Truquen a la porta, és el carter, diu que haig de baixar a baix a firmar una carta certificada. Obro la porta del pis i veig un petit paquet a terra: l'austríac es posa tot nerviós. És el meu regal d'aniversari. No sé com és, però sempre sé quan arriba o descobreixo què és.
I és que sóc molt curiosa. Amb els regals no puc esperar-me. La meva mare i jo quan comprem els regals de nadal, sovint ens truquem, per fer-li dentetes a l'altra. I vas donant un parell de pistes.
A l'austríac ja li havia preguntat què em regalava... només sé que sóc vàries coses, i que almenys el regal d'avui l'ha demanat per internet. No han passat ni 15 minuts que ja he descobert on ha amagat el regal! Al sòtan! És que sóc l'òstia! He vist la caixa, petita, 15x15cm, però no l'he obert.
I ara què faig?? He trucat a ma mare, i evidentment m'ha dit que no l'obri. Dimecres a la tarda ell té un curs i tindré via lliure.
Al final li dic a l'austríac que sé on és el regal, i que li donaré les claus del candau del sòtan per no anar-hi; perquè aquesta vegada vull una sorpresa. Ha rigut, diu que sóc com una nena petita!
Sí, té raó. Però crec que no sempre és dolent ser una mica infantil :)
3 comentaris:
Uf, jo també soc super curiosa però després, quan descobreixo el regal abans del dia em quedo xof, així que prefereixo esperar i maquinar què o què no pot ser.
Ja ens informaras, eh? ;)
que guai!!! regal d'aniversari!!! has fet bé d'esperar, així l'emociò serà més gran.
mmm... sí, em vaig esperar... fins dissabte!! però haig de dir que jo no vaig mirar què hi havia dins la caixa, sinó que vaig convèncer a l'austríac perquè em donés un dels regals... i aquest era el de la caixa!!
Puc arribar a ser molt convincent!!!!
Publica un comentari a l'entrada