divendres, 31 de desembre del 2010

Valoració del 2010 i propòsits del 2011

Al principi no tenia previst fer una valoració del 2010, però n'he llegit tantes en diferents blogs en els últims dos dies que he pensat que perquè no fer-ho... En el 2010:

- vaig tocar fons! I vaig decidir que havia de canviar alguna cosa de la meva vida per ser feliç. Primer vaig intentar deixar-me ajudar pels metges, però finalment el que més m'ha ajudat ha sigut decidir fer un canvi de xip! No tots els dies és tant fàcil, però diria que estic en el bon camí.

- em vaig quedar embarassada! Tot i ser un nen buscat, la notícia va arribar quan estava al fons del pou. I ara només puc dir que estic molt contenta de tenir un fill d'aquí a POC, MOLT POC!

- vaig ensenyar-li Catalunya als sogres... i els hi va agradar molt! Llàstima que aquest any només hagi baixat una vegada!! Poc, això és massa poc!

- m'he adonat de la sort que tinc de treballar a la meva empresa, i sobretot en aquella planta! Tinc unes molt bones companyes de feina! I una super-jefa! M'han donat suport en tot moment, i això no es troba gaire sovint!

- he celebrat el meu aniversari! Des que visc a l'estranger sempre l'havia celebrat només amb l'austríac o amb la família, perquè no em feia il.lusió! Aquest any vam ser pocs, però el vaig celebrar amb els amics!

Normalment no em faig propòsits per a l'any següent, però aquesta vegada serà diferent... Desitjo que en el 2011:

- Un part no gaire dolorós... i curt! (Jo per demanar no quedo!)

- poder disfrutar de més moments amb la meva família i amics a Catalunya!

- treure'm de sobre tots els quilos que m'he engreixat durant l'embaràs!

- continuar treballant positivament en la meva autoestima!

- millorar els meus coneixaments de fotografia

- que el nostre projecte de fer-nos una casa es faci més realitat

diumenge, 26 de desembre del 2010

Festes

divendres, 24 de desembre del 2010

Els meus PER QUÈS

1- Per què no sé quan s'escriu PERQUÈ o PER QUÈ tot i haver-ho estudiat a batxillerat? I per què no ho busco a internet?
2- Per què m'agrada fotografiar però sovint llavors no miro com les fotografies han quedat?
3- Per què encara no he mirat totes les fotografies del meu propi casament?
4- Per què últimament només llegeixo novel.les policíaques d'en Henning Mankell?
5- Per què no llegeixo tots els llibres que m'he comprat i segueix-ho comprant-ne?
6- Per què sóc com una criatura de 5 anys i ja ja he obert (i menjat, evidentment) tots els ous Kinder del calendari d'advent?
7- Avui han arribat els regals de Nadal des de Catalunya. Per què només de pensar en la mirada que em faria l'austríac al obrir-los, ja em sento culpable? (i això fa evidentment, que no els obri!)
8- Per què m'agradaria que la fotografia fós la meva segona professió/font d'ingressos, i sóc tant escèptica que pugui funcionar? Per què crec que llavors ja no em divertiria fotografiar?
9- Per què tinc ganes de desenvolupar la meva creativitat (cosint, fent mitja, cuinant, fotografiant) precisament ara que se suposa que tindré menys temps?
10- Per què tot i tenir un racó estalviat i tenir un sou digne, des de fa molts anys em sento pobre?
(dec ser una de les úniques persones que està contenta amb el seu sou, i creieu-me, una infermera no guanya pas gaire! Serà que sóc conformista!)
11- Per què si per mi el Nadal és un dia com un altre, fa aproximadament una setmana que estic amb una "depre" pre-nadalenca pel fet de no ser a Catalunya?
12- Per què odio tant algunes coses del meu pare i jo també faig aquestes coses?
13- Per què des de fa molts anys la única cosa que he desitjat és ser feliç?

Bé, docns aquests són alguns dels meus per quès; algunes preguntes segurament ténen una resposta bastant òbvia, o seria fàcil trobar-hi una explicació, però d'altres crec que no en tenim ni idea de per què són així.

dijous, 23 de desembre del 2010

L'àtic on m'agradaria viure...



Tot i viure bastant al centre de Salzburg podem dir que som afortunats, perquè un dels dos costats del pis dóna a una zona molt tranquil.la, amb un rierol i unes vistes a les muntanyes... de totes maneres, si jo pogués triar, m'agradaria viure en aquest àtic de la fotografia que es veu des de casa! A l'estiu han renovat la teulada, i crec que els hi ha quedat molt xula!

Somnio en què algun dia tindrem la nostra pròpia casa... i espero que no sigui un futur molt llunyà!

diumenge, 19 de desembre del 2010

Com una sopa...

Us podeu creure que no em poso mai malalta i que ara tinc un costipat de ca l'ample i estic com una sopa!
Calia?? Només espero que en Pau es sàpiga esperar una mica per tal que m'hagi recuperat... que les dues coses a l'hora no vull ni imaginar-me-les!

Jo crec que els que som del ram de la medicina som els pitjors pacients. Uff, santa paciència ha de tenir l'austríac.
Ara em prepara un remei d'en Txumari: ceba, mel i llimona.

divendres, 17 de desembre del 2010

Esperant en ple hivern




De moment tot continua igual, en Pau continua a la panxa, i ja he arribat a la setmana 37, això vol dir que si ara naixés ja no seria un nen prematur. Segons l'últim control, sembla que no naixerà per Nadal, i em sembla bé, perquè volem anar a casa l'austríac a celebrar el nadal i no tinc ganes de parir en un hospital que no conec.

Continuo amb les classes de preparació al part, i la veritat és que són molt interessants! De moment m'agradaria tenir un part natural, sense anestèsia epidural... però com que no sé com és això de tenir contraccions no ho descarto del tot!

Porto un parell de dies una mica moixa, ja que penso en el nadal sense la família, sense la meva família. Sé que no estaré sola aquest dia, i els sogres m'han acollit molt bé, però no és el mateix; de fet nadal no ha sigut un dia gaire important per mi, "un dia com un altre", que passem en família (els meus pares i el meu germà), però tot i això aquest seran les segones festes que no passem junts i em costa acceptar-ho.
Amb l'austríac ja hem quedat que l'any que ve anirem a Catalunya, i ja tenim un tronc que serà el nostre futur tió!

I aquí estem a l'hivern més profund... en els últims dies tenim unes temperatures durant el dia d'uns -3°C, -6°C i neva gairebé cada dia! I la veritat és que m'agrada molt!

dijous, 2 de desembre del 2010

Val més ser previsor

Tot just som a principis de Desembre, i no m'agraden gaire les festes de Nadal, però a dia d'avui ja he comprat gairebé tots els regals de Nadal, i els he embolicat també... perquè la criatura pot arribar en qualsevol moment!!

Ja tinc els regals de Nadal, però no tinc la bossa preparada per la criatura. Això no ho entenc ni jo mateixa, però em fa una mandra impressionant fer-la! Segurament l'acabaré fent quan ja tingui contraccions!!!

dimecres, 1 de desembre del 2010

L'hivern ja és aquí!

Uff... fa bastants dies que em dic que haig d'escriure alguna cosa al blog...
El viatge a Viena va anar bé! Em vaig "rallar", per variar, i ens vam discutir amb l'austríac, però a diferència d'altres vegades vam reconciliar-nos depressa i vam disfrutar del meu aniversari i del cap de setmana en general!

I potser us preguntareu què faig últimament... docns ara he passat de l'activitat frenètica del principi (endreçar coses i més coses) a relaxar-me... tot i que no del tot, perquè estic apuntada a un parell de cursos, en aquests moments estic fent:
- ioga per embarassades 1 veg/setmana
- curs de preparació al part 1 veg /setmana
- curs de japonès 1 veg/setmana

La veritat és que el curs de preparació al part resulta bastant interessant! La llevadora ens pregunta la nostra opinió, què sabem i fa que ho expliqui d'una manera molt amena! I ja hem anat a veure la sala de part... és molt acollidora! Jo que només havia vist una sala de part del Trueta de Girona i era com un quiròfan, em vaig quedar ben sorpesa amb lo acollidores que són aquí...

I el curs de japonès... el vaig començar al mes d'octubre i el volia fer perquè a Itàlia vaig conèixer uns quants japonesos i quan els sentia parlar em semblava que el seu idioma sonava molt agradable, i també els vaig trobar peculiars... i ara se'm va presentar l'oportunitat de fer un curs, però ara mateix ja no hi vaig gaire motivada... jo sempre havia sigut una bona estudiant, feia els deures, em mirava el vocabulari sovint i ara mateix ho deixo tot per l'últim dia i no estic aprenent gaire! I això que la professora ho fa molt bé, però sé que no ho podré posar en pràctica gairebé mai (tot i que tinc un viatge al japó pendent).

I ma mare se'n riu, perquè diu que som la generació dels futurs pares que fan molts de cursos... i creu que no li deixarem al nen perquè ella no ha fet cap d'aquests cursos!!! ... apart del de prepació al part he fet un curs específic sobre l'alletament (m'agradaria donar el pit fins als 6 mesos) i un altres sobre les cures ("cuidados") a l'infant: alletament, com vestir a la criatura, com banyar-lo...
ah, i també he fet un curs de cuinar amb el Wok! M'ho vaig passar superbé! 4 hores cuinant, menjant i rient amb gent molt agradable!

I apart d'això, en els últims dies també ha arribat l'hivern per aquí... això no només vol dir fred, sinó també: NEU, NEU, i més NEU!

divendres, 19 de novembre del 2010

Que me'n vaig...

Ja no puc dormir més... de fet últimament és tota una odissea adormir-me... que si no trobo la postura correcta, que si tinc cremor d'estómac...uff... però no... avui són els nervis, marxem de cap de setmana i em fa molta il.lusió!!!!

Me'n vaig a esmorzar com déu mana... sense fer gaire soroll, que l'austríac encara dorm!

Ja us ho explicaré a la tornada!!!

dimarts, 16 de novembre del 2010

Avui no és millor que ahir

No, avui no estic millor... he dormit poc i fatal... només us diré que a les 2h de la matinada estava mirant l'entrevista a la Carulla del convidat...
Encara porto el pijama, he dinat fa mitja hora, i no estic gens ni mica motivada per aixecar-me del sofà.

Ma mare m'ha escrit un mail (és que tinc una mare molt moderna jo!) i m'ha dit que està molt agobiada per diferents coses, i que no m'ho volia dir... i a més a més el meu embaràs, la distància... bé, que li sap greu que estigui ofesa.
I a mi també.

I d'aquí a 4 dies és el meu aniversari i com sempre no em fa il.lusió. I aquesta vegada no estarem a Salzburg, marxem 3 dies a Viena. I tinc por que sigui tant horrorós com fa uns anys a Londres. Vull poder disfrutar d'aquest viatge, però en aquests moments no sóc cap bona companyia. I estic trista.
Serà l'embaràs? no ho sé. Però jo vull que aquesta tristesa marxi i pugui tornar a disfrutar de la meva vida.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Avui no és un gran dia...

Avui no és el meu dia. O si més no jo em sento així, xof...
El carter ha tocat el timbre per tercera vegada en 7 dies perquè li firmi una carta certificada... La carta d'avui no me l'esperava, la veritat. Era un sobre de ma mare amb regals, però no tots per mi, alguns per en Pau.

Suposo que després de parlar dijous li va quedar clar que m'agradaria tenir el meu regal abans del meu aniversari... potser no vaig ser gaire amable, però és que a vegades la sinceritat fa mal. Amb la seva sinceritat vaig veure que només em compraria un regal perquè tocava, i em va doldre que li costés tant agafar-se temps per anar-lo a comprar!
Em fa mal veure que fins i tot a la meva sogra li fa més il.lusió anar a triar un regal amb mi!! I a mi la meva sogra em cau bé, però que demostri més interés i entusiasme que ma mare... això costa de païr! Fa mal.

