Els canvis!

D'aquí a poc la nostra vida canviarà per complet... - marxem de Salzburg per anar a viure al poble de l'austríac! - deixar la feina!!! (ué, ué, ué!! deixaré de veure la malcarada de la jefa!) - hem de trobar un pis de lloguer! - buscar arquitecte, fer plànols de la casa!! Fa tant temps que espero aquest moment! - en Pau ja no serà l'únic rei de la casa! I és que tot això és degut a que: ESTIC EMBARASSADA!!!! Tot ha anat molt més ràpid del que ens esperàvem! Estem molt i molt contents!!!!

inseguretat

Sóc una mica insegura per naturalesa, i fa un temps (tot i que ara ja ha canviat) sempre intentava agradar als altres. Em comportava com pensava que els altres esperaven de mi. Suposo que era degut a la meva inseguretat, a la poca valoració de mi mateixa. Però des que estic millor psiquícament intento ser jo mateixa, pensin el que pensin els altres. Això em funciona quan estic amb els meus amics (ja que de moment no quedo amb coneguts, només amb amics) però em costa molt a la feina.

I no sé per què a la feina ha de ser diferent. Penso que qualsevol petit error que faig els altres poden pensar que no sóc una bona infermera. Em costa molt confiar en mi mateixa, pensar que faig bé la meva feina. Quan estic tant insegura i agobiada em dic a mi mateixa que fins ara a la feina (altres plantes, en altres hospitals) sempre han estat contents amb mi, i que per tant no dec ser tant mala infermera.
Em costa moltíssim desconectar a la nit després de treballar. Faig un repàs de tots els meus actes, tot buscant errors, i pensant en les conseqüències que tindran. Dormo malament si he fet errors, dormo malament si el dia següent he de treballar.

A l'austríac i a mi ens agradaria tenir aviat un segon fill. Jo m'hi posaria ara mateix, però vull esperar una mica (mig any?) perquè penso que a la feina estaran molt descontents, i que fins i tot la jefa es podria emprenyar si em quedo embarassada de seguida després de la meva reincorporació laboral. S'ha de dir que quedar-se embarassada com a infermera suposa una sèrie de limitacions:

- no pots treballar més de 9h (normalment treballem 11-12h)
- no pots treballar de nits (per tant els companys han de fer més nits)
- no pots aixecar pesos (per tant en la mobilització dels pacients t'han d'ajudar els companys, per tant treballen més)
- no pots fer extraccions de sang (a la planta on treballo ara ho fa la jefa, per tant no suposaria un gran canvi)

Jo només penso en les conseqüències que suposaria per la resta de companys i això fa que tingui mala consciència. Però per altra banda penso que és la meva vida, i som nosaltres els que hem de decidir quan volem tenir un altre fill, i que a la feina han de comptar amb aquesta situació quan donen feina a una dona en edat fèrtil.

M'agradaria pensar menys en el què diran. Decidir la meva vida i no sentir-me malament per les meves decisions.

estem en hores baixes

A la feina continuo igual, sense gaire motivació.
Per acabar-ho d'adobar en Pau des de dimarts que està malalt, i enlloc de curar-se sembla que cada dia estigui una mica pitjor i que dormi més malement.
Ahir vaig treballar de nits, i al acabar he hagut de quedar-me desperta cuidant en Pau, perquè per més INRI l'austríac també s'ha posat malalt.
Amb els pares de l'austríac vam quedar que vindrien demà per així nosaltres poder anar a la fira de la construcció que es fa a Salzburg, però amb el panorama que hi ha, doncs sembla que haurem de quedar-nos a casa. I l'austríac només diu que si vénen els seus pares es posaran malalts, i potser seria millor que no vinguéssin. Però per altra banda hem de pensar què és el que ens ajudaria. Jo només sé que porto gairebé 30h desperta i que només de pensar en la nit que ens espera ja tremolo.
I sincerament, no penso ni m'importa gaire si els sogres també es posen malalts. Jo necessito ajuda. I també hi ha una possibilitat: potser els sogres no es posaran malalts!! No són persones immunodeprimides!

vaga de fam

Des que ha estat malalt que en Pau s'ha declarat en vaga de fam al vespre. No vol ni les papilles ni biberó. Avui he aconseguit que es mengés un potet de verdures; demà li preguntaré a l'especialista en alletament (tot i que no sigui la seva especialitat també és infermera pediàtrica) què li puc donar!!

