Però jo sé que ara en sóc capaç, i que segurament només és un fet transitori (o això espero). I jo ja sé que hauria de tenir més paciència, però precisament la paciència no és pas un dels meus punts forts!!!
I això fa que em desesperi, que ho vulgui engegar tot... però no puc, perquè ara ja he començat, i haig de ser conseqüent!!!
4 comentaris:
Pas a pas i bona lletra. Pot costar molt i ser desesperant però, al final, tenir paciència val la pena.
No pots esperar que tot s'arregli amb un dia. Cada dia una cosa.Tothom te alts i baixos pero l'important és que ja has començat a caminar endavant!
I és cla que encara no està tot superat... Mala senyal si tan ràpid ja hi estés! Els estats depressius, per desaparèixer del tot necessiten temps!
Però ostres, no treguis importància ara a la millora d'estat d'ànim que has notat! Això vol dir que ja no ets al fons del pou i que ja veus la llum, no?
Paciència!!! I al mal temps, bona cara!
Sí, de moment estic contenta amb el meu estat d'ànim general!!!!
Però és que en aquest fet en particular ja l'havia superat, ja ho havia aconseguuit... i ara torno a estar com al principi!!! Però jo sóc molt tossuda i ho continuaré intentant!!!!!
Publica un comentari a l'entrada