divendres, 15 de juny del 2012

Fets que eren d'esperar, però que no t'esperes

Una persona molt propera a mi pren drogues: marihuana, haixix, opi, d'altres que sé que les ha provat i vés a saber quines altres que consumeix regularment. O millor dit, que consumia, perquè fa 12 dies (que nosaltres sapiguem) que no consumeix. Ja no consumeix perquè la última vegada es va passar. Es va passar tant que va estar 2 dies a terra inconscient, i els seus amics ho van considerar "normal". Després de 2 dies el van portar a l'hospital, es va estar 5 dies amb hal.lucinacions, els ulls en blanc, agressiu, vaja, una pena. El metge ha dit que ha tingut sort, que s'hi hagués pogut quedar. Sa mare, que era qui estava al seu costat, diu que ha viscut el pitjor de la seva vida. Fa el cor fort, però sap que l'esperen temps difícils. Dies difícils, perquè ella viu el dia a dia. Ara està tranquila, per què el té a casa, rehabilitant-se físicament, però ell té intenció de tornar a marxar, tornar a viure amb els seus colegues! Els mateixos colegues que el van deixar tirat, que a l'hospital li treien importància a la gravetat dels fets. Només espero que hagi tingut un bon ensurt, i que tingui prou forçes i voluntat per aconseguir-ho. No vol ajuda de cap professional. Vol deixar alcohol, drogues i tabac al mateix temps. Jo crec que és massa de cop. Jo deixaria el tabac per més endavant. Hi vull parlar. Hi haig de parlar. Sa mare no el vol pressionar per què llavors ell li diu que l'agobia, i ella pensa que marxarà. Però sé que algú hi ha de parlar, fer-lo entrar en raó, que si vol deixar-ho realment ha de trencar amb els "amics" que consumeixen, que potser el millor que podria fer és quedar-se a casa dels seus pares un temps. Ja veurem. Esperem que el telèfon no torni a sonar ben aviat dient que està a l'hospital. Si té sort.

4 comentaris:

Anna ha dit...

Ostres que fort, sembla mentida que no ho vegin ells mateixos però és que és això, que no ho veuen.
Si creus que hi has de parlar, fes-ho, mai se sap.

kira permanyer ha dit...

es un greu problema, I fins que ell no ho vegi com a tal poc podrà fer. Sortir-se'n sol es impossible. Al menys jo ho veig massa ferragos. Es com si tens un mal i no busques ajuda mèdica... anims.

Anna ha dit...

Estic d'acord amb la Kira: sortir-se'n sol és quasi impossible, ja que l'adicció (al menys a l'alcohol) s'ha demostrat que és una malaltia. Si a sobre, se'n torna a viure amb els seus col.legues, és més que probable que hi torni. Jo sempre penso que per poder trencar amb una cosa així, el millor és marxar a algun poblet de muntanya i dedicar-se a fer feina física: de pagès, de guardabosc, etc.

nerona ha dit...

coneixem un noi que estava enganxat a l'heroina, i al final va aconseguir deixar-ho tot sol, fent molt i molt esport (escalada, bicicleta). No va consumir durant 8-10 anys, i llavors en un viatge a Tailàndia va consumir alguna cosa i es va morir.

Per tant penso que deixar-ho és possible, però sempre pot venir una altra patacada!