar-me al matí i preguntar qui vol estar amb en Pau i trobar dos avis molt entussiasmats i disposats a passar una bona estona amb el seu nét!
- Quedar a la tarda per anar a fer un vol a plaça amb una noia de la colla amb la qual cada vegada hi ha més amistat! Hem compartit les penes com a mares, com a dones, ens hem queixat dels homes i hem rigut juntes!
- passejar pel meu poble. Allà sé on anar quan estic de baixón, no em sento com una estranya com em passa aquí.
- Passejar pel carrer principal i que em parin mil vegades per dir-me que gran i que maco que està en Pau! Per cert, ja pesa 7kg!
- els moments a soles amb ma mare, assentades al sofà mirant la Riera i fent-nos confidències!
- veure al meu pare tant content amb en Pau! Sempre li ha rigut i li ha dit tot de coses maques!!! No m'esperava això d'ell, ja que és més aviat pessimista, però he vist que es desviu pel seu nét!
- anar al grup d'alletament del meu poble! Hi he passat molt bons moments!

No tot han sigut flors i violes. També hi ha hagut moments difícils per mi, he arribat a fins i tot a fer la maleta! per voler marxar abans d'hora, però així és la vida, hi ha moments de tot!

Si m'ho expliquen, no m'ho crec!

Fa uns dies estaves a més de 20 °C, feia sol i feia un temps molt primaveral! Una altra cosa típica de la primavera és la pluja... fins aquí tot normal. Però ahir va nevar!!!! Molt poc, però va nevar!! Quines coses més rares!!!

Flohmarkt

Flohmarkt és el "mercat de les puçes " en alemany. Sé que hi ha alguns mercats de segona mà a les grans ciutats com Barcelona o Madrid, o a nivell europeu a Camden Town o Notting Hill a Londres, però no en conec cap per exemple a la província de Girona, d'on sóc jo.

He pensat que us volia parlar d'aquest tema perquè aviat vaig a Catalunya i m'hi quedo unes quantes setmanes, i com que viatjar amb nens significa haver d'emportar-te moltes coses vaig pensar que podria comprar un cotxet de segona mà per no haver-nos d'emportar el nostre amb el maxi cosi i amb el cucu!! I vaig parlar del tema amb ma mare, i em va dir que ella no coneix cap mercat de segona mà, i encara menys especialitzat en coses infantils.

Al nord d'Europa (Alemanya, Àustria, Suècia) els mercats de segona mà són molt abundants! N'hi ha per exemple un cada diumenge a la plaça del centre de Linz, n'hi ha que són especialitzats en llibres, d'altres en coses de nens, i també hi ha els més generals, en què la gent ven coses que a casa ja no utilitza. Moltes vegades potser sí que són rampoines, però altres vegades són coses que es poden aprofitar perfectament; hi ha qui ven mobles fins i tot!

I anant a aquests mercats de les puçes per nens és una manera molt fàcil d'estalviar-se un bon dineral, perquè els nens creixen tant ràpid, que si ho compres tot nou et pot costar un ull de la cara! Jo sóc la primera que al principi li comprava tot nou: el llit, cotxet i la roba per les primeres setmanes... però ara m'he aficionat a comprar coses de 2a mà! Aquí a Salzburg aquests mercats per nens es fan dues vegades a l'any: a la primavera i a la tardor. Li he comprat molta roba a en Pau que segurament li durarà fins a tardor i m'he gastat com a molt 60 €! Bodys i samarretes a 1€, i la peça de roba que m'ha costat més ha costat 3€!

Jo no em podia creure que no hi haguéssin mercats de segona mà per coses de nens a Catalunya, a Girona o Barcelona... vaig pensar que segurament era jo/nosaltres (la meva família) que no ho sabiem perquè fins ara no haviem necessitat mai res, i això va fer que busqués per internet, i quina va ser la meva sorpresa: que si que hi ha mercats de 2a mà al Baix Empordà, però pocs i que si hi són és perquè hi ha turistes anglesos i alemanys que van portar l'inicativa! I el més fort és que els marxants de Girona volen fer clausurar tots els mercats de segona mà!
Aquí us deixo la notícia

Jo penso que és una molt bona oportunitat per la gent per desfer-se de les coses que ja no necessita i fer-ho a nivell local (sinó sempre es pot recórrer a ebay), i pel que fa a les coses de 2a mà per nens, crec que et pots estalviar molts diners, i amb la crisi que hi ha a España no entenc com no són més populars!!

Al final no he trobat cap cotxet de 2a mà per comprar! Per sort algú me'l deixa i quan sigui allà miraré de comprar-ne un d'usat personalment!

Bé, us deixo que en Pau em reclama!!

Acabo de fer algo per mi!!

M'acabo de mirar 2 episodis de Grey's Anatomy a la TV!! Feia gairebé 3 mesos que no mirava la TV austríaca!!!
Estic cansada, però ara me'n vaig al llit ben contenta per haver disfrutat, per haver-me dedicat temps a mi mateixa!

P.S: no hi ha res pitjor que voler dormir i no poder!!! Al final avui encara ha sigut pitjor!!

Apendre per força!

Ja tornem a ser a Salzburg. I què voleu que us digui, doncs me n'alegro. Aquí encara no m'hi acabo de trobar com a casa, però de moment aquí (a Salzburg) és a casa nostra, on tinc el meu espai i on tinc els meus llocs per relaxar-me, els carrers i camins on hi passejo a gust.

He tornat decebuda una altra vegada. Segurament perquè esperava massa d'aquesta estada a casa els sogres. Jo esperava dormir molt, descançar i que en Pau pogués estar amb els seus avis. Però no ha sigut així, i en part perquè en Pau ha dormit molt durant el dia i malament (intranquil) durant la nit, però una gran part de la culpa de no haver pogut descançar és meva. Em costa deixar-me ajudar.

Sembla que se m'hagi posat entre cella i cella que si em deixo ajudar vol dir que no ho puc fer jo sola, que mostro que sóc feble. I si ja em costa deixar-me ajudar una mica per l'austríac, imagineu-vos pels meus sogres!! A mi m'agradaria que m'ho oferissin ells, una vegada i una altra. I quan ho fan ho rebutjo, perquè ja estic nerviosa i sé que no em podré relaxar. I llavors penso: de què em serveix venir aquí si igualment no em relaxo??!!

I aquesta última nit hem dormit a Salzburg, però tot i això en Pau ha dormit fatal (li va costar adormir-se, i s'ha despertat cada hora i mitja/2h), i això vol dir que jo també he dormit fatal.

I avui he pensat: ara tornaria a casa els sogres i li deixaria el nen a la sogra i me n'aniria a dormir. Però no pot ser. Primer de tot perquè no és a la cantonada de casa, i hi hauriem d'anar amb cotxe i l'austríac té moltíssima feina, i segon perquè el meu tren ja ha passat... la pròxima vegada no hauré de ser tant orgullosa i deixar que m'ajudin!! O fins i tot: demanar ajuda!!! Que al cap i a la fi som família!!

Això em fa pensar en la meva família materna: a casa meva sempre hem sigut de demanar ajuda als amics, demanar favors si ho necessitem, tot i que sense abusar de la gent. En canvi a casa de la meva tia s'ho maneguen ells quatre (pare-mare i fills). No demanen mai res, cap favor. Per això em sorprèn que ara mateix em costi tant demanar alguna cosa.

Ara en Pau dorm. No sé per quanta estona, però la disfrutaré. I espero que aquesta nit dormim millor.

Un freak per la ciutat!

Dilluns al matí al centre de Salzburg, aproximadament allà les 9 o les 10h... ell tot sol amb aquesta pinta!!
Portava com un vestit rosa a sobre la seva roba negra, i aquest penis de plàstic al cap!!! No sé, però una despedida de solter tu sol un dilluns al matí no cola... i si el que volia era reivindicar alguna cosa, ja em direu el què!!! Hauria d'haver sigut més llançada i preguntar-li!!!!!

zzz...

Estic sola a casa amb el nen. L'austríac és fora per motius de feina. I no em molesta, ni m'agobia.
En Pau dorm des de fa 1h i jo ja he sopat i ara m'estiraré al llit, i dormiré!!!!
Dormiré tant com em deixi en Pau!! Que espero que sigui fins a les 2 o les 3 del matí!!

