He arribat a aquesta conclusió mentre feia adormir a en Pau. M'he adonat que ell és encara més tossut que jo, si és que això és possible. I per això he pensat que val més que l'accepti tal i com és, i que el seu camí, la seva manera de fer les coses també és una opció; perquè no hi ha només una opció correcta, sinó moltes!
Fa més d'una hora que en Pau està al llit, donant voltes i intentant dormir... uff, quina paciència que s'ha de tenir. Mentre ell va fent voltes pel llit, es posa els dits a la boca, etc, jo he pensat en totes aquelles coses que descobreixen/saben fer els nens, i que són positives... però no sempre! o millor dit, sempre hi ha un però!
- El pipo, el seu gran aliat a l'hora d'adormir-se, però també és el millor juguet quan ets al llit... a dins, a fora, ara me'l miro, ara el tiro...
- El petit de la casa ha après a girar-se! Molt bé!! però no et sembla tant divertit quan es vol adormir panxa avall i et deixa tota una lleterada a sobre el matalàs!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada