Tinc una nova feina! Bé, de fet encara no és del tot oficial, perquè no he firmat cap paper, cap contracte, i estic esperant que ells escriguin alguna cosa per l'estil que confirmi que em donen feina per poder renunciar a la meva feina actual.
I des de fa un parell de dies no paro d'imaginar-me com s'ho pendran alguns companys de feina, em refereixo a aquells que no em cauen tant bé, perquè la resta ja ho saben, perquè jo en el fons, de secrets no en puc guardar! Em refereixo a els meus secrets, les meves coses... necessito compartir la meva vida amb els altres!
I sé que aquests estaran sorpresos, que em preguntaran molt el per què! Quan de fet el perquè és obvi... perquè necessito créixer com a infermera!
O perquè:
- N'estic fins als collons que alguns (amics de la jefa de la planta) gaudeixin de prioritats (com anar-se a fer massatges en hores de feina!).
- Els metges no facin el que els hi pertoca, i llavors diguin: ah, jo he dit això?? I que els hi hagis d'anar sempre al darrera!
- No puc treballar més amb mestresses de casa, perquè això significa que no estem donant un servei de qualitat! (aquestes companyes de fet només poden fer llits, però també ens ajuden a netejar pacients, i reparteixen fruita i els àpats a les habitacions).
I sé que marxant tant aviat (començo a principis d'Abril a l'altra feina) només els companys en sortiran perjudicats... però per una vegada a la vida haig de pensar en mi!
A veure si a més a més aconsegueixo disfrutar d'uns quants dies de vacances!
1 comentari:
Apa, noia, que tinguis molta sort a la nova feina! Està bé canviar i aprendre coses noves!!
Publica un comentari a l'entrada