I avui estic contenta: he anat a passejar, he jugat un parell d'hores amb en Pau, i després he anat al curs de reeducació del sòl pèlvic. Els exercicis són difícils, però sembla que començo a notar millores en la meva bufeta!! I això també em fa posar contenta.

zzzzzzzz...

Sé què vull

La decisió ja està presa. He tocat fons. Avui me n'he adonat. O si no he tocat fons, si més no sé que no puc més, ni jo ni ell.

Dilluns demanaré hora al metge, i sé que vull: SER FELIÇ, estimar-me a mi mateixa i disfrutar de la vida amb la meva família, per això al metge li diré que vull:

1- continuar donant el pit.
2- pendre antidepressius i continuar fent teràpia.

Gràcies a totes pels vostres comentaris del post anterior. A vegades em sembla estrany, però sabeu més vosaltres que molts dels meus amics i familiars. Aquí em puc sincerar. I això m'ajuda.

Ara en Pau dorm, i intentarem disfrutar una mica d'aquest moment en parella.
La pròxima setmana no sé si escriuré, perquè esterem gairebé tota la setmana a casa els sogres (és el regal que volia l'austríac pel seu aniversari!). Tot i que sovint em queixo de la sogra, puc dir que ella vol el millor per mi, i m'ho va demostrar el dia del nostre casament quan em va dir: "T'estimarem tant en els bons moments, com en els dolents".

"És inútil continuar..."

Doncs sí, és inútil continuar vivint així, com ho he estat fent els últims anys i sobretot els últims mesos. S'ha acabat, no podem continuar barallant-nos i jo arribant a aquests extrems. Per això avui he anat al metge. Avui, de fet, ja no hi hagués anat, però vaig demanar hora després d'un dels meus pics més baixos, i la metgessa no m'ha pas dit gaire res de nou, només que apart de fer psicoteràpia també necessito un seguiment mèdic, i per això m'ha derivat a un altre metge.

I llavors com sempre el gran dilema: pendre medicació o no.

Jo mai he sigut fan de les pastilles. Bé, dels calmants sí. Ara sempre que sigui una drogoadicte, però no, només vull dir que no m'agrada patir, però que em sembla més fàcil d'acceptar que necessito una pastilla pel dolor físic que pel dolor emocional.

Per què em costa tant acceptar que tinc un problema?? Un problema psíquic, que es diu depressió. De fet, no és un problema que m'agradi tenir-lo, ni tampoc és una malaltia tant estranya; però crec que preferiria tenir una malaltia física a una de psiquica.
I això també fa que no ho expliqui gaire a ningú, perquè ni jo mateixa ho accepto, tot i que els que ho saben ho accepten.
Vosaltres com reaccionarieu si algú que coneixeu de fa poc o amb qui esteu construint una amistat us digués que va al psicòleg, o que té una depressió?

La por al rebuig i a haver de donar explicacions fa que dubti en el fet de pendre medicació. Si vull pendre antidepressius hauré de deixar de donar el pit. I llavors penso que ja no puc anar al grup d'alletament, o que si hi vaig i ja no dóno el pit m'hauré de justificar. I per una banda no tinc ganes de mentir, però tampoc tinc ganes d'inventar-me una excusa ni de dir què em passa.
Però és absurd que perquè no sigui capaç d'afrontar la veritat o dir una mitja veritat potser no em mediqui. Ho haig de pensar.
Donar el pit no ha sigut mai el meu màxim a la vida, però ara que funciona i ens uneix, tampoc no tinc ganes de renunciar-hi.

Amb l'austríac hem decidit veure com estic durant un parell de setmanes i pendre una decisió.

Créixer

El temps passa molt ràpid i avui en Pau fa 2 mesos! Ja pesa gairebé 6 Kg, s'interessa per les coses que l'envolten i comença a tenir un ritme.

Però ell no és l'únic que creix. Jo també haig de créixer. Noto que encara haig de madurar, perquè jo ara sóc la persona de referència per a en Pau, i no puc ser egoista. Haig de tornar a trobar l'equilibri en la meva vida: una mica de temps per descansar i una mica de temps per mi, encara que sigui per dutxar-me amb tranquil.litat o per fer els exercicis de reeducació del sòl pèlvic.

