dijous, 27 de març del 2008

Mantenir la pròpia identitat

Amb tot això del casament la gent em pregunta si mantindré el meu nom o si llavors tindré el cognom del meu xicot... bé, això només m'ho pregunten aquí a Àustria, perquè nosaltres els catalans ni ens ho plantagem!!

I és que aquí quan et cases sovint la dona canvia el cognom dels seu pare (perquè només ténen un cognom, o bé un cognom compost) pel del seu marit!!

Jo mai he arribat a entendre perquè la gent es canvia el cognom, i més especificament perquè llavors ténen el del seu marit. Vaig quedar parada a l'últim casament que vaig anar quan el pare del nuvi li va dir a la núvia que ara ja tenien una nova X (cognom del nuvi) a la família. Per mi és com un fet de possessió per part de l'home, i ho trobo molt masclista!! 

Bé, us explico les possibilitats que hi ha quan un es casa: 

1- Cadascú manté els seus cognoms. S'ha d'explicitar mitjançant un document abans del casament, sinó la dona rep el cognom de l'home automàticament. 

2- La dona passa a anomenar-se  com el seu marit. És el fet més habitual. 

3- L'home passa a anomenar-se com la seva dona. Fet molt excepcional, i crec que la família de l'home no accepta gaire bé. Això de perdre una filla ho accepten, però un fill no!!

4- Crear un cognom compost dels cognoms dels membres de la parella, separats per un guió. També s'acostuma a donar bastant sovint! Si no pogués triar el fet de mantenir el cognom, aquesta opció tampoc no em sembla tant malament. 

5- Crear un cognom nou!!! Si senyor, com heu sentit!!!!!! Jo aquesta opció la trobo l'hòstia!!! Et pots inventar un cognom!!! 

Jo evidentment no canviaré el meu cognom, i el meu xicot ho entén perfectament. Com jo li dic, jo he nescut com la que sóc, i no canviaré la meva identitat!!!! 

Llavors evidentment quan un se separa, pot tornar a tenir el cognom de soltera, o bé mantenir el cognom de l'home. Ja em direu quin sentit té manteir el cognom del teu ex!! 

I vosaltres què me'n dieu, serieu capaços de renunciar a la vostra identitat i canviar de cognom si existís aquesta possibilitat??? (Perquè de fet el canvi de cognom només seria vàlid a Àustria i a Espanya no, per tant això també fa que tot sigui complicat!!! Com un desdoblament de personalitat!!)

I del tema fills i cognoms us en parlaré al pròxim post!!!!!

divendres, 14 de març del 2008

Per xula, jo!!!!

Ara tenim una pacient que és "de armas tomar!!". Parlant clar, que fa el que li dóna la gana, que ella és la que en sap més, i ai de tu que li portis la contrària!!! 

La setmana passada apareix a les 4 de la tarda i diu si per sopar li podem portar un te amb rom!!! Que creu que s'està refredant i que això l'ajudarà!! I evidentment li vaig dir que no, que estava prohibit l'alcohol a la clínica, però que si volia podia anar ella mateixa la cafeteria que hi ha abaix. Ah, no, que es costiparia!!! 
I em va deixar anar que si es costipava seria tot culpa meva!!! (Dit amb to acusador!!!)

I avui al matí hi he tornat a anar... Necessitava fer-li una extracció de sang... i evidentment no m'ha deixat, perquè només es deixa punxar per dues persones de la clínica. He trobat però una alternativa, sense haver-la de punxar, però m'ha "advertit" que si li feia mal em feia "picadillo"!!!! 

I per xula jo que li he respost: "Sí, si, però s'esperi fins dilluns que encara no he dormit i tinc el cap de setmana lliure!!!"

dimecres, 12 de març del 2008

Novetats!!!

A fora plou molt, i jo estic gossa. He dormit fins tard, però tinc molt per fer a casa!!! Però estic mandrosa, no tinc ganes de cuinar, planxar... bla bla bla, però sobretot em fa pal haver de trucar al consulat español per informar-me del tema casament... 

Ah, que no us ho havia dit??? El meu xicot i jo ens casem a l'Agost!!!!!! 

Ho vam decidir durant el cap de setmana a Viena, i ja tenim data, lloc, restaurant i alguns amics i família fins i tot bitllet d'avió!!!!!!!! 

Ja la liarem!!!!!!!!

dimarts, 11 de març del 2008

Difícil d'acceptar la realitat!!

Avui he anat al psicòleg, i la veritat és que no sabiem de què parlar, perquè estic bé, perquè durant les tres últimes tres setmanes tot ha anat bé, he quedat amb amics, hem anat a esquiar, i no he tingut cap depressió i no hi ha res que em preocupi.

S'ha sorprès, perquè no entén com he fet 3h de viatge per no saber de què parlar. Home, jo abans de deixar d'anar-hi prefereixo parlar-ho amb calma, i no fer només una trucada.

