el curs de fotografia

El curs de fotografia de l'últim cap de setmana va anar bé, fins i tot diria que molt bé! Erem un grup de vuit persones, sis dones i dos homes més els professors, i em va agradar molt l'ambient distès del curs, el bon rotllo entre nosaltres, les bromes constants que ens fèiem. Fins i tot jo em vaig atrevir a fer alguna broma en alemany, cosa que no havia fet mai!

Feia molt i molt de temps que no em sentia així. Així de còmode amb mi mateixa i així de segura. Va ser la primera vegada en què he fet una cosa per mi, encara que el meu cap estava sempre pendent d'en Pau i sempre escrivia alguns missatges per saber com els hi anava als homes de casa!

En Pau des de fa un parell de setmanes dorm tota la nit i a aquest últim cap de setmana també va ser així! Ell va beure's biberons i jo em treia la llet amb el tirallets i la llençava. Haig de dir que estic sorpresa perquè tot ha anat tant bé! En Pau és un nen tant poc complicat!

I en el curs de fotografia he après molt, i ara el que em toca és practicar molt i comprar-me un trípode, ja que en tinc un de molt i molt dolent per la càmera que tinc! S'ha acabat això de fotografiar amb el programa automàtic!

P.S: l'austríac diu que haig d'escriure que tinc un home molt i molt bo!! I de fet té tota la raó del món!

Us deixo unes fotos del curs:

dies d'estrés

Ens esperen tres dies ben diferents! Durant els propers tres dies seré finalment jo, jo com a persona, no com a mare... ens esperen tres dies intensius al Tirol fent un curs de fotografia per la meva banda, i això vol dir que l'austríac es queda a càrrec del marrec de casa!

A veure com anirà sense donar el pit i haver-me de treure la llet amb el tirallets; si en Pau em trobarà a faltar o no...

A la tornada ja us ho explicaré!

em creo jo els problemes??

Un dels efectes secundaris de la medicació que prenc és tenir més gana. Jo no ho anomenaria així sinó GULA!! Ara mateix em passo el dia pensant en el que no hauria de menjar... s'està convertint en la meva obsessió!!!!

Ja m'he engreixat una mica i això em fa sentir malament. Bé, de fet el que em fa sentir malament és estar pensant tot el dia en menjar!!!!! Començo a pensar que jo mateixa em provoco els problemes!!!!!

No puc deixar de menjar merdetes i fer més esport??

De bodorrio (II)

Doncs el cap de setmana va anar bé! En Pau ens va tornar a demostrar que es porta com un angelet, i va protestar molt poc!

A l'església primer va dormir, i llavors es va despertar perquè tenia gana, i jo no em vaig tallar gens ni mica i li vaig donar el pit! A la nit es va adormir bastant depressa i li vam donar el babyphone a la cangur que havien organitzat els nuvis i tot i que la nostra habitació era a sobre la sala on hi havia la música en Pau només es va despertar 2 vegades!

Total, que anar a un casament amb un nen petit no és tant complicat! i menys si el nen és un sol com en Pau!

De bodorrio!!!

Avui anem a un casament!! Tant l'austríac com jo estem nerviosos per veure com anirà el dia d'avui... tinc ganes de veure com menjarem amb un nen que només té 6 mesos...

I sembla que en Pau també deu estar nerviós, perquè s'ha aixecat 3 hores abans de lo habitual!!!!!