Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anècdotes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anècdotes. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Propaganda electoral

Vaig flipar fa uns dies quan vaig obrir la bústia i hi vaig trobar propaganda electoral per les eleccions al parlament català del novembre!!!

Jo m'esperava una carta del consulat amb totes les butlletes i amb la informació necessària per poder votar, però no m'esperava que arribé propaganda del PP de Catalunya directament adreçada a mi aquí a Àustria!
La propaganda de fet és especialment feta per als catalans que viuen a l'estranger... i et diuen que aposten per coses com la tarjeta sanitària per als catalans residents a l'estranger, parlen de beques d'estudi, de les pensions...




Jo de fet encara no he votat mai des que sóc a l'estranger, i aquesta vegada tampoc no sé si ho faré, perquè estic molt desconectada de la política en general. Sí que llegeixo el diari cada dia (en versió digital, per sobre, només els articles que m'interessen) però en aquests moments no m'interessa gaire ni la política catalana/española ni la austríaca... Perquè de què em serveix votar a Catalunya/Espanya si de fet ja no visc allà i no sé si mai tornaré, o sigui que no regeixen per mi, no fan coses directament per mi... tot i que sí que ho fan directament per la meva família, amics i pel meu poble, perquè Catalunya sempre serà casa meva. I a Àustria al no tenir la nacionalitat austríaca només puc votar a les eleccions locals; en part ho entenc que no em permetin votar al parlament, però de fet visc aquí, pago els meus impostos aquí, ells hauríen de fer alguna cosa per mi, i jo hauria de tenir el dret a decidir! Però m'és igual, perquè de fet tampoc no segueixo la política austríaca...

I vosaltres, els que residiu a l'estranger, heu rebut propaganda electoral? Esteu inscrits al consulat español al vostre país d'acollida? Heu votat alguna vegada?? Us interessa més la política catalana/espanyola o la del vostre país d'acollida??

dijous, 21 d’octubre del 2010

Ja fa 6 anys d'aquella nit boja! (o com vaig conèixer l'austríac)

Us faré un resum d'una nit ( o cap de setmana) boig de fa 6 anys:

- Vaig fer 20 hores d'autobús per trobar-me amb un amic a una festa de la cervesa d'una ciutat alemana.
- Tothom es pensava que jo volia alguna cosa amb aquest amic català, i aquella nit vaig acabar coneixent l'austríac, el meu austríac!
- Quan el vaig conèixer al seu pis (al matí d'aquell dia!) em van impressionar els seus dibuixos que penajven de la paret, eren genials! Tot i que el 90 % d'ells només fossin ties despullades de proporcions desmesurades!!
- Després de fotrens un tiberi impressionant per aguantar la nit que ens esperava ens vam dirigir als Wasen .
- I després d'unes quantes cerveses (o podria dir litrones, perquè allà les gerres de cervesa són d'un litre!!) va passar el que va passar...
- Cap dels dos sap molt bé com "va passar", només sabem que tots dos vam sentir el mateix, i que era aquella nit o mai!!!!
- I al dia següent vaig agafar un avió per tornar cap a casa...

Un mes després vaig tornar a agafar un avió... aquella nit va ser el principi de la nostra relació!

dimecres, 9 de juliol del 2008

I jo et dóno el meu cor...


Ja han marxat, i jo em quedo aquí. Ells seguiran el seu camí, cap al sud, a les muntanyes, i finalment a casa seva, Suïssa, on també són immigrants!!!! 

No és que mai haguem sigut molt amics, de fet no ens coneixem pas molt i molt, però tot i això et tinc carinyu, perquè ets una persona especial, amb carisma, un cul inquiet,  i comparteixes la teva amb una persona activa, alegre i comprensiva!!!!! 

Ara feia poc que ens havíem vist, però havia sigut una d'aquelles trobades amb molta gent, on al final acabem parlant de banalitats! I ara hem tingut quatre dies per nosaltres, per ensenyar-vos el nostre país, descobrir junts les immenses muntanyes i disfrutar d'uns quants dies de relax a la cabanya!!!

I a la llista de coses a veure no hi podia faltar la ciutat on vivim, Salzburg. Vam fer una ruta més o menys turística, però al final com aquell qui no vol vam descobrir tots plegats una ciutat molt peculiar...





I curiosa com és ella va haver de preguntar què celebraven, quin era el motiu d'aquella representació...



Estàven celebrant un casament entre dues noies, i tota la gent que hi havia anava vestida tipus retro, tots de color blanc o beige. Les núvies portaven al coll un cor penjat, ja que no hi va haver intercanvi d'anells a la cerimònia, sinó que es van intercanviar els cors en senyal d'amor....

divendres, 27 de juny del 2008

Preparatius (III)

He pensat que parlar d'un casament a l'estranger es mereix un altre post...

Al cap i a la fi un casament és un ritual, i jo em pensava que no hi hauria molta diferència entre un país i l'altre... però Déu ni do la de confrotacions que vam tenir!!!!!!

