Aparells electrònics a casa...

Podem dir que a casa acumulem bastants aparells electrònics... 2 portàtils, ipad, els mòbils amb connexió a internet, i l'últim aparell en arribar ha sigut un e-book, i haig de dir que n'estic encantadissima! Em passo bastant temps amb la clara donant-li el pit, intentant que s'adormi, i fins ara intentava llegir (mentre donava el pit) però era bastant difícil, perquè el llibre es tancava... i amb e-book ja m'he polit un totxo en 1 setmana! I això que tingui llum és fantàstic!! Feia 2 anys i mig que no llegia al llit!!!!

Catalunya: els horaris

Les vacances a Catalunya m'han fet veure la de coses que he canviat en la meva rutina i que tot i que a des de fora són molt criticades m'hi he adaptat força bé. Una d'aquestes coses són els horaris que seguim; l'horari "nord-europeu" crec que segueix bastant el que seria l'horari infantil: esmorzem quan ens aixequem (pel meu gust massa aviat!!) cap a 2/4 de 8, dinem a les 12 i sopem a les 7 del vespre. I si anem bé els nens a les 9 ja dormen! Abans de tenir nens no seguiem gaire aquests horaris, també perquè jo treballava en torns de 12h i no era possible, però crec que quan els tens va molt bé. Així tens temps al vespre de descansar sense haver d'anar a dormir molt tard! Aquí les pel.lícules al vespre comencen a 1/4 de 9!!! L'únic inconvenient: les botigues, els supermercats tanquen molt aviat!! El que sobretot em va sobtar va ser que a les 11 de la nit encara hi havia nens a la plaça del poble... corrent, jugant. És una cosa que no em puc ni imaginar per en Pau! Un dia vam anar a sopar fora (a les 8 del vespre) i vam arribar a casa a les 22.30 i l'endemà estava cansat i malhumorat tot el dia!!

la constància no ha sigut mai el meu fort...

bones, si, segueixo aquí. De fet no sé si algú encara em segueix llegint... de fet mai no he tingut gaires seguidors, però m'és igual... estic contenta amb la gent que em llegia La constància no ha sigut mai el meu fort... ho sento!! El resum dels últims mesos: - ja vivim en un poble de vaques (això és el que diu una amiga espanyola meva que viu a Salzburg, jeje) - la clara ja és aquí!! El part ... llarg, però va anar bé! Ja té 4 mesos, i és una santa!! Plora tant poc!! però em sembla que serà encara més tossuda que en Pau - En Pau s'assembla tant a mi pel que fa al caràcter.... uffff, Déu ens agafi confessats!! És tant tossut!!! - Al final no ens farem cap casa, sinó que ens en renovarem una que és propietat dels sogres!! Em fa molta i molta il.lusió!!! Si tot va bé d'aquí a un any ja hi viurem!! Ja penjaré fotos - Amb l'austríac hi ha hagut alts i baixos... ara estem millor! - la sogra continua tocant el que no toca... però s'ha d'aguantar, perquè també ajuda molt i molt!!!!!

Desapareguda...

Aquest estiu he estat bastant desapareguda...no tinc excusa! No hem fet gaire res especial... bé, si! Vam decidir a última hora baixar per festes de Gràcia! O aquesta era si més no l'excusa... perquè només ens hi vam estar 2 dies a Bcn... però els 9 dies per terres catalanes van donar prou de si!! Tot i que cadascú ho ha viscut d'una manera diferent: En Pau ja s'ha banyat al mar per primera vegada!! I li encanta!!! També li agrada molt fer sorreta arrant de platja! Ha terroritzat el gos del meu germà (un gos de tura)!! Defugia tota l'estona! La primera paraula a l'hora de despertar-se era el nom del gos! Sap el que és passar calor!! La primera paraula al sortir de l'aeroport de Bcn va ser: heiß (calor!) Nosaltres hem disfrutat de temps lliure, tant per sortir a sopar amb els amics, anar a fer un toc a la plaça al vespre, com per anar de farra a les festes de Gràcia!! També hem disfrutat del mar... tot i que amb 3h al dia en teniem prou! Els avis: estan encantats amb en Pau! Sempre havien tingut por que en Pau no els conegués/ que tinguéssin poca relació degut a la distància!!! Però ara saben que no ténen perquè patir: els adora!!!! Estan que els hi cau la baba! Però per sort a arribat el setembre, i en Pau torna a anar a la guarderia!!!! Torno a tenir més temps lliure per mi, no sé si és que m'he tornat molt egoista, però és que necessito aquest temps. El disfruto. Potser el necessito tant perquè durant els últims anys tot i haver tingut bastant temps lliure (a Itàlia treballava només de matins) i on treballo ara, abans de tenir en Pau només treballava 15 dies/mes, per tant, de temps en tenia... però no el disfrutava! De fet era quan estava pitjor. Però ara aquests temps em semblen tant llunyans... I estic contenta d'estar contenta. S'aproximen canvis. Si tot va bé us ho explico aquesta setmana!

