divendres, 25 de gener del 2008

Em desesperes...

Sé que no t'agrada parlar d'aquest tema perquè llavors per mi és un drama, i em poso a plorar, i tu no ho vols això. Però jo necessito parlar-ne, perquè el tema continua rondant pel meu cap, per tant no és un tema tancat, encara que a tu no t'agradi. 

I ahir vaig treure el tema amb el meu amic argentí, i com que a vegades tinc memòria selectiva volia tornar-ne a parlar, per sentir la teva opinió, per saber si jo interpreto el que vull, o només recordo el que m'interessa. 

Però tu et poses a la defensiva, amb els braços creuats, i em respons, però que si vull canvies d'opinió si això és el que jo vull sentir. 

I em desesperes quan em dius això. Perquè aquesta vegada no en volia fer cap drama, i he tret el tema amb normalitat. I em dius el que jo vull sentir, perquè tu no em vols veure plorar més, perquè no vols que t'amargui més amb aquest tema. I em fas posar de mala llet, perquè jo només vull saber què és el que tu penses, independentment de mi... i per mi és com si t'en fotessis de mi quan em dius que canvies d'opinió, com aquell qui canvia de camisa!!!! 

dijous, 24 de gener del 2008

Cartes que canvien la vida

Avui ha passat el carter, i com aquell qui no vol, ens ha deixat una carta. No era publicitat, ni una factura, sinó una d'aquelles que quan et diuen que has de firmar perquè és certificada i d'una institució oficial ja t'entra mal rotllo!!! 

Avui ens ha arribat una carta d'aquelles que et canvien la vida. 

A mi no m'afecta directament, però si que en patiré les conseqüències. 
Al meu xicot li toca fer el "Zivildienst", que seria com la prestació social substitutòria. Amb 28 anys, i quan ja té la seva vida muntada. 

Ja van voler que fés el Zivildienst amb 18 anys, però ell va al.legar que estava estudiant, i des de llavors que no n'ha tornat a saber res més... fins que ara per art de màgia ha arribat aquesta carta. 

Com poden pretendre que una persona renuncii a la seva empresa per anar a fer el servei social guanyant 200 € al mes! Renunciar 9 mesos de treball en la pròpia empresa significa perdre contactes, diners, i haver de tornar a començar... 
I si ets un treballador d'una empresa, estàs obligat a fer la prestació social substitutòria, i l'empresa t'ha de guardar el lloc de treball!!! 

I jo què haig de fer??? Continuar vivint en un país estranger, en una ciutat on hi conec poca gent, i deixar que ell marxi al seu poble durant 9 mesos, a l'hotel mama. 

En quines societats vivim en què el govern decideix com organitzar la nostra vida??? 

dilluns, 21 de gener del 2008

encara hi ha coses per superar...

Jo ja em pensava que això ja ho havia superat, però sembla que no! 

Però jo sé que ara en sóc capaç, i que segurament només és un fet transitori (o això espero). I jo ja sé que hauria de tenir més paciència, però precisament la paciència no és pas un dels meus punts forts!!!
 I això fa que em desesperi, que ho vulgui engegar tot... però no puc, perquè ara ja he començat, i haig de ser conseqüent!!!

És dilluns, però m'és igual!!!


És dilluns, però m'és igual, perquè el cap de setmana he fet festa i he fet el gos, i no em sento culpable!!! He dormit fins que el meu cos ha dit prou i encara m'hi he tornat a girar!!! 
Ahir vam tornar a casa i tot estar més o menys en ordre. Avui és dilluns i m'espera un dia llarg, o si més no haig de fer moltes coses!!! Però m'és igual, perquè en tinc ganes!! Perquè el sol és aquí, i em dóna vitalitat!!!
També estic contenta perquè aquesta tarda bé  la C., una amiga del meu xicot, i que em cau molt bé, l'únic problema és que ara a l'hivern té una obsessió amb anar a esquiar... i si no t'agrada esquiar, gairebé  no la pots veure!!! 
La setmana es presenta moguda, un no parar fins al diumenge, però espero que no sigui estressant!!! Crec que ja he començat a deixar enrere les ganes de quedar-me a casa durant el cap de setmana... encara sóc jove i ara és quan hem de sortir!!!!!! 
Crec que jo sóc com els pintors, que ténen diferents períodes, i espero haver deixat ja enrere el període més negre de la meva vida, i hi torna haver colors vius!!! Visca el període colorista!!!!! 
mmmm... sembla que hi ha canvi de plans i la C. no vindrà!! Snif snif!!! 

Aquesta és la tela que he comprat per els coixins!!!!

I l'orquidea que des de fa una setmana dóna una mica de color al nostre menjador!!! De moment resisteix... tot i que avui li ha caigut una flor (bé, encara era capullo)!!!


Bé, després de 2 hores d'haver començat a escriure aquest post, finalment serà publicat!! He tingut problmes amb les fotos, després amb el blogger.... quin desastre!!!

Ah, per cert, la sogra em va dir ahir que portés un coixí de mostra i la tela, que ja em cosiria els coixins!!!! 

dijous, 17 de gener del 2008

Maneres subtils de dir les coses...

Conversa telefònica amb la "sogra" fa dos dies: 

Jo: Eis bones, sóc jo. Estem a l'Ikea mirant coixins pel sofà, i no ens acaben de convèncer. Volia preguntar-te si és molt difícil cosir fundes pels coixins. (Ella té una màquina de cosir).
(És a dir: que m'ajudaràs a cosir les fundes???)

sogra: Home, doncs si que és difícil. Perquè no preguntes a l'Ikea si també cusen??? (És a dir: mira xata, t'he cosit la vora de dos pantalons, però tampoc no et passis eh!! Que no sóc ta mare!!!)

