dijous, 30 de juny del 2011

Les amigues del dijous!

Al acabar el curs de preparació al part totes les dones vam intercanviar-nos els correus electrònics per quedar després de parir, ja que creiem que estaria bé tenir algú amb qui compartir les penes dels primers mesos i també per anar a passejar!
D'un grup de 10-12 dones en som tres que si que quedem amb freqüència, i de fet ens hem reservat cada dijous per a les nostres trobades!
Amb ellesj no només parlem dels nostres nens (perquè totes tres tenim nens!) sinó que parlem de la família, dels plans de futur, de casaments o dinem juntes a un restaurant asiàtic, ja que a les tres ens encanta el sushi!!

Quan no estava embarassada ja m'ho havien dit això que al tenir criatures faria noves amistats i a mi em molestava aquesta situació, pensava que no era just que sense criatura sigui més difícil fer noves amistats, però és ben veritat que al tenir un nen hi ha més punts en comú entre nosaltres i això fa que potser estiguem més oberts a ampliar el nostre cercle d'amistats!

Avui, com cada dijous hem quedat i hem disfrutat d'una tarda molt agradable! Estic molt contenta de tenir les meves amigues del dijous!

dimarts, 28 de juny del 2011

D'estrena!


Ja fa 3 dies que en Pau ha començat a menjar papilles de pastanaga!! Ja fa setmanes que s'interessa per tot el que mengem i bebem i per això no vam voler esperar fins als 6 mesos per començar amb les papilles!

I avui també s'estrenarà: anem a la piscina!!!! Ja ho tenim tot: crema solar de protecció alta (50+) i un banyador impermeable! I és que aquí fa una calor impressionant!

dilluns, 27 de juny del 2011

Quilos de més vs. estabilitat emocional

Ja fa gairebé un mes que vaig començar amb la medicació i la veritat és que estic molt i molt millor! No he estat malament des de fa molts de dies, i això que abans de començar amb la medicació era molt inestable emocionalment.
La part dolenta de tot plegat és que tinc molta més gana. Podria menjar durant tot el dia, i bé, de fet ho faig, i això fa que ja m'hagi engreixat una mica. Més que els quilos, a mi el que em pesa a la consciència és el fet de menjar malament, perquè quan tinc aquesta gula menjo dolços, però és el preu que haig de pagar per estar bé.

Els meus pròxims objectius són més autocontrol a l'hora de menjar, menjar bé, d'una manera saludable i fer més esport.

dimarts, 21 de juny del 2011

alguns dies en compensen d'altres...

Avui s'ha quedat adormit al pit de lo cansat que estava. No m'agrada, però de tant en tant no està malament no haver d'estar una hora de rellotge cantant "què li darem al noi de la mare" i explicant el conte dels "3 porquets"!

M'agrada que les coses siguin fàcils.

Per cert, m'he apuntat a un curs de fotografia!!! Tot un cap de setmana, l'únic que encara no sabem com anirà serà donar el pit durant tot el dia (per sort tinc un tirallets elèctric) i per tant donar 3 biberons!!! Per sort els dos homes de la casa vénen amb mi, i sempre puc acabar donant-li la teta!!!

Estic contenta de fer alguna cosa per mi.

Feia molt i molt de temps que no em sentia tant bé, tant estable, tant jo. Sé que hi haurà dies de tot, però ara estic tant bé que amb la psicoterapeuta hem quedat que no la necessito més de moment.

diumenge, 19 de juny del 2011

eh??

Cinc minuts després de portar en Pau a dormir, l'austríac surt de l'habitació i ve al menjador, on jo estic estirada al sofà i em diu:
"Ara s'ha cagat, què faig?"

eh???? "Canviar-lo" responc!!!!! No el deixaràs 12hores amb la merda al cul!!!

A vegades no saben viure sense nosaltres!!

dissabte, 18 de juny del 2011

jo no sóc rica!

Era necessari que em posessin una multa de 60€ per no haver comprat el bitllet d'autobús???? calia??? oi que no?!! i el que em fa més ràbia de tot plegat és que dos minuts abans he pensat que hauria de comprar el bitllet (com he fet sempre en els últims 4 anys!), perquè no l'he comprat?? per mandra de deixar en Pau sol a la part de redera del bus!!!

Traducció: quina probabilitat hi ha que 1 vegada durant quatre anys no pagui el bitllet d'autobús i m'enganxin. Segur que poques, i va i em toca! No podria tenir més sort a la loteria?

dijous, 16 de juny del 2011

Calma emocional

Estic bé. Fa 15 dies a la tornada de Catalunya vaig anar a control amb el metge i em va canviar una mica la medicació. Em costa acceptar que necessito medicar-me, potser per tota la meva vida, però després d'aquests 15 dies veig que la Dra. tenia raó quan em va dir: "et sentiràs tant bé amb les pastilles, que tu mateixa no les voldràs deixar mai".
Sembla mentida, però és ben veritat! Estic cansada, aixafada, però em sento bé, estable, ja no hi ha discussions per no res. Disfruto d'en Pau, i això és el que conta.

Fa un temps el meu sogre em va regalar un llibre d'autoajuda. Si haig de ser sincera, no m'ho esperava això d'ell. Ell és un home racional, amant de la ciència, dels fets, i ella (la sogra) es deixa portar molt més per les emocions, és igual si explica alguna cosa i només en sap la meitat de la història, no és molt exacte; per això em va sorpendre que ell em regalés un llibre d'autoajuda, no fa per ell, però haig de dir que m'està ajudant. A dins hi ha coses molt bàsiques, a les quals un mateix hi arriba tot sol, però a vegades necessitem que algú ens ho digui.

Espero que la calma continui.

dimecres, 8 de juny del 2011

Pflanzen

Pflanzen = es llegeix /flanzen/ i significa plantes en alemany.
Pflanzen = en sentit figuratiu significa pendre el pèl.

Això és el que fa en Pau cada vespre quan el poso al llit perquè s'adormi. En els últims dies portem una mitjana de 45min-1hora perquè s'adormi al vespre.

Ufff, santa paciència.

dilluns, 6 de juny del 2011

Els fills sempre fan el que nosaltres no volem

He arribat a aquesta conclusió mentre feia adormir a en Pau. M'he adonat que ell és encara més tossut que jo, si és que això és possible. I per això he pensat que val més que l'accepti tal i com és, i que el seu camí, la seva manera de fer les coses també és una opció; perquè no hi ha només una opció correcta, sinó moltes!

Fa més d'una hora que en Pau està al llit, donant voltes i intentant dormir... uff, quina paciència que s'ha de tenir. Mentre ell va fent voltes pel llit, es posa els dits a la boca, etc, jo he pensat en totes aquelles coses que descobreixen/saben fer els nens, i que són positives... però no sempre! o millor dit, sempre hi ha un però!

- El pipo, el seu gran aliat a l'hora d'adormir-se, però també és el millor juguet quan ets al llit... a dins, a fora, ara me'l miro, ara el tiro...
- El petit de la casa ha après a girar-se! Molt bé!! però no et sembla tant divertit quan es vol adormir panxa avall i et deixa tota una lleterada a sobre el matalàs!!!

dissabte, 4 de juny del 2011

En Pau a Catalunya

En Pau a Catalunya....

- ha après a girar-se panxa avall!
-s'ho ha passat teta jugant aamb els avis! Sobretot al matí amb el seu formula 1
- ha disfrutat de llargues passejades al parc!
- Ha disfrutat de la tranquil.litat que hi ha al poble! i al mateix temps del xivarri que fem a casa!!!
- ha vist i tocat per primera vegada un gos!!
- ens ha sentit parlar català durant 5 setmanes!!
- ens ha près el pèl de tant en tant!!
- ha après a dormir tota la nit al seu llit!
- ha disfrutat d'algunes migdiades!!!!

I moltes coses més que ell encara no ens pot transmetre!