I llavors hem trobat un tema que em fa veure que encara hi ha una ferida, una cicatriu, o millor dit, un buit. Sí, de la persona que encara que físicament era al meu costat, no hi va ser, no va fer la seva funció de pare.
Jo sempre he sapigut que la nostra relació era diferent, que ell era diferent. I he après a estimar-lo i a acceptar-lo tal com és. I em pensava que la nostra relació era normal, però es veu que no.

I el psicòleg m'ha dit que no ho puc canviar, que no puc canviar el passat.

I he plorat, perquè m'és difícil acceptar que no podré arribar a obtenir el que necessito del meu pare, que ell mai no podrà omplir el buit que va deixar dins meu. Jo sé que ell m'estima, i que segurament ha fet lo millor que ha pogut, però no ha sigut suficient.

I jo haig d'omplir aquest buit.

A vegades em nego a acceptar aquesta situació, i penso que tenim una relació normal de pare-filla, i penso en l'última vegada que vaig trucar a casa i ell va respondre: La teva mare no hi és.
Això és el millor que pots dir a la teva filla després d'un o dos mesos de no veure-la, i de no sentir-li la veu??

dilluns, 10 de març del 2008

Gustos del sud

Com que això de vestir del sud porta cua, he decidit fer una petita aportació... jo diria que vesteixo del sud pel que fa a les bosses, algunes sabates, i samarretes...
Ja em direu què us semblen...


Haig de dir que les bosses són comprades a tres paisos diferents: la de ratlles a Àustria però feta a Hungria, la de tipus Indi a Àustria, la blava a Itàlia, la blanca i rosa, i la negra del gat a Catalunya!!!!



I les meves sabates preferides... de Camper

cuidar els detalls

El cap de setmana a Viena em va agradar perquè vam poder anar de botigues, i amb això em refereixo a no anar a les típiques botigues del grup Inditex (Zara, Massimo Dutti, ...), H&M o sigui per poder anar a petits comerços, on potser el preu si que és més elevat però tenen roba de dissenyadors joves, o si més no roba més variada, no per les grans masses... 

Aquí a Salzburg puc dir que no m'agrada gaire anar a fer shopping, potser perquè per mi sempre ha sigut una cosa més social, és a dir, anar a mirar botigues com a una excusa per quedar amb una amiga per xerrar!!!! No sé si és perquè aquí les amistats no són abundants o perquè la roba diguem que no és molt del meu estil, no m'he comprat gaire res... 

Però a Viena vaig arrasar... i a la primera botiga!!!!!!! Una samarreta, un vestit (d'estiu) i un bolso de pell... i com diria la Finestreta, jo també vesteixo del sud!! Em sembla que faré un post apart amb els bolsos i les sabates!!! 

Però el que més em va agradar va ser que en aquesta botiga, petita, familiar, enlloc d'encolomar-te la típica bossa de plàstic /paper com a les grans cadenes de botigues, em van donar una bossa de roba, tipus bandolera, per anar a comprar o simplement com a una bossa!! Ho vaig trobar una idea molt original i una manera de cuidar els clients!!!! I també de ser ecològic!! Jo encara no acabo d'entendre com a Espanya i Catalunya encara no ha quallat això d'anar a comprar amb bosses de roba!! Estic farta de tenir un armari/calaix plena de bosses, que no serveixen per res!!!!!

I que no sigui dit, us penjo una foto de la bossa!!!


dijous, 6 de març del 2008

Confidències

Ja han passat un parell de setmanes i encara no us he parlat del meu cap de setmana a Viena!! Primer de tot vaig anar al psicòleg, i se'm va fer estrany parlar amb ell de les meves relacions, diem tant les amoroses com les de tipus carnal!!!! 

I amb ell no puc disfraçar les coses, perquè a vegades en diem amor quan volem dir sexe... 
A vegades crec que va bé pensar en el passat, en les relacions anteriors, i us puc dir que només he sortit amb dues persones apart del meu xicot actual... i què dir-ne d'aquests nòvios... 

1- El primer nòvio, teniem 17-18 anys, i enlloc de viure la relació ens menjàvem més el coco i només parlàvem de si la relació realment funcionava... 
Ara que hi penso, va durar massa i tot, enlloc de reflexionar tant hauriem d'haver viscut la relació. 

2- L'altre nòvio que he tingut... crec que només el trobava guapo i em sentia sola. Va durar molt poc, per una cagada amb el mòbil... li vaig enviar un missatge que volia enviar a una amiga dient: "Perquè no el puc estimar?", i em va semblar l'excusa perfecte per deixar-nos-ho... 
No tenia absolutament cap motivació, i després de dos anys, continua treballant allà mateix, amb els mateixos amics i les mateixes aspiracions i motivacions: gairebé cap. Encara em pregunto perquè hi vaig sortir... 

La veritat és que ja no sé de què més parlar amb el meu amic argentí... estic molt millor, generalment contenta.