I bé, sí, ma mare finalment m'ha triat un regal. Dic triat perquè l'ha agafat/comprat a la botiga on treballa ella; i a mi no m'agraden les coses que ténen. I en concret no m'agrada el regal que m'ha fet. I això encara m'ha fet més mal, m'ha decepcionat, perquè he pensat que no li podia dir que no m'agradava el regal i que me l'hauria de posar quan ella vingués. I què voleu que us digui, em fa ràbia trobar-me en una situació així; em fa ràbia que em facin més il.lusió els regals pel nen que el meu regal.
Però l'he trucat i li he dit, ben dit, sense ràbia, sense voler ofendre-la, i m'ha dit que no hi ha problema, que puc canviar el regal.

I després he plorat. No sé exactament perquè. Jo sempre he tingut molt bona relació amb la meva mare, tot i que de vegades ens hem barallat i he de ser sincera i puc dir que li he fet mal amb les meves paraules. No s'ho mereixia. I ara potser estic recollint el que he sembrat. I això costa d'acceptar i fa mal. Perquè passa la meva mare de mi??

I com ha continuat el dia...

- netejant el pis.
- menjant-me una teula sencera de xocolata amb avellanes! O sigui les 500 Kcal que hauria d'incrementar en la meva dieta pel fet d'estar embarassada avui me les he cruspit en forma de xocolata!!!!
-mirant la riera
- buscant una llevadora per després de l'embaràs...

O sigui, intentant animar-lo una mica... ara em toca fer el sopar, i després mirar la 2a part de la sèrie "Los pilares de la Tierra"!
Espero que demà el dia sigui millor.

L'aperitiu del meu aniversari...


Bé, doncs aquest és el bracelet que em va regalar l'austríac...

dimarts, 9 de novembre del 2010

No voler créixer

Truquen a la porta, és el carter, diu que haig de baixar a baix a firmar una carta certificada. Obro la porta del pis i veig un petit paquet a terra: l'austríac es posa tot nerviós. És el meu regal d'aniversari. No sé com és, però sempre sé quan arriba o descobreixo què és.

I és que sóc molt curiosa. Amb els regals no puc esperar-me. La meva mare i jo quan comprem els regals de nadal, sovint ens truquem, per fer-li dentetes a l'altra. I vas donant un parell de pistes.
A l'austríac ja li havia preguntat què em regalava... només sé que sóc vàries coses, i que almenys el regal d'avui l'ha demanat per internet. No han passat ni 15 minuts que ja he descobert on ha amagat el regal! Al sòtan! És que sóc l'òstia! He vist la caixa, petita, 15x15cm, però no l'he obert.

I ara què faig?? He trucat a ma mare, i evidentment m'ha dit que no l'obri. Dimecres a la tarda ell té un curs i tindré via lliure.

Al final li dic a l'austríac que sé on és el regal, i que li donaré les claus del candau del sòtan per no anar-hi; perquè aquesta vegada vull una sorpresa. Ha rigut, diu que sóc com una nena petita!

Sí, té raó. Però crec que no sempre és dolent ser una mica infantil :)

diumenge, 7 de novembre del 2010

El rei del rock austríac!

Què us haig de dir de l'Austrofred, doncs que és tot un personatge!!!!! A Àustria ha començat a ser conegut durant l'últim any degut a aparicions a la televisió, però aquest personatge ja existeix des de fa uns 6-7 anys!!

El personatge es base en Freddy Mercury, el cantant de Queen, i l'Austrofred intenta imitar-lo amb la seva vestimenta i sobretot posada en escena! El primer que vaig conèixer d'ell van ser les versions de Queen en un dialecte austríac, sobretot de la cançó Another one bites the dust (Eich Dodln gib i gas! per l'Austrofred) o el Don't stop me now (amb les lletres de Macho-Macho de Reinhard Fendrich). Aquí el podeu veure en acció...



Aquesta és la cançó "Eich Dodln gib i gas!" que vindria a dir... "A vosaltres tontos us fotré canya!!" , "Gas geben" significa donar gas, per exemple al cotxe i en aquest cas es refereix a les persones, com per exemple als vagos, fotre'ls-hi canya!!

Però és que en Franz Adrian Wenzel, el nom real de l'artista, és molt imaginatiu i no s'ha quedat només amb les versions de Queen, sinó que ha fet dvd's per posar-se en forma (Fit mit Austrofred), o per apendre anglès (Learning English with Austrofred).

I últimament ha escrit un parell de llibres!!! És que aquest home no para!! El primer dels seus llibres va ser: "Ich rechne noch in Schilling" , (Jo encara compto en Schilling- la moneda austríaca abans de l'euro) que és un diari de la seva vida cotidiana com a estrella del rock!



I ara està primocionant el seu segon llibre "Du kannst dir deine Zauberflöte in den Arsch schieben", (Et pots fotre la teva flauta pel cul!) , un llibre de la correspondència entre l'Austrofred i en Wolfgang Amadeus Mozart.



El dimecres va llegir uns quants capítols del seu últim llibre a Salzburg, i nosaltres no hi podiem faltar!! I la veritat és que no ens va decepcionar gens ni mica! Aquest és un espectacle ambulant! No només va llegir, sinó que també va cantar i van ser dues hores plenes d'humor! Us deixo amb alguna de les fotos que li vaig fer!


divendres, 5 de novembre del 2010

Aquest paio em recorda a algú!



Fa poc vam anar a veure la peli "Wall Street: Money never stops", i no només la pel.licula em va agradar, sinó que també em van agafar ganes de mirar la primera que es va fer als anys 80.

Ara, el que no m'esperava era veure un personatge, el d'en Michael Douglas, tant proper a com és el meu pare. Els que heu vist la pel.licula pensareu: ala, com es passa!! o el pare de la nerona és un cabró... no, no ens passem tampoc!! Només dic que aquest personatge em recorda al meu pare... tots dos ténen unes característiques en comú: Es pensen que els que ells facin no comportarà cap tipus de conseqüència, o que ells evidentment no en ténen la culpa. Jo simplement diria: no saben què comporta ser pare, tenir unes responsabilitats, ser present en la vida del teu fill i acceptar que l'has cagat i demanar perdó.