Avui he anat a una associació que es dedica a fer cursos de preparació al part, ioga durant l'embaràs però també fan cursos i esmorzars amb xerrades informatives. I avui el tema era: "Jo com a mare, la meva mare, la meva sogra". I les encarregades de la xerrada ens han parlat de l'evolució de la persona cap a mare, i com viuen les nostres mares/sogres el naixement de la criatura, i la relació mare-filla, jove-sogra.

I la dona que feia la xerrada ha dit que ens hauriem de preguntar com i quant de temps tenien les nostres mares per nosaltres, què podien/no podien fer (en algunes èpoques els pares no hi podien ser durant el part, ara mateix per exemple es dóna molt el pit i en altres èpoques no era així...). I també que les nostres mares ara al veure que nosaltres tenim més coneixaments i que potser volem educar els nostres fills d'una altra manera, i això fa que elles es plantegin si ho han fet bé o no; perquè en altres generacions no hi havia tantes opcions, i avui en dia, la meva generació, la dels 20-30-40 som la generació que dubtem. Estem insegurs si ho fem bé o no.

D'aquesta xerrada n'he obtingut les següents conclusions personals:

1- Vull ser una bona mare, però estic insegura, i per això primer necessito reafirmar-me jo mateixa com a mare, saber que les meves idees són les correctes (tot i que em pugui equivocar), però no m'haig de deixar influenciar per ma mare/pare/sogra: mal acostumes al nen, el nen no ha de dormir al llit, etc.
Ma mare fins i tot se'n riu perquè faig tants de cursos! Ara veig que potser ella se sent insegura, i es planteja si ho ha fet bé o no.

2- He triat estar 1 any a casa i llavors l'austríac estarà 2 mesos a casa amb el nen. Durant aquests dos mesos ja volem portar el nen a la guarderia perquè es vagi acostumant. Quan jo treballi hi podrà estar de 6 a 19h.

Crec que quan vaig triar la opció d'estar "només" (i dic només perquè penso en els 4 mesos que són a Espanya; aquí pots triar: 12, 15, 20, 30 mesos) 12 mesos vaig pensar que era la millor opció econòmicament i que jo necessitava tornar a la feina, perquè m'agrada ser infermera i fer vida social, i que el nen ja tindria un any (ja seria "gran"!!!!).

I ara m'he enterat (després d'haver-li dit a l'empresa que torno d'aquí a 12 mesos) que em podia estar igualment 24 mesos a casa. I dubto. Ara veig com passen les hores volant a casa. Com em necessita en Pau. I no sé si vaig ser molt egoista al triar 12 mesos, no sé si només tinc por a aquest canvi quan arribi: anar a treballar i en Pau unes hores a la guarderia.
No sé si estant més temps a casa podria complir un somni per mi: fer un curs de fotografia.

No sé si haig d'acceptar simplement la decisió que he près ( i que fa poc em va semblar la millor opció) o informar-me si ho puc allargar i informar a tothom del meu canvi: la meva jefa de planta, la direcció de l'empresa i la guarderia.

Sempre m'ha costat moltíssim pendre decisions. Ja en vaig pendre una, però ara dubto. I això és un malviure. Haig de créixer, madurar, i deixar-me estar de punyetes!

el dia a dia

No escric al blog perquè gairebé no tinc temps... en Pau sembla que últimament només dorm si està en braços d'algú, i això fa difícil escriure un post només amb una mà!!!:)

Estem bé. Hem passat 3 dies a casa els sogres, i he pogut descansar una mica més!!!!! Tot i això, abans de tenir una criatura em sembla que mai no m'havia dutxat i esmorzat i ja ho tenia tot enllestit a dos quarts de nou del matí!! Com canvien les coses!!

I ara ens n'anem a dormir.

Demà toca fer "papeleo": un passaport per en Pau i anar a pagar una multa (per no haver-me inscrit a no sé on!! I ara per cobrar l'ajuda pel nen, em diuen que no ho vaig fer i que haig de pargar 50€!).

I llavors em tocarà informar-me al consulat i comprar bitllets per anar a Catalunya!!! Quines ganes!!!!!!!! Passar Sant Jordi pel meu poble, fer un vermut a la plaça els diumenges, anar a passejar pel parc els migdies amb ma mare... com ho trobo a faltar!!

Con la iglésia hemos topado!!

No només la gent que no conec i em fa comentaris maliciosos em posen a cent per hora... sinó que hi ha un tema que fa que m'encengui jo soleta!! I aquest tema és l'església!

Quan em vaig anar a empadronar aquí a Salzburg em van preguntar la meva religió i tot haver sigut educada en la fe catòlica en aquests moments no sóc ni practicant ni creient. No crec en cap ésser superior, i crec encara menys en la institució de l'església.
Tot i que he conegut alguns capellans més moderns a mi no m'agrada que em donin lliçons de moralitat o simplement que em diguin què és el que haig de fer.

Aquí a Àustria hi ha els impostos que es paguen a l'església catòlica en el cas de ser catòlic. Però aquests impostos no són una aportació lliure que pugui fer tot catòlic, per què l'església no et deixa decidir quan estàs disposat a donar-los-hi, sinó que ells calculen quan cobres tu i a partir d'aquest càlcul et diuen quan has de pagar!
I a mi això no m'agrada! No m'agrada que em diguin quant els hi haig de donar! Perquè trobo que cadascú hauria de donar la voluntat; i no perquè jo cobri més vull donar més!! A mi per exemple enlloc de donar-los-hi diners preferiria fer alguna cosa per a la comunitat!

Conec el cas d'una amiga a la qual l'església va enviar-li una carta informant-la de la quantitat a pagar. A ella aquella quantitat li va semblar elevada, i perquè li rebaixéssin va haver de justificar-ho enviant una còpia de l'extracte bancari dels diners que tenia al compte coorent, juntament amb una llista de documents per explicar les seves despèses i el seus ingressos!! Només així van acceptar reduïr l'impost!!

Fa gairebé 4 anys que vivim aquí, i ahir va arribar-li a l'austríac una carta informant-lo de la quantitat a pagar!! I li he tornat a repetir que no vull que surti ni un cèntim dels meus diners per l'església. I ell m'ha tornat a dir que apostatarà. Ja té l'imprès baixat d'internet. Ja veurem si abans de l'any vinent ho haurà fet!!!

La gent que es fot on no la demanen (II)

Al supermercat, a la caixa apunt de pagar:
-(en Pau plora)
- Ais nena, em sembla que aquest nen plora perquè deu tenir fred. (Al matí a fora hi havia -10°C)
- Jo: no!! Em sembla que és que té gana!!!!! (El nen va ben abrigat fins a les orelles!! I la veritat és que tampoc no tenia gana, el que li molesta és la CALOR que a vegades fa als supermercats! Al meu fill li agrada l'aire fresc!!)

Arribem a casa i ens trobem a gairebé tots els veïns a l'escala... i vinga lo mateix... que si a fora fa molta fred!!!!!!

La gent que es fot on no la demanen (I)

Em sembla que de fet el títol no hauria de ser tant general i enlloc de gent podríem posar-hi "les dones que es foten on no les demanen", perquè no em direu que m'equivoco si afirmo que normalment són les dones les que es foten on no les demanen, aquelles que no les coneixes de res i tot i això et diuen el que pensen, però evidentment ténen mala folla, vaja!! Els seus comentaris són dolents, dolents!!!!

Aquest és el post número 1 dins aquesta categoria, però ja tinc pensat el número 2... tot i que no sé si incloure'l dins aquesta categoria o crear-ne una de nova... ja que es tracta de la SOGRA!!! ufff... aquesta dona es mereix un post apart!!

Bé... doncs som-hi: Quan en Pau tenia dues setmanes vaig anar a donar una volta amb una amiga per la ciutat. Al cap d'una estona a en Pau li va venir gana... i vaig decidir anar al primer cafè que vaig veure i que coneixia. Jo el recordava un cafè per a no fumadors.
Vam entrar i hi vaig notar un lleuger olor a fum, ja que la zona de fumadors i no fumadors no estava ben aïllada per un vidre (aquí no són tant estrictes com a Espanya o Itàlia), sinó simplement separades.

