A Catalunya

Ja he tornat de les meves vacances per terres catalanes! Tot i que al principi cinc setmanes em semblaven molt de temps, tot lo que és bo s'acaba ben aviat! I hem deixat enrere moltes coses, molts moments, i us en volia fer cinc cèntims.

Trobaré a faltar:

- llevar-me al matí i preguntar qui vol estar amb en Pau i trobar dos avis molt entussiasmats i disposats a passar una bona estona amb el seu nét!
- Quedar a la tarda per anar a fer un vol a plaça amb una noia de la colla amb la qual cada vegada hi ha més amistat! Hem compartit les penes com a mares, com a dones, ens hem queixat dels homes i hem rigut juntes!
- passejar pel meu poble. Allà sé on anar quan estic de baixón, no em sento com una estranya com em passa aquí.
- Passejar pel carrer principal i que em parin mil vegades per dir-me que gran i que maco que està en Pau! Per cert, ja pesa 7kg!
- els moments a soles amb ma mare, assentades al sofà mirant la Riera i fent-nos confidències!
- veure al meu pare tant content amb en Pau! Sempre li ha rigut i li ha dit tot de coses maques!!! No m'esperava això d'ell, ja que és més aviat pessimista, però he vist que es desviu pel seu nét!
- anar al grup d'alletament del meu poble! Hi he passat molt bons moments!

No tot han sigut flors i violes. També hi ha hagut moments difícils per mi, he arribat a fins i tot a fer la maleta! per voler marxar abans d'hora, però així és la vida, hi ha moments de tot!