Jo: Ah, vale, si, no hi havia pensat. (Mira-la ella com em diu que no subtilment!!!). 

Per cert, he comprat dos metres de tela de colors per cosir les fundes dels coixins aquest cap de setmana!!!!! Ja veurem qui guanyarà!!!


dimarts, 15 de gener del 2008

Veig la llum, veig el camí....

Dijous vaig anar a la capital al psicòleg, que a partir d'ara nomenaré "el meu amic argentí". Abans d'entrar a casa seva no estava convençuda de continuar la teràpia, però fa poc que hi vaig. Ja veurem com va avui vaig pensar, i sinó al final de la sessió li pregunto què en pensa... 

Vam parlar de diferents temes, vaig plorar, com sempre. De fet a mi no m'és gaire difícil plorar, però em fa vergonya fer-ho davant de desconeguts, o en "moments o llocs on no toca", i sobretot perquè la gent no hi està acostumbrada, sembla que estigui prohibit expressar el que un sent, o simplement utilitzar-ho com a un mètode per desfogar-se... i és que jo no em puc quedar les coses a dins!!!! 

Ais que ja me'n vaig per les branques  i el post m'està quedant tristot i precisament jo volia explicar que tot i que quan em va preguntar com em sentia (també es referia amb la nova medicació), jo li vaig dir que igual... però no sé, de dijous fins avui sembla que estic més positiva. 

Serà perquè el cap de setmana ha anat bé: he treballat molt, però les meves primeres nits soles han anat bé, i tot i que a la feina sempre han estat satisfets, per primera vegada jo també ho estic!!!!! Tot i que al fer l'explicació dels pacients el dilluns al matí enlloc de dir "Natrium" (Sodi) i "Kalium" (Potassi) vaig dir "Sodium" i "Potassium", i ningú va entendre res!!! I jo vaig dir tota convençuda: "Home, és llatí!!!!!" A mi no sé perquè però "Sodium" i "Potassium" em semblaven com una bona versió llatina de les nostra versió catalana... quan en realitat en alemany es diu igual que en llatí!!!!!! 
I va i després una infermera li explica al jefe dels metges... Quina vergonya!!! Es pensaran que sóc una ignorant!!! Però de fet "Sodium i Potassium" existèixen, però en anglès... 

Serà perquè diumenge vam quedar ben d'hora amb els amics per esmorzar com uns reis!!!! I veure el pis d'uns amics, disfrutar del sol.... 

Serà perquè avui hem anat a l'Ikea i hem comprat coses per decorar el pis... ja veurem com se'm dóna això de cosir fundes de coixí i de mantir viva una planta més de quatre dies!!! 

Serà perquè en dues setmanes m'he llegit un totxo que m'ha encantat: La catedral del mar!! i tinc ganes de continuar devorant llibres... 

Serà perquè torno a tenir motivacions en aquesta vida???? 

dimarts, 8 de gener del 2008

post caòtic

Bé, ha passat molt de temps des de l'últim post... i ja és gener i han quedat enrera molts de dies a casa, amb la família i els amics. Crec que realment necessitava estar a casa amb els meus, descansar, dormir, quedar gairebé cada dia amb els amics... i fins i tot un cap d'any tranquil a la muntanya. 

I lo més important, que de moment no he tornat a tenir cap crisi de les meves... he superat les situacions d'estrés... de fet crec que jo em creo aquestes situacions, perquè ningú em mana pressa... i crec que ara m'ha sortit com unes taques vermelles a la cara i mans, i tot i que podria ser degut a una nova crema, jo crec que és degut al meu nerviosisme i a l'angoixa que tinc a dins. 
Estic angoixada perquè durant el cap de setmana em toca treballar sola. Ja sé que un dia o altre haig de començar a acceptar més responsabilitats, i de fet ja han esperat prou fins ara, però fa que em mengi el coco pensant que no ho entendré tot, que faré errors... 

Però suposo que és llei de vida, i haig d'acceptar que ja he deixat de ser una estudiant, i que per tant encara que no tingui molta experiència, haig d'acceptar les meves responsabilitats!!

 Serà que no vull acceptar que els anys passen, que he crescut, i que haig de pendre les meves pròpies decisions, acceptar les conseqüències... i que si m'equivoco en les decisions és culpa meva, i que sóc on sóc perquè jo ho he triat, que faig el que vull i que ja no sóc cap nena petita a qui li han de dir què ha de fer...

Dijous haig d'anar al psicòleg, i no en tinc ganes. Ja em sento millor, i li diria que ja em trobo bé i que no necessito més la seva ajuda. Però no sé si estic convençuda del que penso, o del que escric, i només intento autoconvèncem, perquè sé que probablement em sento millor degut a la medicació, als 15 dies de vacances a Catalunya, que m'han fet oblidar la realitat a la meva nova vida. 

Veig que el post m'ha sortit bastant llarg, i jo que volia escriure que ja no sabia què escriure al blog. Perquè no sé el perquè, però últimament llegeixo bastants blogs en els quals no comento, i és una llàstima perquè sempre fa il.lusió saber que algú et llegeix... 

I ara mateix brilla el sol al carrer...i jo he fet el vago tot el matí, he dormit fins a les 12h... després he llegit el diari, he preparat el dinar i torna a fer el mandrós fins ara. I llavors em quedixo que mai no fa sol, que la meva vida és avorrida, que es redueix de la feina a casa i viceversa. Però jo tampoc no faig res per canviar-ho. 

Bé, espero que el pròxim post sigui una mica menys caòtic.