Mares, teniu alguna suggerència?

malalts

En Pau ja ha està malalt per primera vegada!!! Hem passat la nit del lloro tot netejant vòmits cada dos per tres. A veure si aquesta nit la passem millor!

el curs de fotografia

El curs de fotografia de l'últim cap de setmana va anar bé, fins i tot diria que molt bé! Erem un grup de vuit persones, sis dones i dos homes més els professors, i em va agradar molt l'ambient distès del curs, el bon rotllo entre nosaltres, les bromes constants que ens fèiem. Fins i tot jo em vaig atrevir a fer alguna broma en alemany, cosa que no havia fet mai!

Feia molt i molt de temps que no em sentia així. Així de còmode amb mi mateixa i així de segura. Va ser la primera vegada en què he fet una cosa per mi, encara que el meu cap estava sempre pendent d'en Pau i sempre escrivia alguns missatges per saber com els hi anava als homes de casa!

En Pau des de fa un parell de setmanes dorm tota la nit i a aquest últim cap de setmana també va ser així! Ell va beure's biberons i jo em treia la llet amb el tirallets i la llençava. Haig de dir que estic sorpresa perquè tot ha anat tant bé! En Pau és un nen tant poc complicat!

I en el curs de fotografia he après molt, i ara el que em toca és practicar molt i comprar-me un trípode, ja que en tinc un de molt i molt dolent per la càmera que tinc! S'ha acabat això de fotografiar amb el programa automàtic!

P.S: l'austríac diu que haig d'escriure que tinc un home molt i molt bo!! I de fet té tota la raó del món!

Us deixo unes fotos del curs:

alguns dies en compensen d'altres...

Avui s'ha quedat adormit al pit de lo cansat que estava. No m'agrada, però de tant en tant no està malament no haver d'estar una hora de rellotge cantant "què li darem al noi de la mare" i explicant el conte dels "3 porquets"!

M'agrada que les coses siguin fàcils.

Per cert, m'he apuntat a un curs de fotografia!!! Tot un cap de setmana, l'únic que encara no sabem com anirà serà donar el pit durant tot el dia (per sort tinc un tirallets elèctric) i per tant donar 3 biberons!!! Per sort els dos homes de la casa vénen amb mi, i sempre puc acabar donant-li la teta!!!

Estic contenta de fer alguna cosa per mi.

Feia molt i molt de temps que no em sentia tant bé, tant estable, tant jo. Sé que hi haurà dies de tot, però ara estic tant bé que amb la psicoterapeuta hem quedat que no la necessito més de moment.

Pflanzen

Pflanzen = es llegeix /flanzen/ i significa plantes en alemany.
Pflanzen = en sentit figuratiu significa pendre el pèl.

Això és el que fa en Pau cada vespre quan el poso al llit perquè s'adormi. En els últims dies portem una mitjana de 45min-1hora perquè s'adormi al vespre.

Ufff, santa paciència.

Els fills sempre fan el que nosaltres no volem

He arribat a aquesta conclusió mentre feia adormir a en Pau. M'he adonat que ell és encara més tossut que jo, si és que això és possible. I per això he pensat que val més que l'accepti tal i com és, i que el seu camí, la seva manera de fer les coses també és una opció; perquè no hi ha només una opció correcta, sinó moltes!

Fa més d'una hora que en Pau està al llit, donant voltes i intentant dormir... uff, quina paciència que s'ha de tenir. Mentre ell va fent voltes pel llit, es posa els dits a la boca, etc, jo he pensat en totes aquelles coses que descobreixen/saben fer els nens, i que són positives... però no sempre! o millor dit, sempre hi ha un però!

- El pipo, el seu gran aliat a l'hora d'adormir-se, però també és el millor juguet quan ets al llit... a dins, a fora, ara me'l miro, ara el tiro...
- El petit de la casa ha après a girar-se! Molt bé!! però no et sembla tant divertit quan es vol adormir panxa avall i et deixa tota una lleterada a sobre el matalàs!!!

Apendre per força!

