Tancada!

Sempre he sigut una persona bastant oberta quan ja conec a la gent, necessito expressar com em sento, compartir amb els altres les meves alegries, penes i preocupacions... 

Però sembla que des de fa un temps ja no és així... des que visc a l'estranger??? Jo diria que sí, perquè allà vaig deixar-hi els meus amics, i tot i que he conegut a gent, només molt pocs han sigut companys de d'algunes confidències. 

I no sé perquè però jo mateixa m'he anat tancant i no he trucat als meus amics per desfogar-me, perquè m'ajudin a veure una mica de llum en aquesta foscor que a vegades m'envolta... i he acabat desfogant-me en ma mare, però ella es preocupa, i per tant fins i tot a ella li menteixo quan li dic que estic bé. Perquè sé que pateix i no s'ho mereix.  

I en el meu xicot, ara ja marit (a mi em sona molt malament això de marit!! m'agrada més parella) li confio moltes coses, perquè la nostra relació es basa en la confiança, l'amistat... però no serveix com a terapeuta substitut, perquè està massa implicat en la història... 

I suposo que per això he acabat publicant aquí, desfogant-me, substituint les trucades / emails als amics, i encara no sé perquè... si potser ells serien qui més em podrien ajudar, perquè em coneixen, encara que molts només coneixin la part més bona i positiva de mi. 

Em sembla que faré un pas endavant, i encara que potser no seran emails molt personals, li enviaré els posts que publico... perquè crec que serà millor per la meva vida si vull estar millor, si vull que la gent m'ajudi, si em queixo que no tinc amics (a Àustria), però tampoc m'obro molt ni m'esforço per conservar els que estan a Catalunya.