Us podeu creure que no em poso mai malalta i que ara tinc un costipat de ca l'ample i estic com una sopa!
Calia?? Només espero que en Pau es sàpiga esperar una mica per tal que m'hagi recuperat... que les dues coses a l'hora no vull ni imaginar-me-les!
Jo crec que els que som del ram de la medicina som els pitjors pacients. Uff, santa paciència ha de tenir l'austríac.
Ara em prepara un remei d'en Txumari: ceba, mel i llimona.
3 comentaris:
Ostres que oportú aquest refredat!! Millora't!
Merci Anna! Sembla que no tot arriba en el moment més adequat! :)
Avui puc dir que estic millor, ja no necessito tants mocadors de paper... per mi que això és el remei d'en Txumari!!
Hola Nerona!
Ja està a punt de sortir el Pau?
Saps qui sóc oi...? He tornat a obrir un blog...
Publica un comentari a l'entrada