Ja tornem a ser a Salzburg. I què voleu que us digui, doncs me n'alegro. Aquí encara no m'hi acabo de trobar com a casa, però de moment aquí (a Salzburg) és a casa nostra, on tinc el meu espai i on tinc els meus llocs per relaxar-me, els carrers i camins on hi passejo a gust.

He tornat decebuda una altra vegada. Segurament perquè esperava massa d'aquesta estada a casa els sogres. Jo esperava dormir molt, descançar i que en Pau pogués estar amb els seus avis. Però no ha sigut així, i en part perquè en Pau ha dormit molt durant el dia i malament (intranquil) durant la nit, però una gran part de la culpa de no haver pogut descançar és meva. Em costa deixar-me ajudar.

Sembla que se m'hagi posat entre cella i cella que si em deixo ajudar vol dir que no ho puc fer jo sola, que mostro que sóc feble. I si ja em costa deixar-me ajudar una mica per l'austríac, imagineu-vos pels meus sogres!! A mi m'agradaria que m'ho oferissin ells, una vegada i una altra. I quan ho fan ho rebutjo, perquè ja estic nerviosa i sé que no em podré relaxar. I llavors penso: de què em serveix venir aquí si igualment no em relaxo??!!

I aquesta última nit hem dormit a Salzburg, però tot i això en Pau ha dormit fatal (li va costar adormir-se, i s'ha despertat cada hora i mitja/2h), i això vol dir que jo també he dormit fatal.

I avui he pensat: ara tornaria a casa els sogres i li deixaria el nen a la sogra i me n'aniria a dormir. Però no pot ser. Primer de tot perquè no és a la cantonada de casa, i hi hauriem d'anar amb cotxe i l'austríac té moltíssima feina, i segon perquè el meu tren ja ha passat... la pròxima vegada no hauré de ser tant orgullosa i deixar que m'ajudin!! O fins i tot: demanar ajuda!!! Que al cap i a la fi som família!!

Això em fa pensar en la meva família materna: a casa meva sempre hem sigut de demanar ajuda als amics, demanar favors si ho necessitem, tot i que sense abusar de la gent. En canvi a casa de la meva tia s'ho maneguen ells quatre (pare-mare i fills). No demanen mai res, cap favor. Per això em sorprèn que ara mateix em costi tant demanar alguna cosa.

Ara en Pau dorm. No sé per quanta estona, però la disfrutaré. I espero que aquesta nit dormim millor.

zzz...

Estic sola a casa amb el nen. L'austríac és fora per motius de feina. I no em molesta, ni m'agobia.
En Pau dorm des de fa 1h i jo ja he sopat i ara m'estiraré al llit, i dormiré!!!!
Dormiré tant com em deixi en Pau!! Que espero que sigui fins a les 2 o les 3 del matí!!

I avui estic contenta: he anat a passejar, he jugat un parell d'hores amb en Pau, i després he anat al curs de reeducació del sòl pèlvic. Els exercicis són difícils, però sembla que començo a notar millores en la meva bufeta!! I això també em fa posar contenta.

zzzzzzzz...

Créixer

El temps passa molt ràpid i avui en Pau fa 2 mesos! Ja pesa gairebé 6 Kg, s'interessa per les coses que l'envolten i comença a tenir un ritme.

Però ell no és l'únic que creix. Jo també haig de créixer. Noto que encara haig de madurar, perquè jo ara sóc la persona de referència per a en Pau, i no puc ser egoista. Haig de tornar a trobar l'equilibri en la meva vida: una mica de temps per descansar i una mica de temps per mi, encara que sigui per dutxar-me amb tranquil.litat o per fer els exercicis de reeducació del sòl pèlvic.

Avui he anat a una associació que es dedica a fer cursos de preparació al part, ioga durant l'embaràs però també fan cursos i esmorzars amb xerrades informatives. I avui el tema era: "Jo com a mare, la meva mare, la meva sogra". I les encarregades de la xerrada ens han parlat de l'evolució de la persona cap a mare, i com viuen les nostres mares/sogres el naixement de la criatura, i la relació mare-filla, jove-sogra.

I la dona que feia la xerrada ha dit que ens hauriem de preguntar com i quant de temps tenien les nostres mares per nosaltres, què podien/no podien fer (en algunes èpoques els pares no hi podien ser durant el part, ara mateix per exemple es dóna molt el pit i en altres èpoques no era així...). I també que les nostres mares ara al veure que nosaltres tenim més coneixaments i que potser volem educar els nostres fills d'una altra manera, i això fa que elles es plantegin si ho han fet bé o no; perquè en altres generacions no hi havia tantes opcions, i avui en dia, la meva generació, la dels 20-30-40 som la generació que dubtem. Estem insegurs si ho fem bé o no.

