divendres, 4 d’abril del 2008

Sense temps

Ja sé que últimament us he tingut molt abandonats, però és que no he parat... Aquestes dues últimes setmanes he treballat molt (bé, i encara em queda el cap de setmana) i el poc temps que em queda lliure intento organitzar alguna cosa del casament, o devorar llibres, o sortir a passejar i anar de compres... 

I estic una mica emprenyada per la burocràcia!!! Per poder-nos casar també hem de presentar papers, que haig de demanar a l'embaixada, i el meu xicot ha de parlar i /o entendre castellà... i bla bla bla

I segon, estem al mes d'Abril i avui ha arribat una carta sobre el Zivildienst (Objecció de consciència???), bé, lo que fas quan no vols fer la mili. Doncs el meu xicot ha de presentar tot de papers... i pel que sembla això és pura rutina, perquè no crec que el beneficiin gaire... I si no li diuen res abans del Maig, que és quan ha de començar amb el Zivildienst al seu poble, doncs s'ha de presentar el dia que li han dit i començar a fer-lo!!! 
Està molt desanimat. I no m'estranya. 
Després de 3 anys de tenir la pròpia empresa ara comença a funcionar, i aquests s'ho carregaran a la lleugera!!!!! 

A mi apart de la seva feina em preocupa el pis on vivim. Què faig, hi continuo vivint?? Teòricament el podria pagar amb el que guanyo, però llavors ja no podria estalviar res. I tornar a buscar pis, remenament de mobles... ais, quin merder!!! Jo ara que estava tant bé!!! 

Però jo sóc més positiva, lluitarem, i estic segura que d'aquesta ens en sortirem!!!

6 comentaris:

Finestreta ha dit...

M'agrada aquest positivisme nerona!!! :)

Sobre el pis... Home si només són uns mesos que no podràs estalviar, jo potser m'hi quedaria... Ell durant aquest temps no hi pot col·laborar gens?

Ferran Porta ha dit...

Això del Zivildienst, com a català i per sort, em sona a prehistòria (jo també el vaig fer).

Ànims i que no decaigui!

juditH Estradé ha dit...

M'alegro del teu positivisme! "Per més difícil que ens ho posin, ens en sortirem!", has de pensar. Tu dic per experiència, els Altres sempre t'ho posaran xungo;)

Ingrid ha dit...

I tant que sí!!! ja t'ha sortit la vena catalana lluitadora!
Molt bé, diuen que si li somrius a la vida ella et somriu a tu.
Ja ens aniràs explicant

nerona ha dit...

Gràcies pels ànims!!!
Si, estic positiva. Jo també he hagut de començar de nou un parell de vegades, i me n'he ensortit.

Sobre el pis... ja veurem... a veure si com a mínim pot fer el Zivildienst a Salzburg!!!

Judith, tu si que ets positiva: "Els altres sempre t'ho posaran xungo!"

Anònim ha dit...

Molts ànims, Nerona! Tot això ara semblen obstacles enormes, prò no defalliu! Amb molt d'esforç us en sortireu! I la burrocràcia aquesta, pensa que només és burrocràcia! I que si us serveix per estar junts (encara que primer hagueu d'estar un temps separats) al cap i a la fi, val la pena!

Molts molts molts ànims!