Fa poc vam anar a veure la peli "Wall Street: Money never stops", i no només la pel.licula em va agradar, sinó que també em van agafar ganes de mirar la primera que es va fer als anys 80.
Ara, el que no m'esperava era veure un personatge, el d'en Michael Douglas, tant proper a com és el meu pare. Els que heu vist la pel.licula pensareu: ala, com es passa!! o el pare de la nerona és un cabró... no, no ens passem tampoc!! Només dic que aquest personatge em recorda al meu pare... tots dos ténen unes característiques en comú: Es pensen que els que ells facin no comportarà cap tipus de conseqüència, o que ells evidentment no en ténen la culpa. Jo simplement diria: no saben què comporta ser pare, tenir unes responsabilitats, ser present en la vida del teu fill i acceptar que l'has cagat i demanar perdó.
Ara ja ho he acceptat: ell no ho sabia fer millor, tenia els seus propis problemes. Però no és just! Jo no en tenia cap culpa que ell tingués aquests problemes, jo el necessitava.
I ara intentem tenir una relació com podem; a vegades crec que és millor en la distància. Només espero que sigui millor avi que pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada