Dona de fer feines?

A vegades amb l'austríac ens havíem plantejat tenir una dona de fer feines, però ara mateix jo treballant al 50% i els meus horaris creiem que no és necessari. A més a més, sempre ens preguntàvem: qui fiquem a casa? Hauria de ser una persona de confiança per què sabria els nostres horaris, quan i som i quan no, etc; i jo passo d'estar a casa assentada al sofà mentre aquesta persona neteja!! Bé, això de fet no és el que us volia explicar... sinó que amb en Pau no en faria prou si vingués una dona de fer feines 1vegada/setmana, perquè m'emerda m'embrut el terra, cadires, etc constantment!!!!!! Això és el que ha fet avui a l'hora d'esmorzar! I el nen també és pintor ...

CROOZER

Ens hem comprat un remolc per a la bicicleta on en Pau s'hi pot assentar! Hem decidit ser una mic més actius fisicament en el nostre dia a dia, i al viure en una ciutat algunes distàncies són massa curtes per a utilitzar el cotxe i d'altres massa grans per anar a peu, i per això ens hem comprat un Croozer for 2, o sigui, per a dos nens!

El dissabte començem vacances i tenim previst fer alguna ruta amb bicicleta!

"Eis, quieto parado!!"

Ell marca les pautes a casa... i ara toca menjar (una altra vegada!!!!). De fet la seva vida es redueix a dormir, menjar, cagar i pixar! (perdoneu que ho digui així, però no em direu que un nen d'un mes defeca o va de ventre...). I amb aquestes quatre coses ja està ben ocupat!!

Bé, doncs com deia ara menja, al seu ritme. Que si ara vull fer un rotet, que si ara faig un pet... així durant uns 15-20 minuts, tot depèn de si està afamat (llavors hi ha pocs rots i pets) o si només té gana, o fins i tot hi ha moments en què saps que et prèn el pèl!!! S'hi recrea na treient el mugró de la seva boca... ara, jo ni deixo passar ben poques i li dic que això no pot ser!! I per mi que ho entén, perquè el punyetero RIU!!

I si tenim sort (l'austríac i jo) es queda dormit enganxat a la teta, rient de satisfacció mentre encara té el mugró dins la boca!! I llavors comença la feina més gran: OPERACIÓ PORTAR EL NEN AL LLIT!!!!!! Uff! No sabeu pas lo difícil que és! La clau està en saber escollir el moment adequat; saber interpretar si el nen ja està dormint profundament o si quan el deixis al seu llitet tant mono obrirà els ulls com dos tomàquets!!
Durant el dia li donc el pic al sofà, amb el meu coixí d'alletament americà. Quan està satisfet tenca els ulls, fa un parell de somriures i es relaxa... i jo espero una eternitat, que realment deuen ser un parell de minuts! I faig el primer moviment per aixecar-me, des del meu punt de vista gairebé imperceptible i ell demostra qui és EL JEFE (així l'anomenen l'anomenem a casa!) i fa un moviment superràpid amb la mà i s'agafa a la meva samarreta: "EIS, QUIETO PARADO!! " .

Això és el que va fer ahir al vespre... i em va sorpendre tant que em vaig descollonar de riure!!! Tant que em pensava que el despertaria amb el meu riure!!

40 minuts després "el jefe" dormia al seu llit.

Per cert, accepto consells de les mares per fer adormir el seu fill!!! Experiències... si era molt difícil que s'adormissin, si només els feieu / aconsseguieu fer-los adormir en braços...
Per cert, ho sento molt si se moment el blog és monotema! :)

Donar el pit!

Bones!! Fa gairebé un mes que estic desapareguda del blog... i és que tenir un fill petit t'absorbeix molt i molt de temps!! Només dir que avui és el segon dia en què he dormit 9h a la nit, no seguides perquè dóno el pit, però si a intervals... i per tant és el segon dia en què realment sento que he descansat, que SÓC PERSONA!

Ara fa gairebé un mes que en Pau ha nascut i puc dir que més o menys ja portem bastant bé el tema de l'alletament, que al principi era un desastre perquè tenia una ferida a un dels mugrons perquè el nen no s'agafava bé... Aquesta ferida me la va fer el nen durant els primers dies a l'hospital, i per tant crec que les infermeres de la planta haguéssin pogut mirar una mica més si el nen s'agafava bé al pit...

