Fa un temps que anem darrera d'un terreny per fer-nos una casa al poble de l'austríac. En teníem un que ens agradava molt perquè era central i prou gran per tenir un jardí amb verdures i lloc per jugar pels nens (i que quedi constància que només en volem dos, eh!!), però ens han dit que no; que ja li han dit que no a molta gent i que ara no seria just que a nosaltres ens diguéssin que sí! Entenc els propietaris i respecto la seva decisió! Almenys ara ja ho sabem i no continuem fent-nos falses esperançes.
I per tant ara que som de vacances al poble de l'austríac torna a començar la búsqueda, els passejos per les urbanitzacions properes en busca de terrenys interessants, les xerrades esporàdiques amb la veina, que treballa a l'ajuntament i és la nostra font d'informació!
Els nostres requisits:
1. Que sigui prou gran per tenir-hi un jardí. Parlem d'uns 1000m2
2. Que no hi hagi molt de soroll
3. Que sigui prou lluny dels sogres. Com diuen, que un necessiti un abric i les sabates, que no hi puguis anar amb les sabates d'estar per casa!
A veure si trobem alguna cosa interessant ja que tenim ganes de tirar aquest tema endavant!
P.S: hem trobat un terreny que ens agrada i que està molt bé, ja hem parlat amb la propietària, però per mala sort algú n'ofereix més. A veure si podem igualar l'oferta i quedar-nos-el! Avui en sabrem alguna cosa!
diumenge, 31 de juliol del 2011
divendres, 29 de juliol del 2011
Demà serà un altre dia
M'acabo de menjar un bol ple de pipes. I aquesta tarda he menjat xocolata.
No puc continuar menjant tal i com ho faig. Quan estic a casa i tinc porqueries me les menjo; penso "només una mica" i aquesta mica acaba essent molt i molt. Massa.
Demà serà un nou dia, demà és el dia en què començo a menjar millor, sense porqueries i fent més activitat física.
Em costarà dir no als pastissos de la sogra. Però jo puc.
No puc continuar menjant tal i com ho faig. Quan estic a casa i tinc porqueries me les menjo; penso "només una mica" i aquesta mica acaba essent molt i molt. Massa.
Demà serà un nou dia, demà és el dia en què començo a menjar millor, sense porqueries i fent més activitat física.
Em costarà dir no als pastissos de la sogra. Però jo puc.
CROOZER
Ens hem comprat un remolc per a la bicicleta on en Pau s'hi pot assentar! Hem decidit ser una mic més actius fisicament en el nostre dia a dia, i al viure en una ciutat algunes distàncies són massa curtes per a utilitzar el cotxe i d'altres massa grans per anar a peu, i per això ens hem comprat un Croozer for 2, o sigui, per a dos nens!
El dissabte començem vacances i tenim previst fer alguna ruta amb bicicleta!
El dissabte començem vacances i tenim previst fer alguna ruta amb bicicleta!
dijous, 28 de juliol del 2011
angoixa per tonteries
Fa uns dies que estic angoixada a la nit, quan em vull adormir. Penso en el meu retorn a la feina, a quina planta treballaré, com seran els companys, si m'hi sentiré a gust, i sobretot si seré una bona infermera. Em capfico per tonteries, bé, tonteries no, perquè ens hi passem un bon grapat d'hores a la feina, però per altra banda són tonteries perquè són coses que no depenen de mi, i per tant no serveix de res que m'hi capfiqui.
Per adormir-me em dic a mi mateixa que fins ara sempre han estat contents de mi com a infermera, i que he tirat sempre endavant en moments difícils, com quan gairebé no parlava alemany, o no sabia com fer la documentació mèdica en alemany, o el canvi d'empresa, el fet de no voler-me quedar en una clínica petita, sinó anar a treballar a un hospital gran, on s'aprèn molt cada dia, però el nivell d'exigència també és molt elevat.
Tornar a treballar després de més d'un any serà un canvi molt important a la meva vida, però un pas necessari. Val més que de moment no m'hi capfiqui i disfruti del temps lliure!!!!
Per adormir-me em dic a mi mateixa que fins ara sempre han estat contents de mi com a infermera, i que he tirat sempre endavant en moments difícils, com quan gairebé no parlava alemany, o no sabia com fer la documentació mèdica en alemany, o el canvi d'empresa, el fet de no voler-me quedar en una clínica petita, sinó anar a treballar a un hospital gran, on s'aprèn molt cada dia, però el nivell d'exigència també és molt elevat.
Tornar a treballar després de més d'un any serà un canvi molt important a la meva vida, però un pas necessari. Val més que de moment no m'hi capfiqui i disfruti del temps lliure!!!!
dimecres, 13 de juliol del 2011
el curs de fotografia
El curs de fotografia de l'últim cap de setmana va anar bé, fins i tot diria que molt bé! Erem un grup de vuit persones, sis dones i dos homes més els professors, i em va agradar molt l'ambient distès del curs, el bon rotllo entre nosaltres, les bromes constants que ens fèiem. Fins i tot jo em vaig atrevir a fer alguna broma en alemany, cosa que no havia fet mai!