D'aquesta xerrada n'he obtingut les següents conclusions personals:

1- Vull ser una bona mare, però estic insegura, i per això primer necessito reafirmar-me jo mateixa com a mare, saber que les meves idees són les correctes (tot i que em pugui equivocar), però no m'haig de deixar influenciar per ma mare/pare/sogra: mal acostumes al nen, el nen no ha de dormir al llit, etc.
Ma mare fins i tot se'n riu perquè faig tants de cursos! Ara veig que potser ella se sent insegura, i es planteja si ho ha fet bé o no.

2- He triat estar 1 any a casa i llavors l'austríac estarà 2 mesos a casa amb el nen. Durant aquests dos mesos ja volem portar el nen a la guarderia perquè es vagi acostumant. Quan jo treballi hi podrà estar de 6 a 19h.

Crec que quan vaig triar la opció d'estar "només" (i dic només perquè penso en els 4 mesos que són a Espanya; aquí pots triar: 12, 15, 20, 30 mesos) 12 mesos vaig pensar que era la millor opció econòmicament i que jo necessitava tornar a la feina, perquè m'agrada ser infermera i fer vida social, i que el nen ja tindria un any (ja seria "gran"!!!!).

I ara m'he enterat (després d'haver-li dit a l'empresa que torno d'aquí a 12 mesos) que em podia estar igualment 24 mesos a casa. I dubto. Ara veig com passen les hores volant a casa. Com em necessita en Pau. I no sé si vaig ser molt egoista al triar 12 mesos, no sé si només tinc por a aquest canvi quan arribi: anar a treballar i en Pau unes hores a la guarderia.
No sé si estant més temps a casa podria complir un somni per mi: fer un curs de fotografia.

No sé si haig d'acceptar simplement la decisió que he près ( i que fa poc em va semblar la millor opció) o informar-me si ho puc allargar i informar a tothom del meu canvi: la meva jefa de planta, la direcció de l'empresa i la guarderia.

Sempre m'ha costat moltíssim pendre decisions. Ja en vaig pendre una, però ara dubto. I això és un malviure. Haig de créixer, madurar, i deixar-me estar de punyetes!

"Eis, quieto parado!!"

Ell marca les pautes a casa... i ara toca menjar (una altra vegada!!!!). De fet la seva vida es redueix a dormir, menjar, cagar i pixar! (perdoneu que ho digui així, però no em direu que un nen d'un mes defeca o va de ventre...). I amb aquestes quatre coses ja està ben ocupat!!

Bé, doncs com deia ara menja, al seu ritme. Que si ara vull fer un rotet, que si ara faig un pet... així durant uns 15-20 minuts, tot depèn de si està afamat (llavors hi ha pocs rots i pets) o si només té gana, o fins i tot hi ha moments en què saps que et prèn el pèl!!! S'hi recrea na treient el mugró de la seva boca... ara, jo ni deixo passar ben poques i li dic que això no pot ser!! I per mi que ho entén, perquè el punyetero RIU!!

I si tenim sort (l'austríac i jo) es queda dormit enganxat a la teta, rient de satisfacció mentre encara té el mugró dins la boca!! I llavors comença la feina més gran: OPERACIÓ PORTAR EL NEN AL LLIT!!!!!! Uff! No sabeu pas lo difícil que és! La clau està en saber escollir el moment adequat; saber interpretar si el nen ja està dormint profundament o si quan el deixis al seu llitet tant mono obrirà els ulls com dos tomàquets!!
Durant el dia li donc el pic al sofà, amb el meu coixí d'alletament americà. Quan està satisfet tenca els ulls, fa un parell de somriures i es relaxa... i jo espero una eternitat, que realment deuen ser un parell de minuts! I faig el primer moviment per aixecar-me, des del meu punt de vista gairebé imperceptible i ell demostra qui és EL JEFE (així l'anomenen l'anomenem a casa!) i fa un moviment superràpid amb la mà i s'agafa a la meva samarreta: "EIS, QUIETO PARADO!! " .