Ens assentem en una taula, i al desabrigar a en Pau la dona asseguda a la taula del costat va començar a preguntar-me coses, d'una manera molt amable: "que maco que és", "quant té" i bla bla bla. Aquesta és la fase d'aproximació, en què són simpàtics, perquè hi confiis, perquè et relaxis, i llavors te la foten!!!!! Jo em vaig demanar un cafè amb llet (haig de dir que a casa no bec mai cafè!!), i la dona aquesta va trobar l'excusa perfecte per fer-me dubtar, i me la va deixar anar: "vols dir que és bo pendre cafè per al nen?". Ostres, em vaig quedar parada, perquè la veritat és que això si que no ho sabia. Tonta de mi li vaig contestar molt amablement dient-li que sincerament no ho sabia, però que no en bevia sovint...

Pensareu... no n'hi ha per tant!! D'acord, aquesta no es va passar, només sóc jo que estic susceptible... però un moment...
marxa la dona de la taula i vénen dues dones, jo diria que mare i filla.

I una altra vegada lo mateix, que quan té, que mono que és... i llavors la dona gran al saber que només tenia dues setmanes em diu: "i tant petit i ja pot anar a un hostal?" (en alemany Gasthaus, que és com un restaurant però més cutre, però on la gent també hi va només a beure per exemple!). Fins i tot la dona jove li va dir, home, això no és un hostal, això és un cafè!!!
I encara em va deixar anar que si era bo pel nen anar a un local on fuméssin!!!!

Ho sento molt senyora, l'he cagada!! Ara ja ho sé que en aquest CAFÈ les zones de fumadors i no fumadors no estan ben separades. A casa no fumem, els meus pares fumen i han sortit expressament al balcó a fumar quan ens han vingut a veure... i ara em tira aquesta dona en cara perquè una vegada la cago i el nen va en un cafè on hi ha una mica de fum??

On hem arribat!!! I és que el que em fot més és que sóc simpàtica i educada amb aquesta gent. Aquesta segona dona era una mica grassoneta, i jo em pregunto: que em poso jo amb el seu pes, amb els seus hàbits alimentaris??? Oi que no?!!!
I no sé quina seria una bona reacció; quina seria una reacció en què li fés veure que s'està fotent on no la demanen però que al mateix temps sóc educada. Vosaltres com reaccionarieu??

"Eis, quieto parado!!"

Ell marca les pautes a casa... i ara toca menjar (una altra vegada!!!!). De fet la seva vida es redueix a dormir, menjar, cagar i pixar! (perdoneu que ho digui així, però no em direu que un nen d'un mes defeca o va de ventre...). I amb aquestes quatre coses ja està ben ocupat!!

Bé, doncs com deia ara menja, al seu ritme. Que si ara vull fer un rotet, que si ara faig un pet... així durant uns 15-20 minuts, tot depèn de si està afamat (llavors hi ha pocs rots i pets) o si només té gana, o fins i tot hi ha moments en què saps que et prèn el pèl!!! S'hi recrea na treient el mugró de la seva boca... ara, jo ni deixo passar ben poques i li dic que això no pot ser!! I per mi que ho entén, perquè el punyetero RIU!!

I si tenim sort (l'austríac i jo) es queda dormit enganxat a la teta, rient de satisfacció mentre encara té el mugró dins la boca!! I llavors comença la feina més gran: OPERACIÓ PORTAR EL NEN AL LLIT!!!!!! Uff! No sabeu pas lo difícil que és! La clau està en saber escollir el moment adequat; saber interpretar si el nen ja està dormint profundament o si quan el deixis al seu llitet tant mono obrirà els ulls com dos tomàquets!!
Durant el dia li donc el pic al sofà, amb el meu coixí d'alletament americà. Quan està satisfet tenca els ulls, fa un parell de somriures i es relaxa... i jo espero una eternitat, que realment deuen ser un parell de minuts! I faig el primer moviment per aixecar-me, des del meu punt de vista gairebé imperceptible i ell demostra qui és EL JEFE (així l'anomenen l'anomenem a casa!) i fa un moviment superràpid amb la mà i s'agafa a la meva samarreta: "EIS, QUIETO PARADO!! " .

Això és el que va fer ahir al vespre... i em va sorpendre tant que em vaig descollonar de riure!!! Tant que em pensava que el despertaria amb el meu riure!!

40 minuts després "el jefe" dormia al seu llit.