Dona de fer feines?

A vegades amb l'austríac ens havíem plantejat tenir una dona de fer feines, però ara mateix jo treballant al 50% i els meus horaris creiem que no és necessari. A més a més, sempre ens preguntàvem: qui fiquem a casa? Hauria de ser una persona de confiança per què sabria els nostres horaris, quan i som i quan no, etc; i jo passo d'estar a casa assentada al sofà mentre aquesta persona neteja!! Bé, això de fet no és el que us volia explicar... sinó que amb en Pau no en faria prou si vingués una dona de fer feines 1vegada/setmana, perquè m'emerda m'embrut el terra, cadires, etc constantment!!!!!! Això és el que ha fet avui a l'hora d'esmorzar! I el nen també és pintor ...

les arrepleguem totes!!!

Sembla que últimament arrepleguem totes les malalties!!! En Pau va estar malalt fa 2 caps de setmana, després l'austríac, que porta més d'una setmana malalt i jo sembla que només he arreplegat un encostipat!

Avui anem al metge amb l'austríac, perquè sembla que la cosa va per llarg! Jo el dissabte ja em vaig haver d'agafar festa (Pflegeurlaub- vacances per a cuidar algú) per cuidar-me d'en Pau! Com es nota això d'estar sols en una ciutat sense família!

També vam tenir la primera discussió amb l'austríac sobre qui es quedava a casa amb en Pau malalt. Era el 1r dia en què l'austríac tornava a treballar, i jo no sabia com funcionava exactament això del "Pflegeurlaub" i per tant ell s'hi va quedar... el que passa és que tot i que jo treballi el 50% de la jornada no significa que sempre que es posi malalt en Pau jo m'hagi de quedar a casa!! Però amb un autònom ja se sap, a vegades la línia entre treballar i el temps lliure costa molt de definir. A vegades no és igual que sigui cap de setmana, a la nit... quan toca, toca!

Els meus petits projectes...

Últimament tinc ganes de fer coses manuals! L'any passat els sogres em van regalar una màquina de cosir, i fins ara no l'havia provat... i el que faig amb la màquina i uns quants trossos de tela és customitzar unes samarretes per en Pau i els seus "amics del dijous", ja que aviat faran un any!!! M'he decidit per una cosa ben fàcil: un cargol! De moment vaig provant, i espero que em surti prou bé fins a finals de mes de gener, que és quan fan anys!




I fa dos anys em vaig comprar una llana molt bonica per fer-me un bolso, i fins ara no l'he començat... i espero acabar-lo aviat! Quan l'hagi acabat només l'he de posar a la rentadora i es torna feltre!!
Us en deixo unes fotos!

Balanç de l'any 2011

Com a molts blogs, aquest any també penso fer una mica de balanç del 2011, i també tinc alguns propòsits pel nou any...

Això és el que ha donat de si aquest any:

Al gener: en Pau va arribar a les nostres vides després d'un part molt i molt llarg; amb ell van arribar l'insomni. Sort que tot plegat ja s'ha acabat! :)

Al febrer: en Pau ens va regalar el seu primer somriure, i jo estava enfeinada donant el pit cada dos per tres! Van començar les trobades del dijous amb les meves amigues!

Al Març: vaig tocar fons i vaig pendre una decisió: que volia ser feliç, i amb l'ajuda de l'austríac i dels professionals puc dir que ho he aconseguit!

A l'Abril i Maig vam estar per Catalunya, i vam disfrutar dels avis a més no poguer!! També van ser uns mesos en què em vaig retrobar amb les meves amigues!

Al Juny: va arribar la calma emocional, més trobades amb les amigues del dijous i començava a pesar una mica més!

Al Juliol: em vaig dedicar temps a mi mateixa fent un curs de fotografia, començava la recerca d'un terreny per fer-nos una casa, i encara "estamos en ello"!

A l'Agost: intentava combatre els quilos de més anant amb el croozer i cuinant algunes de les receptes de la Sasha Walleczek!

Al setembre: tornàvem a Catalunya, vam cel.lebrar l'aniversari del meu pare, vaig anar a un casament i també vam anar de festa major!