Ara ja ho he acceptat: ell no ho sabia fer millor, tenia els seus propis problemes. Però no és just! Jo no en tenia cap culpa que ell tingués aquests problemes, jo el necessitava.
I ara intentem tenir una relació com podem; a vegades crec que és millor en la distància. Només espero que sigui millor avi que pare.

dilluns, 1 de novembre del 2010

El que han donat de si aquests últims tres dies...

Aquest cap de setmana llarg hem decidit quedar-nos a Salzburg, tot i això podem dir que hem sigut bastant culs inquiets i no ens hem quedat gaire a casa, ja que no ha plogut ni un sol dia, i hem gaudit del sol en general... I el temps ha donat bastant de si...

-El dissabte a les vuit ja m'havia aixecat, ja que últimament no trobo cap posició còmode al llit durant més de 2-3h, i a quarts de nou em trobava al supermercat comprant taronges! No us podeu imaginar la de gent que hi ha el dissabte a primera hora al supermercat... No ho entenc, jo estaria al llit!!!! Després vam tornar a sortir amb l'austríac i ens vam trobar una veïna a l'escala que ens va preguntar si tindriem una criatura... I nosaltres no només li vam confirmar la notícia, sinó que en una conversa de com a molt 3 minuts li vam dir com es diria, quan vindria al món... I és que si no sabeu com dir-li als vostres veïns que esteu embarassades, només heu de deixar la caixa del llit que heu demanat per internet uns quants dies a baix, a la vista de tothom!!

Després vam anar a donar una volta per la ciutat, i ens vam passar la tarda fent Sushi! Vam apendre a fer sushi d'una amiga veneçuelana que és cuinera, però com que sóc un cas he perdut la recepta... però avui en dia no és un gran problema... hi ha mil receptes a internet, i hem de dir que aquesta vegada la vam clavar amb l'arròs, ja que va quedar sencer (la penúltima vegada va quedar a trossets). I també estic contenta del tall de salmó que vaig comprar!!! Ens vam posar les botes!!!! Ara, és una feinada!



- El diumenge al matí me'l vaig passar a la cuina fent mandonguilles amb pèsols i sepia (que la vaig comprar congelada). Últimament m'ha agafat la vena de cuinar i vaig provant noves receptes de llibres o bé recupero les típiques receptes tradicionals catalanes, i és que fa poc vaig comprar una cassola grossa que va bé amb els fogons elèctrics! Jo fins ara tenia una cassola de terra, però és incompatible amb aquests tipus de fogons i per tant ens haviem despedit dels rostits i de les mandonguilles!!

I a la tarda aprofitant els últims rajos de sol i també els últims dies de tardor vam sortir a passegar en direcció a Hellbrunn, i vam poder fer algunes fotos precioses com aquestes:




- I avui dilluns hem anat a caminar una miqueta i hem fet el "Mühlenweg in die Plötz", o sigui, hem fet una excursió pel "camí dels molins en el Plötz", on hem pogut veure uns 4-5 molins d'aigua i unes cascades molt maques!!
Hem acabat la nostra passejada d'unes dues horetes trobant uns quants rovellons!!!!! Aquí la temporada de bolets és de juny fins al setembre, i els que més es troben són rossinyols... seguraments ens els menjarem al vespre passats per la paella amb all i julivert!!

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Propaganda electoral

Vaig flipar fa uns dies quan vaig obrir la bústia i hi vaig trobar propaganda electoral per les eleccions al parlament català del novembre!!!

Jo m'esperava una carta del consulat amb totes les butlletes i amb la informació necessària per poder votar, però no m'esperava que arribé propaganda del PP de Catalunya directament adreçada a mi aquí a Àustria!
La propaganda de fet és especialment feta per als catalans que viuen a l'estranger... i et diuen que aposten per coses com la tarjeta sanitària per als catalans residents a l'estranger, parlen de beques d'estudi, de les pensions...




Jo de fet encara no he votat mai des que sóc a l'estranger, i aquesta vegada tampoc no sé si ho faré, perquè estic molt desconectada de la política en general. Sí que llegeixo el diari cada dia (en versió digital, per sobre, només els articles que m'interessen) però en aquests moments no m'interessa gaire ni la política catalana/española ni la austríaca... Perquè de què em serveix votar a Catalunya/Espanya si de fet ja no visc allà i no sé si mai tornaré, o sigui que no regeixen per mi, no fan coses directament per mi... tot i que sí que ho fan directament per la meva família, amics i pel meu poble, perquè Catalunya sempre serà casa meva. I a Àustria al no tenir la nacionalitat austríaca només puc votar a les eleccions locals; en part ho entenc que no em permetin votar al parlament, però de fet visc aquí, pago els meus impostos aquí, ells hauríen de fer alguna cosa per mi, i jo hauria de tenir el dret a decidir! Però m'és igual, perquè de fet tampoc no segueixo la política austríaca...

I vosaltres, els que residiu a l'estranger, heu rebut propaganda electoral? Esteu inscrits al consulat español al vostre país d'acollida? Heu votat alguna vegada?? Us interessa més la política catalana/espanyola o la del vostre país d'acollida??

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Coses a les que hauré de renunciar

Fa unes setmanes vaig anar a dinar amb dues amigues que ténen nens petits, un té 14 mesos i l'altre 8 mesos. El dinar va estar bé, vam anar a menjar a un asiàtic, i va ser interessant observar les mares amb fills, i vaig pensar que hauria d'escriure un post sobre les coses que m'han dit i altres que he observat a les quals hauré de renunciar al tenir una criatura petita.

A veure... llista de coses a les que hauré/haurem (sí, sí, l'austríac també pillarà!!) de renunciar

1. A dormir moltes hores i fins tard: això ja m'ho han deixat tots els pares ben clar!! Que hem d'aprofitar el temps que ens queda per dormir molt i molt!!! Perquè llevar-te a les 10h del matí d'aquí a uns mesos serà impossible, i estarem contents quan diem que hem dormit fins a les 7!!!!!!! També es veu que els pares es tornen una mica com els japonesos, i aconsegueixen dormir profundament en qüestió de pocs minuts!!!!!

2. A menjar calent: això m'ho van dir aquestes dues amigues... Es veu que quan has acabat de cuinar i tens el plat calent a taula, la criatura ja es torna a despertar!!!!!! uffffff!!

