Fets que eren d'esperar, però que no t'esperes

Una persona molt propera a mi pren drogues: marihuana, haixix, opi, d'altres que sé que les ha provat i vés a saber quines altres que consumeix regularment. O millor dit, que consumia, perquè fa 12 dies (que nosaltres sapiguem) que no consumeix. Ja no consumeix perquè la última vegada es va passar. Es va passar tant que va estar 2 dies a terra inconscient, i els seus amics ho van considerar "normal". Després de 2 dies el van portar a l'hospital, es va estar 5 dies amb hal.lucinacions, els ulls en blanc, agressiu, vaja, una pena. El metge ha dit que ha tingut sort, que s'hi hagués pogut quedar. Sa mare, que era qui estava al seu costat, diu que ha viscut el pitjor de la seva vida. Fa el cor fort, però sap que l'esperen temps difícils. Dies difícils, perquè ella viu el dia a dia. Ara està tranquila, per què el té a casa, rehabilitant-se físicament, però ell té intenció de tornar a marxar, tornar a viure amb els seus colegues! Els mateixos colegues que el van deixar tirat, que a l'hospital li treien importància a la gravetat dels fets. Només espero que hagi tingut un bon ensurt, i que tingui prou forçes i voluntat per aconseguir-ho. No vol ajuda de cap professional. Vol deixar alcohol, drogues i tabac al mateix temps. Jo crec que és massa de cop. Jo deixaria el tabac per més endavant. Hi vull parlar. Hi haig de parlar. Sa mare no el vol pressionar per què llavors ell li diu que l'agobia, i ella pensa que marxarà. Però sé que algú hi ha de parlar, fer-lo entrar en raó, que si vol deixar-ho realment ha de trencar amb els "amics" que consumeixen, que potser el millor que podria fer és quedar-se a casa dels seus pares un temps. Ja veurem. Esperem que el telèfon no torni a sonar ben aviat dient que està a l'hospital. Si té sort.