Això és el que va fer ahir al vespre... i em va sorpendre tant que em vaig descollonar de riure!!! Tant que em pensava que el despertaria amb el meu riure!!

40 minuts després "el jefe" dormia al seu llit.

Per cert, accepto consells de les mares per fer adormir el seu fill!!! Experiències... si era molt difícil que s'adormissin, si només els feieu / aconsseguieu fer-los adormir en braços...
Per cert, ho sento molt si se moment el blog és monotema! :)

Donar el pit!

Bones!! Fa gairebé un mes que estic desapareguda del blog... i és que tenir un fill petit t'absorbeix molt i molt de temps!! Només dir que avui és el segon dia en què he dormit 9h a la nit, no seguides perquè dóno el pit, però si a intervals... i per tant és el segon dia en què realment sento que he descansat, que SÓC PERSONA!

Ara fa gairebé un mes que en Pau ha nascut i puc dir que més o menys ja portem bastant bé el tema de l'alletament, que al principi era un desastre perquè tenia una ferida a un dels mugrons perquè el nen no s'agafava bé... Aquesta ferida me la va fer el nen durant els primers dies a l'hospital, i per tant crec que les infermeres de la planta haguéssin pogut mirar una mica més si el nen s'agafava bé al pit...

Altres problemes eren que el nen no obria bé la boca... bé, que una cosa que a mi em semblava que era fàcil, és una cosa bastant complicada!! Gràcies a una infermera de l'hospital especialitzada en l'alletament que s'hi dedica a temps complet (de 8 a 15h) avui encara estic donant el pit, sé què li passa al nen segons els sorolls que fa: ara va de ventre, ara necessita fer un rot...
Crec que això de donar el pit ha passat per diferents fases en els últims anys... per exemple quan jo vaig néixer la meva mare no va tenir la pujada de la llet (cosa que trobo molt rara, però si ella ho diu, serà així!! Teòricament pot ser degut a problemes de tiroides) i al 3r dia va decidir no intentar donar més el pit i donar-me biberó. I quina va ser la seva sorpresa: es va haver de barallar amb el metge perquè no li volia donar cap biberó!!!

Jo sempre volia donar el pit, però haig de dir que tampoc no és la meva màxima a la vida!! Com ja he dit, a mi em van donar biberons i al meu germà també, i tots dos hem sigut molt sans! Per això vaig fer un curs abans de parir per informar-me bé, per no deixar-ho quan tingués problemes, perquè em conec, i sé que quan d'una cosa no n'estic convençuda pot ser que a la primera de canvi ho deixi córrer!

Com moltes de les mares que decideixen donar el pit, em vaig comprar el típic coixí per donar el pit, amb unes boletes a dins, però a mi personalment no em va gens bé, perquè al ser amb boletes petites a dins fa que no sigui estable i la posició del nen varia, i a vegades el fet que el nen mogui la boca uns pocs milímetres fa que faci mal al succionar!



En principi em pensava que el faria servir durant l'embaràs per poder dormir millor, però el va fer servir més l'austríac que no pas jo!!! Potser és perquè tampoc no tenia una panxa molt i molt grossa!

La infermera especialitzada en l'alletament em va aconsellar un tipus de coixí per donar el pit americà, que és d'un material estable i el nen no es mou!! La veritat és que no són barats, però com que volia continuar donant el pit, vaig comprar-me'l!!
Ara mateix puc dir que el recomanaria a tothom!! Aquí a Salzburg només hi ha una botiga on els venen, però a l'Amazon els podeu trobar fàcilment!




Imatges: Google

L'hivern ja és aquí!

Uff... fa bastants dies que em dic que haig d'escriure alguna cosa al blog...
El viatge a Viena va anar bé! Em vaig "rallar", per variar, i ens vam discutir amb l'austríac, però a diferència d'altres vegades vam reconciliar-nos depressa i vam disfrutar del meu aniversari i del cap de setmana en general!