A l'octubre: en pau ja volia començar a caminar i vaig començar a preparar la meva tornada a la feina!

Al Novembre: Nova York, celebrar els meus 30 anys, les primeres passes d'en Pau tot solet...

Al Desembre: en Pau ja camina ben decidit! Ja sé a quina planta treballaré, i continuo lluitant contra els quilos de més!!!!

Això és el que ha donat de si aquest any, i a final d'any també arriben els nous propòsits:

- posar-me a dieta: vull aprimar-me 8kg!
- fer esport més sovint: ja he quedat amb dues persones per anar a córrer amb regularitat!
- m'he apuntat a classes de ioga, només em falta que em confirmin la meva inscripció!
- comprar un terreny i planejar la casa! Sembla que potser podrem comprar un terreny a una tia de l'austríac!! Una parcel.la central, podem triar quants metres quadrats volem, i no tindrem concorrència!! Pinta molt bé!!

Us desitjo a tots plegats unes bones festes i un bon cap d'any si no us torno a escriure...

Fins aviat!

canvis

Aquesta setmana tinc hora al metge. Estic bé, de fet feia molt de temps que no estava tant bé, però com sempre hi ha un PERÒ. A Alguns els hi semblarà una tonteria, però jo no estic còmode amb aquests quilets (que ja en són uns quants) de més! Vull canviar la medicació; vull continuar estant bé podent menjar com ho feia abans, i no com ara, que estic vigilant constantment i a més a més m'engreixo igualment. No veig una recompensa a l'esforç que faig.

I la setmana vinent vaig a fer unes pràctiques a una planta d'infermeria a veure si m'agrada per començar a treballar a partir del gener. De fet no em deixen triar gaire: només hi ha 2 llocs vacants al gener, i en un dels dos en principi ja sé que no hi vull anar per 2 raons: 1- és una unitat intensiva i a mi no m'agraden les unitats intensives, no m'agrada estar continuament en tensió i pensant que en qualsevol moment el pacient pot tenir un altre infart cerebral i que jo hauré de reaccionar depressa! 2- sé que la cap d'infermeria de la planta no és gaire bona; mala organització dels horaris, i per tant no en tinc ganes d'anar-hi!
L'únic problema és que hi ha una altra infermera que també vol treballar a la mateixa planta que jo; per tant la jefa de planta haurà d'escollir!

A veure com va tot!

uff, quina calda!

Des de fa aproximadament una setmana hi ha una gran onada de calor a Àustria, això fa que durant el dia arribem als 35 °C tranquil.lament!!!!! Per Àustria això és molta calor! I nosaltres intentem passar les hores com podem... anem a banyar-nos a la piscina, anem amb la bici o simplement a passejar!!!!!

Ja he començat el meu programa d'entrenament i aquesta setmana ja he fet exercici 3 dies!!! Estic molt contenta de mi mateixa, de lo conseqüent que sóc.

Demà faré de cangur, juntament amb una amiga, del fill d'una altra amiga, a veure com anirà!!!!!!! I després, cap a casa els sogres a disfrutar de la cabanya amb l'austríac!!!

Bon cap de setmana!

Les vacances

Durant aquestes vacances hem fet un munt de coses, i sovint a la fi toca fer balanç... Això en seria un petit resum:

* ens hem relaxat
* xerrades durant un sopar improvitzat a la cabanya de la família
* hem contemplat en Pau quan ha dit MAMA per primera vegada poc abans dels 7 mesos
* hem ajudat a en Pau a fer els seus primers intents per aixecar-se i a fer les seves primeres passes amb dificultat
* m'emporto uns quilets de més, que de ben segur em costarà uns quants mesos treure-me'ls de sobre!
* mil propòsits de dieta que segurament no compliré a la tornada
* hem deixat la feina i les preocupacions ben lluny!
* hem llegit molt en comparació amb els últims mesos!
* hem fet uns 100 Km amb la bici amb en Pau al CROOZER! I hem comprovat que més de dues hores assentat són massa per ell!
* ens hem mirat molts terrenys, i la majoria d'ells els hem descartat! En queden 2 o 3 que pensem que són interessants
* hem començat a fer esboços de la nostra possible casa
* he rebut una trucada que m'ha angoixat i fins dimarts segurament no en sabré res més!

I encara ens queden dos dies de vacances que pensem disfrutar intensament! Dimarts anem a unes termes a celebrar el nostre tercer aniversari de casament!