Per cert, accepto consells de les mares per fer adormir el seu fill!!! Experiències... si era molt difícil que s'adormissin, si només els feieu / aconsseguieu fer-los adormir en braços...
Per cert, ho sento molt si se moment el blog és monotema! :)

Donar el pit!

Bones!! Fa gairebé un mes que estic desapareguda del blog... i és que tenir un fill petit t'absorbeix molt i molt de temps!! Només dir que avui és el segon dia en què he dormit 9h a la nit, no seguides perquè dóno el pit, però si a intervals... i per tant és el segon dia en què realment sento que he descansat, que SÓC PERSONA!

Ara fa gairebé un mes que en Pau ha nascut i puc dir que més o menys ja portem bastant bé el tema de l'alletament, que al principi era un desastre perquè tenia una ferida a un dels mugrons perquè el nen no s'agafava bé... Aquesta ferida me la va fer el nen durant els primers dies a l'hospital, i per tant crec que les infermeres de la planta haguéssin pogut mirar una mica més si el nen s'agafava bé al pit...

Altres problemes eren que el nen no obria bé la boca... bé, que una cosa que a mi em semblava que era fàcil, és una cosa bastant complicada!! Gràcies a una infermera de l'hospital especialitzada en l'alletament que s'hi dedica a temps complet (de 8 a 15h) avui encara estic donant el pit, sé què li passa al nen segons els sorolls que fa: ara va de ventre, ara necessita fer un rot...
Crec que això de donar el pit ha passat per diferents fases en els últims anys... per exemple quan jo vaig néixer la meva mare no va tenir la pujada de la llet (cosa que trobo molt rara, però si ella ho diu, serà així!! Teòricament pot ser degut a problemes de tiroides) i al 3r dia va decidir no intentar donar més el pit i donar-me biberó. I quina va ser la seva sorpresa: es va haver de barallar amb el metge perquè no li volia donar cap biberó!!!

Jo sempre volia donar el pit, però haig de dir que tampoc no és la meva màxima a la vida!! Com ja he dit, a mi em van donar biberons i al meu germà també, i tots dos hem sigut molt sans! Per això vaig fer un curs abans de parir per informar-me bé, per no deixar-ho quan tingués problemes, perquè em conec, i sé que quan d'una cosa no n'estic convençuda pot ser que a la primera de canvi ho deixi córrer!

Com moltes de les mares que decideixen donar el pit, em vaig comprar el típic coixí per donar el pit, amb unes boletes a dins, però a mi personalment no em va gens bé, perquè al ser amb boletes petites a dins fa que no sigui estable i la posició del nen varia, i a vegades el fet que el nen mogui la boca uns pocs milímetres fa que faci mal al succionar!



En principi em pensava que el faria servir durant l'embaràs per poder dormir millor, però el va fer servir més l'austríac que no pas jo!!! Potser és perquè tampoc no tenia una panxa molt i molt grossa!

La infermera especialitzada en l'alletament em va aconsellar un tipus de coixí per donar el pit americà, que és d'un material estable i el nen no es mou!! La veritat és que no són barats, però com que volia continuar donant el pit, vaig comprar-me'l!!
Ara mateix puc dir que el recomanaria a tothom!! Aquí a Salzburg només hi ha una botiga on els venen, però a l'Amazon els podeu trobar fàcilment!




Imatges: Google

El dia més especial de la meva vida!

Primer de tot volia donar-vos les gràcies pels vostres comentaris felicitant-nos! Sembla increible, però m'agrada molt compartir aquest moment amb vosaltres, els que em llegiu, encara que no ens coneguem; i m'agrada llegir els vostres comentaris, perquè hi veig molt de carinyo!!

