He passat dues setmanes un xic més depre, sensible, ploranera... però ara torno a estar contenta, però no eufòrica!!! Millor, ja tinc ganes que l'estat d'ànim s'estabilitzi un xic!!!
Les pròximes setmanes hauré de treballar molt, però aviat tindré la meva recompensa... un cap de setmana a Viena... al març venen els meus pares... i demà he quedat amb els de la feina per sortir a la nit!!!!! Serà ben interessant perquè serem un grup d'edat molt divers...des dels 26 fins als 40 i escaig...
No crec que els pròxims dies pugui escriure gaire.
8 comentaris:
bona festa!!!
gràcies!!!! Ja he llegit que tu també estàs molt enfeinat!! A veure si aquesta setmana passa ben ràpid pels dos!!
Passa't-ho molt bé i gaudeix dels dies a Viena!
Exacte, gaudeix del dies a Viena, que un canvi d'aires sempre va bé, encara que sigui fugaç!
I nerona, tots tenim dies tristos, tinguem depressió o no... No esperis que tots els dies siguin feliços, mai ho seran! Però l'important és que poc a poc n'hi vagin havent menys de tristos i més de feliços, no?
No espero que cada dia estigui molt contenta... només intento trobar un equilibri en la meva vida, que no passi de estar contenta a estar molt i molt trista!!!!
Hola Nerona, com que tinc problemea amb la conexió a internet des de casa, haig de esgarrapar minuts a la feina per poder seguir (més o menys) els vostres blogs.
En alguns moments d ela meva vida també he tingut la sensació de que el cervell no para ni un segon de pensar i em van dir que era una neurosis, arg!!. Com superar-ho? Ni idea! però sé que es supera i al final el cervell para quiet. A mi les flors de bach em van ajudar, però suposo que tothom ha de tenir el seu sistema. Tothom pateix crisis. A mi em consola pensar que després de la tempesta sempre surt el sol
Hola!!!
Espero que no et sabés greu el meu comentari, si és així, em disculpo eh! La meva intenció només era animar-te i fer-te veure que segur que te'n sortiràs, perquè tu mateixa dius que els dies bons van augmentant...
Això de les flors de bach li donen a la meva neboda per dormir i li va bé(però és una nena de 2 anys). A mi em va ideal nedar per no pensar! Només penso en les bombolletes de l'aire al respirar!
Finestreta, el teu comentari no m'ha sentat malament!!! Si que n'he sentit a parlar de les flors de Bach...
Publica un comentari a l'entrada