Projectes de futur

Fa un temps que anem darrera d'un terreny per fer-nos una casa al poble de l'austríac. En teníem un que ens agradava molt perquè era central i prou gran per tenir un jardí amb verdures i lloc per jugar pels nens (i que quedi constància que només en volem dos, eh!!), però ens han dit que no; que ja li han dit que no a molta gent i que ara no seria just que a nosaltres ens diguéssin que sí! Entenc els propietaris i respecto la seva decisió! Almenys ara ja ho sabem i no continuem fent-nos falses esperançes.

I per tant ara que som de vacances al poble de l'austríac torna a començar la búsqueda, els passejos per les urbanitzacions properes en busca de terrenys interessants, les xerrades esporàdiques amb la veina, que treballa a l'ajuntament i és la nostra font d'informació!

Els nostres requisits:
1. Que sigui prou gran per tenir-hi un jardí. Parlem d'uns 1000m2
2. Que no hi hagi molt de soroll
3. Que sigui prou lluny dels sogres. Com diuen, que un necessiti un abric i les sabates, que no hi puguis anar amb les sabates d'estar per casa!

A veure si trobem alguna cosa interessant ja que tenim ganes de tirar aquest tema endavant!

P.S: hem trobat un terreny que ens agrada i que està molt bé, ja hem parlat amb la propietària, però per mala sort algú n'ofereix més. A veure si podem igualar l'oferta i quedar-nos-el! Avui en sabrem alguna cosa!

angoixa per tonteries

Fa uns dies que estic angoixada a la nit, quan em vull adormir. Penso en el meu retorn a la feina, a quina planta treballaré, com seran els companys, si m'hi sentiré a gust, i sobretot si seré una bona infermera. Em capfico per tonteries, bé, tonteries no, perquè ens hi passem un bon grapat d'hores a la feina, però per altra banda són tonteries perquè són coses que no depenen de mi, i per tant no serveix de res que m'hi capfiqui.

Per adormir-me em dic a mi mateixa que fins ara sempre han estat contents de mi com a infermera, i que he tirat sempre endavant en moments difícils, com quan gairebé no parlava alemany, o no sabia com fer la documentació mèdica en alemany, o el canvi d'empresa, el fet de no voler-me quedar en una clínica petita, sinó anar a treballar a un hospital gran, on s'aprèn molt cada dia, però el nivell d'exigència també és molt elevat.

Tornar a treballar després de més d'un any serà un canvi molt important a la meva vida, però un pas necessari. Val més que de moment no m'hi capfiqui i disfruti del temps lliure!!!!

Les amigues del dijous!

Al acabar el curs de preparació al part totes les dones vam intercanviar-nos els correus electrònics per quedar després de parir, ja que creiem que estaria bé tenir algú amb qui compartir les penes dels primers mesos i també per anar a passejar!
D'un grup de 10-12 dones en som tres que si que quedem amb freqüència, i de fet ens hem reservat cada dijous per a les nostres trobades!
Amb ellesj no només parlem dels nostres nens (perquè totes tres tenim nens!) sinó que parlem de la família, dels plans de futur, de casaments o dinem juntes a un restaurant asiàtic, ja que a les tres ens encanta el sushi!!

Quan no estava embarassada ja m'ho havien dit això que al tenir criatures faria noves amistats i a mi em molestava aquesta situació, pensava que no era just que sense criatura sigui més difícil fer noves amistats, però és ben veritat que al tenir un nen hi ha més punts en comú entre nosaltres i això fa que potser estiguem més oberts a ampliar el nostre cercle d'amistats!

Avui, com cada dijous hem quedat i hem disfrutat d'una tarda molt agradable! Estic molt contenta de tenir les meves amigues del dijous!

D'estrena!

Ja fa 3 dies que en Pau ha començat a menjar papilles de pastanaga!! Ja fa setmanes que s'interessa per tot el que mengem i bebem i per això no vam voler esperar fins als 6 mesos per començar amb les papilles!

I avui també s'estrenarà: anem a la piscina!!!! Ja ho tenim tot: crema solar de protecció alta (50+) i un banyador impermeable! I és que aquí fa una calor impressionant!

Quilos de més vs. estabilitat emocional

Ja fa gairebé un mes que vaig començar amb la medicació i la veritat és que estic molt i molt millor! No he estat malament des de fa molts de dies, i això que abans de començar amb la medicació era molt inestable emocionalment.
La part dolenta de tot plegat és que tinc molta més gana. Podria menjar durant tot el dia, i bé, de fet ho faig, i això fa que ja m'hagi engreixat una mica. Més que els quilos, a mi el que em pesa a la consciència és el fet de menjar malament, perquè quan tinc aquesta gula menjo dolços, però és el preu que haig de pagar per estar bé.

