Aparells electrònics a casa...

Podem dir que a casa acumulem bastants aparells electrònics... 2 portàtils, ipad, els mòbils amb connexió a internet, i l'últim aparell en arribar ha sigut un e-book, i haig de dir que n'estic encantadissima! Em passo bastant temps amb la clara donant-li el pit, intentant que s'adormi, i fins ara intentava llegir (mentre donava el pit) però era bastant difícil, perquè el llibre es tancava... i amb e-book ja m'he polit un totxo en 1 setmana! I això que tingui llum és fantàstic!! Feia 2 anys i mig que no llegia al llit!!!!

Els canvis!

D'aquí a poc la nostra vida canviarà per complet... - marxem de Salzburg per anar a viure al poble de l'austríac! - deixar la feina!!! (ué, ué, ué!! deixaré de veure la malcarada de la jefa!) - hem de trobar un pis de lloguer! - buscar arquitecte, fer plànols de la casa!! Fa tant temps que espero aquest moment! - en Pau ja no serà l'únic rei de la casa! I és que tot això és degut a que: ESTIC EMBARASSADA!!!! Tot ha anat molt més ràpid del que ens esperàvem! Estem molt i molt contents!!!!

La gallina ha dit que no, visca la revolució

A Àustria les dones embarassades treballen fins a 8 setmanes abans de la data prevista de part (que es diu Mutterschutz -protecció a la mare), o sigui fins que una està més o menys de vuit mesos (perquè un embaràs són 40 setmanes, i per tant 10 mesos!), i si no m'equivo a España es pot treballar fins a l'últim dia!

Com a infermera hi ha algunes coses que al estar embarassada m'estaven prohibides, com per exemple fer extraccions de sang, fer canvis posturals en pacients tota sola (si que els podia fer amb un company), no pots aixecar pesos, treballar de nits, treballar més de 9h /dia o 40 hores/setmanals... i haig de dir que a la empresa i concretament a la planta on treballo ho van seguir tot al peu de la lletra, vaig tenir molt de suport per part de les meves companyes de feina i sobretot de la meva superiora d'infermeria (també influeix que ella va tenir un avortament al 5è o 6è mes d'embaràs). En aquest sentit estic contenta d'haver canviat d'empresa fa aprox. un any i mig, perquè sé que a la meva antigua feina això no hagués sigut possible, que no ho haguéssin respectat i que s'ho haguéssin agafat malament que jo estigués embarassada.

Durant tot l'embaràs hi ha hagut alt i baixos en el meu estat anímic; hi ha hagut moments en què ho he passat fatal i em semblava que no podia més, però vaig continuar treballant, vaig anar tirant... fins que a finals de setembre al tenir 3 pacients infecciosos a la planta i amb un estrés impressionant vaig dir : JA N'HI HA PROU! NO PUC MÉS!

Em costa arribar a veure jo mateixa que no puc més, i amb l'ajuda de bons professionals: psicoterapeuta, metge de família i ginecòloga vaig aconseguir que em donéssin la baixa per maternitat! Bé, i sobretot haig de dir que lo que ha aguantat l'austríac no ho aguanta qualsevol... si creiés en alguna cosa diria que l'haurien de fer sant!

I ara estic a casa, disfrutant de l'embaràs, ara que la panxa encara té unes dimensions normals. La meva vida consisteix en dormir, cuinar, fer les feines de casa, fer el gos, mirar totes les sèries que vull, dormir, i dormir...

Tot i això també estic intentant posar una mica d'ordre en el nostre pis, llençant coses, portant coses al sòtan...

Nova feina

Fa dies que guardo un secret per mi mateixa, tot i que ja l'he explicat a un parell de persones, encara no us ho havia escrit aquí, i sovint sou dels primers d'enterar-vos de les novetats de la meva vida...

Tinc una nova feina! Bé, de fet encara no és del tot oficial, perquè no he firmat cap paper, cap contracte, i estic esperant que ells escriguin alguna cosa per l'estil que confirmi que em donen feina per poder renunciar a la meva feina actual. 

I des de fa un parell de dies no paro d'imaginar-me com s'ho pendran alguns companys de feina, em refereixo a aquells que no em cauen tant bé, perquè la resta ja ho saben, perquè jo en el fons, de secrets no en puc guardar! Em refereixo a els meus secrets, les meves coses... necessito compartir la meva vida amb els altres! 

I sé que aquests estaran sorpresos, que em preguntaran molt el per què! Quan de fet el perquè és obvi... perquè necessito créixer com a infermera! 

O perquè: 

- N'estic fins als collons que alguns (amics de la jefa de la planta) gaudeixin de prioritats (com anar-se a fer massatges en hores de feina!).

- Els metges no facin el que els hi pertoca, i llavors diguin: ah, jo he dit això?? I que els hi hagis d'anar sempre al darrera!

- No puc treballar més amb mestresses de casa, perquè això significa que no estem donant un servei de qualitat! (aquestes companyes de fet només poden fer llits, però també ens ajuden a netejar pacients, i reparteixen fruita i els àpats a les habitacions).

I sé que marxant tant aviat (començo a principis d'Abril a l'altra feina) només els companys en sortiran perjudicats... però per una vegada a la vida haig de pensar en mi!

A veure si a més a més aconsegueixo disfrutar d'uns quants dies de vacances!

Primera ronda ja ha passat

Bé, les primeres festes ja s'han acabat i  ara gairebé tenim a sobre el cap d'any. 

Jo ja he tornat de Catalunya, en M. no va venir. Cadascú volia estar amb la seva família. Jo tot i ser educada en la religió catòlica, ara mateix no sóc molt creient, per tant no vaig anar a casa per celebrar el Nadal, sinó per estar amb la família i els amics. 

Van ser uns quatre dies intensos. 

Només d'arribar vaig veure al mòbil que m'havien trucat per fer una entrevista de feina, vaig tornar la trucada, i encara no hi ha un dia concret per fer l'entrevista, haig de tornar a trucar al gener!! Estic contenta: he aconseguit més que no pas fa un any i mig! I a més a més, estan interessats en mi en una àrea on tinc experiència. 

Ara em prepararé una mica l'entrevista amb el sogre, que ell ha entrevistat a molta gent... si mes no sabré en què es fixen del CV. 

Ja aniré informant!!!!! 

Experimentant

Jugant una mica amb el meu regal d'aniversari: un objectiu de 50 mm. 

Novetats!!!

A fora plou molt, i jo estic gossa. He dormit fins tard, però tinc molt per fer a casa!!! Però estic mandrosa, no tinc ganes de cuinar, planxar... bla bla bla, però sobretot em fa pal haver de trucar al consulat español per informar-me del tema casament... 

Ah, que no us ho havia dit??? El meu xicot i jo ens casem a l'Agost!!!!!! 

Ho vam decidir durant el cap de setmana a Viena, i ja tenim data, lloc, restaurant i alguns amics i família fins i tot bitllet d'avió!!!!!!!! 

Ja la liarem!!!!!!!!