I potser us preguntareu què faig últimament... docns ara he passat de l'activitat frenètica del principi (endreçar coses i més coses) a relaxar-me... tot i que no del tot, perquè estic apuntada a un parell de cursos, en aquests moments estic fent:
- ioga per embarassades 1 veg/setmana
- curs de preparació al part 1 veg /setmana
- curs de japonès 1 veg/setmana

La veritat és que el curs de preparació al part resulta bastant interessant! La llevadora ens pregunta la nostra opinió, què sabem i fa que ho expliqui d'una manera molt amena! I ja hem anat a veure la sala de part... és molt acollidora! Jo que només havia vist una sala de part del Trueta de Girona i era com un quiròfan, em vaig quedar ben sorpesa amb lo acollidores que són aquí...

I el curs de japonès... el vaig començar al mes d'octubre i el volia fer perquè a Itàlia vaig conèixer uns quants japonesos i quan els sentia parlar em semblava que el seu idioma sonava molt agradable, i també els vaig trobar peculiars... i ara se'm va presentar l'oportunitat de fer un curs, però ara mateix ja no hi vaig gaire motivada... jo sempre havia sigut una bona estudiant, feia els deures, em mirava el vocabulari sovint i ara mateix ho deixo tot per l'últim dia i no estic aprenent gaire! I això que la professora ho fa molt bé, però sé que no ho podré posar en pràctica gairebé mai (tot i que tinc un viatge al japó pendent).

I ma mare se'n riu, perquè diu que som la generació dels futurs pares que fan molts de cursos... i creu que no li deixarem al nen perquè ella no ha fet cap d'aquests cursos!!! ... apart del de prepació al part he fet un curs específic sobre l'alletament (m'agradaria donar el pit fins als 6 mesos) i un altres sobre les cures ("cuidados") a l'infant: alletament, com vestir a la criatura, com banyar-lo...
ah, i també he fet un curs de cuinar amb el Wok! M'ho vaig passar superbé! 4 hores cuinant, menjant i rient amb gent molt agradable!

I apart d'això, en els últims dies també ha arribat l'hivern per aquí... això no només vol dir fred, sinó també: NEU, NEU, i més NEU!

Avui no és un gran dia...

Avui no és el meu dia. O si més no jo em sento així, xof...
El carter ha tocat el timbre per tercera vegada en 7 dies perquè li firmi una carta certificada... La carta d'avui no me l'esperava, la veritat. Era un sobre de ma mare amb regals, però no tots per mi, alguns per en Pau.

Suposo que després de parlar dijous li va quedar clar que m'agradaria tenir el meu regal abans del meu aniversari... potser no vaig ser gaire amable, però és que a vegades la sinceritat fa mal. Amb la seva sinceritat vaig veure que només em compraria un regal perquè tocava, i em va doldre que li costés tant agafar-se temps per anar-lo a comprar!
Em fa mal veure que fins i tot a la meva sogra li fa més il.lusió anar a triar un regal amb mi!! I a mi la meva sogra em cau bé, però que demostri més interés i entusiasme que ma mare... això costa de païr! Fa mal.

I bé, sí, ma mare finalment m'ha triat un regal. Dic triat perquè l'ha agafat/comprat a la botiga on treballa ella; i a mi no m'agraden les coses que ténen. I en concret no m'agrada el regal que m'ha fet. I això encara m'ha fet més mal, m'ha decepcionat, perquè he pensat que no li podia dir que no m'agradava el regal i que me l'hauria de posar quan ella vingués. I què voleu que us digui, em fa ràbia trobar-me en una situació així; em fa ràbia que em facin més il.lusió els regals pel nen que el meu regal.
Però l'he trucat i li he dit, ben dit, sense ràbia, sense voler ofendre-la, i m'ha dit que no hi ha problema, que puc canviar el regal.

I després he plorat. No sé exactament perquè. Jo sempre he tingut molt bona relació amb la meva mare, tot i que de vegades ens hem barallat i he de ser sincera i puc dir que li he fet mal amb les meves paraules. No s'ho mereixia. I ara potser estic recollint el que he sembrat. I això costa d'acceptar i fa mal. Perquè passa la meva mare de mi??

I com ha continuat el dia...

- netejant el pis.
- menjant-me una teula sencera de xocolata amb avellanes! O sigui les 500 Kcal que hauria d'incrementar en la meva dieta pel fet d'estar embarassada avui me les he cruspit en forma de xocolata!!!!
-mirant la riera
- buscant una llevadora per després de l'embaràs...

O sigui, intentant animar-lo una mica... ara em toca fer el sopar, i després mirar la 2a part de la sèrie "Los pilares de la Tierra"!
Espero que demà el dia sigui millor.

Coses a les que hauré de renunciar

Fa unes setmanes vaig anar a dinar amb dues amigues que ténen nens petits, un té 14 mesos i l'altre 8 mesos. El dinar va estar bé, vam anar a menjar a un asiàtic, i va ser interessant observar les mares amb fills, i vaig pensar que hauria d'escriure un post sobre les coses que m'han dit i altres que he observat a les quals hauré de renunciar al tenir una criatura petita.

A veure... llista de coses a les que hauré/haurem (sí, sí, l'austríac també pillarà!!) de renunciar

1. A dormir moltes hores i fins tard: això ja m'ho han deixat tots els pares ben clar!! Que hem d'aprofitar el temps que ens queda per dormir molt i molt!!! Perquè llevar-te a les 10h del matí d'aquí a uns mesos serà impossible, i estarem contents quan diem que hem dormit fins a les 7!!!!!!! També es veu que els pares es tornen una mica com els japonesos, i aconsegueixen dormir profundament en qüestió de pocs minuts!!!!!

2. A menjar calent: això m'ho van dir aquestes dues amigues... Es veu que quan has acabat de cuinar i tens el plat calent a taula, la criatura ja es torna a despertar!!!!!! uffffff!!

3. A beure/menjar el que tu vulguis sense que el teu fill t'ho hagi merdejat abans!!! L'amiga amb el fill de 14 mesos bevia un suc de poma... pel got i van passar uns bastonets asiàtics, 2 o 3 rodanxes de cogombre, apart de les babes de la criatura... mmmm!

4. A fer els horaris que vulguis! Sobretot quan són petits depèns dels horaris dels teus fills: a quina hora mengen, que si els has de banyar.... Però dintre de tot espero que siguem bastant flexibles! Tot i que em sembla que anar al cine se'ns haurà acabat durant un parell de mesos!!!

Aquest any no pillaré!!!

La tardor ja és aquí i l'hivern s'acosta... ja hi ha hagut les primeres nevades a uns 800 metres d'altitud. Tot i que encara tinguem dies assolellats ja que la boira/ i els dies grisos són el paisatge habitual sobretot del mes de novembre i desembre, les temperatures no són gaire agradables i una lluita dia sí, dia també amb aquell "carraspeig" a la gola que fins ara no es pot definir com a costipat!!!!! I espero que no em costipi, perquè quan estàs embarassada no et pots pendre res!!!!!!! ufffff, i jo que quan tenia mal de cap ja em prenia una pastilla... serà que no sóc gaire soferta!

I de moment intento evitar els refredats amb moltes vitamines, sobretot ara que han arribat els primers cítrics de València!!!!!
MMMmmm, a vegades estic contenta i tot que l'austríac sigui un fan de tots els electrodomèstics haguts i per haver-hi... o sigui que ara hi ha gairebé ració diària de suc naturals, els de la foto: suc de taronja, mango, pastanaga i llimona // suc de taronja, mango i poma.

Mutterschutz i Karenz

M'agradaria explicar-vos com funciona la baixa per maternitat aquí a Àustria i també a què té dret tota dona/home que hagi tingut un fill.

"Mutterschutz" o Baixa per maternitat: A la dona embarassada li està prohibit treballar les 8 setmanes anteriors a la data prevista de part i les 8 setmanes posteriors del naixement del seu fill. En cas de tenir bessonada, seran les 12 setmanes posteriors al part. Durant el Mutterschutz la dona continua rebent el seu sou, però aquest es calcula fent la mitjana dels últims 3 sous abans del Mutterschutz.

"Karenz": És el temps que es poden estar els pares sense treballar i se'ls hi guarda el seu lloc de treball. El lloc de treball se't guarda fins al 2n aniversari del teu fill (o sigui 24 mesos després del naixement). Durant la "Karenz" l'estat et dóna el "Kinderbetreungsgeld" - Diners per cuidar el nen (aquesta seria la traducció literal), i la suma de diners depèn de quants mesos un estigui en "Karenz", hi ha les possibles variants:
exemple: 30+6, o sigui, 30 mesos si només és un dels pares que està en Karenz i 36 mesos si s'ho reparteixen entre tots dos.