Els meus pròxims objectius són més autocontrol a l'hora de menjar, menjar bé, d'una manera saludable i fer més esport.

alguns dies en compensen d'altres...

Avui s'ha quedat adormit al pit de lo cansat que estava. No m'agrada, però de tant en tant no està malament no haver d'estar una hora de rellotge cantant "què li darem al noi de la mare" i explicant el conte dels "3 porquets"!

M'agrada que les coses siguin fàcils.

Per cert, m'he apuntat a un curs de fotografia!!! Tot un cap de setmana, l'únic que encara no sabem com anirà serà donar el pit durant tot el dia (per sort tinc un tirallets elèctric) i per tant donar 3 biberons!!! Per sort els dos homes de la casa vénen amb mi, i sempre puc acabar donant-li la teta!!!

Estic contenta de fer alguna cosa per mi.

Feia molt i molt de temps que no em sentia tant bé, tant estable, tant jo. Sé que hi haurà dies de tot, però ara estic tant bé que amb la psicoterapeuta hem quedat que no la necessito més de moment.

Els fills sempre fan el que nosaltres no volem

He arribat a aquesta conclusió mentre feia adormir a en Pau. M'he adonat que ell és encara més tossut que jo, si és que això és possible. I per això he pensat que val més que l'accepti tal i com és, i que el seu camí, la seva manera de fer les coses també és una opció; perquè no hi ha només una opció correcta, sinó moltes!

Fa més d'una hora que en Pau està al llit, donant voltes i intentant dormir... uff, quina paciència que s'ha de tenir. Mentre ell va fent voltes pel llit, es posa els dits a la boca, etc, jo he pensat en totes aquelles coses que descobreixen/saben fer els nens, i que són positives... però no sempre! o millor dit, sempre hi ha un però!

- El pipo, el seu gran aliat a l'hora d'adormir-se, però també és el millor juguet quan ets al llit... a dins, a fora, ara me'l miro, ara el tiro...
- El petit de la casa ha après a girar-se! Molt bé!! però no et sembla tant divertit quan es vol adormir panxa avall i et deixa tota una lleterada a sobre el matalàs!!!

En Pau a Catalunya

En Pau a Catalunya....

- ha après a girar-se panxa avall!
-s'ho ha passat teta jugant aamb els avis! Sobretot al matí amb el seu formula 1
- ha disfrutat de llargues passejades al parc!
- Ha disfrutat de la tranquil.litat que hi ha al poble! i al mateix temps del xivarri que fem a casa!!!
- ha vist i tocat per primera vegada un gos!!
- ens ha sentit parlar català durant 5 setmanes!!
- ens ha près el pèl de tant en tant!!
- ha après a dormir tota la nit al seu llit!
- ha disfrutat d'algunes migdiades!!!!

I moltes coses més que ell encara no ens pot transmetre!

A Catalunya

Ja he tornat de les meves vacances per terres catalanes! Tot i que al principi cinc setmanes em semblaven molt de temps, tot lo que és bo s'acaba ben aviat! I hem deixat enrere moltes coses, molts moments, i us en volia fer cinc cèntims.

Trobaré a faltar:

- llevar-me al matí i preguntar qui vol estar amb en Pau i trobar dos avis molt entussiasmats i disposats a passar una bona estona amb el seu nét!
- Quedar a la tarda per anar a fer un vol a plaça amb una noia de la colla amb la qual cada vegada hi ha més amistat! Hem compartit les penes com a mares, com a dones, ens hem queixat dels homes i hem rigut juntes!
- passejar pel meu poble. Allà sé on anar quan estic de baixón, no em sento com una estranya com em passa aquí.
- Passejar pel carrer principal i que em parin mil vegades per dir-me que gran i que maco que està en Pau! Per cert, ja pesa 7kg!
- els moments a soles amb ma mare, assentades al sofà mirant la Riera i fent-nos confidències!
- veure al meu pare tant content amb en Pau! Sempre li ha rigut i li ha dit tot de coses maques!!! No m'esperava això d'ell, ja que és més aviat pessimista, però he vist que es desviu pel seu nét!
- anar al grup d'alletament del meu poble! Hi he passat molt bons moments!

No tot han sigut flors i violes. També hi ha hagut moments difícils per mi, he arribat a fins i tot a fer la maleta! per voler marxar abans d'hora, però així és la vida, hi ha moments de tot!