dimarts, 19 de juny del 2012

BBQ

Tenim un balcó petit, però està aprofitat al màxim!!!! I ahir va començar l'època de fer coses a la brasa... en aquest cas salmó i verdures (tot i que encara no tinc el temps de cocció controlat ... les verdures fosques i el salmó una mica cru)

dilluns, 18 de juny del 2012

M'he modernitzat!!!

Ja feia un temps que pensava en canviar-me de companyia de telèfon ja que me n'interessava alguna que oferís trucades a europa a un bon preu. I l'he trobat: 1000 min a Àustria 1000 SMS/MMS a Àustria/Europa Internet il.limitat, 1GB a vel. màxima 300 min a Europa (actives i passives!) Estic molt contenta... tot i que em sembla que 300 min a Europa no seran suficients!!!! I és que ja no tenim telèfon fix, per tant sóc sempre jo la que truca als amics i la família! Apart d'això vaig descobrir a Catalunya un nou món... Internet amb el mòbil, estar en contacte amb els amics amb el Whatsapp!! És una passada!! I apart d'això també m'agrada molt jugar a l'Apalabrados contra els meus amics!!!

divendres, 15 de juny del 2012

Fets que eren d'esperar, però que no t'esperes

Una persona molt propera a mi pren drogues: marihuana, haixix, opi, d'altres que sé que les ha provat i vés a saber quines altres que consumeix regularment. O millor dit, que consumia, perquè fa 12 dies (que nosaltres sapiguem) que no consumeix. Ja no consumeix perquè la última vegada es va passar. Es va passar tant que va estar 2 dies a terra inconscient, i els seus amics ho van considerar "normal". Després de 2 dies el van portar a l'hospital, es va estar 5 dies amb hal.lucinacions, els ulls en blanc, agressiu, vaja, una pena. El metge ha dit que ha tingut sort, que s'hi hagués pogut quedar. Sa mare, que era qui estava al seu costat, diu que ha viscut el pitjor de la seva vida. Fa el cor fort, però sap que l'esperen temps difícils. Dies difícils, perquè ella viu el dia a dia. Ara està tranquila, per què el té a casa, rehabilitant-se físicament, però ell té intenció de tornar a marxar, tornar a viure amb els seus colegues! Els mateixos colegues que el van deixar tirat, que a l'hospital li treien importància a la gravetat dels fets. Només espero que hagi tingut un bon ensurt, i que tingui prou forçes i voluntat per aconseguir-ho. No vol ajuda de cap professional. Vol deixar alcohol, drogues i tabac al mateix temps. Jo crec que és massa de cop. Jo deixaria el tabac per més endavant. Hi vull parlar. Hi haig de parlar. Sa mare no el vol pressionar per què llavors ell li diu que l'agobia, i ella pensa que marxarà. Però sé que algú hi ha de parlar, fer-lo entrar en raó, que si vol deixar-ho realment ha de trencar amb els "amics" que consumeixen, que potser el millor que podria fer és quedar-se a casa dels seus pares un temps. Ja veurem. Esperem que el telèfon no torni a sonar ben aviat dient que està a l'hospital. Si té sort.

dijous, 14 de juny del 2012

Dona de fer feines?

A vegades amb l'austríac ens havíem plantejat tenir una dona de fer feines, però ara mateix jo treballant al 50% i els meus horaris creiem que no és necessari. A més a més, sempre ens preguntàvem: qui fiquem a casa? Hauria de ser una persona de confiança per què sabria els nostres horaris, quan i som i quan no, etc; i jo passo d'estar a casa assentada al sofà mentre aquesta persona neteja!! Bé, això de fet no és el que us volia explicar... sinó que amb en Pau no en faria prou si vingués una dona de fer feines 1vegada/setmana, perquè m'emerda m'embrut el terra, cadires, etc constantment!!!!!! Això és el que ha fet avui a l'hora d'esmorzar! I el nen també és pintor ...

dilluns, 4 de juny del 2012

com en som de diferents...

Sempre m'havia considerat una persona bastant oberta, que necessita explicar les seves emocions, sentiments, i a qui li costa poc agafar confiança si se sent a gust amb una persona. No sé ben bé el perquè, però això amb el temps ha anat canviant. No és que hagi tingut una mala experiència, però si que en alguns casos he vist que la confiança no era mútua i això ha fet que ara em costi més obrir-me. Últimament em queixo que a la feina es parla poc. No crec que ens haguem d'explicar les coses més intimes, ni els problemes personals... però coses banals, del dia a dia, per fer l'ambient més agradable crec que no estaria malament. Potser aquestes converses es dónen mentre van a fumar, però com que jo més aviat ho detesto, i no formo part d'aquest grup (que sovint se'n van a fumar un cigarro i fan 10 min de pausa, mentre tu continues treballant, perquè no queda bé que reposis mentre tens la jefa enganxada al teu clatell). Però bueno, això és un altre tema. I aquest cap de setmana he treballat de nits (us havia dit que la meva jefa tant simpàtica m'ha posat 6 nits aquest mes??!!! I això que quan vam parlar la primera vegada li vaig dir que els metges m'havien desaconsellat treballar de nits, i vam arribar a l'acord que serien com a molt 2-3 nits/mes!! Però de 3 a 6...) doncs això, que treballant de nits amb una infermera, que he vist com a molt 2-3 vegades ja que només hem coincidit en 2 torns, em va explicar tota la seva vida!!!! La dona deu tenir uns 40 anys, i Déu ni do el que ha viscut: mare soltera, després del part 4 operacions, fa 2 anys va perdre 85kg, operacions, transtorn bipolar, alcoholisme, intents de suicidi.... Jo vaig flipar!!!! Però si gairebé no la conec de res!!!!! Però no era en plan lamentació... no, no, simplement m'ho explicava tot, rient, i la mala època que havia passat, i ara per sort ja està bé... Vaig estar a punt d'explicar-li els meus problemes psíquics també, ja que vaig pensar que em podria entendre. Però per sort no ho vaig fer. Crec que no explicaria res a ningú, però en cap cas vull que a la feina n'estiguin assabentats!