divendres, 7 de gener del 2011

Retallades!

L'austríac abans de conèixe'ns era molt aplicat i tenia molt al dia la comptabilitat domèstica... a ell no li suposava un gran esforç perquè ho havia de fer també per la seva empresa... i llavors vaig arribar jo, i vaig intentar apuntar-me tot el que gastàvem, guardar tots els paperets... però al no ser tant disciplinada com ell vam deixar-ho córrer!

Fins ara, que he decidit ser disciplinada, i ja fa 6 mesos que m'ho apunto! Què voleu que us digui, a mi això de tenir mil paperets a la cartera, i a final de mes haver-ho d'apuntar en algun programa no m'entussiasme, però creia que era necessari fer números abans no decidim tirar endavant el projecte casa!
I collons quins números! Crec que fer números serveix per adonar-se que fer una vida "normal i corrent" Déu ni do el que costa... que una mica d'aquí, una mica d'allà i les despeses a final de mes es disparen! I això que fins ara no teniem cap nen!

Les conclusions que n'he tret:
1- Tenir cotxe és molt car!
2- Si que gasto en roba... ara, que si penso en la quantitat de sabates que tinc... mmm, em sembla que ara ja no em sap greu no poder anar de rebaixes aquest any! (No hi puc anar perquè aquí ja fa una setmana que han començat i jo encara tinc aquest panxot!! A més a més, no necessito res!!)
3- Ens hem de fer un pressupost pels regals.
4- Aquest any, les úniques vacances que hem fet han sigut un cap de setmana a viena i una setmana a catalunya (pràcticament pagada)
5- Com s'ho fa la gent que té un sou molt més reduït que el nostre??

I el nostre propòsit? Doncs reduïr les despeses un 15% sense cap retallada dràstica! (incluïnt les despeses que suposa tenir un fill, i que fins ara no hi eren).

Sou dels que us ho apunteu tot?? O dels que sabeu més o menys quan gasteu cada mes en general, però sense tenir-ho tot ben detallat?? O sou dels que preferiu viure en la ignorància (com jo fins avui) tot i que sabeu que sumant el que costa sortir a sopar de tant en tant, més un parell de revistes i el paquet de tabac podrieu retallar bastant les vostres despeses?

6 comentaris:

marijose ha dit...

Jo no porto la comptabilitat en un programa; sóc de les que més o menys sap el que gasta. Ara cada cop costa més arribar a final de mes i del gener ja ni en parlo. No tinc fills pero entre germans i nebots m'he gastat una pasta (que millor no comptar-ho) per Reis.
De moment vacances hem anat fent i espero que aquest any també.

Finestreta ha dit...

Jo m'ho apuntava tot fa un temps, però també al passar a viure amb el meu xicot ho vam deixar d'apuntar... I la veritat és que porto uns mesos conscienciant-lo per tornar a apuntar-ho tot, perquè així serem més consicents de què gastem i com, i podrem reduir, fer plans, i gastar en el que realment ens interessa...

Bona sort amb la retallada del 15%!

Anna ha dit...

Doncs jo no hi havia pensat però això d'apuntar-ho tot ho veig un bon mètode per després poder retallar de segons on...el problema que hi veig és que jo sóc super despistada ...

Anna ha dit...

Jo ho vaig intentar una temporada, perque el meu pare és dels que s'ho apunta tot: abans en paper, ara en Excel. Però sincerament, no crec que es gasti menys. Jo miro el que tinc al compte i quan em puc gastar i no compro res a crèdit, excepte la casa i el cotxe.

Finestreta ha dit...

Ostres Nerona fa dies que no dius res... I ja som a dia 14, de ben segur que ja has tingut el Pau!!! Esperarem notícies!

nerona ha dit...

Marijose: Jo també em pensava que sabia més o menys el que gastava... però ara he vist que el que gasto és més del que em pensava!! Nosaltres en regals al llarg de l'any també gastem bastant!! Hem decidit que aquest any farem un pressupost per persona!!

Finestreta: Espero que aconsegueixis que el teu nòvio apunti el que gasteu si això és el que vols...
La retallada del 15%... a veure si ho aconseguim!! Amb lo que gasta en Pau en bolquers...

Anna: El meu sogre s'ho apunto absolutament tot, cada cèntim que té al moneder... jo no ho faig pas tant exacte! Estic contenta si sé el 90%

Anna: nosaltres tampoc no comprem res a crèdit, jo sóc de les que si no em puc permetre les coses no me les compro...