3. A beure/menjar el que tu vulguis sense que el teu fill t'ho hagi merdejat abans!!! L'amiga amb el fill de 14 mesos bevia un suc de poma... pel got i van passar uns bastonets asiàtics, 2 o 3 rodanxes de cogombre, apart de les babes de la criatura... mmmm!

4. A fer els horaris que vulguis! Sobretot quan són petits depèns dels horaris dels teus fills: a quina hora mengen, que si els has de banyar.... Però dintre de tot espero que siguem bastant flexibles! Tot i que em sembla que anar al cine se'ns haurà acabat durant un parell de mesos!!!

Aquest any no pillaré!!!

La tardor ja és aquí i l'hivern s'acosta... ja hi ha hagut les primeres nevades a uns 800 metres d'altitud. Tot i que encara tinguem dies assolellats ja que la boira/ i els dies grisos són el paisatge habitual sobretot del mes de novembre i desembre, les temperatures no són gaire agradables i una lluita dia sí, dia també amb aquell "carraspeig" a la gola que fins ara no es pot definir com a costipat!!!!! I espero que no em costipi, perquè quan estàs embarassada no et pots pendre res!!!!!!! ufffff, i jo que quan tenia mal de cap ja em prenia una pastilla... serà que no sóc gaire soferta!

I de moment intento evitar els refredats amb moltes vitamines, sobretot ara que han arribat els primers cítrics de València!!!!!
MMMmmm, a vegades estic contenta i tot que l'austríac sigui un fan de tots els electrodomèstics haguts i per haver-hi... o sigui que ara hi ha gairebé ració diària de suc naturals, els de la foto: suc de taronja, mango, pastanaga i llimona // suc de taronja, mango i poma.

dijous, 21 d’octubre del 2010

Ja fa 6 anys d'aquella nit boja! (o com vaig conèixer l'austríac)

Us faré un resum d'una nit ( o cap de setmana) boig de fa 6 anys:

- Vaig fer 20 hores d'autobús per trobar-me amb un amic a una festa de la cervesa d'una ciutat alemana.
- Tothom es pensava que jo volia alguna cosa amb aquest amic català, i aquella nit vaig acabar coneixent l'austríac, el meu austríac!
- Quan el vaig conèixer al seu pis (al matí d'aquell dia!) em van impressionar els seus dibuixos que penajven de la paret, eren genials! Tot i que el 90 % d'ells només fossin ties despullades de proporcions desmesurades!!
- Després de fotrens un tiberi impressionant per aguantar la nit que ens esperava ens vam dirigir als Wasen .
- I després d'unes quantes cerveses (o podria dir litrones, perquè allà les gerres de cervesa són d'un litre!!) va passar el que va passar...
- Cap dels dos sap molt bé com "va passar", només sabem que tots dos vam sentir el mateix, i que era aquella nit o mai!!!!
- I al dia següent vaig agafar un avió per tornar cap a casa...

Un mes després vaig tornar a agafar un avió... aquella nit va ser el principi de la nostra relació!

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Mutterschutz i Karenz

M'agradaria explicar-vos com funciona la baixa per maternitat aquí a Àustria i també a què té dret tota dona/home que hagi tingut un fill.

"Mutterschutz" o Baixa per maternitat: A la dona embarassada li està prohibit treballar les 8 setmanes anteriors a la data prevista de part i les 8 setmanes posteriors del naixement del seu fill. En cas de tenir bessonada, seran les 12 setmanes posteriors al part. Durant el Mutterschutz la dona continua rebent el seu sou, però aquest es calcula fent la mitjana dels últims 3 sous abans del Mutterschutz.

"Karenz": És el temps que es poden estar els pares sense treballar i se'ls hi guarda el seu lloc de treball. El lloc de treball se't guarda fins al 2n aniversari del teu fill (o sigui 24 mesos després del naixement). Durant la "Karenz" l'estat et dóna el "Kinderbetreungsgeld" - Diners per cuidar el nen (aquesta seria la traducció literal), i la suma de diners depèn de quants mesos un estigui en "Karenz", hi ha les possibles variants:
exemple: 30+6, o sigui, 30 mesos si només és un dels pares que està en Karenz i 36 mesos si s'ho reparteixen entre tots dos.

- Variant 30+6: són aprox. 436€/mes, i a més a més la persona que està en Karenz pot guanyar fins al 60% del seu sou durant l'últim any abans del naixement de la criatura o bé 16.200€ (o sigui el 60% del sou no pot superar aquesta suma de diners).

- Variant 20+4 mesos: són aprox. 624€/mes i es pot guanyar a més a més fins al 60% sou o 16.200€.

- Variant 15 +3 mesos: són aprox. 800€/mes i es pot guanyar fins a 60% del sou o 16.200€.

- Variant 12+2 mesos: són aprox. 1000€/mes i es pot guanyar fins a 60% del sou o 16.200€.

-Variant que depèn del sou dels pares, 12+2 mesos: la persona que està en Karenz rep el 80 % del seu sou net, fins a un màxim de 2000€. Es pot treballar i guanyar fins a 5.800€ a més a més.


Per tant, com us podeu imaginar, aquí a Àustria ningú no torna a treballar després de 8 setmanes d'haver parit, i també és bastant normal que els pares s'agafin la Karenz, o que s'ho reparteixin com a ells els hi va millor, 10 mesos un i 14 l'altre...
I llavors sovint les mares no treballen el 100% de la jornada, sinó el 50% o el 75%!

Ah, si ets autònom evidentment no et poden garantir el teu lloc de treball, però reps igualment el "Kinderbetreungsgeld".

Però per a rebre aquests diners has d'haver dut a terme tots els controls durant l'embaràs! El primer dia en què vas al ginecòleg i es confirma l'embaràs et dónen el "Mutter-Kind Pass"- el Passaport mare-fill, on està escrit quins controls en quina setmana d'embaràs està previst, i després del part, també quins són els controls que se li han de fer al nen.

Per això sempre sabia que volia tenir els meus fills a Àustria, perquè no hi ha cap punt de comparació amb les ajudes españoles!!!!

Com és el sistema del país en què viviu??

