divendres, 31 de desembre de 2010

Valoració del 2010 i propòsits del 2011

Al principi no tenia previst fer una valoració del 2010, però n'he llegit tantes en diferents blogs en els últims dos dies que he pensat que perquè no fer-ho... En el 2010:

- vaig tocar fons! I vaig decidir que havia de canviar alguna cosa de la meva vida per ser feliç. Primer vaig intentar deixar-me ajudar pels metges, però finalment el que més m'ha ajudat ha sigut decidir fer un canvi de xip! No tots els dies és tant fàcil, però diria que estic en el bon camí.

- em vaig quedar embarassada! Tot i ser un nen buscat, la notícia va arribar quan estava al fons del pou. I ara només puc dir que estic molt contenta de tenir un fill d'aquí a POC, MOLT POC!

- vaig ensenyar-li Catalunya als sogres... i els hi va agradar molt! Llàstima que aquest any només hagi baixat una vegada!! Poc, això és massa poc!

- m'he adonat de la sort que tinc de treballar a la meva empresa, i sobretot en aquella planta! Tinc unes molt bones companyes de feina! I una super-jefa! M'han donat suport en tot moment, i això no es troba gaire sovint!

- he celebrat el meu aniversari! Des que visc a l'estranger sempre l'havia celebrat només amb l'austríac o amb la família, perquè no em feia il.lusió! Aquest any vam ser pocs, però el vaig celebrar amb els amics!

Normalment no em faig propòsits per a l'any següent, però aquesta vegada serà diferent... Desitjo que en el 2011:

- Un part no gaire dolorós... i curt! (Jo per demanar no quedo!)

- poder disfrutar de més moments amb la meva família i amics a Catalunya!

- treure'm de sobre tots els quilos que m'he engreixat durant l'embaràs!

- continuar treballant positivament en la meva autoestima!

- millorar els meus coneixaments de fotografia

- que el nostre projecte de fer-nos una casa es faci més realitat

5 comentaris:

marijose ha dit...

Jo no he volgut fer balanç d'aquest any que deixem enrera ni vull posar-me propòsits per el vinent. No sé si faig bé o no, però darrerement he comprobat que si vols pots i si demanes es compleix. Nerona, jo també tenia l'autoestima sota mínims i des que vaig conèixer el meu marit he canviat molt. Si tens gent que t'estima poc importa el demés, crec jo, potser estic equivocada. Potser parlo per parlar, perquè fa poc que et segueixo i no he llegit tot el que has escrit, només vull dir-te que es compleixin tots els teus propòsits per l'any vinent i com algú amb va dir un dia: demanen poc, s'ha de demanar més i si demanes es compleix. Espero que tot et vagi molt bé. Una abrazada

Nits ha dit...

Hola Nerona,
Ara he vist el requadre amb el compte enrera pel peke, que xuli. Et desitjo que vagi molt bé, que sigui ràpid i indolor, i sobretot disfrutat el moment. Tens molta sort de poder-ho viure :)
I això, que l'any nou vingui ple de coses bones i sobretot de salut, que em sembla que tu també la valores molt.

Bon any!!!!
PD. jo també he caigut en això de fer valoracions de l'any i està bé pensar-hi, jo m'he adonat que han passat moltes més coses de les que em semblaven.

Anna ha dit...

Veig que a més d'una ens ha passat el mateix. De tant veure valoracions, la final hem picat :)
Amb tot el que has aconseguit has d'estar molt satisfeta!!

En uns mesos ja saps què toca, jo fotos del piset i tu d'en Pau! :)

Bon any nou!!

Finestreta ha dit...

Bona entrada al 2011 nerona!

Ja falten molt poquet dies per l'arribada del Pau! Que bé!

M'alegro que vegis que estàs fent un canvi de xip... De fet, amb ajuda de psicòlegs, familiars, amics, o simplement sense ajuda, jo crec que és l'única manera de sortir d'un forat... Però de vegades costa molt saber com fer aquest petit canvi oi? Felicitats per aprendre'n, i per aquest 2011 et desitjo que en segueixis aprenent! :)

Una abracada!

Finestreta ha dit...

aiai, que hi ha alguna novetat...? SI veiem que no apareixes durants uns quants dies, ja sabem què passa! ;)