He pensat que us podria explicar el naixement d'en Pau... tot explicant-vos alguns fets:

1- El part va durar 16 hores (a l'hospital, a la sala de part, tot i que a casa ja havia tingut contraccions cada 3 minuts)
2- Personal sanitari durant la part final del part: 2 llevadores, una estudiant de llevadora i un metge. Uff!! I fins i tot l'austríac va haver de treballar!!!
3- Medicaments: em van posar un suero amb calmants, al cap d'unes hores un suero amb alguna altra droga que em va deixar ben grogui... vaig aconseguir dormir unes dues hores i li deia a les llevadores que les "drogues són molt bones" (uff!) i finalment vaig demanar l'epidural!!! I mira que estic acostumada a aguantar el dolor... però "l'asunto" ja durava massa!!!!!
4- I quan ja has superat el part... va i bé el metge a cosir-te!!!!!! mmm... millor no parlar d'aquest tema!! Només us diré que fan servir un fil mooooooooltt llarg!!!!
5- Vaig estar-me 6 dies a l'hospital degut a problemes amb la bufeta...per sort ara torna a funcionar tot!
6- Donar el pit no és tant fàcil com sembla!! Per sort hi ha una infermera especialitzada en l'alletament a l'hospital que m'està ajudant molt!
7- En Pau: 53cm, 3430g, 34'5cm perímetre cranial

Bé, us deixo una foto del rei de la casa!!!

Ja és aquí!

Aquest no serà un post llarg, ni tindrà fotos, però és el post més emocional que podré escriure mai: En Pau ja és aquí. Va néixer el dia 9 i avui som 3 a casa: som una família.

Detalls: en el proper post, només puc dir que no va ser un part fàcil, més aviat dolorós, però al mirar-lo em cauen les llàgrimes i només sento alegria, joia, amor.

Retallades!

L'austríac abans de conèixe'ns era molt aplicat i tenia molt al dia la comptabilitat domèstica... a ell no li suposava un gran esforç perquè ho havia de fer també per la seva empresa... i llavors vaig arribar jo, i vaig intentar apuntar-me tot el que gastàvem, guardar tots els paperets... però al no ser tant disciplinada com ell vam deixar-ho córrer!

Fins ara, que he decidit ser disciplinada, i ja fa 6 mesos que m'ho apunto! Què voleu que us digui, a mi això de tenir mil paperets a la cartera, i a final de mes haver-ho d'apuntar en algun programa no m'entussiasme, però creia que era necessari fer números abans no decidim tirar endavant el projecte casa!
I collons quins números! Crec que fer números serveix per adonar-se que fer una vida "normal i corrent" Déu ni do el que costa... que una mica d'aquí, una mica d'allà i les despeses a final de mes es disparen! I això que fins ara no teniem cap nen!

Les conclusions que n'he tret:
1- Tenir cotxe és molt car!
2- Si que gasto en roba... ara, que si penso en la quantitat de sabates que tinc... mmm, em sembla que ara ja no em sap greu no poder anar de rebaixes aquest any! (No hi puc anar perquè aquí ja fa una setmana que han començat i jo encara tinc aquest panxot!! A més a més, no necessito res!!)
3- Ens hem de fer un pressupost pels regals.
4- Aquest any, les úniques vacances que hem fet han sigut un cap de setmana a viena i una setmana a catalunya (pràcticament pagada)
5- Com s'ho fa la gent que té un sou molt més reduït que el nostre??

I el nostre propòsit? Doncs reduïr les despeses un 15% sense cap retallada dràstica! (incluïnt les despeses que suposa tenir un fill, i que fins ara no hi eren).

Sou dels que us ho apunteu tot?? O dels que sabeu més o menys quan gasteu cada mes en general, però sense tenir-ho tot ben detallat?? O sou dels que preferiu viure en la ignorància (com jo fins avui) tot i que sabeu que sumant el que costa sortir a sopar de tant en tant, més un parell de revistes i el paquet de tabac podrieu retallar bastant les vostres despeses?

No nos moverán!

Sé que fa dies que no actualitzo el blog... però sincerament, és que no sé què escriure! Serà per què ja tinc ganes que en Pau neixi, o sigui, que estic nerviosa, bastant nerviosa, i no deixo d'escoltar el meu cos, intentant identificar algun canvi que em doni a entendre que l'hora de la veritat ha arribat!!

Però de moment, res de res! Dimecres vaig tenir control a l'hospital i de moment tot està bé! Dilluns hi haig de tornar.

Els reis aquest any han passat de llarg; només el tió i el Christkindl ens han deixat regalets.

Ara mateix són quarts de dues del matí, i sento escriure un post sense massa contingut, però això és el que passa quan estàs morta de son, no pots dormir, i et costa moure els 14 kg de més a més...