Segons el sistema austríac, quina variant triarieu vosaltres?

diumenge, 17 d’octubre del 2010

La gallina ha dit que no, visca la revolució

A Àustria les dones embarassades treballen fins a 8 setmanes abans de la data prevista de part (que es diu Mutterschutz -protecció a la mare), o sigui fins que una està més o menys de vuit mesos (perquè un embaràs són 40 setmanes, i per tant 10 mesos!), i si no m'equivo a España es pot treballar fins a l'últim dia!

Com a infermera hi ha algunes coses que al estar embarassada m'estaven prohibides, com per exemple fer extraccions de sang, fer canvis posturals en pacients tota sola (si que els podia fer amb un company), no pots aixecar pesos, treballar de nits, treballar més de 9h /dia o 40 hores/setmanals... i haig de dir que a la empresa i concretament a la planta on treballo ho van seguir tot al peu de la lletra, vaig tenir molt de suport per part de les meves companyes de feina i sobretot de la meva superiora d'infermeria (també influeix que ella va tenir un avortament al 5è o 6è mes d'embaràs). En aquest sentit estic contenta d'haver canviat d'empresa fa aprox. un any i mig, perquè sé que a la meva antigua feina això no hagués sigut possible, que no ho haguéssin respectat i que s'ho haguéssin agafat malament que jo estigués embarassada.

Durant tot l'embaràs hi ha hagut alt i baixos en el meu estat anímic; hi ha hagut moments en què ho he passat fatal i em semblava que no podia més, però vaig continuar treballant, vaig anar tirant... fins que a finals de setembre al tenir 3 pacients infecciosos a la planta i amb un estrés impressionant vaig dir : JA N'HI HA PROU! NO PUC MÉS!

Em costa arribar a veure jo mateixa que no puc més, i amb l'ajuda de bons professionals: psicoterapeuta, metge de família i ginecòloga vaig aconseguir que em donéssin la baixa per maternitat! Bé, i sobretot haig de dir que lo que ha aguantat l'austríac no ho aguanta qualsevol... si creiés en alguna cosa diria que l'haurien de fer sant!

I ara estic a casa, disfrutant de l'embaràs, ara que la panxa encara té unes dimensions normals. La meva vida consisteix en dormir, cuinar, fer les feines de casa, fer el gos, mirar totes les sèries que vull, dormir, i dormir...

Tot i això també estic intentant posar una mica d'ordre en el nostre pis, llençant coses, portant coses al sòtan...

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Buscant-te a tu mateix


La setmana passada vaig anar a veure la nova pel.lícula de la Julia Roberts. A mi ella m'agrada, tot i sovint fa pel.lícules no gaire bones, que no expliquen una història massa interessant... i de fet, no m'esperava gaire d'aquesta, però tant poc??? Esperava paisatges més espectaculars, ja que està rodada a l'India i a Bali, i a més a més és bastant lenta!

Però d'alguna manera em vaig sentir identificada amb el seu personatge; no ara en temps real, sinó en diferents moments de la meva vida, entenc aquest sentiment de no estar bé, que haig de canviar alguna cosa de la meva vida...i em costa molt pendre una decisió, pateixo, ploro, penso què hauria de fer, estic en un estat de desesperació total!!! Fins que ho veig clar, fins que he tocat fons i faig un pas endavant!
Si comparo les meves decisions amb la pel.lícula, crec que tampoc no he fet canvis tant radicals, perquè de fet sempre he seguit amb l'austríac (sí, he decidit que a partir d'ara l'anomeré així!), però de fet cada any i mig hi ha un canvi important en la meva vida:

-Vaig viure 1 any i mig a Itàlia.
- Llavors vam anar a viure a Àustria, país on encara vivim (una mica d'estabilitat?), on vaig començar a treballar.
-Després d'un any i mig vaig decidir canviar de feina.
- Vaig canviar a millor, ja no havia d'agafar el cotxe, i l'ambient a la feina està superbé, però després d'un any i mig el meu rellotge biològic ja sona i em quedo embarassada...

Ara em pregunto, què passarà d'aquí a un any i mig??? Tindré clar si vull continuar vivint en aquesta ciutat o m'arriscaré i anirem a viure a un poble al cul del món, on precisament hi viuen els sogres? O tindrem el nostre segon fill?? De moment continuaré disfrutant de la meva estabilitat emocional... que no fa molt que dura, però la veritat és que em sento millor que mai!! Seran les hormones? o és que ja em tocava disfrutar una mica de la vida?

Em deixaré sorpendre!!!!!!

dimecres, 29 de setembre del 2010

Petites coses que ens ajuden a tirar endavant...

Fa uns mesos vaig tocar fons. De fet potser hauria de dir que jo em vaig adonar que havia tocat fons, perquè sovint nosaltres som els últims en acceptar la realitat quan aquesta no és precisament bonica.

I vaig dir prou, no puc continuar així. Era un procés d'autodestrucció en què a més a més anava degradant la relació amb la persona que més estimo. Vaig demanar ajuda professional, i me la van donar.

I en aquest tocar fons va arribar una gran notícia, una cosa que voliem, que haviem estat buscant, perquè com tot en la vida, no només estava de baixón, sinó que també havia tingut moments més estables, més feliços... i em deia: "estaré mai prou bé per ser mare? perquè no ara?". I així va ser... el nostre nen (perquè ja sabem que serà un nen!) va decidir que aquell era el millor moment, perquè no n'hi ha cap de moment "perfecte".

Estic contenta perquè jo vaig decidir lluitar per mi, i llavors vaig saber que estava embarassada. Perquè ara apart de lluitar per estar bé per mi, també ho haig de fer pel meu nen, per la meva parella, per estar molt millor quan el nen ja sigui aquí, perquè ell no hagi de viure el mateix que jo vaig viure.
Entenc i comprenc que el meu pare no fos allà per mi quan jo era petita perquè ell té els seus problemes, però això un nen no ho pot entendre; això ho entén un adult, i aquesta situació ha creat uns vincles emocionals determinats, i ha fet que jo sigui així com a persona.

