Aquest paio em recorda a algú!

Fa poc vam anar a veure la peli "Wall Street: Money never stops", i no només la pel.licula em va agradar, sinó que també em van agafar ganes de mirar la primera que es va fer als anys 80.

Ara, el que no m'esperava era veure un personatge, el d'en Michael Douglas, tant proper a com és el meu pare. Els que heu vist la pel.licula pensareu: ala, com es passa!! o el pare de la nerona és un cabró... no, no ens passem tampoc!! Només dic que aquest personatge em recorda al meu pare... tots dos ténen unes característiques en comú: Es pensen que els que ells facin no comportarà cap tipus de conseqüència, o que ells evidentment no en ténen la culpa. Jo simplement diria: no saben què comporta ser pare, tenir unes responsabilitats, ser present en la vida del teu fill i acceptar que l'has cagat i demanar perdó.

Ara ja ho he acceptat: ell no ho sabia fer millor, tenia els seus propis problemes. Però no és just! Jo no en tenia cap culpa que ell tingués aquests problemes, jo el necessitava.
I ara intentem tenir una relació com podem; a vegades crec que és millor en la distància. Només espero que sigui millor avi que pare.

Buscant-te a tu mateix

La setmana passada vaig anar a veure la nova pel.lícula de la Julia Roberts. A mi ella m'agrada, tot i sovint fa pel.lícules no gaire bones, que no expliquen una història massa interessant... i de fet, no m'esperava gaire d'aquesta, però tant poc??? Esperava paisatges més espectaculars, ja que està rodada a l'India i a Bali, i a més a més és bastant lenta!

Però d'alguna manera em vaig sentir identificada amb el seu personatge; no ara en temps real, sinó en diferents moments de la meva vida, entenc aquest sentiment de no estar bé, que haig de canviar alguna cosa de la meva vida...i em costa molt pendre una decisió, pateixo, ploro, penso què hauria de fer, estic en un estat de desesperació total!!! Fins que ho veig clar, fins que he tocat fons i faig un pas endavant!
Si comparo les meves decisions amb la pel.lícula, crec que tampoc no he fet canvis tant radicals, perquè de fet sempre he seguit amb l'austríac (sí, he decidit que a partir d'ara l'anomeré així!), però de fet cada any i mig hi ha un canvi important en la meva vida:

-Vaig viure 1 any i mig a Itàlia.
- Llavors vam anar a viure a Àustria, país on encara vivim (una mica d'estabilitat?), on vaig començar a treballar.
-Després d'un any i mig vaig decidir canviar de feina.
- Vaig canviar a millor, ja no havia d'agafar el cotxe, i l'ambient a la feina està superbé, però després d'un any i mig el meu rellotge biològic ja sona i em quedo embarassada...

Ara em pregunto, què passarà d'aquí a un any i mig??? Tindré clar si vull continuar vivint en aquesta ciutat o m'arriscaré i anirem a viure a un poble al cul del món, on precisament hi viuen els sogres? O tindrem el nostre segon fill?? De moment continuaré disfrutant de la meva estabilitat emocional... que no fa molt que dura, però la veritat és que em sento millor que mai!! Seran les hormones? o és que ja em tocava disfrutar una mica de la vida?

Em deixaré sorpendre!!!!!!