- Variant 30+6: són aprox. 436€/mes, i a més a més la persona que està en Karenz pot guanyar fins al 60% del seu sou durant l'últim any abans del naixement de la criatura o bé 16.200€ (o sigui el 60% del sou no pot superar aquesta suma de diners).

- Variant 20+4 mesos: són aprox. 624€/mes i es pot guanyar a més a més fins al 60% sou o 16.200€.

- Variant 15 +3 mesos: són aprox. 800€/mes i es pot guanyar fins a 60% del sou o 16.200€.

- Variant 12+2 mesos: són aprox. 1000€/mes i es pot guanyar fins a 60% del sou o 16.200€.

-Variant que depèn del sou dels pares, 12+2 mesos: la persona que està en Karenz rep el 80 % del seu sou net, fins a un màxim de 2000€. Es pot treballar i guanyar fins a 5.800€ a més a més.


Per tant, com us podeu imaginar, aquí a Àustria ningú no torna a treballar després de 8 setmanes d'haver parit, i també és bastant normal que els pares s'agafin la Karenz, o que s'ho reparteixin com a ells els hi va millor, 10 mesos un i 14 l'altre...
I llavors sovint les mares no treballen el 100% de la jornada, sinó el 50% o el 75%!

Ah, si ets autònom evidentment no et poden garantir el teu lloc de treball, però reps igualment el "Kinderbetreungsgeld".

Però per a rebre aquests diners has d'haver dut a terme tots els controls durant l'embaràs! El primer dia en què vas al ginecòleg i es confirma l'embaràs et dónen el "Mutter-Kind Pass"- el Passaport mare-fill, on està escrit quins controls en quina setmana d'embaràs està previst, i després del part, també quins són els controls que se li han de fer al nen.

Per això sempre sabia que volia tenir els meus fills a Àustria, perquè no hi ha cap punt de comparació amb les ajudes españoles!!!!

Com és el sistema del país en què viviu??

Segons el sistema austríac, quina variant triarieu vosaltres?

La gallina ha dit que no, visca la revolució

A Àustria les dones embarassades treballen fins a 8 setmanes abans de la data prevista de part (que es diu Mutterschutz -protecció a la mare), o sigui fins que una està més o menys de vuit mesos (perquè un embaràs són 40 setmanes, i per tant 10 mesos!), i si no m'equivo a España es pot treballar fins a l'últim dia!

Com a infermera hi ha algunes coses que al estar embarassada m'estaven prohibides, com per exemple fer extraccions de sang, fer canvis posturals en pacients tota sola (si que els podia fer amb un company), no pots aixecar pesos, treballar de nits, treballar més de 9h /dia o 40 hores/setmanals... i haig de dir que a la empresa i concretament a la planta on treballo ho van seguir tot al peu de la lletra, vaig tenir molt de suport per part de les meves companyes de feina i sobretot de la meva superiora d'infermeria (també influeix que ella va tenir un avortament al 5è o 6è mes d'embaràs). En aquest sentit estic contenta d'haver canviat d'empresa fa aprox. un any i mig, perquè sé que a la meva antigua feina això no hagués sigut possible, que no ho haguéssin respectat i que s'ho haguéssin agafat malament que jo estigués embarassada.

Durant tot l'embaràs hi ha hagut alt i baixos en el meu estat anímic; hi ha hagut moments en què ho he passat fatal i em semblava que no podia més, però vaig continuar treballant, vaig anar tirant... fins que a finals de setembre al tenir 3 pacients infecciosos a la planta i amb un estrés impressionant vaig dir : JA N'HI HA PROU! NO PUC MÉS!

Em costa arribar a veure jo mateixa que no puc més, i amb l'ajuda de bons professionals: psicoterapeuta, metge de família i ginecòloga vaig aconseguir que em donéssin la baixa per maternitat! Bé, i sobretot haig de dir que lo que ha aguantat l'austríac no ho aguanta qualsevol... si creiés en alguna cosa diria que l'haurien de fer sant!

I ara estic a casa, disfrutant de l'embaràs, ara que la panxa encara té unes dimensions normals. La meva vida consisteix en dormir, cuinar, fer les feines de casa, fer el gos, mirar totes les sèries que vull, dormir, i dormir...

Tot i això també estic intentant posar una mica d'ordre en el nostre pis, llençant coses, portant coses al sòtan...