I ara continuo fent teràpia, cada dia amb mi mateixa, i de tant en tant amb la terapeuta i res de pastilles, tot i que se'n poden pendre estant embarassada, però a mi que no em venguin la moto i em diguin que són totalment inòcues! Ho sento, però jo prefereixo no pendre-les. I ho estic aconseguint, perquè me'n vull ensortir, perquè jo ho he decidit i perquè m'hi esforço.

Us deixo amb una foto de la meva panxa, que ara ja creix desmesuradament! Aquesta foto és de potser fa un mes!!

dilluns, 20 de setembre del 2010

Uff, quan de temps!!

Uff, quan de temps!!!!

Què puc dir de tot aquest temps que no he estat aquí? Doncs que he passat èpoques en què no he estat gaire bé, però la vida ens sorprèn a nosaltres mateixos... He fet un canvi de xip, he decidit viure a Àustria i disfrutar, intento dia a dia sentir-me bé amb mi mateixa, trucar a la gent sense pensar si molesto, si el que dic és adequat o no...

Vull ser jo mateixa, vull que els altres m'acceptin com sóc, i sobretot: vull acceptar-me tal i com sóc! Ser feliç amb mi mateixa!!!!

I haig de dir que no sempre és fàcil, i és un procés lent, però els que estan al meu voltant m'ajuden. I jo també he acceptat que aquest procés no el puc fer sola.

Endavant les hatxes!!!!
(ja sé que està escrit molt malament, però és una frase que diu un amic meu!!!!!!)

dimecres, 3 de març del 2010

El meu món...

Tot llegint el post d'en Xexu sobre les paraules que ens defineixen m'he posat a pensar quines serien les meves paraules, les paraules que em defineixen a mi... I estic segura que la paraula Fotografia hi seria present en aquesta llista.

No fa molt que fotografio, bé, ara que hi penso ja deu fer ben bé uns 10 anys que m'agrada, però crec que ha sigut en els últims tres anys que m'hi he interessat realment i que ho considero la meva passió!

Aquest hobby /passió és una cosa en comú amb la meva parella, i la veritat és que puc apendre molt d'ell, ja que va estudiar fotografia en l'equivalent austríac al batxillerat.

Mica en mica ens hem anat comprant càmeres, objectius, motxilles... l'última adquisició va ser la setmana passada: Canon Eos 5D Mark II amb un objectiu de 24-105 mm de la sèrie L(professional)... o sigui, una meravella, que avui he anat a provar per la ciutat!
Això fa que en aquests moments tinguem:
-5 càmeres: 2 compactes digitals, 1 analògica, 2 reflex digitals
-4 Objectius
- 1 trípode
- 1 Motxilla grossa només pel material de fotografia, 2 bosses petites



Apart d'una passió s'ha convertit en una obsessió?

I és que de fet només m'agrada fer fotos, estar darrera la càmera. Arriba un punt en què penses en imatges, amb quin objectiu faries la foto, que quedaria millor amb el fons desenfocat...
De fet al veure les fotos que he fet avui he pensat que no és difícil fer fotos amb una càmera digital i tant bona com aquesta (la Canon 5D), que el que de fet ha de ser difícil és fer bones fotografies amb les càmeres analògiques, calculant-ho tot, amb una ISO limitada...

A vegades deixo anar els meus pensaments i crec que m'agradaria fer un curs de fotografia professional, i fins i tot combinar la meva feina, que em deixa moltes estones lliures amb la fotografia; però llavors he parlar amb algú que conec que és fotògraf professional i ha provat de ser autònom i no li va funcionar, i ara mateix es dedica a la fotografia, però no fa lo que a ell li agradaria i no fotografia en el seu temps lliure... per tant prefereixo continuar somiant, i superar-me a mi mateixa, i buscar algun club de fotografia, o algun curs més concret, perquè jo vull que la Fotografia continuï essent una part de mi, però no la meva feina, sinó la meva passió.

Us deixo amb alguns blogs on hi ha fotografies interessants ( malauradament gairebé tots són en suec):

- Hanna Persson, una jove sueca que fins ara estudiava teatre i ara treballa com a fotògrafa.
- Zoriah, un fotoperiodista
- Lisa Walsh, una fotògrafa americana especialista en casaments

dimecres, 24 de febrer del 2010

De polls i bitxos raros

Ja fa uns quants dies des de l'últim post, i estic millor... He passat dies de tot, alguns de més bons i d'altres de pitjors, però espero ensortir-me'n!

Però bé, avui no us volia parlar de mi, sinó d'una d'aquelles persones que us posen dels nervis.
Vinga va, que per molt civilitzats, per molt que tingueu molt bon rollo amb tothom a la feina, els amics segur que hi ha algú que no sabeu perquè us treu de polleguera. El pitjor de tot és quan algú et treu de polleguera i no téns cap bona raó per justificar-ho, perquè teòricament aquella persona és "perfecte" ( si és que existeix la perfecció), vull dir que no hi ha potser cap tret de la seva personalitat de tipus negatiu que sobresurti.

I a mi digueu-me pessimista, però a mi a vegades em treuen de polleguera aquelles persones tant optimistes! Jo sempre que he estat en desacord amb un optimista tot criticant l'exageració de la realitat que fa m'he definit com a una persona realista, i a vegades puc arribar a ser pessimista, ho reconec! Una d'aquestes persones és la meva sogra; és l'alegria personificada! I a mi això d'estar sempre de bon humor, doncs què vols que et digui... em dóna la sensació que viu en un altre planeta perquè no sé si ella no té mai problemes, però sempre està de bon humor! Pels que som més depressius ja ens ajuda estar al costat de persones així, però és que viure en el "País de les Maravillas" tampoc no cal!!

