dimarts, 15 d’abril del 2008

estic viva!!!

Sento haver desaparegut durant tant de temps, però és que no paro... serà un senyal de que les coses em van bé??

La setmana passada vaig decidir aprofitar un parell de dies de festa i baixar a Catalunya! Com estimo la Ryanair!! La veritat és que el temps no va acompanyar gaire, però si que vaig compartir bons moments amb els amics, tant al meu poble com a Bcn... on vaig passejar bastant, i on em vaig firar, perquè m'he comprat molta roba!!!!! 

M'he adonat que encara tinc bons amics, encara que ens separin molts quilòmetres, i que després de no parlar durant mesos la confiança no s'ha perdut. 
I també m'agrada conèixer gent nova, que encara que vegis que tenen un estil de vida diferent t'ho passes bé xerrant amb ells i anant de festa!!!!!! Feia molt que no anava de "festa" = que en aquest cas significa a un pub /local amb música, i que per tant tens l'opció de ballar o de xerrar amb la gent!! 


divendres, 4 d’abril del 2008

Sense temps

Ja sé que últimament us he tingut molt abandonats, però és que no he parat... Aquestes dues últimes setmanes he treballat molt (bé, i encara em queda el cap de setmana) i el poc temps que em queda lliure intento organitzar alguna cosa del casament, o devorar llibres, o sortir a passejar i anar de compres... 

I estic una mica emprenyada per la burocràcia!!! Per poder-nos casar també hem de presentar papers, que haig de demanar a l'embaixada, i el meu xicot ha de parlar i /o entendre castellà... i bla bla bla

I segon, estem al mes d'Abril i avui ha arribat una carta sobre el Zivildienst (Objecció de consciència???), bé, lo que fas quan no vols fer la mili. Doncs el meu xicot ha de presentar tot de papers... i pel que sembla això és pura rutina, perquè no crec que el beneficiin gaire... I si no li diuen res abans del Maig, que és quan ha de començar amb el Zivildienst al seu poble, doncs s'ha de presentar el dia que li han dit i començar a fer-lo!!! 
Està molt desanimat. I no m'estranya. 
Després de 3 anys de tenir la pròpia empresa ara comença a funcionar, i aquests s'ho carregaran a la lleugera!!!!! 

A mi apart de la seva feina em preocupa el pis on vivim. Què faig, hi continuo vivint?? Teòricament el podria pagar amb el que guanyo, però llavors ja no podria estalviar res. I tornar a buscar pis, remenament de mobles... ais, quin merder!!! Jo ara que estava tant bé!!! 

Però jo sóc més positiva, lluitarem, i estic segura que d'aquesta ens en sortirem!!!