I és que aquí quan et cases sovint la dona canvia el cognom dels seu pare (perquè només ténen un cognom, o bé un cognom compost) pel del seu marit!!
Jo mai he arribat a entendre perquè la gent es canvia el cognom, i més especificament perquè llavors ténen el del seu marit. Vaig quedar parada a l'últim casament que vaig anar quan el pare del nuvi li va dir a la núvia que ara ja tenien una nova X (cognom del nuvi) a la família. Per mi és com un fet de possessió per part de l'home, i ho trobo molt masclista!!
Bé, us explico les possibilitats que hi ha quan un es casa:
1- Cadascú manté els seus cognoms. S'ha d'explicitar mitjançant un document abans del casament, sinó la dona rep el cognom de l'home automàticament.
2- La dona passa a anomenar-se com el seu marit. És el fet més habitual.
3- L'home passa a anomenar-se com la seva dona. Fet molt excepcional, i crec que la família de l'home no accepta gaire bé. Això de perdre una filla ho accepten, però un fill no!!
4- Crear un cognom compost dels cognoms dels membres de la parella, separats per un guió. També s'acostuma a donar bastant sovint! Si no pogués triar el fet de mantenir el cognom, aquesta opció tampoc no em sembla tant malament.
5- Crear un cognom nou!!! Si senyor, com heu sentit!!!!!! Jo aquesta opció la trobo l'hòstia!!! Et pots inventar un cognom!!!
Jo evidentment no canviaré el meu cognom, i el meu xicot ho entén perfectament. Com jo li dic, jo he nescut com la que sóc, i no canviaré la meva identitat!!!!
Llavors evidentment quan un se separa, pot tornar a tenir el cognom de soltera, o bé mantenir el cognom de l'home. Ja em direu quin sentit té manteir el cognom del teu ex!!
I vosaltres què me'n dieu, serieu capaços de renunciar a la vostra identitat i canviar de cognom si existís aquesta possibilitat??? (Perquè de fet el canvi de cognom només seria vàlid a Àustria i a Espanya no, per tant això també fa que tot sigui complicat!!! Com un desdoblament de personalitat!!)
I del tema fills i cognoms us en parlaré al pròxim post!!!!!
8 comentaris:
Eiiii!!! Fa molt poc parlàvem el mateix amb els de la feina... Tots els alemanys presents aquell dia havien fet això, que les dones es canviessin els cognoms. A part parlaven de tot el merder de papers, perquè t'has de renovar el DNI, el passaport, el carnet de conduir, etc. Ja em diràs tu!
Llavors em pregunten a mi. I la veritat, no m'ho havia plantejat mai abans, però ho vaig tenir claríssim, jo no me'l canvio! primer perquè és com perdre la identitat com tu dius, i segon que a sobre tens merder de paperassa!!!
I les nois deien com els costava encara de vegades firmar amb el cognom de casada... Doncs no te'l canviis, no?!?!
Estan bojos!!!
Jo ni boja me'l canviaria!!! imagina't de cop i volta ja no ets Ingrid Riera, ara ets Ingrid smith!!! I qui coi és aquesta Ingrid Smith? Jo? Doncs no!!!
I després d'una separació t'has de tornar a canviar el cognom?
Tal com deia Obelix: Son bojos aquests capquadrats
Després de la separació te'l pots canviar si vols!!! Jo no li trobo sentit canviar-te el cognom, però si te l'has canviat, tampoc no trobo sentir a mantenir el cognom del teu ex-marit si t'has separat!!
Hola! Quan vaig començar a la feina, tothom em preguntava si estava casada, ja que tinc dos cognom (com vosaltres:-)), i jo amb cara de què? a què ve això? doncs els hi havia d'explicar tot el rotllo de la procedència dels cognoms. La seva lògica va ser aplastant: no et diràs com els teus fills?!!
Sobre el tema fills ho tinc clar, el meu cognom va primer!
Estan ben bojos i fan tornar tonta la gent ja que degut això em va costar trobar una responsable de la uni, que per mi tenia un cognom i que va resultar que s'acabava de casar!! Quin merder!
Aqui passa exactament el mateix, trobo que en aquest tema a Ctaalunya i Espanya som una mica més respectuosos mab la part materna, ja que les dones som qui som sempre tant si ens casem com si no. Hi va haver una epoca als anys del franquisme que stava de moda fer-se dir la "señora de..." i el cognom del marit afortunadament no va cuallar i els nostres documents sempre diuen qui som i no de qui som.
Hola!!
Interessant el tema. Jo mai canviaria el meu cognom. Fins i tot trobo injust que els fills tinguin primer el cognom del pare, perquè?? Ès més important ell, que potser ha parit la criatura?? Ui que m'estic envelant i revolucionant :P
He trobat curiós això de poder-te inventar un cognom. Ui no sabria ni quin posar-me, però està bé...
Ara jo em quedo amb el què tinc, trobo que és com si canviessis la personalitat...ho trobo com raro.
Un saludo!!!!
Jo crec que l'opció de fer un nom copost a partir dels cognoms de tots dos, és la millor, perquè així si teniu canalla, ells també duran el teu i serà una mena de "continuar" una mica la tradició nostra dels dos cognoms, oi?
Acabo d'arribar al teu bloc i et seguiré!
I enhorabona pel casament!
Punt de vista d'home: em resulta incomprensible que una dona hagi de renunciar al seu cognom per adoptar el del seu marit. Incomprensible... i d'un masclisme que tomba d'esquena!
Enhorabona pel casament!
Publica un comentari a l'entrada