I llavors també hi ha una altra persona que em treu de polleguera (serà que avui estic molt sensible?), és una amiga de la meva parella (en M.), i no és el que us podeu pensar, no hi ha una rivalitat femenina, no n'estic gelosa, o si més no, no pas en aquest sentit.
Quan vam venir a viure a Salzburg vaig pensar que tindriem més de contacte, ella és jove, esportiva (ara he vist que això ens separa molt, perquè a l'hivern només la pots veure a les pistes d'esquí) i m'era simpàtica. I com he dit, esperava més d'aquesta possible amistat, i al final ha quedat en no res, en una coneguda per la primavera-estiu, perquè durant uns sis mesos a l'any no hi ha qui li vegi el pèl. I què voleu que us digui, jo no penso pujar a sobre uns esquís!
Bé, fins aquí tot normal, perquè de fet he decidit passar d'ella i no dir-li per quedar més, perquè ja n'estic farta d'una de cal i un'altra d'arena, a mi o m'expliques la teva vida o no ho fas, però a mi em desconcerta aquesta manera de ser.

I avui, després de no saber res d'ella des del mes d'Octubre, en M. ha parlat amb ella, i ara es veu que es vol fer autònoma, però no està segura perquè potser trobarà a faltar les relacions socials, el contacte amb la gent.
I va i en M. li diu que si és així que passi per casa, a pendre una cervesa!!!! Però serà gilipolles en M.!! O sigui quan ella ho necessita nosaltres si que estem aquí, però quan per exemple jo he estat malament i volia parlar amb algú, simplement pendre un cafè no ha sigut mai possible?? Quan encara hem de pendre la cervesa per celebrar el meu aniversari? (i he nascut al novembre!)

No sé qui em treu més de polleguera, si en M. o ella!!!! A vegades hi ha amics que de tant bons amics són tontos!

Sento haver-vos fotut un rollo, però ho necessitava!!! I a vosaltres, qui us treu de polleguera?? Va, mulleu-vos!

divendres, 19 de febrer del 2010

Encara és aquí, no vol marxar

Ja fa molt (aprox. un mes!!! uff, quan!! -irònicament-) que no estic malament, que no em sento fatal, dies en què ni jo mateixa m'estimo, ni em suporto, dies en què em pregunto què ha vist ell en mi i perquè encara està aquí al meu costat, dies en què li dic que marxi per no fer-li més mal, perquè si jo pateixo m'és absolutament igual, però com que l'estimo molt no vull que ell ho faci.

I estic "contenta" perquè ha passat un mes! Però aquesta tristor encara és aquí, dins meu, i ara mateix vol tornar a sortir, i em fa plorar, sense saber el per què.
I a ell no li vull dir, perquè ja ha patit prou, i ell es pensa que tot està bé mentre treballa al seu despatx i jo ploro mentre escric aquest post.

Perquè collons no vol marxar??? Perquè no em deixa en pau!! Perquè collons estic tant trista i ploro?

Intentaré continuar planxant i distraient-me tot escoltant aquesta cançó dels Manel (cd que avui ha arribat des de Catalunya! i regal de ma mare!)

dijous, 18 de febrer del 2010

Se t'ha acabat la bona vida xato!


El "Zivildienst" o objecció de consciència es va acabar a finals d'octubre i en M. va tenir molta feina fins passat nadal; i se suposa que ara té més temps per tot, que les coses han de tornar a la normalitat, hem de tornar als vells temps... i també a compartir les feines de casa!!
Per mirar de ser el més objectius possibles vam penjar com l'Enkeli en aquest post, i ara rellegint-lo m'adono que ens falten algunes tasques com "llençar les escombraries", "parar-desparar taula"...

Ah, per cert, la meva columna és la de la dreta!!!!

dilluns, 15 de febrer del 2010

Va de forats!

Us sembla normal que marxi de casa amb els mitjons ben normals i després de 10 min en cotxe, al arribar a la feina em trobo amb aquest panorama!!!!!
Per sort porto unes sabates tapades!!!!!

diumenge, 14 de febrer del 2010

Minivacances a Budapest

Aquesta setmana he tingut alguns dies de vacances (encara del 2009) i com que a la feina no els hi agrada gaire que les acumulis, doncs mira, van decidir quan les havia de fer (sense ni preguntar!).

Però jo no em queixo que hagin decidit que fés vacances, sinó quan i quans dies n'havia de fer... i com que eren massa pocs dies vam decidir anar amb tren fins a Budapest!!! Jo la veritat és que no hi havia estat mai a l'Europa de l'est, i bé, tot just ha sigut el començament, perquè n'hi ha uns quants de llocs que m'agradaria veure: Praga, Bratislava...

No és el meu estil fer un resum de les meves vacances, però si que us diré que ens han servit per desconectar uns dies, per continuar vivint l'hivern durillo (pel fred!) però en un altre país; jo no havia estat mai en un país en què hi havia hagut un règim comunista, no havia vist mai una capital d'un país amb edificis tant deixats, molts habitatges tancats, botigues, restaurants tancats...
Aquí teniu una foto d'un cotxe de l'època comunista, i déu ni do lo que havia nevat en els últims dies!!


Em va semblar molt curiós que a molts portals hi havia un panell on s'havia d'entrar un codi per entrar a l'edifici, però aquest sistema està molt extens allà, no és una cosa de "pijos"!


Hungria també és famosa per les seves aigües termals, i una tarda vam decidir anar a un balneari a Budapest. Un dels més coneguts és el Géllertbad, però també és de tipus més tradicionals, on hi ha separació entre homes i dones; nosaltres ens vam decantar per un de tipus més modern (no pel que fa a l'edifici, sinó a la mentalitat) i vam anar al Széchenyi-Bad. Només ens hi vam quedar 3h, però durant aquest temps només vam anar de piscina en piscina, i a diferents saunes; no sé si a tots els balnearis és igual, però no hi havia tumbones per estirar-se i llegir tranquil.lament!

I què us haig de dir dels dolços....mmm, apart de les crepes també ténen molt bons pastissos; vam anar a un cafè-pastisseria Ruszwurm, i què us haig de dir, tot estava boníssim!!



dijous, 21 de gener del 2010

Intentaré continuar...

Uis, ja fa molt que no escric al blog, des del Juny!! I no és que no tingui coses a explicar, però és que a vegades una es cansa d'explicar només coses tristes, o les coses a la seva vida que no funcionen...

Han passat uns quants mesos i alguns dies estic millor, però d'altres continuo igual de trista com fa uns mesos.
Però no vull continuar amb el blog per continuar amb aquest to depre, sinó que m'agradaria fer un blog més positiu.

Serà tot un repte!