1. PASTÍS: A Àustria el més important és la decoració del pastís, i serà exposat durant tot el sopar!!!
Primer de tot haig de dir que no sóc cap fan dels pastíssos.
Es veu que el pastís ens el fa LA pastissera austríaca, que evidentment jo no conec. Anem a casa d'ella i ens dóna 3 àlbums de fotos perquè ens els mirem... només hi ha fotos de pastissos amb decoracions extravagants, de diferents colors i formes. 
Es veu que és més important de quina forma i color vols el pastís, i no de què és!!! Estan recoberts d'un tipus especial de sucre (haig de dir que és bo). 
Al mirar les fotos ma mare i jo sempre preguntàvem què hi havia a sota del sucre!!!! 

2.DECORACIÓ/FLORS: El meu lema és "com menys millor!". I això en tots els aspectes, tant el vestit, com pastís i la decoració en general!!!! 
Per les taules hem triat uns vasos baixos i llavors amb flors a dintre... La florista i la sogra volien que entre vas i vas hi posessim alguna "punyeteta", "merdeta", a mi no se m'acut cap altra manera d'anomenar aquelles pedres de colors, pètals de rosa escampats per la taula... 

Jo potser és que sóc molt maniàtica, però el tema espelmes trobo que és molt perillós... el meu pare les odia, i per això les apaga sempre... amb tant mala sort, que l'última vegada que en va apagar una en un restaurant, tota la cera li va caure a sobre els pantalons!!!!!!! L'espelma era de color blanc, i no cal que us digui què semblava sobre els pantalons!!!!!! 
Com a molt posaria espelmes més baixes!!! Jo ja entenc que fan ambient....

Bé, i en tot casament no podem oblidar la decoració del cotxe dels nuvis... aquí a Àustria la
decoració del cotxe és a sobre el capó, amb MOLTES I MOLTES flors!!!!! Jo els hi vaig explicar que normalment a Catalunya són a dins, a la part de darrera!!!! 

3. CONVIDATS: Hi ha diferents tipus de convidats... Els que vénen a tot el casament (el que jo trobo normal per nosaltres), i els que convides a que vinguin al restaurant després del sopar, o sigui només al ball i a les copes. 
Aquests últims acostumen a ser veins dels pares, o gent amb qui hi tens menys relació... El que no tinc clar és si aquests es paguen les copes ells mateixos o no. 

4. REGAL: Pel que m'han dit els austríacs no estan acostumats a regalar diners, ja que ho troben una cosa impersonal... per això molta gent, sobretot si viuen junts durant anys, i per tant ja ho ténen tot  per la casa, ho escriuen a l'invitació. 
I si fan una aportació econòmica, dista molt de les quantitats exagerades que es dónen a Catalunya , i suposo que a Espanya també. Normalment acostumen a ser uns 50€, però hem de considerar que el preu del menú de casament és molt més econòmic!!!!

5. MENÚ: Normalement consta d'una sopa (és que aquí a la gent els hi encanta la sopa!!!!) , plat  principal, que el convidat escolleix entre dues possibilitats, postres, i pastís nupcial. 

Nosaltres farem: Aperitiu, entrant, primer plat de peix, segon plat de carn, postres i pastís nupcial!!!!! 
En austríac Aperitiv (aperitiu) significa només les begudes, no acostumen a menjar alguna cosa amb l'aperitiu!

Més tard pot ser que s'ofereixi una Gulaschsuppe (sopa d'origen austro-hungarès). Nosaltres també l'oferirem, ja que el sopar començarà a les 7 de la tarda, i segur que cap allà a la 1-2 de la matinada la gent tornarà a tenir una mica de gana... i serveix per emplenar un xic la panxa i continuar la festa!!!!! 

6. VESTIT DE LA NÚVIA: Evidentment aquí el casament pot ser més típic austríac , in tracht, la variant amb Lederhose o bé de blanc... 
I el més curiós és que aquí la núvia s'ha de pagar les sabates!!! No sé el perquè!!! Però es veu que no les pots rebre com  a regal!!!!


dijous, 26 de juny del 2008

Com t'ho has fet??

Acabo de tornar de la feina. Conduia per l'autopista i veig que els cotxes de davant redueixen la velocitat lleugerament. Veig un cotxe de la policia entre els cotxes que hi ha davant meu. 
Quatre intermitents. 
Jo també els poso. 
La policia es para.
 Hi ha trossos petits del parafangs d'un cotxe per terra. Un cotxe entrevessat al mig de l'autopista, ELL SOL!!! 

Hi ha hagut un accident. Però, xaval, com t'ho has fet???????


dimarts, 15 de gener del 2008

Veig la llum, veig el camí....

Dijous vaig anar a la capital al psicòleg, que a partir d'ara nomenaré "el meu amic argentí". Abans d'entrar a casa seva no estava convençuda de continuar la teràpia, però fa poc que hi vaig. Ja veurem com va avui vaig pensar, i sinó al final de la sessió li pregunto què en pensa... 

