dilluns, 14 de febrer del 2011

La gent que es fot on no la demanen (I)

Em sembla que de fet el títol no hauria de ser tant general i enlloc de gent podríem posar-hi "les dones que es foten on no les demanen", perquè no em direu que m'equivoco si afirmo que normalment són les dones les que es foten on no les demanen, aquelles que no les coneixes de res i tot i això et diuen el que pensen, però evidentment ténen mala folla, vaja!! Els seus comentaris són dolents, dolents!!!!

Aquest és el post número 1 dins aquesta categoria, però ja tinc pensat el número 2... tot i que no sé si incloure'l dins aquesta categoria o crear-ne una de nova... ja que es tracta de la SOGRA!!! ufff... aquesta dona es mereix un post apart!!

Bé... doncs som-hi: Quan en Pau tenia dues setmanes vaig anar a donar una volta amb una amiga per la ciutat. Al cap d'una estona a en Pau li va venir gana... i vaig decidir anar al primer cafè que vaig veure i que coneixia. Jo el recordava un cafè per a no fumadors.
Vam entrar i hi vaig notar un lleuger olor a fum, ja que la zona de fumadors i no fumadors no estava ben aïllada per un vidre (aquí no són tant estrictes com a Espanya o Itàlia), sinó simplement separades.

Ens assentem en una taula, i al desabrigar a en Pau la dona asseguda a la taula del costat va començar a preguntar-me coses, d'una manera molt amable: "que maco que és", "quant té" i bla bla bla. Aquesta és la fase d'aproximació, en què són simpàtics, perquè hi confiis, perquè et relaxis, i llavors te la foten!!!!! Jo em vaig demanar un cafè amb llet (haig de dir que a casa no bec mai cafè!!), i la dona aquesta va trobar l'excusa perfecte per fer-me dubtar, i me la va deixar anar: "vols dir que és bo pendre cafè per al nen?". Ostres, em vaig quedar parada, perquè la veritat és que això si que no ho sabia. Tonta de mi li vaig contestar molt amablement dient-li que sincerament no ho sabia, però que no en bevia sovint...

Pensareu... no n'hi ha per tant!! D'acord, aquesta no es va passar, només sóc jo que estic susceptible... però un moment...
marxa la dona de la taula i vénen dues dones, jo diria que mare i filla.

I una altra vegada lo mateix, que quan té, que mono que és... i llavors la dona gran al saber que només tenia dues setmanes em diu: "i tant petit i ja pot anar a un hostal?" (en alemany Gasthaus, que és com un restaurant però més cutre, però on la gent també hi va només a beure per exemple!). Fins i tot la dona jove li va dir, home, això no és un hostal, això és un cafè!!!
I encara em va deixar anar que si era bo pel nen anar a un local on fuméssin!!!!

Ho sento molt senyora, l'he cagada!! Ara ja ho sé que en aquest CAFÈ les zones de fumadors i no fumadors no estan ben separades. A casa no fumem, els meus pares fumen i han sortit expressament al balcó a fumar quan ens han vingut a veure... i ara em tira aquesta dona en cara perquè una vegada la cago i el nen va en un cafè on hi ha una mica de fum??

On hem arribat!!! I és que el que em fot més és que sóc simpàtica i educada amb aquesta gent. Aquesta segona dona era una mica grassoneta, i jo em pregunto: que em poso jo amb el seu pes, amb els seus hàbits alimentaris??? Oi que no?!!!
I no sé quina seria una bona reacció; quina seria una reacció en què li fés veure que s'està fotent on no la demanen però que al mateix temps sóc educada. Vosaltres com reaccionarieu??

4 comentaris:

marijose ha dit...

Doncs reaccionaria com tu.Realment hi ha gent que es fica on no la demanen i no saben que ja que si fiquen, almenys han de ser amables, prudents i pensar el que diuen; perquè elles no saben res de tu (en aquest cas).Crec que s'ha de ser amable, ja que elles no ho són i no posar-se a la seva alçada; però de vegades t'entren ganes de fotre'ls-hi un bon moc i marxar.
Passa d'aquesta gent i no t'inflis el cap que no val la pena.
Petonets i cuida't

Anna ha dit...

Ui, i espera't! Aviat vindran comentaris del tipus: no va molt poc abrigat? O... vols dir que no té gana aquest nen? O... deu tenir son. O... no el malcriis, els nens necessiten plorar per eixamplar els pulmons.
Paciència i fes-te la sorda, millor no agoviar-se. Tu a lo teu, i sense fer-te mala sang.

nerona ha dit...

Uff, jo és que m'encenc molt fàcilment!! I em sembla que això és el que em fa més ràbia, que gent que no conec em toqui el que no sona...
Em sembla que si que m'hauré de fer la sorda!!!

Ingrid ha dit...

ui!! veig que no només aquí hi ha aquest tipus de gent!!
Nosaltres al tenir el nen prematur ens varen dir que res de contacte amb nens, res de venir molta gent a casa, res de anar a lloc amb molta gent, etc... doncs ara que ja no es pot fumar als bars si veig que no hi ha gaire gent al bar doncs hi entro amb el nen. Un amic em va preguntar: doncs no entenc que els metges et deixen venir al bar però a casa teva no puguin venir nens. Doncs li vaig contestar que els metges no em van dir que podia anar al bar, sinó que era jo que quan veia que només hi havia 2-3 persones doncs entrava, feia un cafè amb llet i marxava.
El pitjor és que em va fer senir malament