Feia molt i molt de temps que no em sentia així. Així de còmode amb mi mateixa i així de segura. Va ser la primera vegada en què he fet una cosa per mi, encara que el meu cap estava sempre pendent d'en Pau i sempre escrivia alguns missatges per saber com els hi anava als homes de casa!
En Pau des de fa un parell de setmanes dorm tota la nit i a aquest últim cap de setmana també va ser així! Ell va beure's biberons i jo em treia la llet amb el tirallets i la llençava. Haig de dir que estic sorpresa perquè tot ha anat tant bé! En Pau és un nen tant poc complicat!
I en el curs de fotografia he après molt, i ara el que em toca és practicar molt i comprar-me un trípode, ja que en tinc un de molt i molt dolent per la càmera que tinc! S'ha acabat això de fotografiar amb el programa automàtic!
P.S: l'austríac diu que haig d'escriure que tinc un home molt i molt bo!! I de fet té tota la raó del món!
Us deixo unes fotos del curs:
Feia molt i molt de temps que no em sentia així. Així de còmode amb mi mateixa i així de segura. Va ser la primera vegada en què he fet una cosa per mi, encara que el meu cap estava sempre pendent d'en Pau i sempre escrivia alguns missatges per saber com els hi anava als homes de casa!
En Pau des de fa un parell de setmanes dorm tota la nit i a aquest últim cap de setmana també va ser així! Ell va beure's biberons i jo em treia la llet amb el tirallets i la llençava. Haig de dir que estic sorpresa perquè tot ha anat tant bé! En Pau és un nen tant poc complicat!
I en el curs de fotografia he après molt, i ara el que em toca és practicar molt i comprar-me un trípode, ja que en tinc un de molt i molt dolent per la càmera que tinc! S'ha acabat això de fotografiar amb el programa automàtic!
P.S: l'austríac diu que haig d'escriure que tinc un home molt i molt bo!! I de fet té tota la raó del món!
Us deixo unes fotos del curs:
divendres, 8 de juliol del 2011
dies d'estrés
Ens esperen tres dies ben diferents! Durant els propers tres dies seré finalment jo, jo com a persona, no com a mare... ens esperen tres dies intensius al Tirol fent un curs de fotografia per la meva banda, i això vol dir que l'austríac es queda a càrrec del marrec de casa!
A veure com anirà sense donar el pit i haver-me de treure la llet amb el tirallets; si en Pau em trobarà a faltar o no...
A la tornada ja us ho explicaré!
A veure com anirà sense donar el pit i haver-me de treure la llet amb el tirallets; si en Pau em trobarà a faltar o no...
A la tornada ja us ho explicaré!
dijous, 7 de juliol del 2011
em creo jo els problemes??
Un dels efectes secundaris de la medicació que prenc és tenir més gana. Jo no ho anomenaria així sinó GULA!! Ara mateix em passo el dia pensant en el que no hauria de menjar... s'està convertint en la meva obsessió!!!!
Ja m'he engreixat una mica i això em fa sentir malament. Bé, de fet el que em fa sentir malament és estar pensant tot el dia en menjar!!!!! Començo a pensar que jo mateixa em provoco els problemes!!!!!
No puc deixar de menjar merdetes i fer més esport??
Ja m'he engreixat una mica i això em fa sentir malament. Bé, de fet el que em fa sentir malament és estar pensant tot el dia en menjar!!!!! Començo a pensar que jo mateixa em provoco els problemes!!!!!
No puc deixar de menjar merdetes i fer més esport??
dimarts, 5 de juliol del 2011
De bodorrio (II)
Doncs el cap de setmana va anar bé! En Pau ens va tornar a demostrar que es porta com un angelet, i va protestar molt poc!
A l'església primer va dormir, i llavors es va despertar perquè tenia gana, i jo no em vaig tallar gens ni mica i li vaig donar el pit! A la nit es va adormir bastant depressa i li vam donar el babyphone a la cangur que havien organitzat els nuvis i tot i que la nostra habitació era a sobre la sala on hi havia la música en Pau només es va despertar 2 vegades!
Total, que anar a un casament amb un nen petit no és tant complicat! i menys si el nen és un sol com en Pau!
A l'església primer va dormir, i llavors es va despertar perquè tenia gana, i jo no em vaig tallar gens ni mica i li vaig donar el pit! A la nit es va adormir bastant depressa i li vam donar el babyphone a la cangur que havien organitzat els nuvis i tot i que la nostra habitació era a sobre la sala on hi havia la música en Pau només es va despertar 2 vegades!
Total, que anar a un casament amb un nen petit no és tant complicat! i menys si el nen és un sol com en Pau!
dissabte, 2 de juliol del 2011
De bodorrio!!!
Avui anem a un casament!! Tant l'austríac com jo estem nerviosos per veure com anirà el dia d'avui... tinc ganes de veure com menjarem amb un nen que només té 6 mesos...
I sembla que en Pau també deu estar nerviós, perquè s'ha aixecat 3 hores abans de lo habitual!!!!!
I sembla que en Pau també deu estar nerviós, perquè s'ha aixecat 3 hores abans de lo habitual!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)