Altres problemes eren que el nen no obria bé la boca... bé, que una cosa que a mi em semblava que era fàcil, és una cosa bastant complicada!! Gràcies a una infermera de l'hospital especialitzada en l'alletament que s'hi dedica a temps complet (de 8 a 15h) avui encara estic donant el pit, sé què li passa al nen segons els sorolls que fa: ara va de ventre, ara necessita fer un rot...
Crec que això de donar el pit ha passat per diferents fases en els últims anys... per exemple quan jo vaig néixer la meva mare no va tenir la pujada de la llet (cosa que trobo molt rara, però si ella ho diu, serà així!! Teòricament pot ser degut a problemes de tiroides) i al 3r dia va decidir no intentar donar més el pit i donar-me biberó. I quina va ser la seva sorpresa: es va haver de barallar amb el metge perquè no li volia donar cap biberó!!!

Jo sempre volia donar el pit, però haig de dir que tampoc no és la meva màxima a la vida!! Com ja he dit, a mi em van donar biberons i al meu germà també, i tots dos hem sigut molt sans! Per això vaig fer un curs abans de parir per informar-me bé, per no deixar-ho quan tingués problemes, perquè em conec, i sé que quan d'una cosa no n'estic convençuda pot ser que a la primera de canvi ho deixi córrer!

Com moltes de les mares que decideixen donar el pit, em vaig comprar el típic coixí per donar el pit, amb unes boletes a dins, però a mi personalment no em va gens bé, perquè al ser amb boletes petites a dins fa que no sigui estable i la posició del nen varia, i a vegades el fet que el nen mogui la boca uns pocs milímetres fa que faci mal al succionar!



En principi em pensava que el faria servir durant l'embaràs per poder dormir millor, però el va fer servir més l'austríac que no pas jo!!! Potser és perquè tampoc no tenia una panxa molt i molt grossa!

La infermera especialitzada en l'alletament em va aconsellar un tipus de coixí per donar el pit americà, que és d'un material estable i el nen no es mou!! La veritat és que no són barats, però com que volia continuar donant el pit, vaig comprar-me'l!!
Ara mateix puc dir que el recomanaria a tothom!! Aquí a Salzburg només hi ha una botiga on els venen, però a l'Amazon els podeu trobar fàcilment!




Imatges: Google

El dia més especial de la meva vida!

Primer de tot volia donar-vos les gràcies pels vostres comentaris felicitant-nos! Sembla increible, però m'agrada molt compartir aquest moment amb vosaltres, els que em llegiu, encara que no ens coneguem; i m'agrada llegir els vostres comentaris, perquè hi veig molt de carinyo!!

He pensat que us podria explicar el naixement d'en Pau... tot explicant-vos alguns fets:

1- El part va durar 16 hores (a l'hospital, a la sala de part, tot i que a casa ja havia tingut contraccions cada 3 minuts)
2- Personal sanitari durant la part final del part: 2 llevadores, una estudiant de llevadora i un metge. Uff!! I fins i tot l'austríac va haver de treballar!!!
3- Medicaments: em van posar un suero amb calmants, al cap d'unes hores un suero amb alguna altra droga que em va deixar ben grogui... vaig aconseguir dormir unes dues hores i li deia a les llevadores que les "drogues són molt bones" (uff!) i finalment vaig demanar l'epidural!!! I mira que estic acostumada a aguantar el dolor... però "l'asunto" ja durava massa!!!!!
4- I quan ja has superat el part... va i bé el metge a cosir-te!!!!!! mmm... millor no parlar d'aquest tema!! Només us diré que fan servir un fil mooooooooltt llarg!!!!
5- Vaig estar-me 6 dies a l'hospital degut a problemes amb la bufeta...per sort ara torna a funcionar tot!
6- Donar el pit no és tant fàcil com sembla!! Per sort hi ha una infermera especialitzada en l'alletament a l'hospital que m'està ajudant molt!
7- En Pau: 53cm, 3430g, 34'5cm perímetre cranial

Bé, us deixo una foto del rei de la casa!!!

Ja és aquí!

Aquest no serà un post llarg, ni tindrà fotos, però és el post més emocional que podré escriure mai: En Pau ja és aquí. Va néixer el dia 9 i avui som 3 a casa: som una família.

Detalls: en el proper post, només puc dir que no va ser un part fàcil, més aviat dolorós, però al mirar-lo em cauen les llàgrimes i només sento alegria, joia, amor.