A la feina continuo igual, sense gaire motivació.
Per acabar-ho d'adobar en Pau des de dimarts que està malalt, i enlloc de curar-se sembla que cada dia estigui una mica pitjor i que dormi més malement.
Ahir vaig treballar de nits, i al acabar he hagut de quedar-me desperta cuidant en Pau, perquè per més INRI l'austríac també s'ha posat malalt.
Amb els pares de l'austríac vam quedar que vindrien demà per així nosaltres poder anar a la fira de la construcció que es fa a Salzburg, però amb el panorama que hi ha, doncs sembla que haurem de quedar-nos a casa. I l'austríac només diu que si vénen els seus pares es posaran malalts, i potser seria millor que no vinguéssin. Però per altra banda hem de pensar què és el que ens ajudaria. Jo només sé que porto gairebé 30h desperta i que només de pensar en la nit que ens espera ja tremolo.
I sincerament, no penso ni m'importa gaire si els sogres també es posen malalts. Jo necessito ajuda. I també hi ha una possibilitat: potser els sogres no es posaran malalts!! No són persones immunodeprimides!
2 comentaris:
Tela quin panorama noia! Però bé, ja se sap que aquestes coses passen però per sort, tal com venen s'envan!
Molts anims!
Espero que ja estigueu millor i que hagis pogut dormir. Aquí a Suècia també hi ha com una mena de fòbia al contagi. Tan bon punt els nens es posen malalts, desapareixen sogres, amics i veïns...
Ànims!
Publica un comentari a l'entrada