dimecres, 9 de juliol del 2008

I jo et dóno el meu cor...


Ja han marxat, i jo em quedo aquí. Ells seguiran el seu camí, cap al sud, a les muntanyes, i finalment a casa seva, Suïssa, on també són immigrants!!!! 

No és que mai haguem sigut molt amics, de fet no ens coneixem pas molt i molt, però tot i això et tinc carinyu, perquè ets una persona especial, amb carisma, un cul inquiet,  i comparteixes la teva amb una persona activa, alegre i comprensiva!!!!! 

Ara feia poc que ens havíem vist, però havia sigut una d'aquelles trobades amb molta gent, on al final acabem parlant de banalitats! I ara hem tingut quatre dies per nosaltres, per ensenyar-vos el nostre país, descobrir junts les immenses muntanyes i disfrutar d'uns quants dies de relax a la cabanya!!!

I a la llista de coses a veure no hi podia faltar la ciutat on vivim, Salzburg. Vam fer una ruta més o menys turística, però al final com aquell qui no vol vam descobrir tots plegats una ciutat molt peculiar...





I curiosa com és ella va haver de preguntar què celebraven, quin era el motiu d'aquella representació...



Estàven celebrant un casament entre dues noies, i tota la gent que hi havia anava vestida tipus retro, tots de color blanc o beige. Les núvies portaven al coll un cor penjat, ja que no hi va haver intercanvi d'anells a la cerimònia, sinó que es van intercanviar els cors en senyal d'amor....