Vam parlar de diferents temes, vaig plorar, com sempre. De fet a mi no m'és gaire difícil plorar, però em fa vergonya fer-ho davant de desconeguts, o en "moments o llocs on no toca", i sobretot perquè la gent no hi està acostumbrada, sembla que estigui prohibit expressar el que un sent, o simplement utilitzar-ho com a un mètode per desfogar-se... i és que jo no em puc quedar les coses a dins!!!! 

Ais que ja me'n vaig per les branques  i el post m'està quedant tristot i precisament jo volia explicar que tot i que quan em va preguntar com em sentia (també es referia amb la nova medicació), jo li vaig dir que igual... però no sé, de dijous fins avui sembla que estic més positiva. 

Serà perquè el cap de setmana ha anat bé: he treballat molt, però les meves primeres nits soles han anat bé, i tot i que a la feina sempre han estat satisfets, per primera vegada jo també ho estic!!!!! Tot i que al fer l'explicació dels pacients el dilluns al matí enlloc de dir "Natrium" (Sodi) i "Kalium" (Potassi) vaig dir "Sodium" i "Potassium", i ningú va entendre res!!! I jo vaig dir tota convençuda: "Home, és llatí!!!!!" A mi no sé perquè però "Sodium" i "Potassium" em semblaven com una bona versió llatina de les nostra versió catalana... quan en realitat en alemany es diu igual que en llatí!!!!!! 
I va i després una infermera li explica al jefe dels metges... Quina vergonya!!! Es pensaran que sóc una ignorant!!! Però de fet "Sodium i Potassium" existèixen, però en anglès... 

Serà perquè diumenge vam quedar ben d'hora amb els amics per esmorzar com uns reis!!!! I veure el pis d'uns amics, disfrutar del sol.... 

Serà perquè avui hem anat a l'Ikea i hem comprat coses per decorar el pis... ja veurem com se'm dóna això de cosir fundes de coixí i de mantir viva una planta més de quatre dies!!! 

Serà perquè en dues setmanes m'he llegit un totxo que m'ha encantat: La catedral del mar!! i tinc ganes de continuar devorant llibres... 

Serà perquè torno a tenir motivacions en aquesta vida???? 

divendres, 14 de desembre del 2007

casualitats

M'esperava a la sala d'espera, fins que van cridar el meu nom, mal pronunciat, però això no és cap novetat, de fet ja hi estic acostumada!!!

L'infermera o ajudant del radiòleg em fa entrar en una habitació diminuta, i em pregunta si mai m'han operat... parlem breument d'una operació que em van fer fa molts anys i que m'ha deixat una cicatriu considerable a la cuixa esquerra.... 

Llavors em diu que per la prova m'haig de treure les sabates i els pantalons... 
Tanca la porta. Sento una veu masculina a l'altra costat de la porta que diu: Inspiri, expiri.... 
Estic nerviosa, i em sento extranya sense els pantalons, com nua. 

Finalment em fan entrar. Una noia canvia el paper de l'aparell on m'haig d'estirar. Em fa estirar amb les cames en direcció a l'aparell, i parla amb una altra noia sobre la meva cicatriu. 

A mi tot plegat em sembla molt estrany que totes dues tinguin un interès particular en la meva cicatriu, i com aquell qui no vol deixo anar: però jo m'haig de fer un TAC craneal!!! 
I una de les noies respon: no!! de la cicatriu!!! 
I jo: no, no!!! 
La noia m'ensenya un paper amb el nom de la persona que han cridat, i no era el meu!! I casualitats de la vida aquesta altra dona també té una cicatriu a la cama... 

I jo que em queixo que no m'entero de tot, però veig que encara entenc lo suficient!! No em vull ni imaginar la cara del metge en rebre un TAC d'una cicatriu que no sap ni que tinc!!! 

diumenge, 9 de desembre del 2007

Naïv

Aquesta setmana passada em va venir a veure el meu pare...i em va fer molta il.lusió, sobretot perquè em va servir per carregar piles... 

Es va quedar una setmana i va dormir en un hotel 4 estrelles aprop del centre... Vam anar tots dos a fer el check-in de l'habitació, i ens van donar la clau. Habitació 203. Travessem el carrer, entrem a l'hotel, pujem fins al 2n pis amb l'ascensor i entrem a l'habitació. 

Jo vaig ser la primera en entrar, no vaig obrir la llum, per tant tot era mig a les fosques, l'única llum que entrava era la del passadís... i vaig veure un pijama sobre el llit, i vaig dir efusivament: "ai goita, si hi ha pijama i tot!!!!". Jo és que no estic acostumada a anar a hotels de tantes estrelles!!!!! 

Innocent de mi!! El llit estava per fer, i  hi havia bosses dins l'armari... El pijama era de la persona que encara dormir a l'habitació!!!!! 

Un error el pot fer tothom, ara que, quins collons donar la clau d'una habitació que ja està ocupada!